Juanjo Cortés (Valldoreix Plural): “Tenim un gran dèficit d’equipaments, estan obsolets”

Juanjo Cortés es presenta per a presidir l’EMD de Valldoreix per la coalició d’esquerres Valldoreix Plural. Cortés és tècnic de Protocol, Relacions Ciutadanes i Arxiu a l’EMD.

Com va ser que va acceptar liderar aquesta agrupació de fins a quatre partits polítics diferents (ERC, PSC, CUP I En Comú Podem), més aquestes associacions veïnals que donen suport a aquesta candidatura de Valldoreix Plural?

Em van venir a buscar diferents partits, diferents entitats veïnals i associatives. En un primer moment vaig dir que no, perquè no entrava en els meus plans fer el salt a la política, però veient una certa paràlisi institucional i veient la necessitat de reactivar la vida política, social, de tenir un full de ruta de cara al futur, de pensar en un Valldoreix del futur dels nostres fills, de les entitats. Veient que era una persona de consens de tots els partits progressistes i d’un grapat d’entitats veïnals, doncs després de rumiar molt i de parlar molt intensament amb tots, vaig acceptar la responsabilitat. És un pas per responsabilitat.

"No entrava en els meus plans fer el salt a la política [...] després de rumiar molt i de parlar molt intensament amb tots, vaig acceptar la responsabilitat"

Hi ha quatre partits diferents, molt diferents entre ells, hi ha partits que són independentistes, partits que no. Suposo que sí que se sent còmode amb aquests quatre partits. O hi ha alguna cosa que el fa sentir incòmode?

Soc una persona independent. No em dec a cap partit. Per tant, això també és un punt que s’ha de tenir en compte i va ser un punt important per acceptar liderar aquesta candidatura. Això no vol dir que jo comparteixi l’ideari polític dels quatre partits, ni que assumeixi el programa dels 4 partits a àmbit municipal. Nosaltres hem elaborat conjuntament de forma constructiva un programa comú al llarg d’un any. Un programa amb el qual ens sentim còmodes tots els membres de la candidatura.

Havia estat militant d'Unió Democràtica de Catalunya? Com algú passa de ser militant d'Unió a ser un líder d'una col·lecció progressista?
De jove havia estat uns 3 o 4 anys militant d'unió. Les persones evolucionem. L'experiència d'Unió em va ensenyar com funciona una estructura política a àmbit nacional i com funciona una estructura políticaa àmbit local. Vaig aprendre moltes coses. Les coses que no m'agraden. De la mateixa manera que vaig entrar convidat per unes persones que van confiar que jo podia aportar coses al partit i a la vida pública, a la política en aquell moment, des del militant d'un partit,
Vaig marxar pensant que no era el meu lloc i que no compartia tantes coses com jo pensava que podia tenir dins d'aquell partit. No he tornat a militant en cap altre partit. Ni milito en cap partit.

Ha dit que s’havien de canviar unes formes de fer.

Qui segueix les juntes pot veure que ha sigut un mandat una mica crispat. Hi ha hagut molts enfrontaments. Les formes són molt importants per governar. Podem discrepar, dialogar i arribar a consensos. Ha faltat diàleg i tampoc s’ha tingut en compte el teixit associatiu. La participació no ha estat una prioritat. A través del procés d’escolta que he fet, he pogut constatar que la gent considera que no se’ls té en compte, i és rellevant per arribar a amplis consensos, escoltar a totes les entitats i cogovernar.

Sembla, a priori, que la presidència estarà entre Susana Herrada i Juanjo Cortés, tot i que hi ha 4 candidatures més.
A priori sí, però la voluntat popular és la que és. No sabem els recursos més que poden tenir les altres quatre candidatures. La candidatura que encapçala Susanna Herrada i la que encapçalo jo són les dues que tenen a priori més possibilitats, però pot guanyar qualsevol altre candidat o candidata.

Què li sembla que Herrada finalment es peresenta amb aquesta agrupació d'electors,. ÉS un contraatac a aquesta agrupació seva de 4 partits? 
És evident, perquè ja va ser presentada com a candidata de Junts. Aquest moviment que fa ella de voler presentar-se com a independent veritablement és poc creïble, perquè pensem que fer setze anys representant un partit i un dels seus hereus. Sobretot a mi el que més em sobta, que venim del 2013, que el 13 de juliol, el ministre Montoro del Partit Popular va anunciar Larsal, i la primera mesura que va anunciarera la desaparició de les EMDs. Per tant, el que va costar tant,
sacrificis en el president Puig, a mi mateix, que això s'oblidi

Però Herrada no ha fet declaracions del suport del PP,  és el PP que ha decidit que no presentava candidat i no s'ha fet públic que hi hagi cap pacte.
El que sí que és cert és que ella ha estat insistint no sols en buscar el suport del PP, si no també d'altres partits, i s'ha sortit parcialment.

Per això és una cosa que saps vosté?
Això és una cosa que se sap públicament.

Va dir a la presentació una frase que va causar problemàtica que els passadissos de l'EMD havia sentit aquesta frase" Això ho hem de fer perquè aquest és un dels nostres". Què volia dir?
De fet, no és una frase adequada, però sí que és una frase que recull la percepció que tenim amb la ciutadania, que no se'ls escolta, que l'administració fa silenci i no dona resposta a les seves demandes i que, per contra altres ciutadans tenen més sort. Els ciutadans senten moltes vegades que l'administració no és sensible amb ells, hem de recuperar aquesta cara amable i lamento que la metàfora no s'entengués, però anava per aquest sentit.

També li han dit que era deslleial per presentar-se perquè era una persona de seva confiança.
Si per persona de confiança és una persona treballadora que compleix el que es demana i és responsable, serà una persona de confiança. Jo no he estat mai de cap partit, no m'he pronunciat mai des que vaig abandonar Unió Democràtica, que era molt jove i no treballava ni a l'EMD.
No he estat infidel a ningú, no és incompatible ser treballador de l'EMD i presentar-se per president.
 

 

Quines seran les seves prioritats si és president?

La primera és recuperar la confiança i la proximitat d’un govern local, que ha de ser sensible a les demandes dels veïns. Hi ha molta preocupació per l’emergència climàtica. No s’ha instal·lat ni una sola placa solar en cap edifici de l’EMD. Hem de fer que tots els edificis municipals generin energia verda. Tenim escassetat d’aigua i hem de racionalitzar molt bé el reg. Això és una prioritat, però no hem d’oblidar que tenim un gran dèficit d’equipaments, d’espais de trobades, tenim uns equipaments obsolets. Hauríem d’abordar, evidentment la nova escola de música, és una necessitat, però no sé si és la primera prioritat. Caldrà dialogar amb totes les entitats i a través de la participació ciutadana, establir les prioritats dels equipaments.

"No hem d’oblidar que tenim un gran dèficit d’equipaments, d’espais de trobades, tenim uns equipaments obsolets"

Es tiraria enrere l’escola de música?

No ho sé. Un dels problemes de tirar endavant certs projectes és pensar que els recursos de l’EMD són il·limitats. I, a més a més, tenim la problemàtica que precisament la llei de racionalitat no ens permeten a les EMD l’endeutament. Si vivim per sobre de les nostres possibilitats significarà el tancament de l’EMD per part del govern central, i això no ens ho podem permetre, perquè el govern de l’EMD és necessari. Tenim molts projectes que són inassumibles des d’un punt de vista econòmic.

I quin seria el primer equipament per vostè?

El primer seria la centralitat. No tenim un teatre en condicions, no tenim un hostal d’entitats on es puguin reunir, amb sales de conferències, espais de trobada, no tenim una plaça cívica on la gent pugui compartir estones... Un dels problemes del model urbanístic de Valldoreix és que no tenim espais de trobada. És una necessitat que va molt més enllà si volem fer xarxa i poble.

I la centralitat on ha d’anar?

Al casal de cultura, on hi ha el casal d’avis i altres equipaments que es fan servir com a casal de joves. Haurem de veure si és una prioritat veritablement pel conjunt de la ciutadania a través de la participació, i haurem de veure com això s’implementa per fases.

L'habitatge social on ha d'anar? I com ha de ser aquest habitatge social?
Aquesta pastilla té una cara, una zona alta, que és a l'altra banda de la Rambla de Jacint Verdaguer,
que és el lloc ideal. 

A la presentació vas remarcar per això que no parlava de pisos, sinó d'habitatge.
No volem canviar el model urbanístic de Valldoreix És a dir, no volem canviar el de planta baixa més dos, que és el model urbanístic de Valldoreix.  També, segurament a molts d'aquests habitatges unifamiliars de molts metres quadrats hi cabrien diverses famílies, No volem gratacels, no volem grans edificis, tampoc t'ho permet el planajament.

Però llavors solucionem una miqueta menys el problema de l'habitatge.
O no, hi caben més dels que pensem, però això ho hem de deixar als tècnics, que són els experts.
 

Valldorex ha de ser independent?

Valldoreix ha de ser el que la seva gent vulgui que sigui. En aquests moments no sé si existeix una sensibilitat o un corrent d’opinió important sobre la independència de Valldoreix. Personalment, considero que sí que hauria de ser independent, que té les característiques per poder ser-ho. Tenim la capacitat i la identitat per ser un municipi independent, però ho portem en el programa, volem estudiar la viabilitat de si Valldoreix pot arribar a ser un municipi. Primer informació, després fer-la pública i que la ciutadania ho conegui i que sigui una via de futur, o no, en funció del que opina la ciutadania. No sé si ho serem algun dia o no ho serem, jo com a sentiment, soc independentista de Valldoreix.

"Volem estudiar la viabilitat de si Valldoreix pot arribar a ser un municipi"

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.