Idees per encarar la tornada a l'escola i la represa de la rutina

Índex

• La tornada a l'escola torna a encarir-se a Catalunya
• Trucs per recuperar la motivació
• Com encarar la tornada a la rutina
• Catalunya, capdavantera en robòtica didàctica
• Per què cal una extraescolar d'anglès?
• Els beneficis de l'esport mixt a les extraescolars
• Els efectes de l'activitat física en el rendiment acadèmic
• El projecte SPEED: prevenció de trastorns alimentaris amb l'esport
• Activitats per millorar el contacte amb la natura
• La importància de respectar els ritmes biològics del son
• Per què aprendre alemany en el segle XXI?
• L'impacte del joc en la millora de l'aprenentatge dels idiomes
• Les revisions imprescindibles per a la tornada a l'escola
• L'educació artística, més enllà de manualitats
• Els beneficis de les estades a l'estranger
• Dansa, una disciplina a l'alça
• Com conrear la lectura des de joves i quins llibres triar

 

  Les principals propostes!

Prem el botó per descobrir les propostes de l'Especial web Tornada a l'Escola. Agraïm els anunciants que han apostat per aquest especial: Centre de Dansa Laura Esteve, Bamboo Psicologia i Benestar, European International School of Barcelona, Hospital universitari General de Catalunya (HUGC), Pou d'Art, Valhalla, La Casita de Inglés, Sant Cugat Shopping Centre, Sant Cugat FC, Zürich Schule Barcelona, Violeta Performing Arts, Saldaña i Fetscher, ABACUS Cooperativa, Agora Sant Cugat International School, Deutsche Akademie, Club Rugby Sant Cugat i KB Language

 

Agraïm també la col·laboració dels anunciants que han confiat en l'Especial Tornada a l'Escola del 2026 de l'edició impresa: Pou d'Art, Ortodoncia Sant Cugat, Moonz Sant Cugat, European International School of Barcelona, Valhalla Training Camp, Dra Nayra Grau, Sant Cugat Shopping Centre, Hospital Universitari General de Catalunya (HUGC), KB Language, Sant Cugat FC, Club Junior 1917, Hípica Via-Dufresne, Bamboo Psicologia i Bienestar, + Que Fisio, The Playcook Kids, Eurofitness Sant Cugat, Escola Bressol Happy Way,  Escola Zürich Schule, Deutsche Akademie, Saldaña I Fetscher, Agora Sant Cugat International School of Barcelona,  La Maison Dance Studio, La Casita de Inglés, Pureza de María, Laura Esteve Centre de Dansa, i Museu del Còmic.

---

La tornada a l'escola torna a encarir-se a Catalunya

 

Les famílies santcugatenques han de fer front un any més a la tornada a l'escola i la despesa total s'aproparà encara més als 3.000 euros, entre les xifres més altes de l'Estat, segons l'OCU

El cost de la tornada a l'escola a Catalunya rondarà els 3.000 €, segons l'OCU, situant-la com una de les comunitats més cares, juntament amb la Comunitat Valenciana i Madrid, que lidera la classificació un any més. En el conjunt de l'Estat espanyol, la despesa varia molt segons el tipus de centre, oscil·lant entre els 1.300 € en centres públics i els 8.700 € en privats. Ara, la partida més gran no és la dels llibres de text (192 €) sinó la de la roba i l'uniforme escolar, que arriba de mitjana als 224 €, seguida pels llibres i el material escolar, amb una mitjana de 90 € per alumne.

Un creixement constant des del 2020. Si mirem l'evolució dels últims cursos, la despesa total anual per alumne a l'Estat espanyol no ha parat de créixer, tot i que amb algun petit ensopegament pel camí. El curs 2019/2020 se situava en 1.970 €, xifra que va baixar lleugerament durant els dos cursos següents, fins als 1.898 € el 2020/2021 i els 1.860 € el 2021/2022, coincidint amb l'etapa marcada per la pandèmia. A partir d'aquí, però, la tendència s'ha invertit de manera clara i sostinguda: el curs 2022/2023 la despesa ja va tornar a superar els nivells inicials, amb 2.006 €, i va continuar pujant fins als 2.074 € el 2023/2024. El salt més important es va produir el curs 2024/2025, quan la xifra va enfilar-se fins als 2.335 €, un augment notable respecte a l'any anterior. Des de llavors, el creixement s'ha mantingut de forma més moderada però constant, amb 2.390 € el curs 2025/2026 i 2.484 € en les previsions per al curs 2026/2027, un import que gairebé duplica el registrat sis anys abans i que confirma que la tornada a l'escola s'ha convertit, curs rere curs, en una despesa cada vegada més important per a les famílies.

Consells per estalviar en la tornada a l'escola. Per això cada vegada són més importants els consells per estalviar en la tornada a l'escola. Amb la despesa a l'alça any rere any, moltes famílies busquen fórmules per alleugerir l'impacte a la butxaca sense renunciar al material necessari pels seus fills. Entre els trucs més habituals hi ha reutilitzar llibres i material d'un curs a l'altre o entre germans, aprofitar el mercat de segona mà a través de plataformes digitals o grups d'intercanvi entre famílies, comparar preus entre papereries i botigues abans de fer la compra gran, o esglaonar les adquisicions en lloc de fer-ho tot de cop al setembre. ▪ Redacció

Material escolar. Les famílies de l'Estat espanyol destinaran el curs 2026-2027 una mitjana de 90 € en material escolar a banda dels llibres.

Uniforme. Les famílies de l'Estat que porten els seus fills a escoles amb uniforme obligatori pagaran de mitjana 224 € per l'uniforme o el xandall.

Llibres de text. La despesa en llibres de text se situa de mitjana en 192 €, una xifra una mica més continguda que l'any passat (llavors superava els 200 €).

Dos cursos de Val escolar a primària, secundària i cicles

Els vals escolars de 60 €/alumne per a primària, secundària i cicles de centres públics i concertats van arribar a 782.788 alumnes el curs 2025-2026, gairebé 12.000 menys que el 2024-2025 (794.820). No obstant això, l'ús va créixer: 91,9% davant el 91,5% anterior, tot i el descens de beneficiaris.

Despeses escolars. La despesa anual a l'Estat pot anar d'1.300 € de mitjana per fill en un centre públic, als 8.700 € de mitjana en un centre privat

 

---

Trucs per recuperar la motivació

La tornada de les vacances no és fàcil per a ningú i, sovint, el problema no és l'organització, sinó trobar la motivació necessària per posar-se de nou en marxa

Objectius petits. Marcar-se metes assolibles a curt termini, com enllestir una sola tasca senzilla el primer dia, genera una sensació immediata de progrés i anima a seguir avançant sense sentir-se aclaparat.

Recompenses. Associar la tornada a alguna cosa agradable, com quedar amb amics després de la feina o estrenar un objecte nou per a l'escola, converteix l'esforç en una experiència més amable i esperada.

No exigir-se el rendiment màxim de seguida ajuda a reduir la frustració i la pressió inicial.

Espai renovat. Endreçar i personalitzar l'escriptori, la motxilla o l'espai d'estudi abans de començar a arrencar amb energia i una predisposició més positiva cap a la rutina.

Companyia. Compartir el repte amb algú, un company de feina, un amic o un familiar, facilita mantenir el compromís i fa que la tornada es visqui de manera menys solitària.

Música motivadora. Preparar una llista de cançons animades per als primers dies pot fer-mi lleugers els trajectes, les tasques domèstiques o les hores d'estudi.

Nou aprenentatge. Apuntar-se a una activitat nova, un curs, un esport o un hobby, aporta la il·lusió i converteix la tornada en una oportunitat real de canvi personal.

Autoindulgència. Acceptar que els primers dies costen molt més i no exigir-se el rendiment màxim de seguida ajuda a reduir la frustració i la pressió inicial. ▪ Redacció

---

Com encarar la tornada a la rutina

L'arribada del setembre afegeix el repte d'adaptar-se de nou als horaris de la feina i l'escola. Repassem alguns hàbits que poden ajudar infants i adults a recuperar la rutina sense que el cos i la ment ho notin tant

• Son: Recuperar els horaris de son uns dies abans és clau. Cal avançar l'hora d'anar a dormir i de llevar-se de manera progressiva.
• Alimentació: Tornar a uns horaris d'àpats regulars i reduir els excessos de l'estiu ajuda l'organisme a recuperar el ritme i millora la concentració.
• Activitat física: Reprendre l'exercici de manera gradual, sense buscar rendiment immediat, és una bona manera de recuperar energia i millorar l'estat d'ànim.
• Pantalles: Reduir el temps davant de mòbils i pantalles, sobretot abans d'anar a dormir, facilita conciliar el son i afavoreix la concentració.
• Planificació: Organitzar l'agenda amb antelació, marcant tasques i objectius de la setmana, ajuda a afrontar la tornada amb menys estrès.
• Rutines matinals: Establir petits rituals, com esmorzar amb calma o preparar la roba la nit abans, fa més fàcil arrencar el dia.
• Llum natural: Exposar-se a la llum del dia des de bon matí ajuda a regular el rellotge biològic i facilita despertar-se amb més energia.
• Suport emocional: Parlar de com se sent cadascú, especialment els infants, ajuda a gestionar la tristesa o el nerviosisme que pot generar el final de les vacances.

---

Catalunya, capdavantera en robòtica didàctica

Des que un grup de mestres d'Olot va crear Robolot l'any 2001, Catalunya s'ha posicionat com a referent en robòtica educativa, amb Sant Cugat com un dels municipis capdavanters.

Catalunya ha estat capdavantera en la incorporació de la robòtica educativa a les aules. Abans que aquesta disciplina arribés a molts centres en forma de kits, plaques electròniques i reptes de programació, un grup de professors d'Olot ja es preguntava com podia utilitzar-la per ensenyar. Robolot, nascut l'any 2001 a Olot, va apostar per utilitzar la tecnologia com una eina per desenvolupar competències més enllà de l'aprenentatge tècnic. Aquesta trajectòria també té continuïtat avui en iniciatives educatives com les que trobem a Sant Cugat. A la ciutat hi ha diferents acadèmies i institucions que treballen per apropar la robòtica educativa als infants.

I és que la robòtica és una eina per desenvolupar diferents competències transversals, com el treball en equip, la resolució de problemes, la gestió de projectes i la comunicació. Cada vegada són més els centres que incorporen la robòtica dins del currículum escolar, tant a primària com a secundària, i que hi dediquen hores lectives específiques. Paral·lelament, ha crescut l'oferta d'activitats extraescolars i de caps de setmana on infants i joves poden aprofundir en la programació i la construcció de robots des d'edats molt primerenques. Amb la irrupció de la intel·ligència artificial la robòtica educativa seguirà guanyant pes. ▪ Redacció

Precaució amb la tecnologia

A l'etapa d'entre 6 i 12 anys, la tecnologia hauria de ser només una part més de la vida quotidiana. Organismes com l'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomanen combinar l'ús de pantalles amb activitat física diària, temps a l'aire lliure i relacions socials presencials, fomentant hàbits equilibrats amb l'acompanyament d'un adult de referència.

 

---

Per què cal una extraescolar d'anglès?

La Fundació Equitat.org ha detectat diverses mancances educatives que porten moltes famílies catalanes a buscar reforç d'anglès fora de l'escola

Segons dades europees, l'Estat espanyol queda per darrere de països com Malta o Suècia en nivell d'anglès. A més, els rànquings més recents situen Catalunya com el quart territori de l'Estat amb millor nivell, per sota de Galícia, Madrid i Astúries. Aquesta bretxa no és casual. El sistema educatiu català té mancances que expliquen per què moltes famílies busquen reforçar l'anglès fora de l'escola.

1. Poca exposició a l'aula. El nostre context és bàsicament d'instrucció: l'anglès només és present unes poques hores setmanals, molt lluny d'una immersió real. L'estudi remarca que aquesta exposició mínima allarga el procés d'aprenentatge i el fa poc eficaç, ja que l'alumne només té contacte amb la llengua durant les classes, i no de manera contínua ni espontània al llarg del dia.
2. Resultats baixos en expressió oral. Gairebé un 20% de l'alumnat acaba l'ESO amb un nivell de "no assoliment" en expressió oral en anglès, un percentatge molt superior al que es registra en català o castellà. A més, l'informe detecta una forta polarització: mentre alguns alumnes assoleixen nivells notables, una part important es queda clarament enrere, i aquesta bretxa s'eixampla entre 6è de primària i 4t d'ESO.
3. Escassa interacció comunicativa a classe. Els grups massa nombrosos dificulten la pràctica oral i la interacció entre iguals, dos elements que la recerca identifica com a clau per consolidar la llengua. Sense temps de parla real ni tasques comunicatives adaptades al nivell de l'alumnat, el progrés es fa lent i poc perceptible, cosa que també afecta la motivació, sobretot a secundària.
4. Nombre reduït d'auxiliars de conversa. Catalunya només ofereix 145 auxiliars de conversa d'anglès per als 2.733 centres públics de primària i els 663 de secundària. Un mateix alumne sol veure l'auxiliar de conversa un únic cop cada 15 dies, durant una sola sessió, la qual cosa impedeix que aquesta figura tingui un impacte real en l'oralitat.
5. Exposició pobra fora de l'aula. A diferència de països com Portugal o els Països Baixos, on el cinema i la televisió es consumeixen en versió original, aquí l'exposició a l'anglès fora de l'escola és voluntària i poc estesa, especialment entre els infants més petits.

---

Els beneficis de l'esport mixt a les extraescolars

Cada cop més clubs aposten perquè nens i nenes entrenin i competeixin junts durant els primers anys de formació, un model que aporta avantatges tant esportives com socials

A Sant Cugat hi ha clubs que aposten per l'esport mixt a les extraescolars. És el cas del Sant Cugat FC, la Penya Blaugrana Sant Cugat, el Club Gimnàstica Rítmica i Estètica Sant Cugat, el Junior FC o el Club de Rugbi Sant Cugat. Tots aquests segueixen un model que aporta beneficis clars per als infants i joves i les seves famílies.

L'esport mixt es basa en un model que aporta beneficis clars per als infants i joves i les seves famílies

1. Millora el joc col·lectiu. En categories base mixtes, sovint es prima el treball en equip per sobre del joc individual basat més en el contacte físic.
2. Inspiració en referents propis. Créixer amb equips femenins arrelats al club, i no formats per jugadores de fora, permet que les nenes tinguin referents propers.
3. Igualtats d'oportunitats. Competir junts fins a edats avançades trenca la idea que hi ha esports "de nois" o "de noies", i dona a totes les criatures les mateixes oportunitats de formar-se.
4. Retenció del talent femení. Quan el club aposta per un equip femení propi en lloc d'agrupar jugadores d'altres clubs, reté el talent local i evita que les noies abandonin l'esport per falta d'opcions.
5. Cohesió de club. L'esport mixt a les categories inferiors crea una cultura de club compartida, en què nois i noies s'entrenen amb els mateixos valors i el mateix escut, especialment en zones amb més vulnerabilitat social.
6. Conciliació familiar. Les famílies amb fills i filles porten tota la mainada al mateix club i als mateixos horaris d'entrenament, cosa que simplifica el dia a dia i fa més fàcil mantenir els germans vinculats al mateix projecte.

 

---

Els efectes de l'activitat física en el rendiment acadèmic

El nou curs és un moment clau per revisar els hàbits i per posar en valor un factor que sovint es passa per alt: l'activitat física regular té un impacte directe i demostrat en el seu rendiment acadèmic

1. Millora de la concentració. Fer exercici físic amb regularitat ajuda els infants a mantenir l'atenció més estona a classe, ja que augmenta el reg sanguini cap al cervell i millora la capacitat de concentrar-se en una tasca sense distreure's amb facilitat durant les hores lectives i l'estudi diari a casa.
2. Reducció de l'estrès. L'activitat física allibera endorfines que redueixen els nivells d'ansietat i estrès acumulats durant el curs, cosa que permet als nens afrontar exàmens i deures amb més calma i una actitud molt més positiva davant els reptes que planteja cada trimestre escolar de l'any lectiu que comença.
3. Millora de la memòria. Practicar esport de manera habitual estimula l'hipocamp, la zona del cervell relacionada amb la memòria, i facilita que els infants retinguin millor la informació apresa a classe i la recuperin amb més facilitat el dia de l'examen o quan repassen a casa cada tarda de la setmana escolar.
4. Millora del son. Els nens i adolescents que fan exercici regularment concilien el son amb més facilitat i descansen millor durant la nit, un factor clau perquè l'endemà arribin a l'escola amb l'energia i la claredat mental necessàries per seguir les classes i aprendre continguts nous cada dia del curs escolar que comença.
5. Funcions executives. L'esport reforça habilitats com la planificació, l'organització i l'autocontrol, competències que després es tradueixen directament en una millor gestió del temps d'estudi, dels deures a casa i de les tasques repartides al llarg de tota la setmana escolar i també de la familiar.
6. Millora de l'autoestima. Assolir petites fites esportives reforça la confiança dels infants en si mateixos, una seguretat que traslladen també a l'aula quan han d'exposar treballs, participar activament a classe o afrontar una prova davant dels companys de curs i també del professorat de l'escola.
7. Habilitats socials. Els esports d'equip ensenyen a cooperar, a comunicar-se i a resoldre conflictes de manera constructiva, capacitats que faciliten el treball en grup, la convivència dins de l'aula escolar i la relació amb el professorat i la resta de companys de classe, de pati i d'extraescolars.
8. Millora de l'estat d'ànim. L'exercici físic redueix els símptomes de tristesa o desmotivació, i els infants que es mouen més solen mostrar una actitud més engrescada i receptiva davant l'aprenentatge diari i les novetats que porta cada nou curs escolar que comença cada mes de setembre a l'escola.
9. Evita la fatiga mental. Reduir les hores davant de pantalles a favor del moviment ajuda a evitar la fatiga mental associada al sedentarisme i millora la disposició dels infants per concentrar-se a l'hora d'estudiar i de fer els deures cada tarda a casa amb tota la família reunida i tranquil·la després de classe.
10. Millora de l'atenció. La pràctica esportiva regular entrena la capacitat d'atenció sostinguda, una habilitat que es trasllada directament a l'aula i que permet seguir les explicacions del professorat sense perdre el fil ni distreure's amb facilitat cada dia de classe i durant l'estudi diari a casa.
11. Disciplina i constància. Entrenar de manera habitual ensenya als infants i adolescents a marcar-se objectius i a perseverar-hi malgrat les dificultats, un aprenentatge que apliquen també a l'hora d'estudiar i de complir amb les seves obligacions escolars diàries durant tot el curs acadèmic que tot just comença.
12. Benestar emocional. Practicar esport amb regularitat ajuda a detectar i gestionar a temps l'estrès o les dificultats d'adaptació que podrien afectar el rendiment escolar, i estableix rutines i moments de relaxament que faciliten un inici de curs més tranquil i positiu. ▪ Redacció

---

El projecte SPEED: prevenció de trastorns alimentaris amb l'esport

Finançat pel programa Erasmus+ Sport, i participat per Sant Cugat Creix, busca fer de l'esport una eina de prevenció dels trastorns de la conducta alimentària entre joves esportistes

El projecte SPEED (Prevenció de Trastorns Alimentaris amb l'Esport) es desenvoluparà fins al maig de 2027 amb l'objectiu de convertir l'esport en una eina de prevenció dels trastorns de la conducta alimentària. S'adreça a joves esportistes i alumnes d'entre 9 i 14 anys, promovent hàbits saludables relacionats amb l'alimentació, la imatge corporal i l'autoestima.

Un projecte inclusiu. És un projecte inclusiu que implica esportistes, estudiants, entrenadors i educadors, i que fomenta l'esport i l'activitat física com a eines per millorar la salut. Està finançat per Erasmus+ Sport de la Unió Europea, amb un pressupost de 400.000 euros, i compta amb vuit entitats de sis països. SantCugatCreix és l'única entitat catalana que hi participa.

Els primers resultats. El projecte europeu SPEED ha iniciat una investigació amb entrenadors, esportistes i pares de 8 clubs per identificar les principals necessitats en matèria de nutrició, pes, imatge corporal i trastorns de la conducta alimentària, i així poder crear materials de formació adaptats.

El 71% de les joves van reportar algun grau d'insatisfacció, mentre que el percentatge corresponent per als nens és del 35%

1. Satisfacció amb el pes i la figura. El 71% van reportar experimentar algun grau d'insatisfacció, mentre que el percentatge corresponent per als nens és del 35%. Aquesta preocupació tendeix a augmentar amb l'edat: els nois i noies de 15 anys semblen més preocupats que els de 10 a 11 anys.
2. Preocupació per si el pes o la figura canvien sense fer exercici.
3. Voluntat d'estar més prima, al marge dels altres. Els resultats mostren que les nenes són més susceptibles a desenvolupar ideals distorsionats de primesa, cosa que les col·loca en més risc de patir trastorns alimentaris en comparació amb els nens.
4. Por a perdre el control sobre l'alimentació pel pes o la figura. Segons els resultats, les nenes són més propenses a aquest temor que els nens, cosa que, considerant les respostes a altres preguntes, les col·loca en més risc de desenvolupar trastorns alimentaris.

 

---

Activitats per millorar el contacte amb la natura

El tancament de Collserola per la pesta porcina africana ha reduït el contacte dels santcugatencs amb la natura, però la ciutat encara ofereix maneres de mantenir-lo

Sant Cugat disposa de molta natura, a través dels nombrosos parcs urbans que té, que permeten mantenir el contacte amb el medi natural.

Jardí de papallones. Un exemple d'aquesta oferta és l'espai de les papallones que l'Ajuntament ha impulsat en els últims mesos, una zona de 200 metres quadrats al Turó de Can Mates, a tocar de la masia de Can Ravella, pensada perquè les papallones s'hi puguin alimentar i refugiar. Les famílies també el poden visitar pel seu compte, sense necessitat de cap activitat organitzada. "És un espai interessant perquè et fa reflexionar sobre la protecció d'aquests insectes", ha explicat la vocal del Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC), Sílvia de Sanjosé.

Recompte de nius d'orenetes. Més enllà d'aquesta iniciativa municipal, a la ciutat hi ha diferents entitats que també proposen activitats per mantenir aquest contacte amb la natura. És el cas de la secció de natura del CMSC, que ha impulsat propostes pensades per a un públic ampli. Una d'aquestes és el recompte de nius d'orenetes a Sant Cugat, una activitat que dirigeix Núria Ferrer amb el seu grup d'ornitologia. Aquesta activitat consisteix en passejar amb un mapa de la ciutat per observar l'evolució dels nius.

Identificació de plantes invasores. En aquesta mateixa línia, la secció de natura del club també impulsa la identificació i formació sobre plantes invasores, amb accions concretes a Collserola, que actualment no es poden fer, i sessions informatives obertes a les famílies sobre quines espècies no s'haurien de plantar als jardins particulars, en favor de plantes autòctones. Totes aquestes iniciatives, ha dit Jaume Llugany, president del CMSC, responen a una mateixa voluntat: "Una cosa que veiem clar és que la secció de natura ha de ser pedagògica. Pedagògica cap als infants, evidentment, i també per a la resta de gent", ha assegurat.

Cap a una possible flexibilització. La Generalitat ja obre la porta a suavitzar les restriccions a Collserola. El conseller Òscar Ordeig ha assegurat que aviat es flexibilitzarà l'accés al medi natural, tot i que encara no hi ha una data concreta per a la reobertura, ja que la decisió dependrà de com evolucioni la situació sanitària del brot. El tancament es va decretar el 28 de novembre de 2025, arran dels primers casos detectats a la zona de Cerdanyola del Vallès, els primers a l'Estat espanyol des de fa més de tres dècades, i des de llavors afecta diferents municipis, entre ells Sant Cugat. Diversos ajuntaments i entitats ja han reclamat aquesta flexibilització, tant per motius de mobilitat com per la salut física i mental de la ciutadania, i el conseller no descarta fer una prova pilot en alguna zona abans d'una obertura generalitzada. L'alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, ha estat un dels més insistents a l'hora de reclamar-ho. Mentrestant, iniciatives com el Jardí de les Papallones o el recompte de nius d'oreneta permeten als santcugatencs no perdre del tot el contacte amb la natura. ▪ Josep Lluís Silva

28 de novembre de 2025. És el dia que es va decidir tancar Collserola per la pesta porcina africana

 

---

La importància de respectar els ritmes biològics del son

Dormir bé comença molt abans d'anar al llit: la rutina diürna, els horaris i la gestió de les preocupacions són claus per a la tornada a l'escola

La psicòloga Roser Gort, autora del llibre El sueño lo cura todo (Penguin Random House), amb pròleg del Dr. Eduard Estivill, ha explicat com preparar el cos dels infants per a la tornada a l'escola i ho ha fet posant el focus en el dia, i no només en la nit.

El son comença quan obrim els ulls. Quan parlem de son, tendim a fixar-nos només en la nit. Roser Gort ho planteja al revés: "El dia comença quan obrim els ulls, i no quan els tanquem", ha explicat. La clau no és tant analitzar què passa mentre dormim, sinó com organitzem el dia, ja que és aquesta rutina diürna la que determina si dormirem bé o no.

Els exàmens i el rellotge biològic. Aquesta idea té una aplicació molt concreta a l'aula. Segons ha comentat, existeixen diferents cronotips, persones matutines, nocturnes i intermèdies, amb un fort component genètic i hormonal. Tot i això, per a Roser Gort, l'horari escolar afavoreix sempre els perfils matutins, cosa que perjudica els infants amb un rellotge biològic més tardà. "Si em posen exàmens a primera hora, no estic igual cognitivament que si me'ls posen a tercera, quarta o cinquena hora", ha apuntat. Segons això, un nen sense el pic d'activació al matí no rendeix pitjor per manca d'interès, sinó per pura biologia.

Llum natural i horaris dels àpats. Un cop fixada l'hora de despertar-se, hi ha dos hàbits que ajuden a consolidar la transició. Per a Gort, l'exposició a la llum natural en despertar-se és un dels sincronitzadors més potents del rellotge biològic. Així, doncs, segons ha recomanat, com abans hi exposem els infants, abans arribarà a la nit el senyal per anar a dormir. També ha afegit que cal mantenir el sopar sempre a la mateixa hora, unes dues hores abans d'anar a dormir, amb àpats lleugers i de digestió senzilla.

Quatre dies per fer la transició abans de la tornada a l'escola. D'altra banda, Gort ha recomanat no esperar al primer dia de curs per ajustar els horaris, sinó començar la transició almenys quatre dies abans, avançant l'hora d'anar a dormir i, sobretot, la de despertar-se, uns 15 minuts cada dia. "El que no és negociable és l'hora a la qual et despertes", ha explicat, ja que, segons ha explicat la psicòloga, és l'únic moment que podem controlar amb una alarma; "l'hora d'anar al llit depèn de si es té son, i forçar-la només genera frustració", ha assegurat.

Per què cal dormir per aprendre. I si el rellotge biològic condiciona el rendiment durant el dia, la nit té un paper igual d'important: consolidar-ho. Segons ha explicat l'autora del llibre, el son no és un temps perdut, sinó el moment en què es fixa qualsevol aprenentatge del dia, ja sigui cognitiu, físic o emocional. Si un infant estudia però no dorm prou, allò après es queda a la memòria a curt termini i "s'acaba difuminant". Per això, per a ella, no té sentit sacrificar hores de son abans dels exàmens per estudiar més.

Parlar de les preocupacions. Per últim, Roser Gort ha dit que la tornada a l'escola no és només un canvi d'horaris. Segons ella, implica noves responsabilitats i sovint preocupació. Així doncs, Gort recomana dedicar cada dia 10-15 minuts, sobretot abans o durant el sopar, a parlar amb els infants sobre què els preocupa, sense discursos ansiosos, sinó buscant solucions concretes. Això evita que les preocupacions s'acumulin en silenci i acabin generant insomni. ▪ Josep Lluís Silva

Qui és Roser Gort?

Roser Gort és psicòloga especialitzada en medicina del son. El seu llibre, El sueño lo cura todo (Penguin Random House), compta amb el pròleg del Dr. Eduard Estivill i ofereix una guia clara i amb base científica per entendre què falla en el nostre descans i com solucionar-ho. Explica que rere l'insomni sovint hi ha ansietat i el ritme frenètic del dia a dia, un desgast que no només arruïna les nits, sinó que també afecta el rendiment durant el dia. Amb un enfocament pràctic i accessible, detalla què altera el nostre descans i com introduir canvis realistes que ajudin a tornar a dormir bé.

 

---

Per què aprendre alemany en el segle XXI?

L'alemany és, avui dia, molt més que la llengua de Goethe: és una de les llengües estrangeres més valorades d'Europa i una eina clau per obrir portes acadèmiques, professionals i culturals

Aprendre alemany no només té valor cultural, sinó que genera competències directament aplicables al món laboral i acadèmic. De fet, el multilingüisme és cada cop més habitual entre la població europea: segons l'Eurobaròmetre especial "Europeans and their languages" (Comissió Europea, maig del 2024), gairebé sis de cada deu europeus ja mantenen una conversa en una llengua diferent de la seva materna, i aquesta xifra arriba al 79% entre els joves de 15 a 24 anys. En aquest context, dominar un idioma tan present en l'economia europea com l'alemany esdevé una eina poderosa de desenvolupament.

• Tercera llengua: L'alemany és la tercera llengua estrangera més parlada a la UE, per darrere del francès i per davant de l'espanyol.
• Llengua de treball: Juntament amb l'anglès i el francès, és una de les tres úniques llengües de treball habituals de les institucions europees.
• Economia europea: Alemanya és la primera economia de la UE i un dels principals socis comercials de Catalunya.
• Mercat laboral: Dominar l'alemany és un valor diferencial per treballar a Alemanya, Àustria, Suïssa o en empreses amb capital germànic.
• Sectors clau: L'automoció, l'enginyeria, la indústria i les finances concentren la major presència de multinacionals alemanyes.
• Universitats: Alemanya ofereix un sistema universitari públic de referència internacional, amb condicions més assequibles que altres destinacions.
• Percepció ciutadana: Els europeus la consideren una de les llengües més importants perquè els infants l'aprenguin.
• Cultura i tradició: Obre la porta a una tradició literària, musical i filosòfica de nivell, i facilita altres llengües germàniques.
• Recerca i innovació: Alemanya lidera la inversió en R+D a Europa, amb centres capdavanters en enginyeria, medicina i tecnologia.
• Formació accessible: L'oferta creixent de cursos i certificacions homologades i escoles fa que aprendre alemany sigui avui més a l'abast que mai.
• Més enllà d'Alemanya: És llengua oficial o cooficial a Àustria, Suïssa, Liechtenstein, Luxemburg i regions d'Itàlia i Bèlgica.
• Erasmus+: Els programes d'intercanvi atrauen cada any milers d'estudiants catalans cap a centres i universitats alemanyes.

L'alemany és una de les llengües que els europeus consideren més importants per al futur dels seus fills

---

L'impacte del joc en la millora de l'aprenentatge dels idiomes

Per aprendre un idioma de manera duradora no n'hi ha prou amb la teoria, cal viure'l. El joc i les experiències en primera persona fixen els aprenentatges molt més que la memorització

1. Jocs de rol i simulacions. Recrear situacions quotidianes, com fer una comanda en un restaurant, demanar indicacions al carrer o presentar-se en una entrevista de feina, ajuda els infants a perdre la por a equivocar-se i a interioritzar expressions útils sense adonar-se'n. En comptes de memoritzar frases soltes, les viuen dins d'un context real, cosa que en facilita molt la retenció a llarg termini.
2. Cançons i música. Aprendre cançons en tendència o populars en una altra llengua treballa la pronunciació, el ritme i el vocabulari de manera natural. La repetició melòdica ajuda a fixar sons i estructures noves des de ben petits, i converteix l'aprenentatge en una activitat que els infants volen repetir per pur gust, no per obligació.
3. Videojocs i aplicacions gamificades. Els jocs digitals dissenyats amb objectius, punts i reptes converteixen l'aprenentatge en un procés motivador i progressiu, on l'infant o l'adolescent avança al seu ritme i rep una recompensa immediata per cada pas assolit. Aquesta sensació constant de progrés és clau per mantenir la motivació, sobretot en les primeres etapes, quan encara costa veure resultats.
4. Colònies d'immersió lingüística. Passar uns dies envoltat de l'idioma, sense possibilitat de recórrer a la llengua materna, obliga a comunicar-se de manera real i accelera l'aprenentatge molt més que qualsevol classe teòrica. A més, l'entorn de lleure fa que la canalla i els adolescents associïn l'idioma amb diversió i companyonia, i no amb l'estrès d'un examen.
5. Contes i teatre. Explicar o representar històries en una altra llengua combina la comprensió oral amb l'expressió corporal i emocional, i permet als infants i adolescents associar paraules noves a situacions i personatges que recorden fàcilment. Posar-se a la pell d'un personatge també redueix la vergonya de parlar en veu alta en una llengua que encara no dominen del tot.
6. Jocs de taula i cartes. Adaptar jocs clàssics, com el memory, cartes de vocabulari o jocs de preguntes i respostes, a la llengua que s'aprèn converteix cada partida en una petita sessió de pràctica, sense que el nen, la nena o l'adolescent ho visqui com un exercici. A més, jugar en grup afegeix un component social que reforça l'aprenentatge col·lectiu.
7. Intercanvis i tàndems lingüístics. Posar en contacte infants o joves que parlen llengües diferents perquè s'ensenyin mútuament fomenta la motivació, ja que l'aprenentatge esdevé una relació d'igual a igual i no una imposició acadèmica. Aquest tipus d'intercanvi també obre la porta a conèixer altres cultures i maneres de veure el món, un valor afegit més enllà de l'idioma en si.
8. Cuina, manualitats i activitats pràctiques. Seguir una recepta o instruccions d'una manualitat en una altra llengua obliga a comprendre vocabulari específic en un context real i motivador. És especialment útil per a llengües com l'alemany, cada cop més valorada per les seves sortides acadèmiques i professionals, però que sovint es percep com a "difícil" quan només es treballa des de la gramàtica, i molt menys quan s'aprèn fent-la servir.
9. Excursions i sortides temàtiques en l'idioma. Fer una visita guiada, una gimcana pel poble o una recerca del tresor en la llengua que s'aprèn transforma l'espai públic en una aula a l'aire lliure. Els infants i joves associen paraules i expressions a llocs concrets que després recorden fàcilment, perquè el record queda lligat a una experiència viscuda. L'activitat física i l'aire lliure, a més, ajuden a mantenir l'atenció, i el component d'equip o de repte, com trobar pistes, resoldre un enigma o arribar primer a la meta, hi afegeix una dosi extra de motivació que fa que els més joves ni s'adonin que estan practicant un idioma.
10. Pel·lícules, sèries i dibuixos animats en versió original. Veure continguts audiovisuals en la llengua que s'aprèn, amb o sense subtítols segons el nivell, exposa els infants i adolescents a l'accent, l'entonació i el vocabulari real d'una manera entretinguda i sense esforç conscient. És, a més, una activitat que es pot allargar fàcilment a casa, cosa que reforça el que s'ha après a l'escola o a les colònies, sense que calgui cap esforç extra.

---

Les revisions imprescindibles per a la tornada a l'escola

La tornada a la rutina no és cosa només dels infants. Setembre és també un bon moment perquè tota la família es faci les revisions pendents, des dels més petits als adults

La tornada a la rutina de setembre no afecta només els infants que reprenen les classes. És també el moment ideal perquè tota la família es faci un cop d'ull mèdic abans que l'agenda escolar i laboral torni a omplir-se d'obligacions. Molts problemes de salut, des d'una vista que ha baixat fins a una esquena carregada, passen desapercebuts durant mesos i acaben condicionant tot el curs, tant a l'aula com a la feina, sense que ningú en sàpiga el motiu real. De fet, el Col·legi d'Òptics Optometristes de Catalunya insisteix aquest setembre amb el missatge "Si hi veus bé, llegiràs millor", en la relació entre salut visual i lectura, ja sigui a la pissarra dels petits o davant les pantalles i informes dels adults.

Revisions, claus per detectar a temps problemes més greus. Avançar-se amb unes quantes revisions bàsiques, algunes vàlides per a infants i adults per igual, permet detectar a temps qüestions que després costen molt més de corregir. Encara s'hi és a temps: amb el curs a punt de començar, demanar hora aquests dies dona marge per actuar amb calma, abans que arribin les presses de les primeres setmanes de classe i feina. Hi ha 8 revisions que es recomanen no deixar per més endavant, pensades perquè tota la família, des dels més petits als adults, hi trobi les seves.

1. Vacunes. Actualitza el calendari vacunal de tota la família, sobretot si hi ha hagut algun canvi de metge.
2. Salut emocional. Identifica senyals d'estrès o ansietat davant la tornada a la rutina, tant a l'escola com a la feina.
3. Pes i hàbits. Revisa alimentació i activitat física abans que s'instal·li la rutina de l'any.
4. Son. Ajusta els horaris de descans a la nova rutina per evitar el cansament acumulat de les primeres setmanes.
5. Analítica general. Clau tant per a infants en creixement com per a adults que tornen moltes hores a la feina.
6. Vista. Revisa la graduació abans de tornar a la pissarra o a llargues hores de pantalla a la feina.
7. Dents. Comprova l'estat dental i valora si cal iniciar algun tractament abans que costi trobar hores lliures.
8. Oïda. Descarta problemes auditius, que en infants es confonen amb falta d'atenció.

Els òptics de Catalunya relacionen directament la salut visual amb la lectura

 

---

L'educació artística, més enllà de manualitats

Algunes activitats artístiques infantils a l'escola prioritzen la producció d'objectes decoratius per sobre del pensament crític, un model que moltes extraescolars de la ciutat volen deixar enrere

Ja el 2009, la investigadora María Acaso ho deixava apuntat a La educación artística no son manualidades (Editorial Catarata, reeditat l'any 2010). Es tracta d'un assaig que, amb el pas del temps, s'ha anat consolidant com una de les referències clàssiques del sector, i que setze anys després de la seva publicació encara es continua citant, no ja com una aportació nova, sinó com un diagnòstic de fons que segueix generant debat avui dia.

Al llarg del llibre, l'autora estableix una distinció clara entre el que anomena "educació artística" i el que considera simples "manualitats". Per manualitats, explica Acaso, cal entendre aquells processos de creació que es duen a terme amb les mans i que tenen com a única finalitat produir objectes "bells, bonics, decoratius". En canvi, els processos d'anàlisi i de pensament que haurien d'acompanyar la creació queden, sosté, habitualment exclosos d'aquestes activitats, i es reserven per a assignatures com la Història de l'art.

"Els estudiants moltes vegades operen com a peons perquè els productes que ells realitzen llueixin els passadissos del centre", escriu Acaso al llibre, en una de les frases que millor resumeixen la seva crítica.

L'obra no limita aquest plantejament a l'àmbit escolar, sinó que situa explícitament els "contextos extraescolars" (les activitats de tarda, els caps de setmana i els casals) entre els àmbits on també s'hauria d'aplicar aquesta manera d'entendre l'educació artística, juntament amb l'escola, els museus i els centres culturals.

L'educació artística a Sant Cugat. A Sant Cugat hi ha diferents entitats que comparteixen aquesta visió. Una és el Taller Triangle, espai artisticoeducatiu municipal ubicat a la Casa de Cultura que aquest curs fa 40 anys que funciona. Defineix la seva proposta en uns termes que s'aproximen a aquest plantejament. Segons la seva pròpia descripció, els infants i joves de 4 a 18 anys que hi participen "són els protagonistes" del taller, que diu fomentar "l'experimentació, la reflexió, l'observació, el diàleg, l'esperit crític i l'autoconeixement". El centre afirma donar "més importància al procés viscut que al resultat" i basar la seva feina en "l'enfocament multidisciplinari" i l'art contemporani.

Però el Taller Triangle no és un cas aïllat. A la ciutat hi ha moltes altres iniciatives, que comparteixen aquest mateix propòsit i que aposten per un model d'educació artística allunyat de la simple producció d'objectes decoratius.

Escollir una extraescolar artística per als fills no sempre és senzill. Darrere de noms i cartells sovint semblants, s'hi amaguen plantejaments pedagògics molt diferents, i la manera com un taller entén l'art pot marcar tota l'experiència que hi viurà l'infant. ▪ Josep Lluís Silva

La importància de l'educació artística

El 2024, els membres de la UNESCO van adoptar per unanimitat un marc global per reforçar la cultura i l'educació artística, aprovat a la Conferència Mundial sobre l'Educació Cultural i Artística d'Abu Dhabi, amb la participació de noranta ministres de tot el món. Segons l'organisme, aquesta educació ajuda els estudiants a desenvolupar la intel·ligència emocional, la creativitat i el pensament crític, i millora tant el rendiment acadèmic com la capacitat de col·laboració i el pensament creatiu.

 

---

Els beneficis de les estades a l'estranger

Cada any més joves catalans, de secundària a la universitat, fan una estada a l'estranger. Els programes de mobilitat han fet un pas endavant, amb avantatges que van més enllà de l'idioma

Fer una estada a l'estranger ha deixat de ser una experiència minoritària reservada a la universitat. Als instituts, cada cop és més habitual que l'alumnat de secundària participi en intercanvis escolars d'una setmana amb centres de França o Alemanya, cursi el Batxibac amb doble titulació espanyola i francesa, o marxi tot un curs de Batxillerat als Estats Units o el Canadà amb diferents beques. A la universitat, els programes es multipliquen, des d'Erasmus+ fins als ajuts propis de cada centre.

1. Idiomes. El benefici més evident, a qualsevol edat: la immersió diària, a classe i fora, permet un progrés que cap curs presencial pot igualar, i als adolescents els resulta encara més ràpid.
2. Autonomia. Viure sense la família, encara que sigui unes setmanes en una família d'acollida durant l'ESO, obliga el jove a resoldre's el dia a dia i dispara la seva autonomia personal.
3. Contactes. L'estada genera una xarxa de contactes internacional que, tant a secundària com a la universitat, sovint es manté activa anys després.
4. Ocupació. Els estudis sobre mobilitat mostren que l'experiència internacional millora clarament les opcions de trobar feina en acabar els estudis universitaris.
5. Adaptabilitat. Enfrontar-se a un sistema educatiu i uns costums diferents entrena una capacitat d'adaptació especialment valuosa en l'adolescència, una etapa clau per a la maduració.
6. Maduresa. Famílies i tutors coincideixen que qui torna d'una estada, sigui a 4t d'ESO o a la universitat, ho fa amb una maduresa i seguretat notablement superiors.

L'impacte de l'ocupació

Segons l'estudi d'impacte de la Comissió Europea sobre el programa Erasmus+, els titulats universitaris amb experiència de mobilitat tenen una taxa d'atur un 23% inferior a la dels seus companys que no han fet cap estada a l'estranger. L'estudi apunta també que, cinc anys després de graduar-se, aquests titulats cobren de mitjana un 17% més que els que no han fet cap estada, i que gran part dels responsables de recursos humans europeus valoren l'experiència internacional com un indicador positiu de competències transversals.

---

ESCOLES

COL·LEGI PUREZA DE MARÍA

 

Dansa, una disciplina a l'alça

A Catalunya la dansa viu un moment dolç als escenaris, amb rècord d'espectadors, mentre les escoles encara no s'han recuperat de la pandèmia i la baixa natalitat. Entremig, hi ha el balletcore, que apunta a un relleu generacional

La dansa, com el teatre, és una de les disciplines escèniques que més ha crescut a Catalunya en les últimes tres dècades. Segons dades de l'Idescat, els espectadors de teatre i dansa han passat de 2.020.009 l'any 1997 a 4.165.754 el 2024, més del doble en gairebé trenta anys, amb l'única gran excepció del fort ensorrament del 2020 provocat per la pandèmia, del qual el sector s'ha recuperat amb escreix. El nombre d'alumnes matriculats en ensenyaments de dansa no ha seguit un ritme de creixement tan accelerat, però s'ha consolidat en els últims cursos una bossa estable d'entorn de 8.000 alumnes per curs, xifra que confirma que l'interès per aprendre dansa es manté sòlid malgrat els alts i baixos dels últims anys.

L'impuls institucional. En aquest context de creixement, la Generalitat ha anunciat la creació d'una Companyia Nacional de Dansa, prevista per al 2027 i amb seu al Teatre Nacional de Catalunya. La mesura suposa un reconeixement institucional a un sector que fins ara no comptava amb una companyia pública de referència, i s'espera que doni més visibilitat i professionalització a la disciplina.

L'evolució dels alumnes de dansa, en un context advers. D'altra banda, des que es van començar a registrar, el curs 2001/2002, amb 6.243 alumnes, la xifra de matriculats en ensenyaments de dansa va anar creixent fins a superar els 10.000 alumnes durant diversos cursos (11.668 fa vint anys, 10.895 el 2017/2018). El curs 2020/2021 es va enfonsar fins a només 459 alumnes per l'impacte de la pandèmia, i des de llavors la recuperació ha estat progressiva però no completa: 7.650 el 2021/2022, 9.352 el 2022/2023 i 8.475 el curs 2023/2024, un lleuger descens respecte al curs anterior. Aquesta manca de recuperació plena no s'explica només per l'herència de la COVID-19. Coincideix amb la davallada sostinguda de la natalitat que viu Catalunya des de fa anys, un factor estructural que redueix any rere any la base d'infants i joves en edat d'iniciar-se en la dansa, i que previsiblement continuarà condicionant les xifres de matriculació en els pròxims cursos.

El repte de les escoles de dansa. El públic, doncs, no ha parat de créixer, però el sector formatiu es recupera més lentament, i el context demogràfic no hi ajuda. Amb menys naixements cada any, el nombre potencial d'alumnes es va reduint independentment de l'interès real per la disciplina.

El fenomen "balletcore". No obstant això, hi ha un motiu per a l'optimisme que les xifres de matriculació encara no recullen del tot: el fenomen balletcore. Maies, faldilles vaporoses, mitges de ballarina i pentinats de monyo han envaït TikTok i Instagram com una de les tendències estètiques més virals dels últims temps. Això ha portat l'imaginari de la dansa clàssica fora de les sales d'assaig i fins als armaris de milers d'adolescents que potser mai han trepitjat un estudi de ballet. El moviment, impulsat per influencers i per figures com la cantant pop Adéla Jergova, ballarina de formació clàssica que ha popularitzat l'estètica balletcore als seus concerts com a telonera de Demi Lovato i Tate McCrae, i per marques de luxe com Miu Miu o Ferragamo, que han fet de la sabatilla de ballarina una peça icònica dels últims temps, ha convertit l'estil de ballarina en un símbol d'elegància i disciplina, i comença a despertar curiositat real per apuntar-se a classes. Si aquesta tendència digital acaba traduint-se en inscripcions als estudis de dansa de Catalunya i Sant Cugat, la propera dècada podria capgirar la fotografia actual. ▪ Josep Lluís Silva

Les xifres constaten que l'interès pel teatre i la dansa a Catalunya no ha parat de créixer en gairebé tres dècades

---

Com conrear la lectura des de joves i quins llibres triar

Sergi Gallego

Llegir no ha de competir amb les pantalles, hi pot conviure. Sis propostes, entre novel·la gràfica, còmic i narrativa, per redescobrir el plaer de la lectura entre els joves

Fomentar la lectura entre el jovent és un dels grans reptes educatius i culturals actuals. En un món dominat per la immediatesa, les xarxes socials i el format audiovisual, obrir un llibre pot semblar una activitat lenta o poc atractiva. Tanmateix, la clau no és obligar a llegir per decret, sinó connectar la lectura amb els interessos reals dels joves i transformar-la en una experiència de descoberta personal. Per aconseguir-ho, cal diversificar els formats i gèneres. La literatura juvenil, el còmic, la novel·la gràfica i el manga són portes d'entrada excel·lents que sovint es menystenen. A més, les noves plataformes digitals com TikTok (mitjançant comunitats com BookTok) demostren que els joves sí que comparteixen i recomanen llibres quan troben relats que els ressonen, com històries d'identitat, amistat o fantasia.

Promoure la lectura no és només millorar la comprensió lectora o el vocabulari; és cultivar l'empatia, el pensament crític i la capacitat de concentració. Crear espais de lectura relaxats, sense la pressió d'un examen posterior, i oferir referents lectors propers són passos fonamentals perquè la lectura deixi de ser una feina i esdevingui un refugi d'entreteniment i reflexió.

La literatura juvenil, el còmic, la novel·la gràfica i el manga són portes d'entrada excel·lents que sovint es menystenen

Recomanacions de llibres

1. Heartstopper (Alice Oseman). Novel·la gràfica tendra i optimista que explora la identitat, l'amistat i el primer amor a l'institut. Amb un estil visual net i personatges molt humans, és una lectura ràpida, reconfortant i ideal per reconnectar amb el plaer de llegir sense cap mena de pressió.
2. Mentida (Care Santos). Un thriller àgil i absorbent sobre la història de l'Èric i els secrets que amaga a la xarxa. A través d'una trama plena de misteri, reflexiona sobre les aparences, la veritat i les segones oportunitats. Un llibre ideal per a qui busca una lectura intensa i molt directa.
3. Maus (Art Spiegelman). Una novel·la gràfica magistral que explica l'Holocaust fent servir animals antropomòrfics. A través de la memòria d'un supervivent, ofereix un relat corprenedor, profund i absolutament imprescindible sobre la història, la transmissió del trauma i la naturalesa humana.
4. L'amiga estupenda (Elena Ferrante). Primer volum d'una saga fascinant sobre la complexa relació entre dues amigues que creixen en un barri humil de Nàpols. Una novel·la rica en detalls, d'una gran profunditat psicològica, que retrata de manera impecable la lleialtat, la rivalitat i el pas al món adult.
5. Persepolis (Marjane Satrapi). Autobiografia en format còmic que narra la infantesa i joventut de l'autora durant la Revolució Islàmica a l'Iran. Amb un equilibri perfecte entre humor, crítica social i emotivitat, és una obra clau per entendre el món contemporani i la recerca de llibertat personal.
6. El nom del vent (Patrick Rothfuss). Una gran novel·la de fantasia que explica la vida d'en Kvothe, un jove d'un talent extraordinari. Amb una prosa molt cuidada i un món d'una gran riquesa, és una aventura absorbent plena de màgia, música, misteri i reptes per superar el propi destí.

---

Agraïm la col·laboració dels anunciants que han confiat en l'Especial Tornada a l'escola del 2026 a l'edició impresa: Pou d'Art, Ortodoncia Sant Cugat, Moonz Sant Cugat, European International School of Barcelona, Valhalla Training Camp, Dra Nayra Grau, Sant Cugat Shopping Centre, Hospital Universitari General de Catalunya (HUGC), KB Language, Sant Cugat FC, Club Junior 1917, Hípica Via-Dufresne, Bamboo Psicologia i Bienestar, + Que Fisio, The Playcook Kids, Eurofitness Sant Cugat, Escola Bressol Happy Way,  Escola Zürich Schule, Deutsche Akademie, Saldaña I Fetscher, Agora Sant Cugat International School of Barcelona,  La Maison Dance Studio, La Casita de Inglés, Pureza de María, Laura Esteve Centre de Dansa, i Museu del Còmic.

  Les principals propostes!

Prem el botó per descobrir les propostes de l'Especial web Tornada a l'Escola. Agraïm els anunciants que han apostat per aquest especial: Centre de Dansa Laura Esteve, Bamboo Psicologia i Benestar, European International School of Barcelona, Hospital universitari General de Catalunya (HUGC), Pou d'Art, Valhalla, La Casita de Inglés, Sant Cugat Shopping Centre, Sant Cugat FC, Zürich Schule Barcelona, Violeta Performing Arts, Saldaña i Fetscher, ABACUS Cooperativa, Agora Sant Cugat International School, Deutsche Akademie, Club Rugby Sant Cugat i KB Language

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara