Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
L'Ajuntament de Sant Cugat ha presentat el balanç de les polítiques culturals de la ciutat durant els darrers quatre anys, els corresponents a la legislatura 2011-2015. Un balanç positiu, com ha explicat Xavier Escura, regidor de Cultura de Sant Cugat.
I és que, com ha assenyalat Escura, “tot el cicle de crisi que estem vivint, la cultura l'ha patit molt, però amb menys s'ha fet més”. En aquest sentit ha remarcat la resposta de les entitats i col·lectius socials de la ciutat que “han fet possible, junt amb l'Ajuntament, que davant de cada problemàtica s'hagi buscat una solució a mida”.
Escura s'ha mostrat satisfet davant les dades que desvelava l'Observatori Sociològic. “Després de les zones verdes, el més valorat pels santcugatencs és l'oferta cultural”. “Un mèrit que no és només nostre, sinó de tot el teixit associatiu que ho ha fet possible” ha remarcat.
Bon estat de salut
Xavier Escura ha remarcat les xifres d'assistència de públic als equipaments i les propostes culturals de la ciutat. Un exemple, les 167.726 persones que durant aquests quatre anys han passat pels Museus de Sant Cugat, o les 33.578 persones que han participat d'alguns dels cursos de la Xarxa de Centres Culturals Polivalents (XCCP), o bé han assistit a algun dels espectacles de petit format que s'hi han programat.
Una dada a destacar, segon Escura, és el fet que “s'hagin realitzat 41 exposicions durant aquests quatre anys, el que suposa una mitjana de gairebé una exposició al mes, i que han rebut 73.300 visitants”.
Igualment, ha remarcat les fites aconseguides pel Teatre-Auditori, que al setembre de 2013 celebrava el seu vintè aniversari, i el 2012 era reconeguda amb el Premi ARC a la millor programació musical en auditoris i teatres.
Una sala que ha assolit el 85% d'ocupació, “una de les xifres més altes de Catalunya, i que és motiu d'orgull per la ciutat”, ha remarcat Escura. I és que per la sala hi han passat, en quatre anys, 460.000 espectadors.
A més, 75.000 alumnes han participat de la campanya escolar Anem al Teatre.
Més xifres
També n'ha remarcat la programació paral·lela, destacant el Festival de Música Petits Camaleons, pel que han passat gairebé 10.000 persones durant les tres edicions celebrades a la ciutat, o el fet que el Festival de Poesia de Sant Cugat hagi esdevingut, el 2014, Festival Nacional de Poesia.
Xavier Escura també ha remarcat el paper del cinema a la ciutat, apuntant la “gran aposta que ha fet Cinesa per Sant Cugat convertint la sala en Versió Original”. Una aposta que Escura atribueix a l'èxit del cicle de Cinema d'Autor, que celebrava deu anys al setembre de 2014 essent reconegut, també amb el 54 premi Sant Jordi de Cinematografia.
A més, ha destacat la creació de dos nous cicles, el de Cinema en Família (febrer 2012) i el de Cinema Clàssic (setembre 2013). En total, en aquests quatre anys, s'han fet 200 projeccions per les quals hi han passat més de 45.000 espectadors.
Un altre equipament a tenir en compte és les Biblioteques de Sant Cugat. En aquest sentit, Escura ha recordat que el 26 de març de 2011 s'inaugurava la Biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona, i que la Biblioteca Central Gabriel Ferrater celebrava el seu vintè aniversari. Dos equipaments que, durant aquests quatre anys han vist passar 700.000 usuaris en quatre anys.
A més, Escura ha recordat que el 27 de març d'aquest any s'inaugurarà la Biblioteca de Volpelleres Miquel Batllori, destacant que “no hem parat, malgrat les restriccions econòmiques, i seguim amb l'objectiu de construir la nova i definitiva Biblioteca Central Gabriel Ferrater”.
Nous equipaments
A més de la nova biblioteca de Mira-sol i la futura de Volpelleres, Escura ha destacat que durant aquests quatre anys s'ha dotat la ciutat de nous equipaments culturals. Entre ells, la recuperació del Celler Modernista, “que ofereix àmplies possibilitats pel que fa a propostes de petit format”.
També ha remarcat la reestructuració del Museu del Tapís Contemporani, que també “ha acollit noves activitats per fomentar la difusió de l'activitat tèxtil”, així com l'obertura del Centre d'Art Maristany, que “suposa una obertura de cara al país”.
