Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El sudoku de les zones verdes de Valldoreix segueix en vies de resolució. Fa unes setmanes l’ajuntament va aprovar, a través del ple, demanar un crèdit de 3,2 milions d’euros per fer front al possible pagament d’expropiacions forçoses de zones verdes de Valldoreix.
La problemàtica urbanística va néixer generada pel Pla General Metropoltà (PGM) del 1976 en qualificar parcel·les privades com a zona verda i reconèixer als propietaris el dret d’indemnització per part de les administracions. Per evitar haver d’expropiar, l’Ajuntament va proposar als propietaris donar-los 30 m2 de sòl per 1 m2 de sostre edificable. A canvi, la qualificació de zona verda es trasllada als espais urbanitzables i urbanitzables no programats de Can Montmany i Can Busquets.
L’objectiu és doble: per un costat, preservar aquestes zones i integrar-les al Parc Natural de Collserola i, per altre, evitar les reclamacions dels propietaris que podrien escanyar econòmicament l’Ajuntament. Amb l’operació de crèdit que s’esmentava abans, l’endeutament del consistori passa a ser del 70’5%, la xifra més elevada dels darrers anys.
Canvis legislatius?
L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa és de l’opinió que “la nova llei d’urbanisme ha de tenir molt present aquells municipis que pateixen una sagnia a conseqüència de les indemnitzacions que estan obligats a donar als propietaris de zones verdes”. També pensa que “hi ha molts municipis que estan dedicant la major part dels recursos destinats a inversions a comprar barrancs i terrenys que no tenen cap valor pel municipi”. Per tot això, creu que “la llei ha de donar resposta a aquest problema i a més a més ho ha de fer amb efectes retroactius.”
Mercè Conesa va expressar aquesta opinió a la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament per traslladar la postura de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) respecte les reformes que s’estan projectant a la llei d’urbanisme.
La problemàtica urbanística va néixer generada pel Pla General Metropoltà (PGM) del 1976 en qualificar parcel·les privades com a zona verda i reconèixer als propietaris el dret d’indemnització per part de les administracions. Per evitar haver d’expropiar, l’Ajuntament va proposar als propietaris donar-los 30 m2 de sòl per 1 m2 de sostre edificable. A canvi, la qualificació de zona verda es trasllada als espais urbanitzables i urbanitzables no programats de Can Montmany i Can Busquets.
L’objectiu és doble: per un costat, preservar aquestes zones i integrar-les al Parc Natural de Collserola i, per altre, evitar les reclamacions dels propietaris que podrien escanyar econòmicament l’Ajuntament. Amb l’operació de crèdit que s’esmentava abans, l’endeutament del consistori passa a ser del 70’5%, la xifra més elevada dels darrers anys.
Canvis legislatius?
L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa és de l’opinió que “la nova llei d’urbanisme ha de tenir molt present aquells municipis que pateixen una sagnia a conseqüència de les indemnitzacions que estan obligats a donar als propietaris de zones verdes”. També pensa que “hi ha molts municipis que estan dedicant la major part dels recursos destinats a inversions a comprar barrancs i terrenys que no tenen cap valor pel municipi”. Per tot això, creu que “la llei ha de donar resposta a aquest problema i a més a més ho ha de fer amb efectes retroactius.”
Mercè Conesa va expressar aquesta opinió a la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament per traslladar la postura de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) respecte les reformes que s’estan projectant a la llei d’urbanisme.
