Perea: “La clau per combinar la carrera professional i la personal és la flexibilitat"

Isabel Perea és premi Honorífic a tota la Trajectòria d'ADE Vallès

Isabel Perea és auditora i sòcia de Grant Thornton, va estudiar ciències econòmiques i empresarials, ara ha estat reconeguda per l’associació de dones empresàries ADE Vallès amb el premi honorífic a la seva carrera professional, guardó que recollirà divendres 29 en un sopar. És sòcia de la seva companyia des de fa 4 anys i ara dirigeix el departament d’Auditoria de la oficina de Barcelona. A més dona classes a IQS en el grau d’ADE i en el màster d’Auditoria.

Com viu ser dona i directiva d’una gran empresa?

Mai vaig ser conscient que sent dona pugues trobar cap limitació per poder desenvolupar una carrera professional. El primer moment en el qual me’n vaig adonar que podria haver-hi un problema va ser quan vaig saber que estava embarassada. Vaig pensar que em trobava en una situació nova que havia de gestionar. Al principi em va generar molts de dubtes com si seria capaç de fer les dues coses a la vegada i, a més, bé. Als primers anys va ser dur, també vaig ser mare fa gairebé 16 anys i les coses han canviat. En aquell moment em sentia molt sola perquè em pensava que el que em passava a mi, només em passava a mi. El primer que vaig pensar era que s’havia acabat la meva carrera professional, però la veritat és que la meva firma, mai em va fer veure que allò fos un problema, al contrari, em van donar projectes motivadors i molt interesants.

No totes les feines permeten aquesta autoorganització. 
No totes les feines ho permeten. Vaig tenir l'opció i ho vaig poder fer perquè l'empresa no em va posar limitacions. Em van donar l'espai per poder organitzar-me i la confiança. Va ser una època de molt d'esforç, però ho vaig assumir perquè era una inversió de futur per mi.

Diu que mai va ser conscient que podia arribar a tenir limitacions per ser dona. Quin és el secret? 
Crec que per l'educació que em van donar. Som dues germanes educades en una família tradicional, pero ens va educar com si fóssim nois en alguns aspectes i això és una cosa que et marca, mai ens va dir que per ser noies estudiéssim una carrera més fácil i sempre ens van inculcar la importància de l'esforç. També vaig anar en un col·legi de monges, eren dones molt fortes, rigoroses i ens van educar per a la resiliència i a mi em van donar unes bases molt bones per afrontar situacions. Desde el meu punt de vista, l'educació és el pilar fonamental de la societat per aconseguir els objectius de desenvolupament i sense posar limitació a les persones.

Encara hi ha més llocs directius per a homes que per a dones.

Actualment tenim un 30% de dones que ocupen llocs d’alta dirección a Espanya, hem arribat a la dada que recomana la Comissió Nacional del Mercat de Valors, però això no significa que hàgim aconseguit l’objectiu de la paritat que ha de ser meitat i meitat. Estem millor aquí que a la UE que és el 28% també estem millor que a la mitjana global. Espanya no està mal posicionada en el rànquing internacional.

Funcionen les polítiques implantades per a les empreses?

 

Aquestes polítiques funcionen a les empreses quan l’alta direcció les té interioritzades i  formen part de la seva cultura i que es transmet dins de l’organització amb convicció.

"En matèria de quotes hem vist que al 2017, el 80% dels empresaris van dir que no estaven a favor de les quotes"

Quines lleis s’haurien d’aprovar?

En matèria de quotes hem vist que al 2017, el 80% dels empresaris van dir que no estaven a favor de les quotes, al 2019 un 70%. No m’agrada que s’hagi de legislar per arribar a alguna cosa que hauria de ser natural, pero sí crec les lleis són necessàries transitòriament, però no per quedar-se per sempre.

La societat espera que triïs entre la vida familiar o la carrera professional? 
 

És sens dubte un tema controvertit. La qüestió fonamental és des del meu punt de vista que les dones puguin decidir amb llibertat i estant adequadament formades i informades. No hem de perdre de perspectiva que no totes les dones volen el mateix. La meva filla em va dir, que jo veia les coses des de la meva perspectiva, i que no totes les dones volen el mateix que sóc jo, m'ho va dir amb tan sols catorze anys!

               

Com ha aconseguit la conciliació amb la seva maternitat i amb la vida laboral?

La meva clau per combinar la carrera profesional i la personal ha estat la flexibilitat. La flexibilitat que he aconseguit que em donin els meus caps.

 

"En termes de flexibilitat s’ha evolucionat molt i la tecnologia ha jugat un paper decisiu"

Com ha aconseguit aquesta flexibilitat?

Demostrant, donant-los seguretat  de que serà possible. En termes de flexibilitat s’ha evolucionat molt i la tecnologia ha jugat un paper decisiu. Avui en dia et pots connectar des de qualsevol lloc. La flexibilitat és una de les claus, trobar un bon entorn laboral, també, la cultura empresarial que estigui disposada que treballis així.

Hi ha bretxa salarial? 
És veritat que hi ha una diferència salarial. És sorprenent, a mi em costa d'entendre, però és evident que hi és i a tots els nivells. Les dones també ens tallem més per demanar augments  salarials, sembla que donem les gràcies davant les promocions i augments retributius.

Quina és la necessitat de les associacions de dones empresàries?

Primer com un vehicle per desenvolupar el que les dones no hem estat capaces de desenvolupar en l’àmbit laboral, que és el networking. Les dones, comparades amb els homes, sortíem de treballar i anàvem a casa. Els homes sortien de treballar i feien vida social que els ha permès fer la seva xarxa de contactes. Les dones hem viscut tradicionalment d’esquena a això, hem creat moltes xarxes de contactes pel tema domèstic. Però en l’àmbit laboral, no. Així, aquestes associacions generen l’espai perquè hi hagi una xarxa de contactes i  per crear espais d’ activitats on es pot adquirir coneixement També són importants per l’empoderament i visibilitat de la dona.

"És un regal que recullo amb moltíssima gratitud a l’Associació"

Què significa aquest premi per vostè?

És un premi honorífic a la meva carrera. Vaig pensar: si només tinc 45 anys, em queden molts anys de feina, vull treballar molts anys més!  però sens dubte és un regal que recullo amb moltíssima gratitud a l’Associació.

 

 
Comentaris

Destaquem