Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Jordi Casas es defineix com “un santcugatenc nascut a Barcelona”. Aquest divendres 9 de març presenta el seu primer llibre en solitari, a les 19.30 hores a la Casa de Cultura. Col·laborador del Diari de Sant Cugat, Jordi Casas és historiador de formació i ha treballat tota la vida en una empresa d’automoció. És membre de la Fundació Sant Cugat, del Grup d’Estudis Locals, de la Universitat Internacional de la Pau, del Col·lectiu d’Esquerres i del Consell Municipal de Cultura, a més de portar molts anys participant en la vida associativa de Sant Cugat.
Què ens presenta amb el seu llibre?
Aquest llibre és una síntesi de treball bibliogràfic i d’observació personal. Té dues parts molt diferenciades. La primera és una ressenya històrica sobre la importància que ha tingut la immigració a Catalunya en els darrers cent anys, en la qual parlo de les tres onades migratòries que ha viscut Catalunya fent una especial referència a la darrera, que és la que més m’interessa. És la part més curta i em serveix d’introducció al llibre.
I la segona part?
És el gruix del llibre. És molt diferent de la primera, en la qual jo m’he acostat tant bibliogràficament com personalment a aquestes realitats per conèixer barris o ciutats mitjanes de Catalunya on hi ha una forta presència immigratòria, intentant agafar també llocs amb diferents col·lectius immigratoris, per aconseguir una mostra mínimament significativa. I a partir d’aquí m’he endinsat en la realitat històrica d’aquests llocs per veure com l’està transformant la darrera onada migratòria.
Què ha pogut constatar amb aquesta aproximació?
La primera, que questa onada migratòria té moltes diferències respecte a les anteriors. D’entrada, a Catalunya és una onada migratòria sense precedents; en deu anys han vingut més immigrants dels que van venir als anys seixanta i, evidentment, amb unes característiques culturals, religioses i d’estil de vida molt diferents.
A partir d’aquí, què ha pogut observar?
Una de les coses que veus és que l’actual immigració ha anat a parar on havia recalat l’anterior, des d’un punt de vista urbà. Amb la diferència que allò ara ja és una ciutat usada, el pas del temps ho ha degradat. Per tant, han arribat a un entorn arquitectònic que no és gaire generós ni agradable. Hi ha llocs on, de fet, no s’hi pot viure.
Sent-ne conscients, s’està fent alguna cosa pel que fa a aquest tema?
Jo ressaltaria la importància que ha tingut la llei de barris. He pogut constatar que aquesta llei, amb una inversió molt alta, ha dignificat urbanísticament molts barris.
La crisi juga un paper destacat sobre el col·lectiu immigrant?
És un fort impacte. Ho diuen les xifres. El 2010, la taxa d’atur dels immigrants era el doble que la dels autòctons. Quan vas a aquests barris, veus les places plenes i és una prova evident de l’afectació que la crisi ha tingut sobre el col·lectiu.
I en l’àmbit social?
Jo crec que un dels aspectes més significatius d’aquesta nova immigració és la diversitat cultural i religiosa, la diversitat de llengües, d’actituds vitals... I un altre element, que crec que és una de les grans esperances per a la integració d’aquests col·lectius, és l’escola. És per on passen els nanos, i si veuen que els nens progressen a l’escola, s’integren al país i que són tractats com nens d’aquí, aquesta gent es pot sentir del país.
Llavors, l’eina davant la immigració és l’educació?
Crec en la defensa de l’escola pública i també la concertada com a instrument de promoció personal, escolar, i d’integració: és fonamental. Hem de defensar la qualitat de l’escola pública amb ungles i dents, tot evitant els guetos escolars, perquè sense relació amb els nens autòctons no hi pot haver progrés, ni integració. Cal defensar-ho fermament.
Què ens presenta amb el seu llibre?
Aquest llibre és una síntesi de treball bibliogràfic i d’observació personal. Té dues parts molt diferenciades. La primera és una ressenya històrica sobre la importància que ha tingut la immigració a Catalunya en els darrers cent anys, en la qual parlo de les tres onades migratòries que ha viscut Catalunya fent una especial referència a la darrera, que és la que més m’interessa. És la part més curta i em serveix d’introducció al llibre.
I la segona part?
És el gruix del llibre. És molt diferent de la primera, en la qual jo m’he acostat tant bibliogràficament com personalment a aquestes realitats per conèixer barris o ciutats mitjanes de Catalunya on hi ha una forta presència immigratòria, intentant agafar també llocs amb diferents col·lectius immigratoris, per aconseguir una mostra mínimament significativa. I a partir d’aquí m’he endinsat en la realitat històrica d’aquests llocs per veure com l’està transformant la darrera onada migratòria.
Què ha pogut constatar amb aquesta aproximació?
La primera, que questa onada migratòria té moltes diferències respecte a les anteriors. D’entrada, a Catalunya és una onada migratòria sense precedents; en deu anys han vingut més immigrants dels que van venir als anys seixanta i, evidentment, amb unes característiques culturals, religioses i d’estil de vida molt diferents.
A partir d’aquí, què ha pogut observar?
Una de les coses que veus és que l’actual immigració ha anat a parar on havia recalat l’anterior, des d’un punt de vista urbà. Amb la diferència que allò ara ja és una ciutat usada, el pas del temps ho ha degradat. Per tant, han arribat a un entorn arquitectònic que no és gaire generós ni agradable. Hi ha llocs on, de fet, no s’hi pot viure.
Sent-ne conscients, s’està fent alguna cosa pel que fa a aquest tema?
Jo ressaltaria la importància que ha tingut la llei de barris. He pogut constatar que aquesta llei, amb una inversió molt alta, ha dignificat urbanísticament molts barris.
La crisi juga un paper destacat sobre el col·lectiu immigrant?
És un fort impacte. Ho diuen les xifres. El 2010, la taxa d’atur dels immigrants era el doble que la dels autòctons. Quan vas a aquests barris, veus les places plenes i és una prova evident de l’afectació que la crisi ha tingut sobre el col·lectiu.
I en l’àmbit social?
Jo crec que un dels aspectes més significatius d’aquesta nova immigració és la diversitat cultural i religiosa, la diversitat de llengües, d’actituds vitals... I un altre element, que crec que és una de les grans esperances per a la integració d’aquests col·lectius, és l’escola. És per on passen els nanos, i si veuen que els nens progressen a l’escola, s’integren al país i que són tractats com nens d’aquí, aquesta gent es pot sentir del país.
Llavors, l’eina davant la immigració és l’educació?
Crec en la defensa de l’escola pública i també la concertada com a instrument de promoció personal, escolar, i d’integració: és fonamental. Hem de defensar la qualitat de l’escola pública amb ungles i dents, tot evitant els guetos escolars, perquè sense relació amb els nens autòctons no hi pot haver progrés, ni integració. Cal defensar-ho fermament.
