Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Marta Pessarrodona és una de les intel·lectuals de més prestigi a Catalunya, i ho és per diversos motius: per la seva reconeguda obra com a poeta, però també com a assagista, traductora, narradora, crítica literària, editora i articulista; per haver apropat la figura d’escriptores cabdals de la literatura catalana, com Maria Aurèlia Capmany, Frederica Montseny i Mercè Rodoreda, i també de l'europea, especialment Virginia Woolf; i per la seva defensa de la llengua catalana i dels drets de les dones. Des d'aquest dilluns, 24 d'abril de 2023, Marta Pessarrodona és filla predilecta de Sant Cugat.
Nomenamen de Pessarrodona FOTO: Bernat Millet
Nascuda a Terrassa l'any 1941, Pessarrodona va haver d'ensenyar-se el català a ella mateixa llegint Pompeu Fabra durant el franquisme, llengua que faria servir per escriure ja des de jove i que ha defensat sempre. La seva primera publicació arribaria el 1968, amb Primers dies de 1968, i la segona seria l'any següent, Setembre 30, amb pròleg de Gabriel Ferrater, poeta santcugatenc amb qui va mantenir una relació sentimental.
Gràcies a ell es va apropar a Sant Cugat, però no va ser fins al 1999, anys després de la mort de Ferrater, que aniria a viure al barri de Mira-sol, on la biblioteca porta ara el seu nom. Després d'anys de poesia nascuda de la meditació i de caràcter realista i sovint sentenciós i irònic, amb llibres com Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981) o Tria de poemes (1994), l'arribada a Sant Cugat l'inspiraria a escriure Animals i plantes el 2010. Gràcies a aquesta obra, juntament amb els assajos França: gener 1939. La cultura catalana exiliada i L'exili violeta, li seria atorgat el Premi Nacional de Literatura.
També ha guanyat la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997), el Premi Prat de la Riba de periodisme (2007), la Medalla d'Honor de la Ciutat de Terrassa (2013) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2019) per la seva aportació a la literatura catalana, i això que també ha viscut fora del país fent estudis a la Universitat de Nottingham, i tornant anys més tard per ser lectora d'espanyol, i passant una època a Berlín. Amb aquesta vocació internacional, l'autora ha treballat per fer arribar la cultura catalana al món coordinant la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana.
En el camp de l’assaig, ha dedicat bona part de la seva mirada literària a l’exili provocat per la Guerra Civil, centrant-se en figures com Rodoreda, a qui considera l'autora més important de la literatura catalana i de qui aquest any ha reeditat la seva biografia: Mercè Rodoreda i el seu temps.
Marta Pessarrodona al seu estudi. FOTO: Bernat Millet
Una altra de les seves lluites ha estat la del feminisme, molt present en la seva poesia i en els seus treballs treballs, assajos i biografies de moltes importants figures feministes internacionals, com Simone de Beauvoir, amb qui va arribar a mantenir correspondència a través de carta. Pessarrodona també ha estat implicada de forma activa en moltes manifestacions, tallers i xerrades per la defensa dels drets de les dones.
Recentment, ha rebut el Premi Rosalía de Castro pel conjunt de la seva obra (2020) i el Premi Especial de Poesia de la Fundació Jesús Serra, guardó que reconeix la trajectòria de la seva obra poètica com a escriptora consolidada (2022).
L'any 2021, a més, va fer 80 anys, motiu pel qual els poetes de Sant Cugat van sol·licitar que fos nomenada filla predilecta de Sant Cugat, cosa que va succeir en el ple extraordinari del dilluns 24 d'abril a l'Ajuntament. També pel seu aniversari es va publicar un recull de la seva obra completa, tot i que en una entrevista al Món Sant Cugat d'aquest abril, Marta Pessarrodona assegurava que la seva obra encara no ha acabat.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.