Gibert: “L’administració ha de fer per garantir els drets socials"

Núria Gibert és la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Igualtat, Ciutadania, Salut i Infància. Va ser la cap de llista de la CUP en les eleccions municipals del maig, la qual cosa ja havia fet en les eleccions del 2015 i des d’aquell any que és regidora a l’Ajuntament de Sant Cugat.  La CUP va obtenir tres regidors en les passades eleccions.

Quin balanç en fan del que porten en el govern?

Estem segurs dels objectius pels quals vam fer aquest pacte social. Hem arribat a la conclusió que era molt necessari estar a govern per poder fer una endreça de la casa. Era més necessari que mai tenir accés a fer polítiques públiques. Ens hem adonat que molta informació no ens havia arribat i que, des de l’oposició, era molt difícil arribar-hi. Hem trobat més coses de les que ens pensàvem que no estaven funcionant.

 "El meu àmbit estava desmantellat de recursos humans"

Com ara?

Per exemple, el meu àmbit estava desmantellat de recursos humans. Les treballadores havien d’assumir molta feina amb una perspectiva de creixement de ciutat i de recessió econòmica, i no s’havia dimensionat. No hi havia cap de servei, no hi havia previsió feta... hem estat mesos per buscar solució a aquest desmantellament. A darrere de moltes de les polítiques que no es feien hi havia una intencionalitat. Per exemple, en el fet que el Servei de la Dona o el Servei d’Atenció Integral LGBT fos mínim hi havia intencionalitat política a darrere. És important, en termes de transparència i bon govern, que estiguem governant.

Per què hi havia intencionalitat política?

És molt difícil fer un servei tan petit. Ha de ser una voluntat. El que t’arriba és que hi havia directrius de què no es podia fer més o de fer el mínim. Nosaltres pensàvem que era negligència. Ara constato que no: era perspectiva classista dels serveis socials i les polítiques socials. Si mires els serveis socials de l’entorn són més moderns, més transversals i tenen més gent per ràtio. Aquí es complia la norma, i fora! Això és una voluntat de política social classista.

Com porten governar amb el PSC que nega el dret d’autodeterminació?

Amb això amb el PSC discrepem frontalment i sense cap mena de complex. No és una contradicció que t’hagi de deixar immòbil. És una contradicció que has d’assumir. En la política i en la vida les contradiccions s’han de plantejar, dir-les en veu alta i assumir-les. Prefereixo dir que estem governant amb un partit que no coincidim en aquests termes, però  que estem governant perquè pensem que l’emergència política d’aquesta ciutat s’ha prioritzat.

Han anunciat 16 milions d’inversió en habitatge

Aquests milions no només volen dir construcció, també adquisició, tempteig i retracte, rehabilitació... La nostra obsessió és l’augment del parc públic d’habitatge, perquè vol dir que allà on juga l’administració no impera la llei de l’oferta i la demanda. La qüestió de l’habitatge és un element empobridor de la nostra societat com a ciutat, per tant, hem de mirar totes les mesures que poden contribuir, des del meu àmbit, a què no s’empobreixi i que no s’exclogui a la gent. Això passa des d’ajuts que ja existien, fins a avaluar la pobresa energètica.

On es pot construir més?

Es pot construir més, però tenim una limitació de sol. Costarà molts diners, perquè qui ha planejat la ciutat els últims 30 anys ho ha fet com si no hi hagués un demà i amb una perspectiva classista.

"La pujada del 3% és un cafè al mes. Com a administració ens permetrà tenir més recursos"

La pujada de l’IBI no els preocupa que pugui repercutir en el preu dels lloguers?

Defensem la pujada de l’IBI des de sempre. Hem fet uns càlculs de quina és l’afectació pels propietaris. La pujada del 3% és un cafè al mes. Com a administració ens permetrà tenir més recursos. Aquests dos euros al mes per cada propietari ens permet tenir una recaptació de 2 milions per fer polítiques públiques de lluita contra l’exclusió. Al final, els drets socials són la redistribució dels recursos i que els drets siguin garantits. L’administració ha de fer per garantir els drets socials, i els drets socials tenen despesa. Ha coincidit amb la taxa metropolitana i no menystinc que hi hagi gent que hagi de fer un esforç.

Se sent còmode la CUP amb les retribucions del govern?

No. No són les que nosaltres haguéssim posat si tinguéssim 15 regidors per la CUP, de fet, els nostres regidors fem una aportació mensual de tota la part del sou. I farem una companya de retorn social. El que sí que vam arribar a un acord d’una retallada molt substancial. Per exemple, l’alcaldessa cobra un 15%. Som més regidors i el global és més alt que en l’antic govern.

On ubicaran el centre de dia i la residència per a la gent gran? 
Tenim el terreny a Volpelleres. Estem fent els tràmits i investigant que ens costaria. Tenim el compromís de fer una partida pressupostària per iniciar una residència de la tercera edat en aquest mandat, però no sabem si ho podrem acabar en aquest mandat. Estem plantejant opcions, quin és el format i models de gestió de residència.

"La voluntat de fer aquest pla d'inclusió és veure quins són els elements que generen l'exclusió social"

Com volen elaborar un pla d'inclusió social i de lluita contra la pobresa?

Suposo que a vosaltres com a mitjà de comunicació també us ha costat tenir dades en relació amb quin nivell d'exclusió social tenim. El 2016 es va fer el baròmetre inclusiu que no es va arribar a presentar-se i donava unes dades bastant reveladores del nivell d'exclusió socials que hi ha a Sant Cugat, parlava del 40% de les persones santcugatenques amb problemes de pagament de l'habitatge. Trencava alguns tòpics, parlava d'una bossa en risc d'exclusió d'un 25% i que d'aquests només hi havia un percentatge molt petit que s'adreçava a l'Ajuntament, la resta de la gent s'adreçava a la xarxa familiar, No tenir una radiografia clara de la situació no et permet fer polítiques públiques amb rigor i amb voluntat d'impacte públic. És a dir, el que ens hem trobat es donaven ajuts, que sí, d'acord amb els ajuts, segur que fan falta i es tramiten. Però quin impacte tenen? Ajuden a sortir de la situació a aquesta persona? És permanent? És revisable? La voluntat de fer aquest pla d'inclusió és veure quins són els elements que generen l'exclusió social. Fer una radiografia de la ciutat i traçar línies d'acció molt més quirúrgiques que els ajuts pel tros gros, tot i que els ajuts han de ser-hi, evidentment.

I quins terminis té aquest pla?

La idea és integrar-lo als pressupostos del 2020, començant l'estudi. Hem de començar amb la recopilació de dades. És una feina que si s'hagués fet amb una certa periodicitat, potser no faria falta partir de zero. Tenim la certesa que partim de zero amb el sentit de sistematització de la situació.

Quins són els principals problemes d'exclusió a Sant Cugat? L'accés a l'habitatge n'és un.

N'hi ha d'altres per exemple quan parlem de drets socials parlem de dret a una cultura inclusiva. Totes aquelles persones que pel que sigui discapacitat, mobilitat reduïda, no poden portar a terme la seva vida d'una forma plena i desenvolupar-al de forma efectiva estan exclosos d'alguna manera. Això no és tenir només els carrers amb rampa. Això és garantir que aquestes persones es puguin moure, puguin anar els seus espais de treball.

"HI ha vulnerabilitats amb relació a la pobresa energètica"

Això és molta feina. 
Sant Cugat no està preparat, i no només això, no ho tenia en la seva perspectiva immediata que hi ha molta gent amb aquest tipus de dificultat. També hi ha la gent gran, que potser no elsa tu no et pot generar exclusió la renta, però si l'edat que tenen, en molts sentits. Pot ser que la teva administració no estigui fent un esforç d'apropament per acompanyar-te en les qüestions mèdiques, que tinguis una ciutat que només estigui pensada amb termes productius i no per a la gent gran i la gent gran és gairebé un 20% de la població de Sant Cugat. És una franja important i tenen mancances molt diverses i molt complexes. També hi ha les persones que arriben a la nostra ciutat i que no formen part de l'espai schengen, per dir-ho d'alguna manera. Aquestes persones moltes vegades estan en uns circuits invisibilitzats i amb mancances estructurals, com a administració no els hi pots girar la cara. Com pot ser que no tinguem un agent d'acollida quan la llei diu que n'hem de tenir un? Doncs perquè hi ha hagut una voluntat política de girar la cara això i de deixar a la intempèrie a aquest col·lectiu. HI ha vulnerabilitats amb relació a la pobresa energètica que afecta d'una forma directa a la salut de les persones. Hem de vetllar no perquè de tant en tant vingui alguna persona a dir que te fred a casa sinó que siguem pro actius per saber quines persones estan en aquests riscos i poder tenir una imatge més acotada.

A quins serveis es volen aplicar la tarifació social? 
El nostre objectiu amb el qual estaríem contentes és que la tarifació social es pugui aplicar a tot allò d'àmbit municipal. Això vol dir preus públics, però també taxes, fins i tot sancions, i també a Promusa. Ho anirem desplegant per fases. En una primera instància farem l'estudi de com s'hauria d'aplicar perquè això representa un nivell de regulació d'enginyeria social molt important. És un projecte de mandat. Per exemple parlem de pensionistes que és un gran conjunt, no totes les pensions són iguals i hi ha necessitats molt diferents, hem de ser capaços de tarifar en funció d'aquesta renda. Una renda X no és el mateix per una persona o per 4 . És una operació de sofisticació social.

"L'administració és la millor garantia que té la ciutadania perquè hi hagi un control democràtic sobre les coses"

Començaríeu per l'habitatge? 
Començaríem per l'àmbit de drets socials. Habitatge i tot aquest programa d'ajuts.

La municipalització de l'aigua és una proposta de la CUP. Està en marxa?
No és només la CUP que està molt en sintonia amb això, sinó que és un dels elements del pacte de govern. Com a ajuntament tenim l'obligació, perquè ho marca la llei, però el criteri d'austeritat i d'eficiència ens l'hauríem de marcar tots, de prendre la millor opció per això s'ha de fer un estudi i conèixer el servei en rigor. La concessió actual porta 47 anys i hi ha moltes coses que s'han de conèixer en profunditat. Jo aposto que sí, que tindrem l'aigua pública però que no serà fàcil, perquè només cal veure els municipis del nostre entorn quines dificultats tenen: Ja no només la gestió sinó el recurs de l'aigua, cal tenir-lo, controlar-lo, entre tots, d'una forma transparent amb control democràtic. Estem en un moment d'emergència climàtica, on els recursos de tots s'han de cuidar com el bé més preuat. L'administració és la millor garantia que té la ciutadania perquè hi hagi un control democràtic sobre les coses, a vegades no ha funcionat, però estem convençudes que és la millor manera.