“Les caramelles estan vives i per molts anys”

El 1882, l’any que Barcelona iniciava la construcció de la Sagrada Família, a Sant Cugat es fundava la Societat Coral La Lira. El cor de les caramelles. Gómez, baríton i vicepresident de l’associació de la qual fa 52 anys que en forma part i Podlewski, cap de premsa de l’entitat i que fa 17 anys que canta com a primer tenor, apunten que La Lira “és una coral que juga a la primera divisió dels Cors de Clavé i als cors que canten caramelles”.

Aquesta és la Primera Trobada de Caramelles que se celebra a Sant Cugat?

Antoni Gómez (A. G.): Fa cosa d’un any ens van convidar a una trobada a Sant Julià de Vilatorta i vam pensar que ho podríem fer a Sant Cugat. En aquesta trobada els cors es dividiran en dos grups i recorreran Sant Cugat cantant en els punts assenyalats.

Quin és el nombre de cantaires que participaran? 

Jurek Podlewski (J. P.): Serem uns 170 cantaires interpretant cançons catalanes com caramelles amb valsos, sardanes i havaneres.

La trobada finalitza a la plaça de l’Om, allà fareu una cantada conjunta? 

J. P.: És un concert i les corals cantaran des de la que té menys antiguitat a la que en té més. Mentrestant, i per fer l’espera més amena, la companyia de titelles Patawa prepara l’espectacle Les Caramelles. La representació es basa en la música cantada per La Lira i expliquen diferents coses com la història de les caramelles, anècdotes... 

A. G.: Aquests titelles són un fidel reflex nostre, van vestits amb pantaló negre, polo blanc i barretina.

 Quin és l’estat de salut actual de les Caramelles? 

J. P.: Vam passar una època que semblava que això moriria. Aquest període va ser just abans del 125è aniversari de La Lira, el 2007. Aleshores érem com a màxim 20 cantaires i la gent era gran, però l’aniversari ho va fer revifar tot.   

I què va passar? 

J. P.: Que va venir gent que feia anys que havia cantat a La Lira i va descobrir que tot això sonava bé. Aleshores ja teníem el mestre Eloi Jover i molts d’aquests es van quedar i van continuar, l’aire era totalment diferent. Ara puc dir que la il·lusió que hi ha és la que no he vist mai en tota la història de La Lira. L’entusiasme del mestre i la forma d’organitzar els assajos provoca que la gent cada vegada tingui més ganes de fer i exigeix pujar de nivell.

A. G.: Jo he arribat a estar sol com a membre de la meva corda, però ara som 52. 

J. P.: Sí, i hi ha entusiasme i il·lusió i ganes de fer coses i puc dir que la salut de les caramelles en referència a La Lira és perfecta.

Que es canti en els punts que ja hi ha marcats a Sant Cugat a què respon? 

A. C.: Són els mateixos que els que fem els dilluns de Pasqua a la tarda: és a dir, la plaça de Lluís Millet, la del Doctor Galtés, la dels Quatre Cantons, la de Sant Pere i la d’Octavià, però acabant a l’Om.

J. P.: Normalment quan fem aquest recorregut ens segueix molta gent, a qui estem molt agraïts, perquè una cosa és cantar en llocs buits i és un desastre i si veus que la gent t’escolta i ho sent, és una cosa que no té preu.

Teniu previst estendre la trobada periòdicament? 

A. C.: Si poguéssim sí, però hem de veure el resultat final.

Aquesta trobada us pot ajudar que hi hagi més incorporacions de gent jove? 

J. P.: Crec que sí, però de dir que estem fent un descobriment molt important dins la mateixa Lira, que hi ha gent disposada que ha ajudat i aportat idees que no esperàvem.  

Quin és el missatge que voleu llançar als santcugatencs amb la trobada? 

A. G.: Després de la moguda del 2007, quan vam fer moltes coses amb menys gent, ara crec que ens en sortirem molt bé i que l’any que ve tornarem a repetir.   

J. P.: Per a mi un missatge claríssim: les caramelles estan vives i per molts anys, és la nostra cultura catalana, l’hem de preservar i mimar perquè és una de les senyes d’identitat d’aquest país i de Sant Cugat. Sant Cugat pot estar orgullós de La Lira com una coral que juga a la primera divisió dels Cors de Clavé i als cors que canten caramelles.

A. G.: La Lira forma part de la Federació de Cors de Clavé, que comporta cors d’homes i mixtos. De cors d’homes només n’hi ha 19 i, actualment, d’aquests estem considerats com els primers pel que fa a la qualitat. Som la referència de la federació.