Xavier Bosch: "Un bebè robat és un segrest per tota la vida"

Xavier Bosch és periodista santcugatenc que acaba de publicar la seva setena novel·la i el seu desè llibre. La dona de la seva vida combina la intriga i la història de sentiments, els dos mons literaris de Xavier Bosch. Narra com una investigació periodística fa trontollar el fort vincle existent entre 3 germans que viuen a llocs diferents del planeta, creant escenaris i passatges íntims que obligaran a reescriure el passat de la família. Bosch fa ús de la seva experiència periodística per posar sobre la taula una de les veritats més fosques i amagades de la història recent d'Espanya, el negoci dels nadons robats. Una trama que va afectar fins a 300.000 infants, que no es va acabar amb el franquisme i va durar fins a la dècada de 1990.

Bosch ha venut centenars de milers d'exemplars, ha guanyat premis com el Premi Sant Jordi 2009 amb Se sabrà tot, i el Premi Ramon Llull 2015 amb Algú com tu. El dilluns, 22 de març, el santcugatenc presenta novel·la al Celler Modernista de Sant Cugat, a les 19 hores, un acte organitzat pel TOT i Òmnium Sant Cugat i patrocinat per Amat Cultura. Les entrades estan exhaurides, però es pot seguir pel canal de Youtube del TOT Sant Cugat.

En una entrevista al TOT sobre l'últim llibre, comentaves que la pròxima novel·la faria un gir.
Crec que he aconseguit fer un gir amb aquesta novel·la. Les tres primeres novel·les que he escrit en aquests deu anys eren molt periodístiques, les tres últimes, molt emocionals, i volia evolucionar i coincidir els dos conceptes, a més de la construcció d'una família.

S'explica una història d'una família on es barregen dos mons, els dels pares i el dels germans
Construir la família de zero és molt divertit perquè has de crear tot el conjunt de vincles, de relacions i de generacions. Aquest contrast d'aquest moment delicat entre el pas de la dictadura a la democràcia em sembla especialment rellevant en alguns casos en el que el país ha mirat a una altra banda. Escàndols enormes que s'han fet veure que no existien.

Xavier Bosch: "Vigila el que desitges perquè ho pots aconseguir"

En la novel·la tot es capgira per la mort del puntal de la família, la mare.
Segurament si tots penséssim en el nostre entorn, quan el pal de paller d'una família es mor, cau tot el que hi ha al voltant. Les friccions que hi ha a les famílies es fan més evidents. Novament la pèrdua. En les meves novel·les l'absència d'un personatge important quan és la mare ho capgira tot. En el meu cas vaig perdre la mare quan ella només tenia quaranta-sis anys. Això fa que els 3 germans protagonistes de la novel·la s'uneixin, potser, més tot i viure en llocs diferents i fan la seva. A la portada, si et fixes, tots tres tenen mirades cap a llocs diferents, però convergeixen quan tenen problemes.

Què hi trobem de Xavier Bosch en aquesta novel·la?
Rebel·lar-se contra la injustícia. Em treu de polleguera i no entenc com després de tants anys i d'haver passat tantes coses, l'Estat mai ha fet res per descobrir les trames de bebès robats, ni per buscar les famílies, etc. És un escàndol que va molt més enllà de les monges i del temps del franquisme, això va durar fins al 1999. Un bebè robat és un segrest que dura tota la vida. D'una persona que potser ha estat vivint amb una família que no és la seva. Aquí hi ha tres víctimes, el pare, la mare, i el bebè robat. L'ONU considera que això és un crim contra la humanitat i aquests no prescriuen, tot i que a Espanya els judicis que s'han fet han prescrit. És a dir, han dit sí, això va passar, però aquesta noia quan va fer divuit anys no ho sabia, per tant el cas ha prescrit i ho arxivem. Em revela aquesta injustícia.

Xavier Bosch: "a Espanya els judicis que s'han fet sobre els bebès robats han prescrit"

Calen novel·les com aquesta per donar a conèixer aquesta injustícia?
Crec que cal de tot. Cal justícia sobretot, cal periodisme, però també cal ficció, perquè hem de donar a conèixer els escàndols que ens han silenciat en una cultura del silenci perquè no puc entendre com tanta gent sap el secret i ningú ha denunciat a ningú, em sembla insòlit.

En l'era de la informació, on tot va tan de pressa i es busca la immediatesa, el periodisme d'investigació és més necessari?
Cal, però és car, ja que hi has de destinar molts recursos econòmics i humans, i ara mateix és difícil que les empreses inverteixin en investigació. Ara bé, quan ho fan, tenen un rèdit quant a l'audiència i influència que no el tindrien si no ho fessin i els que ho fan, passen a ser un mitjà imprescindible per ser llegit.

Xavier Bosch: "He volgut explorar què hauria passat si hagués tingut tres germans"

A part del periodisme, també parles dels sentiments
Tinc un germà i la meva fila és filla única, i he volgut explorar què hauria passat si hagués tingut tres germans. Com el joc de triangle canvien. Què hauria passat si jo hagués estat el mitjà. En novel·les anteriors he explorat l'amor de parella, l'amistat de llarga durada, un amor boig de cinc dies que justifica tota una vida, i em faltava l'amor fraternal. Una mena d'amor molt important, Hi ha un proverbi hindú que diu, ajuda la barca del teu germà i la teva, arribarà a la riba. Aquest és un lligam que no tens amb ningú més. La infantesa és una pàtria comuna per a moltes parelles.

Quin amor queda per descobrir?
Els de les àvies i avis? (riu)

És a dir, tens algun tema pendent per a la pròxima novel·la?
La temptació és escriure sobre aquest any de confinament que hem tingut. Tot i que és una temptació que tenim tots els autors i si tots escrivim del mateix, serà molt avorrit.

A qui recomana La dona de la seva vida?
A tothom que vulgui combinar trama, història que passen coses, que coincideix la ficció i la realitat i amb gent que li agradi llegir la literatura.

Utilitzes un vocabulari molt planer, que arriba a la gent
Després d'aquestes set novel·les, el més important per un autor és trobar la seva pròpia veu. I jo m'hi reconec molt. Obro aquest llibre per preparar les presentacions i veig que sóc jo, el mateix de les anteriors novel·les que fa una evolució. Aquí no s'hi arriba amb una sola novel·la.

Es pot dir que has arribat a la maduresa narrativa?
Trobo que això em fa vell (riu), però vaja, aspiro continuar escrivint millor cada vegada, perquè tens experiències vitals, saps dosificar la informació d'una manera diferent que fa cinc anys. Veig que les meves històries agraden i és el més important. Viure d'escriure en la meva llengua és un honor que mai a la vida hauria pensat que pogués tenir.