Sant Cugat rebutja la regulació massiva d’immigrants: divisió entre dretes i esquerres

En el marc del Consell de Ministres, el passat mes de gener el Govern espanyol va donar llum verda a un Reial decret que estableix un procés extraordinari per regularitzar la situació administrativa de persones migrants residents a l’Estat espanyol. Tres mesos després, la sessió plenària de maig a Sant Cugat ha servit per tornar a debatre la iniciativa i per aprovar una moció del Partit Popular que rebutja la mesura. Han votat a favor Junts per Sant Cugat, PP i Vox i en contra la resta de formacions, ERC, CUP, En Comú Podem i PSC.

Més info: La immigració torna a fer visibles les discrepàncies entre Junts i ERC a Sant Cugat

Crítiques per una regularització massiva desordenada

El tinent d’alcaldia d’Economia a l'Ajuntament de Sant Cugat, Carles Brugarolas, ha defensat la política migratòria del seu partit, tot afirmant que volen “formular una proposta de futur compartit” perquè entenen que només hi ha “un sol poble”, i ha marcat distàncies amb els plantejaments d’un dels partits que han donat suport a la moció, Vox, rebutjant el discurs del seu portaveu, Marcos Rodríguez. També ha remarcat que la seva formació defensa una regularització de manera ordenada. “La immigració és necessària, però ha de ser planificada”, ha afegit.

En aquest sentit, també ha reivindicat l’“efecte crida” que, segons ell, ha impulsat la mesura, i ha criticat el desordre del procediment, sense cap contacte amb les comunitats autònomes ni els ajuntaments, i quedant al marge del marc europeu.

A més, ha dit que, encara que estan a favor “en essència” del contingut de la moció, la seva formació aniria més enllà. En aquest sentit, ha reivindicat que la Generalitat tingui les competències en immigració, ja que, segons ha assegurat, tenen conseqüències en matèria d’habitatge. També ha defensat que la seva formació hauria abordat la qüestió de la llengua perquè l'entenen com un marc d’oportunitats.

El regidor del Partit Popular, Alfredo Bergua, ha defensat que la regularització impulsada pel Govern té un "impacte directe sobre els municipis", ja que considera que es tracta d’una decisió sense "planificació estratègica" ni coordinació amb ajuntaments i comunitats autònomes. I ha advertit que es tracta d’un dels processos de regularització més grans i ha criticat la manca de recursos per gestionar-lo, amb el risc d’un "col·lapse administratiu".

També ha alertat d’una possible "inseguretat jurídica" per la manca d’homogeneïtat en els criteris per accedir a la regularització, que podria convertir la norma en un “colador”. A més, ha assenyalat que, tot i no tenir cost directe per a l’Estat, la mesura sí que pot afectar els ajuntaments. A més, ha criticat l’"efecte crida" de la iniciativa i ha defensat una immigració ordenada, citant posicions com les de José Montilla contràries al “papers per a tothom”.

El posicionament de l'oposició

Per la seva banda, Bernat Picornell, segon tinent d'alcaldia a l'Ajuntament de Sant Cugat (ERC) ha criticat que la moció es fonamenti en "alarmisme" amb "dades imflades" que vol convertir les persones en un problema. I ha insistit en el fet que  la regularització fa referència a persones que ja treballen aquí i que sostenen l’economia. En aquest sentit, ha defensat que regularitzar és "una eina per combatre la precarietat laboral, integrar aquestes persones a la societat i fer aflorar l’economia submergida", fet que també permetria "augmentar les cotitzacions".

Tot i això, ha remarcat que el procés de regularització no ha de recaure sobre els ajuntaments, i ha constatat que hi ha hagut manca de suport institucional. En aquest sentit, ha assenyalat que els municipis no poden assumir sols aquest tipus de processos, malgrat que finalment ho acaben fent.

Juan Manuel Cayuelas, d’En Comú Podem, ha defensat que el debat "parteix d’una visió errònia sobre la immigració" i que s’està obrint un "debat perillós," ja que es parla de persones que formen part del teixit social, però que es troben atrapades en la burocràcia. I ha remarcat que "la majoria de persones immigrades arriben per canals legals" i que el "problema" és la manca de polítiques d’immigració efectives, i ha advertit que "no es pot convertir la immigració en una amenaça" perquè contribueix a rejovenir la societat, sostenir l’estat del benestar i cobrir necessitats econòmiques, no una "irresponsabilitat", i reclamant reforçar les polítiques d’inclusió i entendre que Catalunya és un "país d’immigració".

Marco Simarro, portaveu de la CUP, ha defensat que la regularització "respon a una realitat" existent i afecta "persones que ja treballen aquí" i necessiten regularitzar la seva situació, criticant que sovint no es parli de les persones immigrants com a éssers humans sinó com a xifres, fet que, per a ell, pot amagar actituds xenòfobes. També ha insistit que la immigració per si mateixa no és un problema, tot qüestionant determinats discursos polítics i assenyalant pràctiques de Vox i el Partit Popular, alhora que ha retret a Junts que s’hagi sumat a un discurs que considera xenòfob.

El regidor del PSC, José Gallardo, ha defensat que la regularització extraordinària va dirigida a persones que ja formen part de la societat espanyola i que serveix per posar "control on hi ha vulnerabilitat", combatre "l’economia submergida" i afavorir la "integració real" i la reducció de "l’explotació laboral", i ha afegit que la mesura aporta seguretat jurídica a les empreses, es basa en un "procés amb garanties" que exigeix no tenir antecedents penals, i que "no és un exercici ideològic" sinó una mesura pràctica per augmentar les cotitzacions i reforçar el sistema.

La postura de Vox

Marcos Rodríguez, portaveu de Vox, ha afirmat que el seu grup comparteix la moció i valora el consens assolit, però ha criticat que la regularització massiva de la immigració és un “nyap” que tindrà "conseqüències negatives". I ha insistit en la suposada "saturació dels serveis assistencials" i en l’"efecte crida" que, segons ell, generarà la mesura, advertint que Espanya pot convertir-se en un “paradís de la immigració il·legal” amb impacte també en l’accés a l’habitatge. A més, ha sostingut que la iniciativa "contradiu el pacte europeu d’immigració i asil" i s’oposa al marc comunitari.

La regularització d'immigrants, tema recorrent en el Ple de Sant Cugat

La regularització massiva impulsada pel Govern espanyol aquest any ja va obrir el debat al Ple de Sant Cugat. En el Ple de febrer, Junts per Sant Cugat, va presentar una moció per rebutjar la iniciativa, però no va tenir èxit. Aleshores van votar-hi en contra la resta de formacions, PSC, CUP, En Comú Podem, PP i Vox.

A més, va tornar a fer palès la confrontació entre els dos partits que govern junts a Sant Cugat, Junts i ERC. De fet, l’estira-i-arronsa entre ambdues formacions ha estat una constant en el que portem de mandat, i diferents temes, com La Mirada o l’habitatge, ho han constatat. Tant en aquell ple com en l'actual del mes de maig, la immigració ha tornat a posar en evidència la confrontació ideològica entre Junts i ERC, que governen la ciutat en coalició des del maig del 2023.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.