Seguim amb els aliments del mes de novembre (i II)

El mar ens ofereix noves espècies: les angules (sempre amb un toc picant, és plat de gourmet, per tant car). El llamàntol (per a un memorable arròs, o rostit a l'ast amb fines herbes). La cabra o "centollo" (la closca que guarda gustos exquisits). El congre (perfecte a la cassola). L'escamarlà (finíssim bullit amb salsa romesco).

La gamba vermella (la reina dels crustacis que proporciona gust a un bon arròs, a la planxa amb un toc d'all). La llagosta (la reina pel seu gust i pel preu, esplèndida en un arròs caldós o en una honorable caldereta). El pop (el de molts tentacles, dur de cocció, una delícia el pop 'a feira', amb patates i ben empebrat, també uns popets amb ceba, o amb patates esqueixades i allioli). Les vieires (una temptació saltades amb ceba o al cava).

Si passem a les carns, cuinem carns potents i de caça, aus i el porc senglar (plat potent, rei de l'hivern). No cal dir que qualsevol guisat amb carn té el vi apropiat per a cada menjar, sense oblidar el cava o la sidra; begudes que fan honor als guisats, però també a la copa. A poc a poc ens apropem al mes del gran consumisme, desembre, Nadal.