Borràs, sobre la presó: "És una possibilitat, em demanen 7 anys"

L'exconsellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge , Meritxell Borràs, ha presentat el seu llibre, '34 dies de tardor i 1 de primavera. Diari de presó', a Sant Cugat

Per què decideix escriure aquest llibre?

No és un llibre que decideixi escriure per publicar, sinó que és un diari personal. L'escric perquè aquells dies a la presó escriure el diari era una bona forma d'endreçar els pensaments, i és amb posterioritat que decideixo publicar-lo, perquè tinc amics que creuen que pot ser d'interès per diferents persones. I finalment ho faig.

Comença parlat de la decisió de tornar de Brussel·les, per què la pren?
Era una decisió difícil perquè en base això tindria un futur o un altre. Vaig prendre la decisió de tornar, perquè a mi personalment, em responia més en allò que tenia davant. Perquè creia que no havíem comès cap delicte i que podria exposar el meu punt de vist ai podria ser entès.

Per tant, no s'esperava que anirien a declarar i que entraria en presó preventiva tot seguit?
Era una possibilitat, perquè així se'm deia. Però insisteixo que creia que a molt estirar havíem fet una desobediència.

Què sent quan li diuen que ha d'entrar a la presó?
La majoria de gent no espera entrar a la presó i va ser xocant, per dir-ho d'alguna manera. Tot plegat és un sentiment d'una certa angoixa.

En ser vostè i la Dolors Bassa les dues dones conselleres a la presó, com van viure aquesta relació, entre les dues?
Segurament aquesta és una de les parts més positives. Tot i haver compartit govern, no teníem aquest comportament proper, i poder-ho compartir amb ella va ser el més positiu.

Ha dit en alguna altra ocasió que li és difícil anar a veure la Dolors Bassa a la presó
Anar a veure una persona que estimes a la presó és dur, i jo sé el que representa estar a la presó. i per tant, anar-la a veure i deixar-la, és una situació antipàtica per mi, Però és evident que ho faré tantes vegades com tingui oportunitat perquè és una persona que m'estimo i sembla que d'aquesta manera l'ajudo a passar una millor estona.

També se n'ha parlat que la situació de les dues dones empresonades ha estat una mica invisibilitzada pels mitjans o per la societat, i que s'ha parlat més dels homes.
Efectivament, s'ha fet més ressò del que han viscut els homes que les dones i aquesta és una realitat objectiva. Crec que com en altres àmbits la situació de la dona acaba sent menor i sembla que un dels objectius, i la Dolors ho tenia molt clar, que s'ha de visibilitzar la nostra situació.

Per què creu que passa això?
És un tema permanent la invisibilització de les dones, i també passa en el tema de la presó.

Per què va decidir no continuar en política?
Era una decisió ja presa i de fet jo ja tenia previst fer altres coses. Però en el moment que s'inicia el judici acabo de prendre aquesta decisió i em mantinc.

Creu que aquesta decisió va ser clau perquè ara vostè no tingui acusació de rebel·lió i no estigui en presó preventiva?
No hauria de ser així, perquè estem jutjats per uns fets. No hauria de ser així.

Té por que se la condemni i hagi de tornar a presó?
És una possibilitat i espero que no es materialitzi, però és evident que se'm demanen 7 anys.

 
Comentaris

Destaquem