Puigneró: "El nou sector tecnològic de l'espai pot multiplicar per 4 els treballadors"

Entrevista al conseller en funcions de Polítiques Digitals, el santcugatenc Jordi Puigneró, sobre l'’Agència Espacial de Catalunya

Dissabte, 20 de març, passades les 7 del matí, l’Enxaneta s’enlairarà des del cosmódromo de Baikonur, al Kazakhstan, i es convertirà en el primer dels nanosatélites de la Generalitat a arribar a l’espai. El llançament del coet que transportarà l’Enxaneta es podrà seguir en directe a través d'internet. Els infants han pogut triar el nom dels nanosatel·lits a través del programa Info-K de Televisió de Catalunya.

Què és el projecte  de l’Agència Espacial de Catalunya?

És un projecte industrial i de connectivitat pel país. Aquest projecte té diferents instruments, un dels més importants és la creació d’una agència de l’espai a Catalunya, per ajudar a desenvolupar aquest sector econòmic. Hi ha un espai més proper a la terra, el que se’n diuen òrbites Leo, que estan per sota de 2000 km i més en concret de 500 a 1000 quilòmetres i que s’ha democratitzat, això i vol dir que el sector privat, i institucions de tot el món poden accedir-hi per posar-hi infraestructura de telecomunicacions per a diferents usos. Per exemple, usos de connectivitat, usos d’observació a terra per combatre el canvi climàtic... Per tant, des del govern de Catalunya hem decidit que volem jugar aquesta partida, perquè hi ha molts llocs de treball en joc i hi ha també una part important del PIB del futur del nostre país. Allà on hi ha feina nosaltres volem ser-hi.

"volem jugar aquesta partida, perquè hi ha molts llocs de treball en joc"

És un projecte industrial, però en què consisteix? Es crea una agència, envien nanosatèl·lits a l’espai...

Quan impulses un sector així ajudes a empreses dels nostre país que es dediquen al sector tecnològic, d’aquesta manera tot aquest projecte obre oportunitats de feina. Nosaltres el que fem és estimular aquest sector. Com ho fem? Creant una agència que pivotarà una estratègia que té multitud d’accions, una d’elles és el llançament de sis nanosatèl·lits, per tant situarem infraestructura de comunicacions en aquestes òrbites.

FOTO: Mariana Castel

FOTO: Mariana Castel

Per què servirà aquest nanosatèl·lit?

El primer té com a objectiu donar connectivitat 5G a Internet de les Coses per diferents serveis de connectivitat a Catalunya, per exemple per serveis en l’àmbit de la ramaderia o per altres servies relacionats amb l’agricultura.

 

Com funciona?

Els nanosatèl·lit són de la mida d’una capsa de sabates i és un satèl·lit que està orbitant més de pressa que la velocitat de la terra, així que cada X minuts passa per Catalunya i durant aquell temps es podrà utilitzar per agafar informació de Catalunya, o sobre serveis que volem que siguin imprescindibles, per exemple contra el canvi climàtic. Amb un, no n’hi ha prou perquè quan un satèl·lit continua el seu recorregut per altres zones de la terra, n’hauria d’entrar un altre per tenir continuïtat. Per això en llençarem sis als anys que venen. És una infraestructura disponible que serà molt útil per a moltes indústries.

"Tenim Alguaire on volem desenvolupar tota la indústria de llançaments de nanosatèl·lits"

En què més treballen?

En paral·lel, estem mirant que el Montsec i l’aeroport d’Alguaire siguin dos emplaçaments determinants. El primer, on tenim un observatori, com a base de control de nanosatèl·lits, perquè és un punt molt elevat, amb una visió sobre l’espai molt àmplia és un dels llocs d’Europa on més temps pots estar observant un nanosatèl·lit i per tant des d’allà es farà el control remot. Per l’altra banda, tenim Alguaire on volem desenvolupar tota la indústria de llançaments de nanosatèl·lits.

"Els darrers cinc anys, el sector TIC a Catalunya ha crescut en ocupació directa un 10% anual"

Quin retorn econòmic pot tenir aquest projecte ?

Els darrers cinc anys, el sector TIC a Catalunya ha crescut en ocupació directa un 10% anual, no hi ha cap sector a Catalunya que hagi crescut aquest ritme en ocupació. És més, aquest darrer any a Catalunya el sector tecnològic ha crescut un 30% en ocupació i això vol dir amb molts àmbits. Per tant, aquest nou sector tecnològic de l’espai, i d’acord amb les xifres a àmbit europeu, hem fet un càlcul que extrapolat a Catalunya vol dir que en els anys vinents, aquest sector pot multiplicar per 4 el nombre de treballadors i doblar el nombre d’empreses, a més de multiplicar per 3 la facturació. Hem previst que en els propers dos tres anys, podríem créixer a Catalunya, 1800-2000 llocs de treball de molt alt valor afegit, amb salaris elevats. Això és una bona notícia amb una inversió humil de 18 milions d’euros de la Generalitat per tres anys.

 

Què li sembla el nom que alguns van posar al projecte de ‘la NASA catalana’?

Ho van intentar posar de forma ofensiva, i crec que és un orgull que vulguin titllar aquest projecte de la NASA catalana, crec que els hi ha sortit el tret per la culata. Van voler posar aquest nom pensant que aniria en contra el projecte i ha sigut l’efecte del judo, hem aprofitat la força de la marca per acabar donant a conèixer aquest projecte.

"Aquest és un projecte que lluita per fer un país de progrés"

Hi ha hagut crítiques per haver engegat aquest projecte en plena pandèmia. Era el moment adequat per posar-ho en marxa?

Absolutament, si no, no faríem res. Aquest és un projecte que lluita per fer un país de progrés i que generi llocs de feina de valor afegit, amb salaris més alts. La gent que fa crítica a la innovació i a la ciència que pensin quin país volen. De què volen que visqui aquest país?

Es parlava que en un pròxim govern liderat per Pere Aragonès es plantejaven eliminar la conselleria de Polítiques Digitals. Què en pensa?
Crec que no ho faran, no sé si aquest anunci és tal com és va publicar. Però només donaré una dada, en aquest moment els fons europeus que es destinaran als 5 anys vinents van destinats a dos grans àmbits: transformació digital i agenda verda. Per tant, quin missatge donaríem si quan tots els governs creen àmbits de polítiques digitals, on nosaltres vam ser pioners ara l'eliminem? Seria anar en contra del sentit dels temps. El que tinc clar és que en aquesta legislatura Junts per Catalunya ha defensat de forma ambiciosa les polítiques de l'àmbit digital. Cap dels partits de l'oposició han fet cap proposta per fer d'aquest país un país avançat digitalment, com si el món no sabés que el progrés econòmic dels anys vinents és l'àmbit digital, perquè estem vivint una revolució tecnològica comparada a la revolució industrial. Avui no serem un país social si no som un país digital. Aquell govern que no prioritzi les polítiques digitals, governa un país que no té futur.

Es veu tornant a ser conseller?
No ho sabem.

Es veu en un futur a Sant Cugat, liderant un projecte per la ciutat?
Ara mateix no. Ni hi penso amb això, la vida és molt canviant i mai pots dir mai, però ara mateix no està en la meva agenda cap projecte que passi per aquí. Estic molt implicat amb la governança del país i veurem què passa en les setmanes vinents i espero que puguem continuar la tasca d'avançar cap a la independència que és el que necessita aquest país.

Per què? 

Aquest és un país que necessita la independència com l'aigua. Continuar amb el projecte espanyol és no prendre les nostres decisions, que sempre estiguem depenent de les decisions que pren el govern de torn de l'Estat Espanyol. Volem ser independents per prendre les nostres decisions i sortir de la crisi amb solvència. L'Estat espanyol té un deute galopant i és un país que no se li augura un gran futur; si nosaltres ens quedem ens veurem arrossegats en aquesta situació.

Ser independents vol dir necessàriament que des d'aquí es governaria millor? Per què des d'aquí es faria millor?
Per començar perquè seríem responsables de les decisions que prendríem i no estaríem condicionats amb decisions que es prenen a 600 km, per tant tenim una visió molt més clara del que són les necessitats de Catalunya. Quan una decisió es pren des de Madrid, molt sovint es fa per motius polítics, i altres vegades amb clau dels equilibris que fa el govern espanyol amb altres territoris de l'Estat. Si no es prenen decisions amb clau de la idiosincràsia de Catalunya, no pots treure el màxim rendiment de les teves possibilitats. Demanem tenir la màxima sobirania amb la presa de decisions, a vegades ens equivocarem, però molt menys del que s'equivoca l'estat amb les polítiques de Catalunya . A vegades aquestes decisions són preses amb una voluntat o amb interessos contraris als de Catalunya.

 
Comentaris

Destaquem