Sant Cugat, entre les ciutats de Catalunya amb més quilòmetres de carril bici

Sant Cugat disposa actualment de 48,3 quilòmetres de carril bici, segons dades del portal carrilbici.opendata.cat. La xifra confirma el creixement sostingut dels últims anys, ja que a inicis de la dècada la ciutat comptava amb prop de 40 quilòmetres. Aquest increment respon a una estratègia municipal per fomentar la mobilitat sostenible i reduir la dependència del vehicle privat, amb actuacions que s'han anat desplegant de manera progressiva durant els darrers anys.

Tot i aquestes xifres, des de l'Assemblea de la Bici de Sant Cugat consideren que el principal repte ja no és tant ampliar la xarxa com millorar-ne la connectivitat. "Sant Cugat té una xarxa molt extensa, però amb una mancança notable: molts carrils bici no estan prou connectats entre ells. La clau no és només sumar quilòmetres, sinó garantir itineraris continus i segurs", explica Miquel Caballé, membre de l'entitat.

En la mateixa línia, Jordi Castelló assenyala que "la seguretat d'una cadena es mesura per la seva baula més feble" i alerta que moltes de les mancances es concentren en les interseccions i els punts de connexió entre trams. Segons l'entitat, resoldre aquests punts crítics amb actuacions relativament petites podria millorar de manera significativa la percepció de seguretat i fomentar l'ús quotidià de la bicicleta.

Quarta ciutat amb més quilòmetres de carril bici

El creixement no només és quantitatiu, sinó que també situa Sant Cugat en una posició destacada a escala catalana, entre les ciutats de més de 50.000 habitants. El municipi és actualment el quart de Catalunya amb més quilòmetres totals de carrils bici, només superat per Barcelona, Reus i Sabadell. En termes relatius, i en relació amb la població, Sant Cugat escala fins a la segona posició amb 0,49 quilòmetres de carril bici per cada 1.000 habitant, només superat per Reus (0,50).

Així doncs, segons aquestes dades, en total la ciutat compta amb 332 trams de carril bici, amb un model dominat per la infraestructura segregada, és a dir carrils bici reservats exclusivament per a bicicletes i físicament separats de la calçada i del trànsit motoritzat, que representen aproximadament el 88% del conjunt. Per contra, només un 8% dels trams disposa d'il·luminació, un element que condiciona la seguretat en determinats punts de la xarxa.

La connexió amb Rubí

Un dels projectes més destacats dels últims anys és el carril bici que connecta Sant Cugat amb Rubí, una infraestructura de més de dos quilòmetres que s'ha convertit en una de les principals novetats de la xarxa ciclable del municipi. El projecte es va anunciar el 2018 amb l'objectiu de permetre que els ciutadans poguessin arribar fins al municipi veí des de l'estació de Sant Cugat.

Més info: Sant Cugat i Rubí ja estan connectades en bici

Tot i que inicialment es preveia utilitzar el pont de l'avinguda de Rius i Taulet, finalment no s'hi va poder habilitar el carril bici i el recorregut es va desviar pel Parc Central. Malgrat aquesta limitació, la connexió és avui una realitat i permet enllaçar els dos municipis. Així doncs, el traçat comença a Rius i Taulet, travessa la rotonda de l'hipòdrom, continua per la carretera de Rubí fins a la rotonda del centre comercial i creua el pont de l'AP-7. 

Des de l'Assemblea de la Bici valoren positivament aquesta actuació perquè ha convertit en viable un recorregut que abans molts usuaris consideraven perillós. Tot i això, remarquen que encara hi ha marge de millora. "La connexió suma i farà créixer l'ús de la bicicleta, però encara hi ha trams amb solucions molt diferents entre elles. Cal avançar cap a una infraestructura més homogènia i amb més continuïtat", apunta Castelló.

Connexió entre Valldoreix i la Floresta

Una altra actuació rellevant és el carril bici i camí per a vianants de la carretera de Vallvidrera, que connecta Valldoreix i la Floresta. El projecte, iniciat a finals de 2022 i finalitzat a finals de 2024, busca millorar la mobilitat entre dos nuclis amb forta presència residencial i envoltats d'entorn natural. 

Més info: Valldoreix i La Floresta es connecten per a bicis i vianants

El recorregut té 1.125 metres de longitud i 3,5 metres d'amplada, i està completament segregat de la calçada, fet que incrementa la seguretat dels usuaris. Connecta la plaça de Can Cadena amb el Camí Antic de Terrassa i va tenir un cost de 2,1 milions d'euros, finançats per la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament i l'EMD de Valldoreix.

Cinc anys de l'Anella verda

Un dels grans punts d'inflexió en la política de mobilitat ciclista va ser la implantació de l'anella verda el maig de 2020. Aquesta actuació va transformar el centre de Sant Cugat amb la reducció de carrils de circulació en vies com Francesc Moragas, Rius i Taulet o Lluís Companys, amb l'objectiu de donar més protagonisme a la bicicleta i reduir el trànsit motoritzat.

El projecte va generar controvèrsia des del primer moment i va dividir l'opinió dels veïns. Entitats com l'Assemblea de la Bici van valorar positivament la iniciativa, però van advertir d'una de les principals mancances del model: la manca de connexió amb la resta de barris i districtes.

Abans de les eleccions municipals de 2023, el candidat de Junts i actual alcalde, Josep Maria Vallès, va ser especialment crític amb el projecte, sobretot amb el carril bici de Quatre Cantons, que considerava problemàtic per a la circulació. Un cop al govern, en una primera entrevista al TOT Sant Cugat, el batlle va defensar la necessitat de revisar el model en lloc d'eliminar-lo.

Més info: Vallès: "Buscarem una solució provisional per l'Anella Verda i farem un pla de mobilitat"

En aquesta línia, a la tardor del 2024, el govern municipal va decidir retirar les pilones vermelles en diversos punts de l'anella verda, per facilitar el pas de vehicles d'emergència, a més d'anunciar l'elaboració d'un nou pla de mobilitat urbana per definir el futur Sant Cugat en aquest àmbit.

Més info: Es retiren les pilones i s’instal·laran càmeres de videovigilància a l’anella verda

Tot i els debats generats, l'Assemblea de la Bici defensa la continuïtat del projecte. "L'Anella Verda suma. Ha donat un espai prioritari a la bicicleta al centre de la ciutat i seria un error plantejar-se desmuntar-la", afirma Caballé. L'entitat considera, però, que encara és una infraestructura incompleta i reclama millorar-ne la continuïtat.

Travessar l'AP-7

De cara al futur, un dels principals reptes de la mobilitat ciclista a Sant Cugat és superar barreres físiques com l'AP-7. En aquest sentit, l'Ajuntament ha impulsat la construcció d'una passera per a vianants i bicicletes entre Volpelleres i Sant Joan. La infraestructura tindrà 193 metres de longitud i haurà de travessar fins a deu carrils entre l'AP-7 i la B-30.

Més info: Així serà el pont de bicis i vianants per sobre de l'AP-7 a Sant Cugat

Amb un pressupost de 4,6 milions d'euros, l'objectiu és facilitar els desplaçaments segurs cap a zones d'activitat econòmica i centres educatius que actualment no disposen d'accessos adequats per a bicicletes o vianants. Així mateix, el projecte inclou nous trams de carril bici a Volpelleres i Can Sant Joan per a millorar la connexió amb la xarxa existent.

Des de l'Assemblea de la Bici, Castelló celebra aquesta actuació: "És una reivindicació que ve de lluny i pot transformar la mobilitat entre Sant Cugat i Can Sant Joan. Hi treballen milers de persones i també hi ha diversos centres educatius. Moltes famílies es podran plantejar fer aquests desplaçaments en bicicleta".

La pacificació dels entorns escolars, una reivindicació pendent

En paral·lel al debat sobre la xarxa de carrils bici i la mobilitat general a la ciutat, en els darrers anys ha anat guanyant força una altra demanda: la pacificació dels entorns escolars i la creació d'espais segurs per a la mobilitat infantil, també en bicicleta. En aquest àmbit, la Coordinadora d'AFAs de Sant Cugat i el moviment Revolta Escolar reclamen des de fa temps una reducció del trànsit rodat als voltants dels centres educatius i la creació d'una xarxa de carrils bici segura i adaptada als infants.

La reivindicació s'ha fet visible en diverses ocasions amb mobilitzacions al carrer. L'última, el passat mes de març de 2026, quan una setantena de persones van protagonitzar una pedalada pels carrers del centre de Sant Cugat. 

Més info: Famílies reclamen entorns escolars més segurs amb una pedalada reivindicativa

Per a l'Assemblea de la Bici, aquest és també un dels grans reptes pendents. "Si volem que més gent faci servir la bicicleta, hem de començar pels infants. Una ciutat on un nen o una nena de vuit o nou anys es pugui moure amb autonomia és una ciutat més segura per a tothom", defensa Castelló.

Manteniment, seguretat i ciutat 30

Més enllà de les noves infraestructures, l'entitat també posa el focus en el manteniment i la seguretat de la xarxa existent. Segons denuncien, alguns carrils presenten problemes de pavimentació, senyalització o il·luminació. També reclamen una major inversió estable per conservar les infraestructures i adaptar-les als estàndards europeus.

"Amb relativament pocs recursos es podria dignificar molt la xarxa actual. Sant Cugat té potencial per tenir una xarxa ciclable de referència, però cal una aposta més decidida pel manteniment i la qualitat", sosté Caballé. L'Assemblea també insisteix en la necessitat de reforçar la cultura de la ciutat 30 i garantir que els límits de velocitat es compleixin de manera efectiva, especialment en els eixos que connecten barris i urbanitzacions.

"Moltes vegades el problema no és només la infraestructura. La gent ha de sentir que pot anar en bicicleta amb tranquil·litat. Això implica carrers més pacificats i una convivència millor amb el trànsit motoritzat", afegeix Castelló.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.