Puigneró: "Tenim una oportunitat de construir la primera nació digital de veritat"

Què és la república digital?
És sobretot, el nou ascensor social que necessita aquest país, en un nou món que serà digital, o no serà. O un país que serà digital o no serà. I on clarament on el progrés dels ciutadans i l'emancipació nacional hi tenen una esperança.

I per què cinquè poder?
Doncs fins ara les tecnologies digitals han anat modificant molts aspectes de la nostra vida, com consumim, com ens movem. L'oci, el treball, ara tenim el cas del teletreball... I ara veurem com aquestes polítiques afecten la política, a la democràcia, a la governança de les institucions. De fet la democràcia, des de Montesquiu, amb la separació de poder, no s'ha modificat gaire. Tenim els tres poders: executiu, legislatiu i judicial i es va afegir el quart poder, la premsa. Poder imprescindible per poder fer una fiscalització pública i transparent dels altres poders. Però ara, gràcies a internet, ha aparegut al meu entendre un cinquè poder, que és el ciutadà digitalment apoderat. És un poder que tot just s'està constituint i tindrà un rol molt important amb els temps que han de venir.

Digitalment apoderat, però tenim una assignatura pendent encara amb la cobertura aquest país?
Que en algun punt concret no hi hagi bona cobertura, tot i que no és la línia general del país. Tots els indicadors que tenim de comparatives de Catalunya, ja no només amb altres territoris de l'Estat, sinó amb altres territoris europeus, sortim molt ben parats. La connectivitat al nostre país, comparativament amb la que poden tenir altres països, és molt bona. Això no vol dir que no tinguem o no hàgim de continuar fent feina, perquè no és suficient. Hem estat uns anys evolucionant del 2G, 3G, 4G... ara vindrà el 5G, i això implica també que la fibra òptica ha d'estar desplegada a tot el territori. En aquesta legislatura hem fet la inversió més gran que ha fet mai la Generalitat en desplegament de fibra òptica. De fet, acabarem aquest estiu amb el desplegament a totes les comarques de Catalunya, ja que ens en faltaven 13 i ara l'acabarem aquest estiu. Podrem dir que la fibra òptica de la Generalitat arriba a totes les capitals de comarca. A més, és tan important perquè aquesta connectivitat, per primer cop, és una infraestructura, a diferència de les carreteres o de les vies de tren, que no han acabat amb el despoblament del territori. Ara tenim una gran oportunitat amb aquesta infraestructura de fixar gent al territori, ja que la fibra òptica i la connectivitat permetrà a molta gent treballar en el seu municipi, per tant equilibrar el país. La connectivitat amb la fibra òptica poden ser un gran vertebrador en els anys vinents.

La idea de la República digital, quan sorgeix?
Fa anys que treballo amb les noves tecnologies. Aquí a Sant Cugat vaig impulsar el projecte Smart City i a l'inici se'n feia mofa, això el 2009. La tecnologia ens ajuda a fer una ciutat més ben gestionada, una ciutat més sostenible i fer una ciutat amb més oportunitats econòmiques i també una ciutat més democràtica. El que vaig fer ara fa dos anys va ser intentar traslladar aquesta idea a l'àmbit de país. Per tant, el projecte que li vaig plantejar al president Puigdemont a Brussel·les, quan era secretari General de Telecomunicacions del Govern, era per explicar-li que tenim una oportunitat de construir la primera nació digital de veritat que utilitzés la tecnologia per assolir la independència, una independència que no vam aconseguir fer-ho després de l'1 d'octubre d'una manera física. L'1 d'octubre aquest país va decidir que volia ser independent, però no ha pogut desplegar la independència, no ha pogut fer-ho perquè la forma que es feia durant el segle XIX i XX és controlant el territori, les fronteres, en certa manera utilitzant la força. L'Estat sí que ho va utilitzar la força per intentar impedir que votéssim, i les eines digitals van permetre guanyar la batalla a l'Estat. Si és evident qu,e per esdevenir un estat fa dos segles, era imprescindible controlar un territori. El nou territori que tenim en aquests moments és aquesta nova dimensió que es diu internet. Hi despleguem les nostres vides. El que hem de fer és apostar fortament per una nació digital en aquest espai i que d'una manera o altra és molt probable que els Estats del futur siguin cada vegada més digitals. Estònia, per exemple, quan jo li pregunto al seu president "Per què esteu fent un estat digital si ja sou un estat? "Doncs la resposta és molt senzilla", va dir. "Hem tingut 5 invasions russes, la sisena és qüestió de temps. El que estem fent és construir un estat digital per preparar-nos quan això passi. El dia que tinguem els soldats russos controlant el territori, nosaltres volem continuar governant la nació". Això vol dir construir els mecanismes que permetin fer això possible.

"La república digital va d'apoderar i capacitar els ciutadans digitalment"

Com s'estructura i quins mecanismes són aquests?
Això ho explico en el llibre. Però hi ha tres elements bàsics per construir una nació digital en forma de república: Apostar per la connectivitat, ser un país molt connectat. Disposar d'estructures i de cultura de ciberseguretat, necessitem un entorn segur, i el tercer és fer possible una identitat digital. Això seria la base i a partir d'aquí, hi ha més coses, però sobretot el que és més important és el concepte de l'apoderament. La república digital va d'apoderar i capacitar els ciutadans digitalment.

 

"La república digital és l'ascensor social en aquest nou món que està venint"

Pot aprofunditzar per què és important l'apoderament dels ciutadans en aquesta república digital?
És una voluntat... Perquè hi hagi ciutadans apoderats, han de ser ciutadans connectats en aquest món digital. Per tant, has de garantir la connectivitat com a dret universal i has de garantir també que després confiïn, per tant has de garantir la ciberseguretat d'aquest espai. Això és com en el món físic, si tu vas pel carrer i t'atraquen o vas en un entorn insegur, és molt difícil que puguis desenvolupar la teva vida. Hem de garantir l'ordre públic: igual que garantim el físic, hem de garantir el digital, per això hem impulsat i creat l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya. 

A més, el primer nivell d'apoderament en aquest món digital és tenir una identitat i que sigui teva. En el món físic, la teva identitat la garanteix l'estat. En el cas del DNI, te l'expedeix un ministeri amb la voluntat de controlar al ciutadà. I en el cas digital qui ens garanteix identitat? Doncs Google. Tots tenim un Gmail per identificar-nos a molts llocs. 

Proposo en el llibre vestir un nou model d'identitat el qual el propietari sigui el ciutadà; ni Google ni l'estat. Això és possible perquè hi ha tecnologies que habiliten que tu siguis amo de la teva identitat digital i sigui acceptada i reconeguda internacionalment (identitat digital autosubirana) i a les xarxes siguis qui ets, existeixis en xarxa i tinguis la teva pròpia identitat, una identitat que tu gestiones. 

A partir d'aquí, la possibilitat d'accedir als serveis digitals de la xarxa és inabastable i això ens ha de permetre construir una societat on l'ascensor social que permet aquesta nova comunió digital sigui possible. La república digital és l'ascensor social en aquest nou món que està venint. Qui no estigui apoderat o capacitat en l'era digital perdrà oportunitats. Nosaltres el que hem de fer possible és que els ciutadans, en aquest nou repte, tinguin possibilitats de desenvolupar-se i tenir oportunitats i tirar endavant.

Quan parla d'igualtat d'oportunitats, parla d'un accés a internet de tothom? Hauria de ser un dret?

Treballem perquè sigui un dret universal. Ara ja ho és, tot i que és limitat, perquè el dret universal a la xarxa és d'1 mega. Les operadores tenen l'obligació de garantir 1 mega en aquest moment, però és insuficient i treballem per un model el qual, més enllà de la capacitat, sigui accessible a tothom.

Ens enfrontem a 2 bretxes. La primera és la bretxa territorial, ja que hi ha molts llocs en el país on les dificultats d'accés a la xarxa no són una qüestió econòmica, sinó d'inexistència. Després hi ha zones on l'accés a internet no és per una problemàtica de perspectiva de mercat, sinó d'un accés social, com el fet de pagar la factura de la llum o l'aigua. Si hi ha famílies que no poden pagar la factura d'internet, és un tema a tractar. Calen polítiques d'emergència social al mateix nivell que la llum o l'aigua. 

També hi ha una bretxa de perspectiva relacionada amb l'edat i inclús el gènere. El sector tecnològic és un sector molt masculí i hem de fer el possible perquè sigui més atractiu per a les dones. Necessitem el talent de les dones en aquesta revolució digital, ja que si no, només hi haurà homes. Si aquestes eines ens reconfiguren el món, no podem reconfigurar el món sense les dones, sense el talent femení. I el mateix passa amb la gent gran. Per això és important polítiques que generin igualtat d'oportunitats per a tothom en l'accés al món digital

El decret de Pedro Sánchez que va significar pel projecte?

El projecte, després de 2 anys de treball, va ser menystingut per part de partits polítics i altres estaments o institucions. Deien que això de la república digital era una cosa de grillats i recordo en el Parlament de Catalunya, Inés Arrimadas dient que no es pot governar un país per Skype. 

I que hem fet aquests darrers 3 mesos? Governar el país telemàticament, el Govern d'Espanya els primers. Per tant, tot allò que deien que era impossible ha pres posició. El que fa 2 anys era un problema, resulta que quan els convé no posen cap inconvenient, sense modificar cap llei orgànica.

El decret de Pedro Sánchez demostra que el futur va per aquí. Fan el decret per prohibir allò que deien que no existia i això origina el fet d'escriure el llibre. Que un president d'Espanya surti, en roda premsa, a dir que el Consell de Ministres aprovarà un real decret llei per parar la república digital dels independentistes posa de manifest que no només això existia, i no era cap entelèquia, ni cosa de grillats, sinó que demostra que és un projecte de futur.

Com sempre, tot allò que Catalunya intenta tirar endavant i estar a l'avantguarda, el Govern d'Espanya ho intenta aturar. No ho aturaran, tot i que evidentment ens posen dificultats, però això d'internet és com l'aigua. Tu l'aigua la intentes agafar i se t'escapa de les mans. És un decret que ens ho posa una mica més difícil, però és preocupant que l'estat espanyol, amb aquest decret, digui que les comunicacions i la xarxa i els telèfons mòbils dels ciutadans poden ser intervinguts sense ordre judicial i només emparant-se en l'ordre públic. 

Això ja diu molt de com aquest govern es posiciona sobre un element tan important com els drets de les persones. S'emmiralla més amb el que fa la Xina, el control dels ciutadans, que emmirallar-se amb les democràcies europees. Situen a Espanya més a prop d'Iran o Turquia que de països com Estònia, Anglaterra o Noruega.

És preocupant que el govern espanyol tingui una obsessió, en aquest cas, amb un decret, que clarament fan per aturar el projecte i que si l'han prohibit és perquè creuen que és possible la república digital catalana.

En el tema polític, es veu liderant una candidatura per ser alcalde de Sant Cugat?

Ostres... jo ara l'única prioritat és fer de conseller en el Govern de Catalunya i intentar ajudar a portar el país a la independència com més aviat millor. Més enllà d'això, no tinc cap altra perspectiva... En la vida no pots descartar mai res, mai m'hauria imaginat ser tinent alcalde de la ciutat, ni ser director general de telecomunicacions i encara menys, ser conseller... però el temps dirà, tot i que ara mateix no està en el meu pla.

Les eleccions al parlament estan més a prop i està en les quinieles per ser presidenciable per la candidatura per Junts per Catalunya...

Són quinieles que feu els periodistes i mitjans, però són especulacions i l'important és el nostre espai: aconseguir una ordenació i fer l'espai més ampli possible. Aquesta és la meva voluntat. A partir d'aquí, quan s'hagi de prendre una decisió de quins són els següents passos de cara a unes possibles eleccions que hi pugui haver, l'espai decidirà i jo tinc clar que l'important és saber què anem a fer. Per mi és més important els encàrrecs que els càrrecs. És més important saber que anem a fer, quin és el projecte i en funció d'això, el nostre espai triarà els candidats o l'equip que hagi de tirar endavant aquesta nova fase.

"La via autonomista ja se la va carregar l'estat"

Que s'ha de fer en aquest espai? 
Ha de ser un espai ampli, transversal, amb gent que sumi de diferents visions ideològiques, per arribar al nostre objectiu principal. No hem de fer autonomisme 2.0, això ja ho hem fet durant 40 anys i qui es carrega l'autonomisme és l'estat amb la sentència de l'estatut i no nosaltres.

Per tant, aquest camí ja l'hem fet i tornar a fer de bons minyons durant 40 anys ja sabem a què ens condueix: a no aconseguir aprovar ni un estatut. Llavors, des del meu parer, el que hem de fer és obrir noves vies, unes vies que davant un estat que no es mou, les hem de confrontar, ja que és la manera que es mogui. 

Crec que això és el que hem de fer des de l'espai de Junts per Catalunya i hem de continuar en aquesta via. Hi ha altres que prefereixen parar cotxe i entrar a una via de tornar a unes pràctiques sense massa èxit, que de moment no donen resultats. 

Ho diu per ERC? 
Nosaltres aquesta via ja l'hem circulat i l'hem practicat durant 40 anys. Tenim una experiència molt clara i sabem on ens condueix. Com deia Einstein: "Si no fas coses diferents, no tindràs resultats diferents". Hem d'obrir vies diferents i Junts per Catalunya el que hem de fer és, al meu entendre, enfrontar l'estat democràticament i pacíficament. La via autonomista ja se la va carregar l'estat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.