Les bandes sonores del debat sobre el Referèndum al ple municipal de Sant Cugat

El grups municipals de Ciutadans i del Partit Popular de Sant Cugat han presentat una moció “en rebuig al Referèndum il·legal anunciat per l’1 d’octubre”.  Ferran Villaseñor (ERC-MES) ha estat hàbil en expressar la seva alegria pel fet que Cs presenti una moció sobre un tema que normalment provoca l’abandonament dels seus tres regidors del saló de plens. Carmela Fortuny, en representació de PdeCAT i Demòcrates, s’ha manifestat també contenta de poder debatré sobre el procés independendista amb els regidors de Cs.

Aldo Ciprian, portaveu de Cs, ha optat per no respondre les mostres d’alegria de Villaseñor i Fortuny, però si ha acusat l’equip de govern municipal i als partits que estan a favor de la convocatòria del Referèndum de l’1 d’octubre d’extorsió als funcionaris perquè hi col·laborin.

Ferran Villaseñor ha recordat a Aldo Ciprian que el personal de l’Ajuntament no està obligat a treballar l’1 d’octubre i, alhora, davant la fesomia seria del portaveu de Cs, li ha demanat que no posi “cara de guerra civil”. Més contundent ha estat el representant de la CUP-PC, Ignasi Bea, qui ha acusat Ciprian de “mentir sistemàticament al plenari” davant l’acusació d’extorsió i li ha preguntat si votar és desobediència.

Álvaro Benejam, el regidor del PP i parella de ball en aquesta ocasió del grup municipal de Cs, ha dit que no és democràtic un Referèndum que serà convocat per un president de la Generalitat no elegit en unes urnes i que tampoc és democràtic que puguin votar-hi joves de 16 anys. Un procés que al representant del PP li recorda part de la lletra castellana de la cançó Peligros de Fangoria: “¿Cuál es la conclusión?, simple aniquilación a un futuro superior”.

A Carmela Fortuny, en canvi, el procés sobiranista li recorda part d’una cançó catalana molt diferent, concretament la lletra de Camins de Sopa de Cabra: "Camins, somnis i promeses. Camins que ja són nous”. És evident, doncs, que cadascú li posa la seva banda sonora al procés; com a mínim li posen música i això sempre està bé. La música, però, no ha estat suficient perquè la moció prosperes.

La moció institucional que si s’ha aprovat per unanimitat, ha estat la que obligarà l’Ajuntament a complir sempre, concretament executar els acords d’aquelles mocions que es presentin i s’aprovin al plenari santcugatenc. Curiosament, aquesta moció ha estat orfe de debat polític.

No oblidem que al ple anterior l’alcaldessa de Sant Cugat Mercè Conesa va demanar que no es presentessin més mocions de carácter no local, un anunci que no va ser ben rebut per part d’alguns partits de l’oposició. Tot i això, en aquest ple no s’ha presentat cap moció sobre afers no santcugatencs. Ha estat simplement casualitat o tots els grups han acatat la demanda de la presidenta del plenari santcugatenc? L'alcaldessa ha seguit la insistent recomanació del grup municipal de Cs de no tractar mocions sobre temes que l'Ajuntament de Sant Cugat no hi té competències?

Bé, de fet s’ha presentat una moció que, només llegint l’anunciat de l’ordre del dia del ple municipal, donava a entendre que podia ser de caràcter general: Rebuig de la producció i venda d’armes que alimenten els conflictes de qui fugen les persones refugiades. Però un cop exposada pel representant del Centre d’Estudis per a Pau J.M. Delàs amb el suport dels grups ponents (CUP-PC, ERC-MES, ICV-EUiA, PDeCAT-Demòcrates i PSC), si tenia un sentit molt local: rebutjar la instal·lació a Sant Cugat d’empreses que tinguin alguna relació amb la producció i venda d’armament. Ara bé, tot  i que cap grup polític s’ha mostrat favorable a les armes o a les guerres… aquesta moció no s’ha aprovat per unanimitat.