Una torre romana i una tomba medieval, noves troballes sota el Monestir de Sant Cugat

Les excavacions al subsol del Monestir de Sant Cugat han confirmat que sota la capella de Santa Escolàstica hi ha una de les torres angulars de la fortificació romana, que data del segle IV i és anterior al Monestir. L’Ajuntament n’ha presentat els resultats, que també inclouen la troballa d’una tomba del cementiri medieval.

Més info: Obres al Monestir: accions per evitar que el monument es mogui

La intervenció va començar el 21 de setembre, aprofitant que el retaule de la capella de Santa Escolàstica s’havia retirat per restaurar-lo. Els treballs havien de permetre obtenir dades sobre l’estat real de la fonamentació del mur de la façana sud i avaluar les causes dels moviments detectats a l’estructura de l’edifici. Per fer-ho, s’han fet cales, uns forats al subsol que permeten veure què hi ha sota terra, a la capella de Santa Escolàstica, la capella de Sant Benet i la base del campanar.

La torre romana

"Els treballs han localitzat el nucli de la torre, una massa de morter i pedra. També han permès comprovar que els carreus que en formaven la part exterior van ser espoliats. Amb tot això, es pot dir que les cales han estat positives", ha valorat l’arqueòleg Pere Lluís Artigues, director de la intervenció.

Les excavacions també han confirmat que la fonamentació de les capelles gòtiques descansa sobre les restes d’aquesta fortificació. Segons Artigues, ara queda clar com era la fortificació a les bandes sud i de llevant. Falta confirmar la banda nord, on caldria aixecar el paviment de l’interior de l’església.

Una tomba dels segles XI-XII

Paral·lelament, en una de les cales ha aparegut una tomba individual que confirma l’existència del cementiri alt-medieval en aquest sector. Segueix la mateixa tipologia que les tombes localitzades davant la façana de l’església, datades entorn dels segles XI i XII. Ara les restes seran objecte d’un estudi antropològic i de diverses analítiques. “Cada treball que fem ens permet marcar més els límits d’aquesta necròpolis”, ha apuntat l’arqueòleg.

Les esquerdes, sense resposta

Una de les hipòtesis era que la torre romana podia explicar les fissures detectades a les capelles. La torre, però, apareix una mica més enretirada del punt previst. “Hem pogut constatar que la torre està allà, però segurament no és la causa de les fissures que tenen aquestes capelles”, ha explicat Artigues. L’arqueòleg ha remarcat que l’origen dels moviments és una qüestió estructural, que estudien els tècnics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). En tot cas, els problemes no són nous: ja n’hi va haver quan es van construir les capelles, al segle XIV.

El projecte ha estat redactat per l’arquitecte Josep Lluís Ortega Blanco i té un pressupost de 48.039,14 euros.

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.