L'escrit de defensa de Raül Romeva al Suprem

La defensa de l'exvicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i de l'exconseller d'Exteriors, Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, demana en els escrits de defensa davant del Tribunal Suprem l'absolució dels dos polítics empresonats. A més, demana que el judici es faci al Suprem, però a Barcelona, i que siguin excarcerats per protegir el seu dret de defensa.

El principal argument de defensa és que promoure una votació no pot ser mai un delicte i que la trajectòria de tots dos avala el seu pacifisme i aposta per les vies absolutament democràtiques. El santcugatenc Raül Romeva, a qui la Fiscalia demana 16 anys de presó, està en presó preventiva des del 23 de març. El judici està previst que comenci a finals d'aquest mes de gener.

Segons l'escrit de l'advocat Andreu Van den Eynde, de 115 pàgines i avançat per TV3, la defensa no veu la violència armada d'una acusació per rebel·lió, la que implica les penes de presó més altes. Diu que és una invenció de la fiscalia, que veu en el dret a decidir una agressió. I recorda que Junqueras i Romeva, "abans que independentistes, són demòcrates i pacifistes".

Home de pau

L'escrit de defensa assenyala de Romeva la seva carrera d'impuls a la cultura de la pau i la seva militància en projectes de no-violència: "Ha dedicat tota la seva vida a la cultura de pau i és un militant de la no-violència que va aprendre dels moviments d'objecció al servei militar obligatori. Investigador sobre pau i desarmament al Centre Unesco de Catalunya, va ser coordinador de campanyes de desarmament i prevenció de conflictes d'Intermón-Oxfam. Durant anys va estar treballant en camps de refugiats de la guerra dels Balcans i el 1995-1996 va ser Cap d'Oficina de la Unesco a Sarajevo".

L'acusació de sedició és rebatuda assegurant que el que va passar el 20-S i l'1-O va ser l'exercici de drets fonamentals, com el de manifestació. Pel que fa al delicte de malversació, la defensa també el rebutja. No n'hi pot haver --diuen-- si no hi ha una pèrdua de la confiança ciutadana en l'administració dels diners públics.

Diàleg

Segons el relat dels líders independentistes, va ser el govern de Rajoy el que va crear una estratègia de persecució judicial i política d'una ideologia legal i legítima, l'independentisme.

A més, asseguren que no van abandonar mai la idea del diàleg amb el govern espanyol. I només reconeixen haver actuat unilateralment un cop: quan van decidir convocar i impulsar el referèndum plantejat per Puigdemont, convençuts de la seva legitimitat i que no era cap delicte.

Junqueras i Romeva lamenten que van ser, segons ells, víctimes d'una causa general en què s'han vist retallats greument els seus drets fonamentals: per la presó preventiva, per com es van presentar a les eleccions del 21-D o, més tard, per la suspensió com a diputats.