Rovira: “L’espectacle li dona un altre sentit a la vida”

Amb què es trobaran els santcugatencs?
Un equip de ballarins de primera i sobretot  el cubà Julio León Torres, que també va treballar a la pel·lícula ‘Yuri’ d’Icíar Bollaín, de la qual en vaig fer la coreografia. També experimentaran sorpresa i, sobretot, molta emoció. Aquest tema tracta la vida i la mort i és molt indicat per tot el que hem passat amb la COVID-19. Allà on hem representat, m’ha aturat molta gent emocionada. Després de la primera funció, el meu germà, un mes abans de morir-se, em va dir que la gent que vegi aquest espectacle trobarà la pau que li cal per morir-se perquè et dona un altre sentit a la vida.

Què suposa fer aquesta obra aquí?
Per mi és una meravella perquè adoro Sant Cugat i el Teatre-Auditori. És un dels llocs d’aquest país que més aposten per la dansa i la cultura en general. Cada vegada que he estrenat aquí sento l’emoció d’estar en un indret a l’alçada dels de la resta del món. És un teatre preciós i això sempre anima molt. Perquè a Catalunya falta implicació amb la cultura i en la dansa, al contrari del que succeeix a Sant Cugat.

Quina tecla s’hauria de tocar a Catalunya?

Catalunya és un lloc de cultura i amb artistes molt bons, però a mi sempre m’ha fet patir veure que aquí no hi ha cap companyia nacional catalana ni cap companyia oficial. Jo treballo molt a diferents ciutats d’Alemanya i en totes hi ha una orquestra, un grup de teatre, una companyia de dansa i una òpera. La gent que estudia per ser artista té feina. En canvi, això no passa aquí. I la dansa no és un hobby, és una vocació com la de metge. Si Catalunya apostés per la dansa, com va passar als anys 90, seria una potència.

Per ser dona t’has trobat més dificultats?

Sí, i més volent dedicar-te a la coreografia per vocació com ha estat el meu cas. De petita sempre ho volia ser. Vaig fer la carrera de clàssica, de contemporània i de música, entre altres,  perquè de ben petita ja volia ser coreògrafa. Mai he volgut ser ballarina. Tot i que m’agrada molt ballar!  Però a mi m’agrada dirigir la coreografia d’un ball com un director de cinema una pel·lícula. M’agradaria molt estar a Sant Cugat com a companyia resident i poder fer la formació dels joves. Però ara amb la COVID-19 encara s’ha posat més difícil.

Alguna obra que et faria il·lusió treballar?
El somni de la meva vida és acabar fent una obra amb la música del Jordi Savall. M’emocionen totes les obres. Em desperta creació i imaginació. Idees noves per fer coses. Per això sempre l’estic escoltant.

I en el futur més immediat?
Aquest any estrenem també a Madrid ‘Odisea. Els moviments invisibles.’ Una obra positiva i un homenatge a la vida.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.