Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El padró municipal s’ha convertit, segons En Comú Podem Sant Cugat, en una eina que limita drets i exclou els veïns. El grup municipal ha organitzat aquest dimarts, 11 de novembre, a la Casa de Cultura, l’acte “Padró: coneix els teus drets per defensar-los”, per posar de relleu les dificultats que moltes persones han trobat per empadronar-se i reclamar una aplicació justa de la normativa. L'acte arriba després que el passat mes de setembre, l'Ajuntament de Sant Cugat detectés que 324 persones estrangeres s'havien empadronat a la ciutat entre l'última setmana de juliol i el 18 d'agost.
El portaveu del grup, Ramon Gutiérrez, ha recordat que “és una qüestió que últimament toca de prop a la ciutat” i que “el padró és una eina fonamental per defensar els drets dels veïns de Sant Cugat”. A més, ha posat en context la creació del Pacte Nacional pel Padró, signat fa mesos amb el suport de PSC, ERC, En Comú Podem i més de 200 entitats, amb l’objectiu que “totes les persones que vulguin empadronar-se a Catalunya ho puguin fer sense discriminació per la seva situació administrativa”.
En aquest sentit, Gutiérrez ha lamentat que en el ple municipal de juliol Junts no votés a favor de la moció presentada per En Comú Podem per adherir-se al pacte. Ha afegit que el debat és necessari, ja que ha arribat després que Junts posés sobre la taula la proposta d’allargar a deu anys el padró per accedir a un habitatge de protecció oficial, una mesura que, segons Gutiérrez, “no es pot aplicar a escala municipal”.
Durant la seva intervenció, Gutiérrez ha criticat “el tinent d’alcalde Jordi Puigneró (Junts), per presumir d’haver expulsat 4.000 persones del padró”, tot afirmant que “això s’ha demostrat que era una restricció administrativa, sense intenció política d’expulsar ningú”. També ha denunciat que “durant l’estiu es va anunciar la baixa de més de 300 persones empadronades de manera irregular” i que “aquestes informacions es van fer arribar als mitjans en lloc de tractar-les pels canals interns”. Segons Gutiérrez, “Sant Cugat s’ha convertit en un laboratori per provar discursos” i “Junts està construint un relat per disputar-se l’espai polític amb l’Aliança Catalana”.
Traves administratives
L’activista Maria Creixell, membre de la Mesa del Pacte pel Padró, ha recordat que “el padró és un registre administratiu: les persones que viuen en un municipi tenen l’obligació d’empadronar-s’hi”. Creixell ha denunciat que alguns municipis “demanen documentació extra, com contractes de lloguer o factures de llum, que moltes persones no poden aportar”, i que “fins i tot hi ha ajuntaments que no permeten empadronar-se sense domicili fix, tot i que la norma ho preveu”. Segons l’activista, “en l’últim recompte, 37 ajuntaments han posat traves”, tot i que “creuen que n’hi ha més, perquè hi ha veïns que no s’han queixat o no saben com fer-ho”, com per exemple el cas de Sant Cugat.
Creixell ha insistit que “no tothom ha tingut el privilegi de tenir un contracte i poder empadronar-se sense problemes” i que cal posar aquest privilegi al servei de garantir els drets de tothom. Ha explicat que la Mesa pel Pacte pel Padró ha fet seguiment “tant en l'àmbit municipal com amb la Generalitat” amb l’objectiu que tots els veïns puguin empadronar-se i accedir a serveis bàsics com escola o sanitat. Amb tot, l’activista ha alertat que “el padró s’ha convertit en un mecanisme de control migratori i una eina de campanya adaptable. En comptes de garantir el dret, s’ha generat un relat que expulsa veïns”.
Així doncs, Creixell ha relacionat el debat sobre el padró amb la crisi de l’habitatge i amb el racisme estructural. “Si hem empadronat totes les persones que viuen en un municipi, hem sabut quins recursos calen: quantes escoles, quins centres sanitaris. El problema s’acaba”, ha dit. “El fons del padró ha d'estar per poder dimensionar recursos, no per inventar-se debats ideològics i racials”, ha afegit.
Drets humans i batalla cultural
L’advocat especialitzat en drets, membre de la Mesa del Pacte pel Padró i diputat de Comuns al Parlament de Catalunya, Andrés García Berrio, ha assenyalat que la qüestió de l’empadronament “no ha estat només administrativa, sinó que ha tingut efectes directes sobre la dignitat i els drets humans”.
Segons Berrio, en un context internacional de tendències autoritàries i deshumanització, “alguns projectes polítics han volgut delimitar drets per a certs col·lectius i legitimar el racisme estructural”, i en aquest marc, el padró “s’ha convertit en una eina que ha reforçat narratives excloents”.
“Quan s’ha creat la percepció que no tothom té dret a empadronar-se, s’ha aplicat una lògica similar a la dels murs i barreres contra població migrant”, ha explicat. Ha afegit que això ha generat una “batalla cultural de defensa del dret humà” que no s’ha pogut limitar al nivell municipal, sinó que ha necessitat seguiment parlamentari i accions polítiques més àmplies per garantir igualtat d’accés als serveis públics. Així mateix, Berrio ha situat el debat de l’empadronament dins la dimensió de la identitat i la cohesió social: “Hi ha hagut una contradicció quan no hi ha hagut prou recursos, com places per aprendre català, i s’ha pretès limitar drets a certs grups de població. Ha calgut garantir que la diversitat ètnica, religiosa i lingüística fos reconeguda i protegida, i que la catalanitat fos inclusiva i oberta, no excloent”.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.