Dolors Vilarasau: Qui ha fet del teatre una manera d’entendre la vida

Dolors Vilarasau és sinònim de teatre. Ha dirigit més d’una cinquantena d’espectacles, alguns tan emblemàtics com Pedra i sang o aquell Històries de Sant Cugat que el 1993 inaugurà el Teatre-Auditori. Va començar fent teatre com a intèrpret, primer a l’Agrupació Maragall i també a l’Institut del Teatre. Abans de dedicar-se a la direcció, de ben joveneta va col·laborar amb Ràdio Barcelona fent guions de teatre infantil radiofònic. Va dirigir el seu primer espectacle amb només 19 anys, Muntatge poètic, i posteriorment va formar la Cia. Tetretatre.

Considera que el teatre pot canviar moltes coses: “Pot canviar el món, la mentalitat de les persones, el progrés, l’humanisme. A mi potser no m’ha fet guanyar molts diners, però el teatre m’ha fet créixer com a persona”. Defuig de l’etiqueta de localista: “Em sento molt arrelada a Sant Cugat, però això no vol dir que també sigui ciutadana del món. Ser local no és localista”. Li agrada treballar en espais singulars i també acostuma a explorar el teatre multidisciplinari. La seva formació en lletres –va estudiar també Filosofia i Lletres– li va donar una visió més global del món de l’espectacle: “Per exemple, he fet moltes obres basades en textos poètics o literaris”. També té una importància cabdal en la seva trajectòria el Monestir: “Ha estat el meu hàbitat. Gairebé he dirigit en tots els racons del Monestir, excepte en l’església”.

Presideix Amics de Pedra i Sang, associació que promou i defensa la cultura local. És santcugatenca de tota la vida, de Cal Ferrer, i diu que troba a faltar les olors, “les olors que rememoren la meva infància”. A més del teatre i la cultura, li agrada caminar pel bosc, collir bolets –quan n’hi havia–, la lectura, els animals, menjar i beure bé.