Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Durant el darrer lliurament dels papers de Salamanca a l’Arxiu Nacional de Catalunya, la Comissió de la Dignitat va reivindicar que “encara no hi ha res per celebrar”. El temps els ha donat la raó. El retorn s’ha paralitzat. Falta una quarta part de la documentació dels particulars per arribar a Catalunya. Avui dissabte, 21 de gener, la Comissió de la Dignitat commemora els seus 10 anys d’existència. La feina encara no s’ha acabat...
Amb quin objectiu es va constituir la Comissió de la Dignitat?
Es va fundar amb l’objectiu d’impulsar el retorn de la documentació que estava a Salamanca. Era un tema que ja feia temps que se’n parlava. Va coincidir amb el fet que hi havia la ministra Pilar del Castillo, es va crear la Comissió de Tècnics, i la ministra va dir que tot això es deixava estar i que no es tornarien aquests documents. Va ser llavors quan es va constituir la Comissió de la Dignitat amb la finalitat de començar un moviment social per reivindicar.
Què han aconseguit en aquests deu anys?
Hem aconseguit vàries coses. D’entrada, vam aconseguir que en aquells moments, en els quals simplement es parlava de la documentació pròpiament de la Generalitat, s’introduís a la llista i a la reivindicació la documentació dels particulars, entitats, partits... que fins llavors no se n’havia parlat. I, després, vam començar a parlar obertament, ja no d’uns documents que estaven allà no se sabia per què, sinó d’uns documents que havien estat requisats i utilitzats per repressió política. Vam aconseguir l’aprovació de la llei a finals del 2005, i es va aconseguir que aquesta introduís els particulars. I s’ha aconseguit que la documentació de la Generalitat ja hagi estat retornada, i bona part de la dels particulars, també.
Com entenen el canvi de rumb davant la promesa que ja estaria tot aquí?
Allà va passar una cosa lamentable. La ministra Sinde es va comprometre a donar una empenta i, en principi, es va donar. Es va començar a digitalitzar i estava a punt de ser transferida i, a última hora, el govern de Zapatero va decidir no transferir-la.
Saben el motiu?
L’excusa que es va donar és que s’havia de reunir la Comissió del Patronat per donar el vistiplau; i el Patronat d’Arxiu no ha de donar el vistiplau de res, només ha de ser informat. Llavors, el que va fer el Govern espanyol una vegada més és demostrar una falta de sensibilitat per una qüestió tan important com aquesta: restituir el patrimoni d’unes víctimes del franquisme.
Actualment, amb el canvi de govern, què passarà amb el retorn?
Tota aquesta documentació que està aprovada per ser retornada, l’únic que pot fer és transferir-la immediatament, perquè ja estan fora de termini. La llei diu que un cop identificada la documentació, en un termini de tres mesos, s’ha de lliurar a la Generalitat, i ja estan fora de termini, incomplint la llei. El nou Govern espanyol va dir que compliria la llei, per tant, s’hauria de retornar ja.
Qui és Pep Cruanyes?
Pep Cruanyes és el portaveu de la Comissió de la Dignitat, creada a fi de vetllar pel retorn dels papers de Salamanca a casa seva. És historiador i advocat en exercici. Després de deu anys, assegura que la Comissió de la Dignitat “continuarà reclamant el que per llei s’ha de complir”.
Avui dissabte, 21 de gener, commemoren el seu desè aniversari, sense oblidar que falta una part de la documentació que no s’ha retornat. Ho recordaran davant la delegació del Govern espanyol a Barcelona a les 12 hores.
Amb quin objectiu es va constituir la Comissió de la Dignitat?
Es va fundar amb l’objectiu d’impulsar el retorn de la documentació que estava a Salamanca. Era un tema que ja feia temps que se’n parlava. Va coincidir amb el fet que hi havia la ministra Pilar del Castillo, es va crear la Comissió de Tècnics, i la ministra va dir que tot això es deixava estar i que no es tornarien aquests documents. Va ser llavors quan es va constituir la Comissió de la Dignitat amb la finalitat de començar un moviment social per reivindicar.
Què han aconseguit en aquests deu anys?
Hem aconseguit vàries coses. D’entrada, vam aconseguir que en aquells moments, en els quals simplement es parlava de la documentació pròpiament de la Generalitat, s’introduís a la llista i a la reivindicació la documentació dels particulars, entitats, partits... que fins llavors no se n’havia parlat. I, després, vam començar a parlar obertament, ja no d’uns documents que estaven allà no se sabia per què, sinó d’uns documents que havien estat requisats i utilitzats per repressió política. Vam aconseguir l’aprovació de la llei a finals del 2005, i es va aconseguir que aquesta introduís els particulars. I s’ha aconseguit que la documentació de la Generalitat ja hagi estat retornada, i bona part de la dels particulars, també.
Com entenen el canvi de rumb davant la promesa que ja estaria tot aquí?
Allà va passar una cosa lamentable. La ministra Sinde es va comprometre a donar una empenta i, en principi, es va donar. Es va començar a digitalitzar i estava a punt de ser transferida i, a última hora, el govern de Zapatero va decidir no transferir-la.
Saben el motiu?
L’excusa que es va donar és que s’havia de reunir la Comissió del Patronat per donar el vistiplau; i el Patronat d’Arxiu no ha de donar el vistiplau de res, només ha de ser informat. Llavors, el que va fer el Govern espanyol una vegada més és demostrar una falta de sensibilitat per una qüestió tan important com aquesta: restituir el patrimoni d’unes víctimes del franquisme.
Actualment, amb el canvi de govern, què passarà amb el retorn?
Tota aquesta documentació que està aprovada per ser retornada, l’únic que pot fer és transferir-la immediatament, perquè ja estan fora de termini. La llei diu que un cop identificada la documentació, en un termini de tres mesos, s’ha de lliurar a la Generalitat, i ja estan fora de termini, incomplint la llei. El nou Govern espanyol va dir que compliria la llei, per tant, s’hauria de retornar ja.
Qui és Pep Cruanyes?
Pep Cruanyes és el portaveu de la Comissió de la Dignitat, creada a fi de vetllar pel retorn dels papers de Salamanca a casa seva. És historiador i advocat en exercici. Després de deu anys, assegura que la Comissió de la Dignitat “continuarà reclamant el que per llei s’ha de complir”.
Avui dissabte, 21 de gener, commemoren el seu desè aniversari, sense oblidar que falta una part de la documentació que no s’ha retornat. Ho recordaran davant la delegació del Govern espanyol a Barcelona a les 12 hores.
