Gaspa (Foment): "Un municipi sense comerç, no és un municipi, és un conjunt de pisos"

El president de Foment Comerç alerta que a Sant Cugat hi ha el risc real que fins a 1000 comerços no puguin tornar a obrir després de la crisi del coronavirus

Roger Gaspa és empresari i president de la Patronal Foment Comerç. Gaspa és Enginyer Superior en Telecomunicacions i màster en Direcció Econòmica Financera i ha desenvolupat tota la seva carrera en l'àmbit de la consultoria i la planificació estratègica, especialment en comerç, retail, gran consum i indústria agroalimentària.

Com afectarà la crisi del coronavirus al comerç local?
Les previsions avui en dia, si no hi ha canvis  i es segueixen sense adoptar les propostes que el sector reclama urgentment, és que 3 de cada 4 comerços no podran tornar a obrir. Hauran d'entrar en suspensió de pagament, preconcurs de creditors, i probablement estaran avocats al tancament definitiu. En aquests moments el 70% de la supervivència del comerç està en risc. Això és un fet clar.

"El comerç és un sector estratègic i vital per l’economia catalana"

Quina importància té el sector del comerç a Catalunya?
El sector del comerç a Catalunya  representa el 14% del Valor Afegit Brut (VAB) i si li sumem restauració i hostaleria arribem al 22%. El comerç és un sector estratègic i vital per l’economia catalana, i un dels que genera més llocs de feina directes. Comerç, restauració i hostaleria generen pràcticament 600 mil llocs de feina a Catalunya, directes. Si no s'adopten mesures de rescat urgent, podem trobar-nos en un problema econòmic i social sense precedents. El fet que 3 de cada 4 no puguin tornar a obrir, vol dir que més de 60 mil empreses a Catalunya de tots els formats (grans, mitjanes, petites i autònoms) se'n van al carrer. I això implicarà perdre entre 350 i 400 mil llocs de feina directes a Catalunya.

En clau santcugatenca?
A Sant Cugat tenim uns 2400 baixos comercials, de comerç no quotidià estem al voltant d'uns 1000-1300 punts de venda, més uns 300 locals de restauració. Això vol dir que a Sant Cugat tenim el risc real que fins a 1000 comerços no puguin tornar a obrir si no es posen sobre la taula mesures urgents que el sector està reclamant de forma imminent. Salvar el comerç és evitar també una emergència social, insisteixo, a Catalunya es podrien perdre més de 350 mil llocs de treball. Però hi ha una altra qüestió molt important, el comerç (més enllà de la seva activitat econòmica i de generació de llocs de treball), té una funció social important de vertebració, cohesió i qualitat urbana. Un municipi sense comerç, no és un municipi, és un conjunt de pisos. Sant Cugat amb comerç és Sant Cugat, si no és un conjunt de pisos. És un tema molt important a tenir en compte.

"A Catalunya es podrien perdre més de 350 mil llocs de treball"

I el sector alimentari?
En primer lloc, cal fer un reconeixement a la feina de tots els sanitaris i cossos de seguretat. Però crec que és molt important també reconèixer la feina de tots els treballadors de la cadena alimentària i de bens de primera necessitat, que gràcies a ells i a la seva feina tenim assegurat l’abastament dels productes. Que estiguin al peu del canó en aquests moments tan complicats és un motiu d’orgull.

Quines són les mesures que s'estan demanant?
Si s'apliquen les mesures que reclamem conjuntament des de Foment Comerç i Pimec comerç (amb el suport de totes les entitats, gremis i associacions del sector), és possible que puguem salvar molt el teixit comercial. Cal tenir present que és tracte d’un sector on més del 65% de les despeses mensuals són per pagar lloguers i nòmines. I en aquests moments la majoria d’ells estan ingressant cero, res. La primera mesura és injectar liquiditat al sector del comerç a través de diferents mecanismes. Com? En primer lloc, demanem al govern central una suspensió imminent, extraordinària i urgent en la presentació i pagament de tots els impostos (IVA, IRPF, Societats) per a tots els empresaris que estan obligats a tancar o que han vist reduïda la seva facturació dràsticament. Només aquesta mesura permetria disposar en el sector comercial de 700 milions d’euros mensuals de liquiditat a Catalunya. També demanem que la moratòria anunciada ahir en el pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social i les quotes dels autònoms s’apliqui amb caràcter general.  La Generalitat ja ha decretat una moratòria en els impostos propis i cedits, però òbviament el gruix fiscal (IVA, IRPF, etc.) recau en l’Estat. Queden 20 dies per a presentar les liquidacions trimestrals. Hem demanat per terra, mar i aire aquesta suspensió fiscal. És un SOS del sector unànime.

"Demanem al govern central una suspensió imminent, extraordinària i urgent en la presentació i pagament de tots els impostos"

Què més es pot fer per generar liquiditat?

En segon lloc, per general liquiditat, cal que s’agilitzin enormement les línies de crèdit del ICO i ICF. Proposem per exemple, que s’elimini l’import mínim actual i el topall màxim actual, que cada empresari pugui demanar el que necessita. També reclamem, per exemple que si la sol·licitud de crèdit és fins a un 20% de la facturació de l’any anterior, s’adjudiqui quasi de forma automàtica. En tercer lloc, proposem que els dos mesos de fiança que tenen tots els comerciants que estan en règim de lloguer dipositats l'Incasòl, es mobilitzin per poder fer front els pagaments dels lloguers en aquesta etapa de confinament. És important no trencar la cadena de pagaments, o la dimensió de la crisi econòmica serà encara més gran. Des de la Generalitat estan estudiant com podria articular-se un mecanisme d’aquest estil.

Mesures addicionals?
Els ERTOs que no només han de ser per força major als obligats a tancar, si no a aquells que han vist reduïda la seva facturació i per tant l'agilització dels ERTOs és una mesura per assegurar al supervivència financera de les empreses, i per tant, assegurar que aquells llocs de treball els tornarem a tenir en el futur. Una altra demanda és començar a treballar amb un pla de xoc per recuperar el sector comercial i el seu teixit associatiu.

Abans també em comentava la importància del comerç com agent socialitzador.
Ja hem comentat que comerç, restauració i hostaleria són un sectors essencials en l’economia catalana, amb més de 600 mil llocs de treball directes. Però també són sectors amb una elevada generació d’efectes indirectes. Primer, per exemple, per cada euro que es mobilitza en el comerç, se’n generen 2,35 d’indirectes en el conjunt de l’economia. Segon, per la seva funció urbana: on hi ha comerç hi ha millor qualitat urbana, major seguretat, menys risc de deteriorament de l’espai públic, etc.  Tercer, per la seva funció de cohesió i vertebració social: hi ha molts projectes del món del comerç que van dirigits a gestionar i tenir antenes per detectar col·lectius vulnerables com ara gent gran que tingui problemes de mobilitat, de solitud... El comerç també està implicat a moltes campanyes dirigides a les escoles, per exemple, per a que els nens puguin anar ells a escola i sàpiguen on hi ha punts de refugi en cas que tinguin una preocupació o els hi hagi passat alguna cosa. Aquest rol social i urbà del comerç més enllà de l'econòmic i del laboral si el perdem com a societat, perdem molt.

"On hi ha comerç hi ha millor qualitat urbana"

Això ho posa també en risc el comerç en línia?
És absurd. Fujo del debat comerç digital, comerç físic. El comerç físic vol, i ha, de digitalitzar-se, i molts ‘pure players’, és a dir comerç online, volen obrir botigues físiques. El comerç, tot, serà omnicanal, o no serà.

Però què passa amb el comerç físic?

El comerç físic, el comerç de proximitat, té grans valors. El primer són els professionals que t’atenen, t’assessoren i que viuen la seva professió i saben el que venen. D’altra banda la nostra societat, el nostre clima, és propens a anar de compres amb família o amics, junts. Molts estudis mostren que una de les preferències dels joves és a anar de compres junts amb amics. Quin és el veritables repte? Com fem que la gent vulgui venir a passar una estona a Sant Cugat. El debat i rivalitat entre formats o entre canals no és la qüestió fonamental. L’objectiu és fer una proposta com a territori interessant, que generi una experiència satisfactòria en la visita, bé sigui comprant, prenen algo, visitant, fent activitats amb els fills/es, o tot alhora. El comerç ha d'estar al centre de les decisions de l'àmbit municipal.

La gent canviarà els hàbits, després d'aquesta crisi. Se n'adonarà de la importància del comerç físic per a la seva ciutat?
Desafortunadament la crisi sanitària del Covid-19 i l’esta d’alarma ens ensenyen com són les ciutats sense comerç, bars ni restaurants oberts. I crec que a ningú ens agradaria que es quedessin així. Crec que la gent està prenent consciència de la importància de preservar el model comercial de proximitat de Catalunya.

Com veu les mesures que ha pres l'ajuntament pel comerç?
Tot el que sigui suspensió de tributs és necessari per generar liquiditat.

Sembla que hi ha unanimitat entre patronals i sindicats per prendre les mesures econòmiques que em comentava abans?
Hi ha unió i consens entre les patronals. Tots volem preservar els llocs de treball, això és evident. Cal que siguem conscients que no és una disjuntiva entre empresa i treballadors, sense treballadors no hi ha empreses i sense empreses no hi ha llocs de treball. Salvar empreses vol dir salvar llocs de feina, salvar llocs de treball vol dir salvar treballadors de l’atur. És un cercle absolutament únic.


"Sense treballadors no hi ha empreses i sense empreses no hi ha llocs de treball"


A vegades sembla contradictori.
Salvar empreses i salvar llocs de treball forma part del mateix discurs. El que està clar és que si cau el 70% del comerç de Catalunya, perdrem 350 mil llocs de treball. I és absolutament clar que és molt més costós a mig i llarg termini rescatar 350 mil aturats, que salvar el sector comercial i els llocs de treball que genera.

L'Estat acabarà acceptant les vostres propostes?
Des de Foment Comerç i Pimec comerç demanàvem que el consell de ministres del dia 24 de març aprovés la suspensió d'impostos. L'endemà vam haver de fer un comunicat manifestant la profunda decepció perquè no es plategés aquesta suspensió. Ho tornarem a demanar els cops que faci falta. El sector no es mereix desaparèixer. No ens ho podem permetre com a societat.

 

 
Comentaris

Destaquem