Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El Consorci del Parc Natural de Collserola manté la seva lluita contra l'ailant, un arbre considerat espècie invasora i que està àmpliament present per tota la serralada. Des de 2004, s'han tractat 77.483 exemplars però la seva eliminació és molt complicada per la seva gran capacitat de rebrotament i per la seva presència en finques privades.
Per aquest 2019, el Parc de Collserola seguirà fent divulgació sobre la problemàtica amb xerrades i díptics i es farà porta a porta en propietats privades de zones de Vallvidrera i al barri del Rabassalet. Això permet contactar amb els veïns i veïnes, parlar amb ells sobre la problemática i saber si hi ha o no ailants a les diferents finques. En cas que n'hi hagin, es demana la seva aprovació perquè es faci el tractament.
I és que dels 5.058 arbres tractats el 2018, més d'un 16% es trobaven en finques privades. Una part important dels esforços es destinen a la detecció, el mapeig i el seguiment dels arbres que hi ha tant a zones públiques com privades, i a parlar amb els veïns i veïnes perquè accedeixin a què el Consorci faci el tractament fitosanitari a les segones.
La gran capacitat de rebrotar, l’elevada taxa de creixement i la gran producció de llavors fan de l'ailant una espècie extremadament invasora. Per això cal fer una feina continuada i intensiva i de manera conjunta amb administracions i propietaris.
L'espècie invasora perfecte
L'espècie invasora que centra tota l'atenció del Parc Natural de Collserola i també d'investigadors és l'ailant, un arbre xinès ornamental que es va començar a plantar a Catalunya de forma voluntària ja fa més d'un segle. "L'espècie invasora perfecte" o "l'arbre que posa en perill la biodiversitat de Collserola" són algunes de les descripcions publicades sobre l'ailant. És la que més s'ha estès per tot Collserola i la que més espècies autòctones ha desplaçat.
A Collserola hi ha ailants plantats de forma voluntària fa 70 o 80 anys explica. No va ser fins als entrats als 90 quan els tècnics del Parc es van adonar que hi havia un problema. Durant l'estiu de 1994 va haver-hi una sequera extrema i es van tallar ailants per fer una prova. En quinze dies, els 30 ailants tallats s'havien convertit en 300. Tot era sec, menys aquests arbres.
Perill per la diversitat
Principalment el problema que genera l'ailant a Collserola és que ocupa espais d'alt interès ambiental i no permet que espècies natives recuperin els seus espais. Concretament, l'ailant ha ocupat sobretot zones humides, fondals, zones properes a rieres. Àrees que haurien d'estar ocupades per bosquets de fulla caduca com avellaners i oms. I pràcticament no se'n veuen. Zones de boscos de ribera o de pineda ara són monocultius d'ailants.
