Quan el virus som els humans: Collserola rebrota

La limitació d’entrar a Collserola durant sis setmanes ha permès als animals i a la vegetació viure i créixer sense el estrès que suposa la pressió humana

Les sis setmanes de confinament estricte van suposar un descans molt important per l’ecosistema de Collserola. Un entorn natural privilegiat però amenaçat per la gran pressió humana que ha viscut els últims anys –el 2018 va rebre gairebé 5 milions de visitants–. La prohibició d’accedir-hi, que va acabar el 2 de maig amb la possibilitat de fer esport, va permetre un temps de relaxament per la flora i la fauna del parc natural. Ara, la massificació ja hi ha tornat.

“L’impacte és positiu. Si deixes de posar pressió sobre un territori, tot evoluciona amb més tranquil·litat”, explica Marià Martí, director gerent del Parc de Collserola, que sentencia: “L’activitat humana té un impacte negatiu en l’ecosistema”. De fet, el Parc de Collserola fa temps que treballa per regular l’ús públic de l’espai amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat i la biodiversitat: “Si perdem això, tindrem un jardí amb estructura forestal que només servirà per tenir sensacions o adrenalina”.

“Ens ha demostrat el que ja sabíem: si s’alliberen alguns espais de la pressió humana, evolucionen molt favorablement. Tenim un problema incontrolat que és l’ús públic”, emfatitza Martí.

Perdius i amfibis

La pausa en el pas de persones per molts punts ha permès evolucionar molt positivament a la flora i fauna de Collserola, tal com apunta Martí: “La vegetació comença a créixer i la fauna té un espai de tranquil·litat que no tenia”. Des del Parc ho han comprovat a través de diferents casos. Per exemple, al passeig de les Aigües han trobat perdius i, en bassals en el camí, han vist postes d’amfibis. “En condicions normals seria impossible”, assegura el director gerent.

 

El gran rapinyaire

Els ocells són dels grans beneficiats, ja que són espècies molt sensibles als sorolls i molèsties, especialment pel que fa a les nidificacions. De fet, són molts els santcugatencs que els han sentit cantar prop de casa aquests dies. “Si fas enrenou en una zona de nidificació, acaben abandonant el lloc”, apunta Martí. En aquest sentit, el Parc fa temps que fa seguiment de ducs, l’au rapinyaire més gran de Collserola.

Més info: Més de 2.000 aus fan la migració per Collserola cada tardor

“Aquest any han tirat endavant dos polls. L’any passat, en el mateix lloc, els vam trobar dispersos i malnodrits. Ara estaven perfecte salut i això és perquè al lloc on nidifiquen hi havia bones condicions”. També les rieres han recuperat part de les seves condicions de vegetació i fauna. Els amfibis són un dels indicadors principals pel bon estat d’un entorn natural. “Hem trobat postes d’amfibis que normalment no trobem. En un mes i mig de no passar ningú, han trobat un lloc ideal”, apunta Martí.

Un parèntesi que acaba

Però aquest descans ja està passant. De fet, el cap de setmana del 2 de maig, en què es va permetre de nou entrar a Collserola per fer esport, milers de persones van tornar a circular pel parc. I cada tarda s’acumulen centenars de persones, per exemple, al Camí de Can Borrell. La flora i la fauna ja no tindrà més descans i Collserola torna a ser un parc natural massificat. “Era esperable l’aglomeració. La gent portava molt temps confinada. Els espais naturals també són salut i esport, exercici físic i mental. Els visitants ja se sabran regular”, apunta Martí.

 

Més info: 7.000 persones van passar pel Pi d'en Xandri el primer cap de setmana que es podia sortir

Tot i això, des del Parc continuaran amb la seva proposta de regular l’ús de l’espai natural: “Tenim una xarxa de camins per on volem que passin els visitants i evitar que a la resta, els 400km de lleres, corriols o caminets, hi passi la gent. Això permetria les condicions de tranquil·litat perquè els ecosistemes evolucionessin”. Unes condicions que el confinament pel coronavirus ens ha demostrat que passen per la nul·la presència humana. Quan les persones estan tancades a casa, Collserola respira.

Així, el Parc de Collserola obre la porta a estudiar la possibilitat d’establir franges horàries, com aquests dies, per a cada tipus d’usuari. És a dir, les persones a peu podrien accedir-hi en determinades hora, els ciclistes en altres... La voluntat seria evitar conflictes i reduir la sensació de massificació.

 
 
Comentaris

Destaquem