Ingla, sobre habitatge: "A vegades tinc la sensació que no sé com ens en sortirem"

El TOT entrevista a l'alcaldessa, Mireia Ingla, per fer balanç dels dos anys de mandat municipal

Estem a equador del mandat. Com ha viscut aquests dos anys com a alcaldessa de Sant Cugat?
De forma intensa. Fer d'alcaldessa d'una ciutat com Sant Cugat és viure intensament. A més, a això li afegim que més d'un any hem estat vivint en una pandèmia global que ha afectat la nostra salut, amb persones malaltes i persones que han mort. Hem hagut de fer coses que mai ens hauríem imaginat que hauríem de fer. En tot cas, en aquest equador de mandat, estem convençuts que això és el que calia, perquè després de 32 anys d'una hegemonia política, l'any 2019 vam tenir una oportunitat per posar en marxa un govern progressista, del canvi, un govern que havia d'atendre aquelles prioritats i necessitats de molta gent d'aquesta ciutat que ja no s'hi veia representada pel govern d'aquests 32 anys. A més a més, havíem d'afrontar emergències importants (i trec la covid, perquè aquesta no la sabíem). En tot cas, havíem d'afrontar emergències importants que ens van portar a aquestes tres forces polítiques diferents a posar-nos d'acord, que són les que han fet que durant aquests dos anys el govern d'aquesta ciutat sigui un govern sòlid i cohesionat i disposat a afrontar tots aquests reptes.

Doncs ja que em parla del govern. Dues coses: Com han estat les relacions amb els altres socis?
Durant aquests dos anys no hi ha hagut cap fissura. El govern sortim en bloc en allò que són temes importants de la ciutat. Jo només puc dir que aquest govern funciona i funciona bé. Funciona bé perquè es va formar després de molts dies de dedicar-hi moltes hores de negociació i sobretot de deixar clar cap on volíem anar. Aquest govern tenia sentit perquè teníem detectades aquestes necessitats de la ciutat. Ens vam posar d'acord en moltes coses, amb les que no ens hi vam posar d'acord, no. Però en tot cas en moltes coses i això ha estat imprescindible. 

L'altra cosa sobre el govern. S'han pogut portar a terme algunes d'aquestes prioritats que es van marcar?
Teníem de repte coses molt importants que no es solucionen ni amb un ni dos ni 4 anys. Tenim l'emergència de l'habitatge, l'emergència climàtica que han estat els dos pals de paller. Hem aplicat els canvis importants de mobilitat ,que segurament que és la primera manera per lluitar contra el canvi climàtic i aquests canvis han tingut impacte a la ciutat. Ara hi hagi molta gent contenta, altres que els està costant més, a altres els costava i altres ara veuen que calia. Segurament hi haurà qui no acceptarà mai aquests canvis, ara bé, en tot cas, nosaltres els hem explicat i sabem que canviar rutines costa molt a tothom.

I l'habitatge....
Cada dia el tenim damunt la taula. Cada dia hi ha qui se n'ha d'anar perquè no pot viure a la ciutat amb el lloguer més car del país. Som conscients que els nostres fills i filles no podran viure a la ciutat, també parelles que se separen, ja que no és el mateix tenir un habitatge que dos, per exemple. Cada dia coneixem gent al nostre entorn que se n'ha d'anar, i per nosaltres això és una emergència, perquè volem que la gent que és de Sant Cugat o vol quedar-se viure aquí s'hi quedi i els hi hem de donar oportunitats que ara la ciutat no dona. És una ciutat que expulsa constantment aquestes persones, hi ha un procés de substitució de la població. Ens diuen que Sant Cugat creix, sí, perquè sempre ve gent a viure a Sant Cugat, però la gent que ve a viure aquí cada vegada ve més determinada per això de la ciutat més rica. Sortim a tots els rànquings, i a alguns sembla que els agrada posar-se aquestes medalles. Nosaltres aquests rànquings els mirem més enllà, veient que això implica que hi ha moltes persones que es queden enrere. No és fàcil, és un repte i moltes vegades tinc la sensació que no sé com ens en sortirem, perquè pots fer polítiques públiques que afecta només determinades coses. Simplement diré que allò que depengui de la nostra acció de govern ho estem fent.

"És una ciutat que expulsa constantment aquestes persones, hi ha un procés de substitució de la població"

Quins són els projectes que s'han desenvolupat en aquesta matèria? L'últim que han presentat, que és el de Ragull Centre, està tenint molta oposició.
L'única manera d'evitar l'expulsió de tantes persones és tenint habitatge públic. És un objectiu que hem de treballar de forma realista i el primer que veiem és que no tenim sòl públic, entre altres, perquè el sòl públic que teníem disponible es va vendre, perquè hi havia promocions d'habitatge de protecció oficial de venda. L'habitatge públic ha de ser de lloguer, perquè ha de ser rotatiu i ha d'anar donant oportunitats a mesura que genera les necessitats de la gent. Hem gastat 2 milions d'euros anuals per recuperar uns 12 habitatges amb tempteig i retracte, així entren directament en el mercat de lloguer, però això no és res. Ara estem invertint per adquirir sòl públic per tenir lloc on fer habitatge públic. Així que estem en una fase prèvia. Hem d'aconseguir sòl públic posant-nos d'acord perquè en aquell espai on es poden fer habitatges privats, hi hagi un acord per fer-ne de públic. Aquesta pràcticament és l'única manera d'aconseguir-ne. Sí que tenim un sòl a la Floresta, on hem de decidir com volem fer habitatge públic, en un barri on no n'hi ha. Igual que no n'hi ha a Valldoreix.

Alcaldessa Mireia Ingla i Mas. Foto  Bernat Millet 20
Ingla durant l'entrevista a al Sala Ginesta FOTO: Bernat Millet 

Ragull Centre?
El que deia: un conveni público-privat. D'altra banda, en aquesta ciutat s'han fet servir per moltes coses i ara els convenis público-privats els posem al servei d'aquest repte de l'habitatge. Sobretot el que vull destacar amb Ragull és que hem aconseguit que un terreny que és privat, i per tant on es podia desenvolupar només un rendiment privat, hem aconseguit que hi hagi e 50% de rendiment públic i que un 60% de l'habitatge pugui ser sigui públic. Aquest és l'objectiu que valida aquesta iniciativa, que no té per objectiu fer edificis de 10 plantes, ni 12 ni 5. Ja ho veurem com ho fem. És evident que ha aixecat reticències. Si no poden ser de deu seran de menys. Nosaltres havíem fet la proposta que fos més vertical per disposar de més espai a l'aire lliure disponible: una plaça gran, carrer ample... que no són els espais que tenim al barri. Era una oportunitat per oferir al barri aquest tipus d'espai a l'aire lliure. Si això no és una prioritat i sí l'alçada? Doncs es canvia l'alçada i no passa res. L'objectiu quin és? L'acord amb un privat per assolir habitatge públic. 72 habitatges públics solucionaran el problema? És evident que no, però donarem 72 oportunitats. Doncs aquests i dues promocions més van sumant.

Diu que si l'alçada és un problema es pot parlar de l'alçada. En tot cas el nombre d'habitatges no variaria?
No perquè aquest és l'objectiu: el nombre d'habitatges, no l'alçada, ni tan sols altres qüestions. Com que hi ha una part de locals públics i un equipament públic és la part que parlarem amb els veïns. Si el barri té mancances i té demanda de serveis, doncs aprofitem per posar-ne allà i per tenir aquest espai verd a l'aire lliure. I aprofitem també per tenir aquest tancament de la ciutat bonic, on ara tenim un descampat que només pot patir degradació.

O s'hi podria instal·lar una empresa perquè és zona industrial?
Què volem que s'instal·li davant del Collserola o del Pla Farrerras una fàbrica? Allà volem una fàbrica?

Una empresa no ha de ser una fàbrica
I volem que hi hagi oficines? No volem que hi hagi una plaça, arbres, un espai per a infants... Creiem que és evident que hi hagi el plantejament com a barri i els habitatges. Per tenir un edifici d'oficines enorme i altíssim ja tenim el que s'està fent a l'entrada per Sant Cugat per l'altra banda (rotonda xic). Necessitem a Sant Cuat que quan es construeixi habitatge també hi hagi al costat serveis públics, comerç de proximitat i espais per gaudir-lo. No volem una ciutat on hi hagi llocs on es viu, però no hi ha cap cobertura de necessitats que té la gent. Per tant nosaltres creiem que era imprescindible un lloc que donés vida al barri i és el que pretén aquest espai, però hi ha molt marge per parlar amb els veïns. Això no es farà la setmana que ve ni l'altra, no hi ha cap projecte fet, hi ha dibuixos, però no cap projecte. Encara està tot per fer; l'objectiu són els 72 habitatges públics i ningú qüestiona aquesta necessitat. Tota la resta ho decidirem plegats.

 Ingla: "La Mirada és l'objectiu d'aquest govern"

En una altra entrevista em va dir que la prioritat del govern era acabar l'escola La Mirada. SOS Volpellers i ADENC volen anar per la via judicial.
No ens consta. El que sí que ens consta és que anem avançant en la construcció perquè el centre es posi en funcionament el curs 2023-24. Sempre ho he dit, La Mirada és l'objectiu d'aquest govern i la Mirada és el primer problema que es va trobar aquest govern. No hem fet més que anar superant tots els obstacles i anar avançant amb el projecte. Hi va haver un recurs i el Departament de Territori va avalar el projecte L'objectiu és donar resposta als infants i a les famílies que van apostar per un projecte educatiu molt singular i que és un orgull per la nostra ciutat. Tenim una confiança amb la comunitat educativa i l'AFA, caminem plegats per tenir l'escola quan està prevista. Hem explicat que el Bosc de Volpelleres és un parc urbà on s'han fet actuacions per fer-lo accessible. El projecte afecta pocs arbres que tinguin valor, els que tenen valor es replantaran. Som un govern que treballem cada dia per combatre el canvi climàtic. A més a més, hi ha el projecte de restauració de l'espai inicial on hi havia d'haver l'escola, perquè ja s'havia preparat el terreny per a la construcció i ja en el seu dia es van talar arbres. Com que l'escola no pot anar allà, el que farem serà restaurar aquella zona.

Ingla: "L'Anella Verda és el projecte que calia a la ciutat"

També tenen de prioritat el canvi climàtic. Han fet canvis de mobilitat per reduir la contaminació. Quin balanç fa de l'Anella Verda? Enllaçaran més carrils bici?
Aquest és el compromís, enllaçar més carrils bici, perquè si no, no té sentit. L'Anella Verda no és una cosa que comenci i acabi. Des d'un inici vam dir que revertiríem allò que complicava les coses, per exemple, vam tirar enrere la inhabilitació d'un carril a la rambla de Ribatallada. La resta no ho tirarem enrere, perquè és el projecte que calia a la ciutat. En una ciutat de 95 mil habitants on tenim una artèria que és la mateixa de quan la ciutat en tenia 20 mil, això no té cap sentit en un moment que hem de treure vehicles del centre. Aquests vehicles que han de sortir del centre de la ciutat per altres vies. Per exemple per la ronda. Hi ha rutes alternatives. Aquesta és una ciutat que té moltes possibilitats de sortida i que no és necessari que els vehicles passin per aquí, generant aquesta contaminació, i que, a més a més, el centre de la ciutat que és el que té més necessitat de tenir espais on la gent pugui caminar. Tots els canvis de mobilitat tenen un objectiu que és la salut i preservar la salut de les persones. No és el mateix viure a Mira-sol que al centre. La gent del centre té dret a respirar aire amb condicions. Per això és important l'anella i la zona de baixes emissions. El camí són ciutats pacífiques, ciutats on siguem capaços de donar alternatives a utilitzar el vehicle privat. Hi ha molts veïns que estan molt contents, altres que no, altres que abans no i ara sí. Això és el futur.

L'objectiu és treure cotxes, per tant menys cotxes que venen el centre, menys gent que ve al centre. Això pot afectar el comerç?
No m'ho sembla.

El comerç diu que sí.
La majoria del comerç del centre està ubicat en carrers de vianants, per tant fa molt de temps que la gent no pot anar a comprar a davant del mateix comerç amb cotxe.

No s'ha d'anar davant, es pot anar a un pàrquing.
Hi ha pàrquings, hi ha zones blaves... es pot continuar anar a comprar. El que no es pot fer és anar a comprar el pa amb el cotxe al davant amb els 4 intermitents posats. L'objectiu és que no es pugui fer. La resta es pot continuar fent, perquè es pot anar amb el vehicle. No estem parlant d'un tipus de comerç, el del centre de la ciutat, que necessita carregar molt. És un comerç familiar, d'anar passejant. En tot cas hi ha pàrquings on poder deixar el cotxe si vols anar-hi amb el vehicle privat.

L'Assemblea de la Bici, diu que els carrils bici de l'Anella Verda han sigut perfectes perquè els cotxes puguin parar.
El civisme continua siguent imprescindible, aparcar amb doble fila ha passat tota la vida. Es continua fent, amb la diferència que ara en el carril bici hi ha espai. Quan algú fa una actuació incívica, si s'ha de multar es multa, però també fem molta tasca amb els agents cívics.

També han posat en marxa la ZBE. Hi haurà més canvis en mobilitat?
El que et deia, més carrils bici des de la Floresta a Valldoreix, per exemple. Afecten la mobilitat, però en sentit positiu, per continuar pacificant. Estem acabant els carrers per anar a velocitat 30.

Planificació de pàrquings dissuasius?
Hi ha un espai darrere el CAP de Can Mates, que ja a aquesta funció. I la idea és posar el mateix model que tenim a Can Magí.

Alcaldessa Mireia Ingla i Mas. Foto  Bernat Millet 17

Moment de l'entrevista FOTO: Bernat Millet 


Van anunciar la compra de Torre Negra i del CPA.
En el pressupost del 2021 tenim les partides corresponents per poder-ho fer i ara del que estem és pendent són dels informes de viabilitat econòmica i tenir el vistiplau de la Generalitat. Un cop ho tinguem, farem efectiva aquestes compres. Aleshores posaríem en marxa què volem fer-hi, sobretot a la Torre Negra, aquí realment cal un pla d'usos. En el cas del CPA és diferent perquè serà un equipament al centre de la ciutat i que ens dona moltes oportunitats, per entitats o serveis municipals. En tot cas és un equipament que seria benvingut per ajudar a donar cobertura a això que deia.

Podria ser que l'entitat hagués de marxar de l'edifici?
Si nosaltres comprem l'edifici, serà nostre.

Però dic si no existirà un conveni perquè el pugui utilitzar igualment?
Sí, sí. Però ara encara estem en fase prèvia.

A Torre Negra no tenen idea de què podem fer-hi?
Moltes coses. Hi ha una part de qüestions mediambientals, tenint en compte on està situada. Però segurament s'hi poden fer més coses, perquè és enorme. S'haurà de rehabilitar molt. La importància d'adquirir al Torre Negra és retornar-li un espai a la ciutat. Un espai tant emblemàtic, això sol ja valia la pena.

La Biblioteca ha quedat el calaix.
Sí, aquest és un equipament que té un projecte fantàstic que haurem d'assumir més endavant, quan hàgim tirat endavant altres prioritats que tenim damunt de la taula. Aquest any llarg de pandèmia no ha ajudat per tirar endavant aquest projecte i altres.

Ingla: "La demanda a serveis socials ha crescut de manera exponencial a la nostra ciutat"

Com ha afectat la pandèmia a la ciutat?
La pandèmia ens ha marcat i ens marcarà en els anys vinents en l'àmbit econòmic, social i emocional i aquesta part l'hem descobert més cap al final. La demanda a serveis socials ha crescut de manera exponencial a la nostra ciutat. Han necessitat ajuda persones que mai havien necessitat ajuda social i ara la necessiten. Després tota la repercussió en l'àmbit de negoci, comerç... i tota aquesta part emocional. Ha estat un any molt complicat i això passa factura.

Econòmicament tenen dades de negocis que han tancat? És una cosa que els preocupa?
Estem en un punt que ja veiem la llum al final del túnel. Es va recuperant la normalitat a poc a poc en els negocis, en els que han pogut tirar endavant. Evidentment pel camí se n'han perdut, jo ara no tinc les dades però en tot cas les anem comunicant a mesura que les tinguem. Per una banda això és una realitat, però també persones que han perdut la seva feina que treballaven per compte alié. És la crisi més important que hem hagut d'assumir com a ciutat. Veiem aquesta afectació emocional

Com són les relacions amb l'oposició, sobretot amb Junts, que hem viscut situacions crispades al ple?
Els plens municipals són per debatre. Només faltaria. Uns som a l'oposició un temps i després a govern. Tothom ha de tenir la seva oportunitat per expressar-se. És lògic que l'oposició qüestioni l'acció de govern i forma part del joc democràtic legítim. Tothom fa molt bé la seva feina o el millor possible.

Catalunya té nou govern. Li van proposar ser consellera?
No

S'hi veu? Els alcaldes de les grans ciutats sovint fan el salt.
Sí, pot ser, però en tot cas el meu lloc és aquí. El nostre projecte va molt més enllà i aquest és l'objectiu i el meu partit, Esquerra Republicana, està content i orgullós per tirar endavant aquesta alcaldia republicana a Sant Cugat. Som un partit que posem molt en valor a la feina dels municipis. Rebo cada dia suport, també per part del Govern de la Generalitat.

D'aquí a dos anys, serà la candidata a l'alcaldia?
Està sent tot un honor ser l'alcaldessa de Sant Cugat, i per tant, a disposició del partit.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem