Jordi Graupera: "Els ostatges no poden seguir prenent les decisions"

Entrevista amb l'impulsor de Primàries a Barcelona, en una visita a Sant Cugat, en què es mostra molt crític amb el relat generat al voltant dels presos i exiliats polítics

El projecte de Primàries engegat per Jordi Graupera a Barcelona s'ha anat estenent com una taca d'oli per municipis d'arreu de Catalunya. A Sant Cugat també s'ha replicat aquesta iniciativa impulsada des d'un sector del sobiranisme i que busca establir les primàries obertes a la ciutadania per escollir els líders i projectes polítics.

Desenes de persones es van trobar el 26 de gener a Sant Cugat en una jornada per donar el tret de sortida a les primàries de Sant Cugat i amb la presència del diputat Antoni Castellà i el mateix Jordi Graupera. El TOT ha conversat amb Graupera per analitzar el moment polític de l'independentisme o l'objectiu de les primàries. Graupera, ja alcaldable a Barcelona, denuncia la "decadència" del moviment independentista institucional, a qui acusa de fer "xantatge emocional" amb els presos polítics.

Quin és l'objectiu de Primàries a Catalunya?

Primàries Catalunya no és un projecte de direcció del que ha de passar a tots els llocs de Catalunya. Des del començament ha confiat en que cada municipi, la gent havia de decidir si el projecte de Primàries encaixava amb les necessitats i el moment polític del poble. No hi ha ningú a Barcelona que dirigeixi el que ha de passar. La idea és que focs espontanis s'encenguin a les ciutats. La sorpresa és que el foc s'ha encès a moltes ciutats. L'objectiu general de Primàries és aconseguir que la gent recuperi el seu vot, que el vot recuperi la seva importància, la seva efectivitat i que tingui conseqüències.

Per què ho consideràveu necessari?

L'anàlisi de què partíem és que el nostre sistema polític, sobretot en l'àmbit de l'independentisme, ha entrat en decadència. Una decadència que es deu al fet que, amb l'argument de la unitat feta als despatxos i la pràctica de la subhasta política d'esquena a la gent, hi ha hagut una separació cada vegada més creixent entre l'acció política i la voluntat popular. Les Primàries conviden a una discussió oberta, franca i competitiva per fer aflorar el talent de la societat civil, que es va veure molt clarament a l'1 d'Octubre. Primàries recull el fil de l'1 d'Octubre i buscant desprecintar el sistema de partits i fer l'esfera pública més porosa. Ens hem d'acostumar que una cosa és que anem junts per concentrar la força i l'altra és que ens tanquem a la dissidència i al pluralisme.

"Només s'ha deixat el folklore i els llaços grocs a la gent"

Com que els partits han decidit no sumar-se a un experiment que posava en qüestió l'autoritat de les direccions, la unitat i concentració de la força caldrà fer-la des de la base, des de la gent que seu i debat, cosa que no se li ha permès fer en tots aquests anys. Més enllà de les manifestacions, del folklore, dels llaços i de les coses simbòliques que es deixen en mans de la gent, la gent que porta 8 o 10 anys comprometent-se ha de poder fer política i que les seves opinions i consensos es fabriquin a partir del que ells volen.

La decadència que detecta en l'independentisme institucional creu que anirà a més?

La meva anàlisi és que el procés de decadència és creixent. L'altre dia rellegia la conferència que vaig fer al Teatre Victòria al marc de 2018 i recordo que en el moment d'escriure-la pensava que potser havia estat massa dur. En aquell moment no hi havia govern de la Generalitat, no se sabia què passaria amb el president Puigdemont... Si pensem en què ha passat aquest any, veiem que la pèrdua d'autoritat i de legitimitat dels partits de les institucions, la decadència ha estat creixent i la meva sensació és que cada vegada anirà a més. Cada cop funcionarà menys el xantatge emocional, apel·lar a la pena, la mobilització per la mobilització, el folklore o les emocions. Com que el Parlament i els partits no estan disposats a recuperar l'autoritat davant de la gent, és previsible que això continuï degradant-se. La pregunta rellevant és si la gent estarà disposada a continuar comprant un producte que saben que no va enlloc, que és defectuós d'origen i que només apel·la a les seves passions més baixes per mantenir-se en el poder.

Hi ha una utilització excessiva dels presos i exiliats polítics?

Qualsevol explotació de xantatge emocional és massa. Em sembla que el moviment independentista ha passat de ser un moviment polític que buscava la independència i reflexionava sobre com aconseguir-la a un moviment que busca parlar només de la repressió i dels presos, i que impedeix tot debat obert i tota crítica en nom del patiment dels presos i exiliats i les seves famílies. És una gran perversió i ens obliga a posar-nos en una situació en què sembla que la nostra solidaritat i empatia amb el patiment obliga a obeir les ordres que donen els que apel·len a aquest xantatge emocional. No només és un error polític immediat, té conseqüències a llarg termini molt greus. Algú ha d'alçar la veu i dir que s'estan equivocant. Hem de poder distingir entre l'empatia i l'acció política perquè són universos diferents.

"L'estratègia dels partits és ocupar les institucions i mantenir el sistema que alimenta a molta gent"

Hi ha una cosa més objectiva. En tots els moviments d'alliberament polític de qualsevol mena, un cop tens ostatges, els ostatges no poden continuar prenent les decisions. Perquè els seus incentius i les seves necessitats, que són primordials i de primer ordre, estan condicionades pel xantatge de l'Estat. En el nostre país el que està passant és que les direccions dels partits estan fent servir la situació dels presos i exiliats per condicionar el debat polític i enfosquir-lo perquè no fem preguntes concretes i polítiques: què fa el govern, com recuperem les nostres llibertats, com defensem els nostres drets.

Part de la base de l'indendepentisme lamenta que no hi hagi una estratègia per assolir la independència. Quina és la seva?

Es reclama una estratègia perquè estem tan acostumats que els polítics no facin el que ha de fer, que anem a buscar el mínim: 'almenys tingueu una estratègia, almenys poseu-vos d'acord'. L'estratègia la tenen i és ocupar les institucions, mantenir el sistema polític que alimenta molta gent que en viu, des de càrrecs representatius, de designació, mitjans de comunicació... Existeix tot un sistema de repartiment i clientelar que tothom ha patit molt per mantenir-lo i aquesta és la seva estratègia fonamental. Hi ha una subestratègia que és la competició entre els dos grans partits de l'independentisme per veure qui és capaç de controlar l'hegemonia de l'espai sense comprometre's del tot. La nostra posició no ha de ser marcar el full de ruta o l'estratègia, cadascú en pot tenir de diferents, nosaltres defensem un canvi cultural i una revolució mental. El poder pertany a la gent. L'independentisme no pot ser només una voluntat de presència, una manifestació o una portada al NY Times, la voluntat de poder és diferent i implica que les accions que tu prens són la raó per la qual passen les coses.

El canvi de mentalitat vol dir canviar els tics que sovint ens porten a ser un moviment de caràcter populista i a vegades autoritari, en el qual la lleialtat al líder passa per sobre de la capacitat de crítica i demanem perdó per defensar allò que és nostre, ens pleguem davant d'una agressió i busquem l'argument de la superioritat moral que ens dona la raó... Hi ha molta gent que encara està atrapada en el cercle del xantatge emocional, però també n'hi ha que està cansada i vol anar a casa perquè veu que això no va enlloc. Primàries representa una manera adulta, directa i honesta de dir-li a la gent que si vol que les coses passin, vine, vota i les coses passaran.

primaries10

Acte de Primàries al Casal de Mira-sol a Sant Cugat FOTO: Lali Álvarez

Hi ha cultura de participació política a Catalunya?

Les Primàries és el mínim dels canvis en l'aprofundiment democràtic. Els mecanismes democràtics són els que ens permetran encarar els reptes del món, no és només Barcelona o Catalunya, sinó un moment complicat al món amb les forces de l'autoritarisme s'estan expandint per arreu. Hem de poder proposar una alternativa que ens permeti ser capdavanters. Hem començat per les Primàries perquè són acceptades per tothom, els partits fa anys que en fan, de tancades i controlades, però almenys l'argument i la idea ja existeix a la nostra mentalitat. La participació política forma part de la nostra identitat més recent, en els últims vuit anys això que s'ha anomenat procés s'ha basat que la gent muntava unes consultes populars el 2009 i que fan saltar totes les alarmes dels partits, que s'apropien la idea i la degraden fins a cremar-la. Quantes assemblees hi ha hagut d'entitats i associacions, actes col·lectius, quantes decisions s'han pres a nivell micro en els pobles i barris per decidir si fèiem això o allò? Quantes vegades el primer d'octubre, en els col·legis electorals, hi havia un problema i la gent s'oferia a resoldre? De sobte descobries que el teu veí tenia el talent i la capacitat per fer-ho. Això és el que som. L'únic que no tenim és el pont que lliga aquesta activitat i ebullició de la base amb l'acció política, els polítics ens han arraconat al folklore i s'han quedat a porta tancada els salaris i el poder. Hem de trencar aquesta barrera i fer que el que està passant es converteixi en poder.

"Tenen por perquè hi ha gent que preferirà Primàries al producte espatllat que ofereixen els partits"

L'acusen de dividir el vot de l'independentisme, quan un dels objectius inicials de Primàries era agrupar-lo.

Si el problema és dividir el vot, que no es presentin. Nosaltres oferíem una oportunitat perquè els partits recuperessin l'autoritat i la legitimitat que van perdre l'octubre de 2017, fessin aflorar el talent dels seus partits i concentrar la força sense renunciar ni a la pluralitat ni a la diversitat ni a la dissidència. Ells no han volgut, és legítim. L'únic argument que no és vàlid és el que diu 'tu no et presentis, que si et presentes hi ha gent que et votaria a tu i no a mi'. Si vols que la gent et voti a tu, fes-ho millor. Els partits no poden tenir dret a veto sobre idees o projectes nous només perquè tenen por que hi ha gent que ho preferirà al producte espatllat que ells ofereixen. Denota que la raó per la qual no s'han sumat a les primàries no és només estratègica, és cultural: estan massa acostumats que la seva acció política no sigui contestada per ningú i això els converteix en persones alineades amb la deriva autoritària del món.

A Barcelona fa mesos que debateu sobre models de ciutat. En canvi, a municipi com Sant Cugat el moviment tot just comença ara. No hi ha una falta de debat en casos com aquest sobre els projectes de ciutat?

Ens hem passat mesos contestant a periodistes que en realitat som el moviment polític que ha debatut més sobre Barcelona en dècades. Només en el període de primàries, es van fer més de 80 actes. Per la seva naturalesa, les primàries obliguen als candidats a distingir-se els uns als altres i a explicar quines diferències hi ha. T'enfrontes a les preguntes de l'audiència i t'obliga a respondre coses que potser no t'havies plantejat. El cas de Sant Cugat o altres ciutats no el conec en concret. 24 hores després del Teatre Victòria vaig rebre 25-30 correus electrònics demanant que portéssim la idea al seu municipi, i vaig renunciar a liderar res perquè no pot ser un moviment vertical, només pot ser veritat si són guerrilles que apareixen. Sant Cugat sabrà com ho ha de fer bé i els resultats electorals diran si ha funcionat o no.

 
Comentaris

Destaquem