Ponsa (consellera de Cultura): "Tenim una responsabilitat col·lectiva amb la cultura"

La santcugatenca Àngels Ponsa va ser investida consellera de la Generalitat de Catalunya el dimarts 8 de setembre. Fins ara, Ponsa era Directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques de la Generalitat. Anteriorment, havia estat diputada del Parlament de Catalunya (2011-2012, 2013-2015 i 2017-2018) i portaveu del seu grup a la Comissió de Cultura i Llengua del Parlament.

Durant la seva trajectòria política ha estat estretament vinculada a Sant Cugat. Va ser tinenta d'alcalde de Serveis a la Persona (de la regidoria de Cultura, Educació, Joventut, Benestar social i Esports) de l'Ajuntament entre 1995 i 2003 durant els governs de CiU. D'altra banda, va ser regidora de l'Ajuntament de Sant Quirze.

Com li comuniquen si vol ser consellera?

És tant senzill com que el president Torra m'ho proposa i jo accepto el repte de tirar endavant amb l'àmbit cultural del país.

S'ho pensa o va ser fàcil? 

Fàcil per la magnitud del tema no ho és, segur. Però també és veritat que en moments com aquests, no pots pensar massa. Has d'acceptar, surt de manera natural.

Per una dona com vostè amb tanta trajectòria en les polítiques culturals tampoc li devia ser complicat.

Complicat ho és, perquè el moment és molt complicat i estem en mig d'una pandèmia, això no serà fàcil. El que passa és que les coses mai les fa una persona sola, sinó que les fem equips de persones. En aquest moment, tenim la sort que en el Departament de Cultura hi ha un bon equip que està conjurat a tirar endavant la cultura, sigui com sigui.

Fa una setmana que ha pres possessió. Quins són els seus principals objectius? 

El mateix dia de la presa de possessió el president ens demana que tirem endavant la cultura, sobretot pensant en la cohesió social, valorant l'esforç que ha fet la cultura en aquest temps de pandèmia. La cultura ens ha salvat durant el confinament, no sé què haguéssim fet sense tenir-la a prop. Per tant, hem d'intentar que continuï sent essencial. El president ens demana que treballem en una declaració perquè continuï sent un servei essencial, també que pensem en l'equilibri territorial, és a dir, que arreu del país hi ha cultura de primer nivell que cal valorar-la. No només passen coses a les grans àrees. Arreu del país hi ha manifestacions culturals de primer ordre, fruït de tot això, vetllem perquè tingui un pressupost digne. Aquest és un altre dels compromisos.

 ""Arreu del país hi ha cultura de primer nivell que cal valorar-la"

Quins altres objectius té?

Hem de vetllar perquè puguem anar eixamplant els aforaments. Ara estem al 50%, però hem de tendir a anar normalitzant la situació. La cultura està molt preparada per fer-ho, tot l'estiu, des de la represa del mes de juny, fins ara, s'han fet actes culturals i tots ells han sigut segurs, no hi ha hagut ni un rebrot en l'àmbit cultural. Els protocols es plantegen molt seriosament, els agents culturals són els primers interessats en què surtin bé. Hem de continuar per aquí. Això no depèn només de nosaltres sinó de l'evolució de la pandèmia. Treballem amb totes les institucions. També tenim l'objectiu de treballar amb aliances institucionals i amb aliances públicoprivades, perquè és un moment en què o treballem junts, o no ens en sortirem.

Diu que un dels reptes és que la cultura sigui un sector essencial. Però el sector està molt tocat econòmicament. Com es fa perquè esdevingui un sector essencial i quines mesures concretes es poden aplicar per ajudar a aquesta reactivació? 

Hem fet un pla de rescat específic per a la cultura. Hi ha 4 grans línies d'ajuda, una és un subsidi, això no és ni normal ni habitual que ho faci un departament de Cultura, de fet, no s'ha fet a l'Estat, per exemple. És un subsidi per a tot aquell personal que és imprescindible per poder tirar endavant qualsevol manifestació cultural que a vegades no es veu, però que són persones essencials. Aquestes línies no són suficients, hem parat un primer cop, però encara no estem a la normalitat. Haurem de continuar donant suport i serà a través de fons de contingència que han d'arribar d'altres administracions, perquè el pressupost de cultura ja està gairebé exhaurit. Estem pendents del fet que hi hagi aportacions de fons de contingència per poder afrontar-ho. En aquests moments, estem fent una anàlisi d'on serà imprescindible poder-ho fer, per tal de poder aplicar aquests diners públics que han de venir.

Hi ha sectors culturals més tocats que altres?

La cultura en general està molt tocada per aquesta pandèmia, i ja no veníem d'una situació que fos de normalitat. La pandèmia ha fet clausurar tota mena d'espais de manifestació cultural. Les planificacions de cara a primavera i estiu, que és quan més actes hi ha, van caure. Ha sigut tot el sector que ho ha patit. Però ara, per exemple, la Setmana del Llibre ha estat positiva. Això també vol dir que la ciutadania ha estat conscient que hem de retornar a la cultura el que ens ha donat durant la pandèmia. Les administracions tenim la primera obligació, però també tenim una responsabilitat col·lectiva amb la cultura. Si durant la pandèmia hem tingut sort de poder llegir llibres a través de diferents plataformes o hem pogut sentir un concert per internet, doncs ara hem de ser capaços de retornar allò que ens ha donat durant la pandèmia, en la mesura de les possibilitats.

Creu que s'ha d'augmentar el pressupost en cultura? 

És evident això, ja fa molt de temps i ara no podem demorar-nos més. Aquest any s'havia incrementat una mica i teníem una certa satisfacció. En bona part aquest increment era per projectes nous que es volien tirar endavant, però la situació ens ha fet dedicar aquests diners en línies de suport per apuntalar al màxim l'ecosistema cultural. Per fer-ho es necessiten moltes coses, però també hem de tenir un finançament digne, que el valorem al voltant d'un 2%. Aquesta xifra seria el referent, tot que hi ha països nòrdics que en tenen molt més.

"Hem de tenir un finançament digne, que el valorem al voltant d'un 2%"

Diu que té un gran equip al Departament i que farà pocs canvis, però l'antiga consellera ha tingut algunes crítiques d'alguns sectors. Com s'ha trobat el Departament? 

No entraré a valorar res de cap opinió de ningú, perquè tothom és prou lliure d'expressar-se com li sembla. Al Departament hi ha un gran equip, però és lògic que quan hi ha un nou conseller es puguin fer canvis en algunes persones que formaven part de l'equip de confiança de la persona que se'n va. En aquest cas són mínimes, ja que també les circumstàncies són les que són. No sabem quant durarà aquesta legislatura. És un moment que com més continuïtat es doni a l'equip, millor, ja que tothom és molt coneixedor de la seva responsabilitat i d'on hi ha els punts més complicats.

En aquesta legislatura hi ha hagut tres consellers al capdavant de Cultura. És perjudicial?

Quan em fan aquesta pregunto, contesto el que sento: a mi m'agradaria que el conseller fos Lluís Puig, que està a l'exili, és el conseller que hauria de ser-ho en aquest moment; si no ho és, és perquè estem en una situació anòmala. Dit això, hi ha hagut la consellera Borràs i Vilallonga i jo he format part de l'equip de totes dues, de la mateixa manera que la resta de l'equip. Venim d'aquesta continuïtat, per tant, de vegades canvia la persona que està al capdavant, però les persones soles no fan res, són els equips. 

Un dels temes del moment és la situació del català. Va tenir ja una problemàtica arran d'unes declaracions seves. Creu que el català està en perill? 

Són ganes de buscar tres peus al gat. En cap cas les meves declaracions a Catalunya Ràdio deien que la llengua castellana havia de quedar reduïda en l'àmbit familiar. No ho diré mai això, qualsevol persona que em conegui sap que no ho penso ni molt menys. El que vaig dir va ser que cadascú té la seva llengua, però que si hi ha una llengua que ens uneix i que ha de fer de nexe i ha de ser vehicle de comunicació ha de ser el català i la nostra responsabilitat ha de ser vetllar pel català, de la mateixa manera que l'Estat espanyol ho fa amb el castellà. Nosaltres tenim un estat que no vetlla per la nostra llengua, per tant si no ho fem nosaltres, qui ho farà? És evident. S'ha volgut fer-me dir coses que no he dit. Hi ha una frase de la lingüista Carme Junyent, que precisament ara ha publicat llibre, que m'agrada molt i diu: "El futur del català depèn de tu, si tu no el parles, no el parlarà ningú més". Hem de fer possible això. Com a govern s'està fent bona feina en el sentit que el coneixement a través dels cursos va pujant, el problema està en l'ús, que no és tan elevat com el coneixement. Hem de fomentar l'ús i això no és en detriment de res. Això no vol dir que el castellà només s'hagi de parlar a casa, com pretenen fer-me dir, cosa que no he dit. A Catalunya es parlen 40 llengües diferents. S'han de respectar totes, però el català potser ha de ser la llengua d'unió, la llengua comuna que tenim entre tots.

"La nostra responsabilitat ha de ser vetllar pel català, de la mateixa manera que l'Estat espanyol ho fa amb el castellà"

Però creu que està en perill? 

No vull ser alarmista, però si no el parlem, sí que ho pot acabar estant. Junyent també diu que els catalans tenim tendència que quan veiem algú que potser físicament no sembla català, canviem al castellà. Doncs no em canviïs la llengua! Perquè potser és gent que ha fet un esforç per aprendre català i es troba que els mateixos catalans li parlem amb castellà. 

Així està d'acord amb l'exconsellera en què no s'ha de canviar la llengua?

La llengua no s'ha de canviar, una altra cosa és que ens hem de poder comunicar, establir converses i la llengua no ha de ser un impediment. De la mateixa manera que trobes una persona estrangera que ve temporalment aquí i fas l'esforç per parlar-li amb anglès, per exemple; si no entén el català i és castellana li parles amb castellà i no passarà res. Tot s'ha de posar en el seu punt, i la llengua, com tants aspectes de la cultura, no ha de ser punta de llança de batalles polítiques, al contrari, un element de consens, però això no vol dir no defensar-la.

Parlem de Sant Cugat, coneix la cultura santcugatenca. Sant Cugat és una ciutat cultural, hi ha milers d'exemples durant tot l'any. Per què creu que és així? 

Per una banda, hi ha una riquesa d'entitats i de persones del món cultural, i també creadors en l'àmbit individual, de tots nivells, des d'artistes visuals, escriptors, artistes d'arts escèniques, músics.... Pel que sigui això existeix a Sant Cugat. I per l'altra banda, tenim una tradició d'Ajuntaments implicats en l'àmbit cultural que ve de lluny. Pel meu coneixement, ho situaria en els primers mandats de l'alcalde Aymerich, abans segurament també, però no ho conec tant. En aquests mandats es fa un canvi, Sant Cugat passa de no tenir equipaments culturals, més enllà de la Unió. No hi havia cinemes, no teníem un lloc en condicions per fer-hi qualsevol obra de teatre o un concert, i es fa una aposta cultural per tenir unes infraestructures. Això sumat a aquest pòsit de persones i entitats que configuren al teixit cultural de primer nivell fa que es posicioni la ciutat com un punt cultural en un moment que era difícil i que semblava que fora de Barcelona no passava res, fins que amb els anys et vas posicionant. Sant Cugat s'ha posicionat culturalment igual que altres ciutats. Sant Cugat és un bastió cultural i és una de les coses que cal preservar i cal fer créixer.

""Tenim una tradició d'Ajuntaments implicats en l'àmbit cultural que ve de lluny"

Des de l'oposició als governs de CiU, on estava vostè, s'havia criticat el Teatre-Auditori al·legant que estava dirigit a un públic elitista i que no estava obert a tot el poble. L'actual equip de govern diu que vol obrir més l'espai a les entitats santcugatenques i a Sant Cugat. Com ho veu? 

Puc parlar de l'època que en vaig tenir la responsabilitat. Això no va ser així. El Teatre-Auditori sempre ha estat obert a les entitats. El que passa és que hem de tenir en compte que és un equipament que té 788 localitats, si s'obre és perquè estigui ple. Hauria de fer memòria dels espectacles que s'hi han fet en àmbit d'entitats. L'Orquestra de Sant Cugat té el seu lloc, per exemple. Dir que no ha estat obert no correspon a la realitat. Ara bé, sempre que una entitat vulgui fer un espectacle s'ha de tenir un projecte per fer al Teatre-auditori, no és un centre cívic.

Només obrir el Teatre-Auditori té una despesa important pública perquè és un equipament molt ben dotat. També és per fer-hi una programació cultural estable i això s'ha de fer compatible. Hem de ser conscients que obrir el TA té una despesa que no ha d'assumir-la sempre l'Ajuntament, també les entitats a través de les entrades. El Teatre-Auditori ha de donar servei a la ciutadania, a Sant Cugat es volen veure moltes obres que es fan a Barcelona. S'ha de fer tot possible perquè hi ha hagut directors que ho han demostrat. Però no vull entrar en controvèrsia amb l'Ajuntament. 

El rumor de noves eleccions al Parlament de Catalunya és constant. Pot ser que el seu mandat sigui curt. Com afronta això? Treballarà més a contrarellotge?

Com si no hi hagués demà, però això fa dos anys i mig que ho fem així. Quan es convoqui, ja es convocaran. Tot el que hàgim fet no ens ho traurà ningú, més aviat no li traurà ningú al sector cultural, per tant, a deixar-hi la pell. Segurament serà més d'hora que tard, però no hi pensem, no ens ha de condicionar. 

Va decidir estripar el carnet del PDeCAT i escollir Junts. Què la fa decidir? 

No he estripat res. No m'agrada aquesta expressió, estripes una cosa quan estàs molt enfadat. El PDeCAT és un projecte que m'ha representat perquè veníem de Convergència. Ha sigut curt, però el PDeCAT recollia l'herència de Convergència, a la qual no vull renunciar perquè s'han fet coses molt ben fetes, tot i que n'hi ha hagut que no s'han fet bé i s'han de rectificar i reconduir. En tot cas, per mi el sentit que tenia CDC de convergir amb gent diferent de tradicions polítiques diferents, també ho representa Junts. En determinades coses puc estar més a prop d'un, i en altres, de l'altre, no és un pensament únic. El pensament únic m'atabala. Junts també representa això, l'essència és el mateix, Junts també vol dir gent que ve d'una tradició diferent però que també agafa aquest centreesquerra i centredreta més ample. La política és arribar acords, si tothom pensa igual és molt avorrit. Hi ha d'haver lloc per contrastar opinions i compartir-les. En aquest moment no té sentit que la gent que lluitem per la independència ens fracturem, hauríem d'anar tots a una. Tots.  Ja no parlo només de l'espai convergent que es diu.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.