Pere Martínez: "La música, per definició, ja és una qüestió col·laborativa, un fet social"

Pere Martínez s'ha convertit en un dels santcugatencs més internacionals, exportant el seu flamenc amb gires per arreu del món. Martínez, però no perd de vista casa seva, i serà un dels protagonistes del 13è Concert Solidari del Rotary, ja que hi actuarà amb el seu conjunt (Los Aurora), col·laborant a dalt de l'escenari amb Fusió Simfònica. Martínez detalla què oferiran en el concert i parla de la seva trajectòria com a artista.

Què representa per a vostè el fet de participar en el 13è Concert Solidari del Rotary?

Doncs és un plaer poder col·laborar amb una associació que sé que fa anys que fan aquest concert solidari. He vist qui ha anat fent aquests concerts i com hi han col·laborat, i que aquest any hagin comptat amb nosaltres és un motiu de celebració, d'alegria. L'oportunitat de participar-hi amb el sentit benèfic que té, creiem que és una bona oportunitat. A més, el fet de tocar al Teatre-Auditori... Conjuntament és tot molt rodó. Estem molt contents de poder-ho fer.

La música ha de servir per ajudar als altres?

Sí, jo crec que, de per si, la música ja és una eina de comunicació, aleshores, en aquest va i ve d'emocions i de sentiments que et genera la música, per definició ja és una qüestió col·laborativa, un fet social. Si no l'escoltés ningú, no tindria cap sentit. Des de la perspectiva de l'artista, de vegades és quelcom més íntim, que expresses a fora, i de vegades és una qüestió de queixa, d'una demanda social...

Quina proposta de Los Aurora es podrà veure en el Concert Solidari del Rotary?

Aquest treball el basem en tres pilars: Manuel de Falla, Federico García Lorca i Felip Pedrell, a qui reconeixem com a recuperadors de música folklòrica i popular del Segle XIX, XVIII i XVII, i la nostra proposta és, a partir d'aquestes cançons, donar una visió des del jazz i des del flamenc. És interessant perquè es forma aquest triangle entre el clàssic folklore, que és desprèn de les composicions originals de Falla, Lorca i Pedrell, i la nostra aportació de jazz, flamenc i la sonoritat més moderna. Està composat per un trio de jazz (piano, bateria i baix) i del flamenc agafem el cant i la dansa.

"A Sant Cugat la iniciativa popular té molta rellevància"

També ha participat en altres col·laboracions amb entitats de Sant Cugat. Per què és important per a vostè fer aquestes coses amb el teixit associatiu del municipi?

Perquè sóc d'aquí, de tota la vida. De fet, des de ben petits els meus germans i jo hem estat participant d'aquest teixit associatiu, tant amb l'esbart, com amb equips de futbol, els bastoners... Aleshores, sense voler ja estàvem situats aquí des de petits, i crec que és important perquè en aquests espais és on es pot veure la iniciativa més popular. Sant Cugat la té, i és important perquè no a tot arreu existeix. S'ha fet molta feina per mantenir-ho, perquè el més fàcil és que tot depengui de pressupostos de l'Ajuntament, però a Sant Cugat la iniciativa popular té molta rellevància. Té aquest caire de poble que s'ha perdut en altres llocs.

Vostè té molt èxit fora. Va sovint de gira. Creu que els artistes són més reconeguts a l'estranger que a casa seva?

De vegades passa, però no et sé dir per què. Crec que no passa sempre, però com que és estrany que passi, quan passa penses: com pot ser? Hi ha hagut casos en els quals passa això. Jo no considero que sigui el meu cas. Va haver-hi un temps en el qual vaig fer molts concerts a Sant Cugat, i al final jo mateix pensava que era massa. Està bé que es reparteixi. Ens agrada sortir fora, ja tenim temps per ser aquí.

"Com diuen en el futbol: partit a partit, no pots pensar ni 10 partits més enllà ni 10 partits enrere"

El fet de voltar per tot el món és sinònim d'èxit. Emocionalment com es gestiona aquest ascens artístic?

Quan mires enrere veus l'evolució, però com que hi ha molta feina al darrere, tot i que l'esclat és ràpid, durant el dia a dia, el sentiment no és que la cosa passa de pressa. El sentiment és que has de fer feina perquè la cosa no para. Un dia érem a Toronto, l'endemà a Mont-real... Com diuen en el futbol: partit a partit, no pots pensar ni 10 partits més enllà ni 10 partits enrere, perquè aleshores és quan no rutlles. Hi ha molta alegria que funcioni, però també hem de tenir clar que com paris una mica la cosa baixa.

Vostè prové de la pedrera del Taller de Músics. Quina importància creu que té en l'escena musical catalana?

Jo crec que molta. És una de les tres escoles que fa el Grau Superior de Música, però jo la distingiria precisament per la feina que fa amb els alumnes en el sentit d'ajudar-los a sortir a l'escena musical. El taller ja fa anys que està fent aquesta tasca, amb alumnes o inclús amb gent que està en el sector musical i no és professional, els ajuden. Tenen un programa social amb el qual bequen a gent que no té possibilitats d'entrar als estudis de Grau Superior... Jo crec que hi ha molta gent que ha sortit del Taller de Músics. Associen molt l'alumnat amb la realitat del panorama musical.

"El més molest, però, és l'etiqueta en favor del màrqueting i no de la realitat"

Últimament hi ha diferents projectes de fusió amb el flamenc, per exemple amb el cas de Rosalia. Això impulsa o perjudica el flamenc?

És difícil. De primeres et diria que l'impulsa perquè fa que més gent el conegui, però no l'arriben a conèixer en el seu estat clàssic o tradicional. Si tu escoltes alguna proposta de fusió i ho identifiques com a flamenc, t'enganyes una mica perquè el flamenc és una altra cosa. Aquests projectes, aquesta música, té una part de flamenc que es pot identificar molt bé, i això potser fa que la gent no el senti tant llunyà, t'apropa el flamenc. Però no te'l fa conèixer perquè no és allò realment. Segur que hi ha casos que, a partir d'escoltar la música de la Rosalia, per exemple, s'interessen per conèixer d'on ve, però a la majoria simplement els hi agrada aquesta música, veuen el color flamenc o intueixen la sonoritat flamenca i no va més enllà. Depèn com li entri a cadascú. El més molest, però, és l'etiqueta en favor del màrqueting i no de la realitat. És perillós perquè pot confondre i això, en un estil com el flamenc, que sempre s'ha cuidat molt que no es desvirtuï un repertori molt clàssic i molt tradicional... La utilització d'etiquetes és la part dolenta.

Com diria que ha evolucionat la seva música des que es va començar a fer conèixer l'any 2013?

He anat obrint camps. Jo em vaig voler dedicar a la música pel flamenc, perquè la manera de cantar i d'expressar em sembla fascinant. Vaig estar 3 o 4 anys alimentant-me de fonts de cantants flamencs. A partir d'aquí, a poc a poc, quan he sentit que ja tenia una base en el cant flamenc, que ja sono a flamenc, sense adonar-m'en he anat obrint ventall. Vaig començar a cantar en català, que no ho havia fet mai, vaig començar a posar veu flamenca a obres orquestrals, també he fet cançó d'autor... He anat obrint ventalls de coses que m'han agradat. També com a inquietud, volia aprendre flamenc i el segueixo aprenent, perquè és inacabable, però també tinc altres inquietuds. Escolta una cançó de Víctor Jara i penso: Mirem a veure com la podem fer... Tinc ganes de fer altres coses, també.

En el seu últim disc incorpora molta poesia en la seva música. Què diria que aporta la poesia a la música que no pugui aportar una altra mena de text?

De poetes n'hi ha de molts tipus, i jo crec que els que utilitzem en el nostre repertori aboquen paisatges o elements que et recorden a la cultura hispana, i això va molt lligat amb el flamenc. El poeta que escriu d'una certa manera, amb una retòrica, amb unes analogies... La poesia té molta força. Nosaltres hem trobat que la poesia ens portava a un imaginari. La poesia et permet imaginar més, i això et dona peu a poder versionar o compondre amb més elements, com si tinguessis més colors per posar la música en aquella lletra.