Chacón (PDeCAT): "Som independentistes, però som realistes"

L'exconsellera parla de les eleccions vinents i de la situació de les empreses a Catalunya i diu que si no s'allarguen els ERTO serà un "drama"

L'exconsellera i candidata del PDeCAT a les eleccions del Parlament de Catalunya, Àngels Chacón, ha visitat Sant Cugat en el marc d'una trobada amb entitats esportives de la ciutat, organitzada per la secció local del PDeCAT, que actualment està presidida per Joan Solé. L'exalcaldessa de Sant Cugat i presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, és un dels càrrecs públics santcugatencs que no ha fet el pas a Junts i dona el seu suport al PDeCAT i ha donat suport a la candidata demòcrata en l'acte. 

Va ser l'única consellera que es va quedar al PDeCAT i no va fer el pas a Junts per Catalunya. Va ser difícil o ho tenia clar?
La decisió va ser claríssima, tenia molt clar que no marxava d'aquest partit. No en tenia cap motiu. És un partit que sempre ha buscat sumar. He compartit amb els companys solidaritat, implicació amb el moviment de l'1 d'octubre, amb tots els presos, aen definitiva, amb tots aquest exercici de democràcia que va ser l'1 d'Octubre. No tenia cap motiu per marxar del partit, per tant ho tenia claríssim.

"No sabem si Junts per Catalunya està a favor o en contra de l'impost de successions, o de l'escola concertada"

Quines diferències hi pot haver entre Junts i el PDeCAT?
Després d'aquestes eleccions primàries de Junts hem vist la dualitat entre els independents i qui venia de l'exconvergència. Hem vist que s'han imposat els independents, com precisament hi ha tan independent i tan divers, falta que es concretin posicions, més enllà d'anar junts i ser un projecte transversal. Vull veure com es concreten els posicionaments ideològics, ja que encara no els sabem. No sabem si Junts per Catalunya està a favor o en contra de l'impost de successions, o de l'escola concertada, per exemple. Tot això s'haurà d'anar explicant.

Sí que sabem el seu posicionament en contra de l'impost de successions i a favor de la concertada?
Correcte. El primer que hem de tenir en compte és en quina societat vivim. A Catalunya hi ha 95% de petita i mitjana empresa i classe mitjana. Les grans fortunes ja tenen fórmules per tributar més o distribuir els béns. Les famílies normals de classe mitjana el que no és acceptable és que hi tinguin doble tributació, tu tributes quan compres un bé, però perquè has de tornar a tributar quan heretes un bé dels pares? Hi ha gent que no es pot permetre pagar un impost de successions. És conceptual.

Dit així no sembla un posicionament de la dreta com es diu des dels sectors de l'esquerra. 

El posicionament dreta-esquerra té molt de demagògia. I el més fàcil és fer aquesta classificació, aquest discurs, avui en dia, queda una mica superat. Som al segle XXI a banda de tenir claríssim que hem d'optar per la dinamització econòmica del nostre país, també tenim clar que hem d'optar per la sostenibilitat, l'equitat, que són part també del nostre ideari. El que no podem fer és classificar els partits del segle XXI amb títols que teníem al segle XIX. Avui en dia el debat polític arriba a un nivell tant de superficialitat, tant de demagògia que aquestes són les classificacions més simplistes.

"Jo no sé si a cap altre conseller li han preguntat si es quedava o no el PDeCAT, a mi sí que m'ho van preguntar"


Va ser una de les conselleres que el president Torra va cessar, tot i tenir un gran suport del sector empresarial, en canvi no es van cessar altres consellers més qüestionats. Va ser una purga política?
Des del moment que et pregunten on ets... si una setmana abans del cessament et pregunten que et pronunciïs si et quedaràs o no al PDeCAT, cadascú pot treure les seves conclusions. Jo no sé si a cap altre conseller li han preguntat si es quedava o no el PDeCAT, a mi sí que m'ho van preguntar.

No ho veia incompatible quedar-se dins del govern sent membre del PDeCAT.
Junts per Catalunya era un projecte transversal amb dues ànimes: la del partit demòcrata i de tots els independents per fer aquest projecte excepcional en un moment excepcional, de repressió, però, després hem vist que hi ha la voluntat d'ocupar espais de poder, dins d'aquest moviment. En principi era un corrent que integrava el partit amb gent independent. En cap moment hem sentit que Junts per Catalunya fos una cosa aliena a nosaltres, és que van néixer de nosaltres. Són dues ànimes, el que no podem fer és anul·lar-ne una, en aquell moment no haguéssim sigut el partit independentista més votat només amb la gent del PDeCAT, ni només amb els independents. Qui no accepti això és que no coneix la realitat ni l'estructura política. De fet, el 77% dels associats s'han mantingut en el partit, i l'estructura territorial d'alcaldes que continuen en el partit demòcrata és molt gran.

"L'infrafinançament del departament d'Empresa és un escàndol"

Ha sigut consellera d'Empresa. Amb aquesta crisi social, sanitària i econòmica, com està el sector empresarial català?
Molt tocat, perquè és un sector molt menystingut pressupostàriament. L'infrafinançament del departament d'Empresa és un escàndol, té un 0,5% del pressupost, el d'empresa, no el de Coneixement. Al Departament d'Empresa amb 232 milions de 46 mil milions, no fas política ni de manteniment. Així, és un sector menystingut, tocat, ignorat. Hem sentit a parlar molt d'emergència sanitària, fins i tot es va arribar a la perversitat a parlar o de vida o d'economia, quan les volem totes dues. Sense economia no hi ha recursos per salvar vides, les volem totes dues. Evidentment, primer passa la vida, però sense economia no n'hi ha. Aquests empresaris, empresàries, classe mitjana, petites i mitjanes empreses, tota aquesta gent no només no se'ls acompanya, sinó que a banda de sobreviure han de seguir sent competitius. Per tant, hi ha una doble tasca, s'ha d'ajudar a mantenir, però també a ser competitius. Quan tot torni a ser una altra vegada normal, ens trobarem en el fet que la situació ja és diferent d'abans de la pandèmia. Hi ha canvis d'hàbits de consum, canvis de models productius, canvis de sectors. Per tant, molts canvis que no t'asseguren que si estàs bé ara l'endemà siguis competitiu. Cal ajudar en aquesta transformació. En el seu moment hi havia moltes polítiques adreçades a la internacionalització de l'empresa, ara en calen moltes i molt fermes a integrar les noves tecnologies als processos productius. Hi ha molts deures a fer sense Covid, si a sobre hi posem el covid, la situació és preocupant.

Si el 31 de gener no s'allarguen els ERTO, què passa?
Tindrem un drama, un drama majúscul, perquè les empreses no han facturat. Les empreses no poden seguir mantenint les mateixes despeses corrents de personal, de subministraments, de proveïdors... hi ha gent que s'ha hipotecat per créixer. Si no tenen ingressos, no poden mantenir la despesa corrent, si no factures encara que ho vulguis no pots. Els pulmons de tresoreria estan a mínims, es pot aguantar uns mesos, però qui és el valent que aguantarà un any sense activitat?

 "Els haurà de pagar en forma d'ERTO o amb ERO"


Però sembla que el govern espanyol no té diners per allargar-los?
Doncs s'han de buscar i s'ha d'anar a negociar a Europa, hi ha partides europees importants. Això és una situació d'emergència. Els haurà de pagar en forma d'ERTO o amb ERO que seran regulacions definitives, haurà de pagar segur.

És candidata pel PDeCAT al parlament de Catalunya. Les enquestes que s'han publicat de moment no li són gaire favorables.
Les enquestes... Nosaltres fa molt poquet que vam comunicar que ens presentàvem en solitari, entre gent que està confosa que si som Junts que si som PDeCAT... però tenim altres enquestes. Cap al 15 de desembre hi haurà enquestes, però no serà fins a mitjan gener que sabrem on som. D'aquestes últimes no en fem gaire cas, perquè hem analitzat també quan es van fer les preguntes i en una d'elles encara no havia estat proclamada candidata

Es veuria governant amb Junts i ERC?
Nosaltres no fem cap hipòtesi. Si hem decidit que som un partit que va sol és que anem a defensar el nostre programa, el nostre ideari. Per entrar a govern, no regalarem els vots a canvi de res, en el sentit que hem de ser molt coherents. Tan a prop estiguin les altres forces del que defensem, doncs tant ens acostarem No és un projecte que vagi de persones, ni de partits, va de projectes.

Presentar-se sense Junts farà que ocupin un espai dins del catalanisme moderat, que descarta la via unilateral? Potser atrauen electors de l'antiga convergència que no són independentistes?
Nosaltres som independentistes i això ho marquen els nostres estatuts. Som un partit independentista, però diem que no de qualsevol manera. No volem confrontació violenta, ni paralitzant el país indefinidament, perquè entenem que hi ha un pas previ que és una estratègia comuna, que ara no existeix. Com volem començar a fer mobilitzacions si no tenim els deures fets? Així el que estem generant és frustració. Per tant, independència sí, però no de qualsevol manera: cal una estratègia prèvia dels partits independentistes i ens cal una unitat que ara no tenim. Només tenim unitat quan anem a condemnar la repressió. En segon lloc, som independentistes, però no volem renunciar al nostre ideari, segur que el nostre model de país no és el mateix, per exemple que el de la CUP, però a ells no se'ls demana que renunciïn al seu ideari, nosaltres tampoc volem renunciar el nostre. Això no vol dir que ni deixem de denunciar les vergonyes d'aquest Estat espanyol decadent democràticament. No ho deixarem de denunciar mai i sempre serem solidaris amb els nostres companys, però el que no podem fer és enganyar a la gent. No per més dir-ho ets més independentista, el que és important és fer un trajecte real i factible. Jo podria dir: "Proclamarem la independència tal dia, farem efectiva la independència". Però això què vol dir? Tradueixi què vol dir fer efectiva la independència? Si quan vam fer l'1 d'octubre, mal que ens pesi i a causa de la repressió i que nosaltres no teníem el full de ruta no prou ben preparat es va quedar frustrat. Ara anirem a generar una altra frustració? Ens tornem a enganyar o ens posem a treballar de debò per aconseguir la independència. Per tant als votants que ens escullin saben que som independentistes, però som realistes.

S'ha d'oblidar l'1 d'octubre? S'ha de passar pàgina?
No, mai. L'1 d'octubre ens dóna moltes lliçons, va ser un exercici de democràcia col·lectiva increïble, ens va mostrar la cara B d'aquest estat espanyol i que nosaltres no havíem fet els deures.

Va marcar un mandat o no?
Va marcar un mandat perquè la gent creia que aquest projecte estava més madur del que estava. La prova és que no s'ha pogut materialitzar. El mandat hi era.

Però hi va haver gent que no va votar?
Sí, dic que el mandat de la gent independentista hi era, però no hi havia prou cohesió social, ni un full de ruta realista. És millor parlar amb sinceritat i no considerar hipòtesis que no són reals.

"Com volem fer efectiva una independència si encara no ens aclarim entre nosaltres"

Real seria pactar un referèndum amb l'Estat?
S'ha d'intentar. Hem de ser decisius, quan abans dèiem que cal una estratègia unitària. Com és que no anem tots junts a Madrid a pressionar amb aquest sentit? Com volem fer efectiva una independència si encara no ens aclarim entre nosaltres?

Aquestes eleccions aniran d'independència o de covid?
De totes dues, hi haurà gent que voldrà portar el terreny a la gestió de la Covid i altres al terreny independentista. No compro que la independència sigui l'únic tema que hem de parlar, perquè mentrestant cal gestionar una emergència molt important, ni crec que gestionant una emergència molt important ens puguem oblidar d'una demanda social increïble que és poder escollir el nostre futur. No hi ha un percentatge prou aclaparador de ciutadans que volen la independència, però sí que més d'un 80% que demana un referèndum. Urnes, urnes, urnes, democràcia i democràcia.

Com ha quedat el partit a Sant Cugat? Hi ha hagut una escissió. Els regidors tots són de Junts...
Hi ha un nou grup, a Catalunya conservem un 77% dels associats i territorialment la majora d'alcaldies. Aleshores cada municipi és una realitat. Què seria preocupant? Que en els municipis on hi ha hagut el canvi a Junts no hi hagi relleu cap al PDeCAT. Veurem què passa. Hi ha llocs on es va al PDeCat com a Igualada, altres van més a Junts. Les eleccions posaran les coses al seu lloc.

Alguns dels pesos pesats de Sant Cugat han anat a Junts, com els consellers.
La Mercè Conesa també és un pes pesat i s'ha mantingut al PDeCAT.

 

 

 

 

 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem