Teatre emergent des de Mira-sol amb Dxoc Teatre

Des de fa quatre anys, quan va ser registrada com associació cultural a la Generalitat, Mira-sol compta amb la companyia teatral Dxoc Teatre, amb seu a Mira-sol. Una companyia amateur, iniciativa de Pep Ordóñez, director de la companyia, al costat de Maribel Robert (tresorera) i Aura Robert (secretària), que neix de la necessitat de desenvolupar un projecte personal del director.

"Col·laborava amb Teatre Espiral i Magma, però el meu projecte personal no coincidia exactament amb el que tenia Espiral en aquells moments, i de manera natural, ens vam constituir en associació", explica Ordóñez.

Pel que fa al nom, Dxoc Teatre, "és un homenatge que volem fer al teatre de xoc que se'n deia durant la guerra civil espanyola. Quan estava prohibit, i en català ni parlar-ne, i hi va haver molts grups que, tot i ser perseguits, van seguir fent teatre".

El primer muntatge que van portar a escena aquell mateix any va ser Les dones m'han segrestat, de Lluís Coquard. "Un autor que fa textos bastant senzills, però amb trames molt divertides, i amb tres noies i un noi, vam muntar l'obra i la vam representar aquí, amb preestrena a la UREF, i estrena a Mira-sol", recorda.

Xocant va ser la segona proposta de la companyia, i després van preparar Xocolata, que no es va arribar a estrenar. Actualment, Dxoc Teatre està treballant en dos projectes diferents. La primera, Sara i Eleonora, de Carles Batlle. "He vist la peça interpretada per la meva filla, i em va impactar molt. Vaig veure un text potent, difícil en el sentit dels jocs de paraules que posa a prova les dues actrius, l'Anna Morales i la Laia Cerdà. Espero tenir-la en un parell de mesos", explica Ordóñez.

D'altra banda, per poder donar cabuda a més actors, la companyia està treballant amb El Narcís s'ha tornat boig, d'Assumpta González. "És una comedieta, amb tres homes i tres dones, i l'estic adaptant. Una obra curteta, de 50 minuts, que servirà per donar feina a aquests actors amb ganes de teatre".

La companyia assaja un cop per setmana, al Casal de Mira-sol. Una companyia que no compta amb un repartiment estable. "En funció de l'espectacle, es busca la gent. Ara ens estem plantejant una fórmula que no sigui massa professional, però sí que lligui més l'equip, que sigui una mica més enllà de l'amateurisme", avança el director.

Com a director, Ordóñez admet que són una companyia petita, i que les propostes s'adapten a les capacitats d'aquesta. "Al ser senzill el text i el decorat, pels recursos, el que hem de fer és apretar fort a la interpretació, i en això és en l'única cosa que insisteixo a la gent. És una gran satisfacció quan veus avenços en aquest sentit. Motiva com a director", admet.

Com a companyia amateur, el principal problema amb el qual es troba la companyia és la falta d'una sala pública on poder representar les propostes. Es demana el Teatre-Auditori en iniciatives com la del Dia Mundial del Teatre, des de la Taula d'Arts Escèniques, "tot i que el no ja el tenim, sempre s'ha de demanar. Més que res, perquè ja és hora que Sant Cugat tingui una sala per als grups amateurs. Tenim molta feina a demostrar, a representar, i aquest treball necessita una sala en condicions".

Una funció que cobria, "en certa manera", La Unió, i que ara assumeix en bona part el Teatre de Mira-sol. "Hem de continuar insistint a les autoritats i a algú que vulgui invertir, perquè pot haver-hi algú que pugui invertir", demana.

"El meu somni seria el fet de poder representar en un teatre amb tots els ets i uts, per poder deixar-ho anar tot, utilitzant tots els recursos que et dona un bon equipament", sentencia.