Romeva (ERC): "Aquest és un projecte que ha de transcendir l’espai independentista"

El santcugatenc Raül Romeva era el conseller d’Afers Exteriors amb el govern de Puigdemont. Des del 2017 està empresonat per haver organitzat el referèndum de l’1 d’octubre juntament amb altres consellers d’aquell govern. Ara, té el tercer grau penitenciari, però creu que la fiscalia el recorrerà. En aquesta campanya electoral dona suport a Esquerra Republicana i ha estat a la ciutat explicant les propostes de la candidatura encapçalada per Pere Aragonès. Romeva està inhabilitat fins el 2031.

Com està Raül Romeva després d'haver aconseguit aquest tercer grau per segona vegada?
Sabem que això serà un estira-i-arronsa, tant amb la fiscalia com la judicatura, per tant amb el jutge de vigilància penitenciari i amb el Tribunal Suprem. Som conscients que tenim tot el dret del món, fins i tot tant en el punt de vista de dret penitenciari i reglament, a tenir aquest tercer grau, També som conscients que si som a la presó és per motius polítics i faran tot el possible per mantenir-nos-hi. Cada vegada que surto estic content de veure la família, els amics, de poder estar actiu. Ara hem sortit en un moment molt important, en campanya electoral i això ens fa sentir útils. Em sento més útil fora que a dins de la presó.

Diu que està content cada vegada que surt, però quan entra?
Això és assumir-ho, és acostumar-s'hi, saber quina és la situació. Tornar a tancar-te en una cel·la mai és agradable. Ara dormim a la cel·la, per tant cada dia fem el tràmit d'entrar i de sortir, és un tràmit feixuc, perquè has de passar molts controls i tots aquests tràmits no deixen de ser una eina de control, per part de l'Estat, malgrat que la institució depengui de la Generalitat. És l'Estat que ha decidit que estiguem en aquesta situació i que ens obliga a passar aquests tràmits de control. Tot i això, no és el mateix entrar sabent que l'endemà en tornaràs a sortir, que no sabent quan en tornaràs a sortir. El dia que ens diguin que ja no en tornarem a sortir canviarà la cosa.

Cs va insinuar que els presos polítics tenien privilegis a les presons. Vostès fan els mateixos controls que fa qualsevol pres que tingui un tercer grau?
No només fem els mateixos, sinó que estem més controlats que la resta. Perquè estem amb el punt de mira i els funcionaris tenen un especial interès en què les coses es facin bé. Sabent que hi ha gent malèvola com aquesta, que no té ni idea i que no té cap coneixement de què signifiquen les presons, gosi qüestionar el paper dels professionals, em sembla d'una gravetat extrema. Això demostra fins quin punt frivolitzen la presó, però no la nostra presó, la presó en general.

Una de les coses que hem de procurar és que la nostra experiència serveixi perquè la societat en el seu conjunt tingui un coneixement més aproximat de què és un centre penitenciari i del que significa viure privats de llibertat. Ho dic perquè a vegades es frivolitza molt en el que significa la presó i això no només fa mal a la gent que està a dins, sinó també els seus entorns i a la societat en general. Com diu Mandela: "Una societat no se l'ha de jutjar per com tracta a la gent més afavorida, sinó a la gent més desafavorida". Demano a tota la gent que frivolitza la presó que, indiferentment  si estan o no d'acord amb nosaltres, tinguin una mica d'empatia amb el que significa la privació de llibertat.

Està a la presó li ha fet canviar el punt de vista del que són les presons i del que són les persones condemnades per delictes pels quals no estan condemnats vostès. Es té empatia per delinqüents que han pogut robar o cometre algun homicidi. Es canvia aquesta visió?
El que fa és millorar-la. Canviar-la no ho sé, cada cas és diferent. El que permet és conèixer millor aquesta realitat. Cal distingir molt clarament entre la presó des d'un punt de vista de càstig, o la presó des d'un punt de vista de rehabilitació, que és el que hauria de ser. La presó ha de ser l'espai que faciliti el retorn de les persones a la societat. Hi ha molta gent privada de llibertat, que no hauria d'estar privada de llibertat. Això no vol dir impunitat, és a dir, el que hem d'entendre és que la compensació a la societat pel fet d'haver comès un delicte ha de fer-se amb uns instruments que són el que s'anomenen les mesures alternatives a la presó, per tal de facilitat al màxim aquest treball de resocialització de reinserció. Això dins de la presó és impossible.També és evident que hi ha uns perfils que convé treure de la societat, perquè són perillosos per la resta de la societat, però n'hi ha molts que no té sentit que estiguin a la presó.

Durant aquest temps que duri aquest tercer grau quins són els seus plans?

Fer tantes coses com pugui en tots els sentits. El primer i el més important és familiar. Fa tres anys que estic a la presó, i això crema i genera dolor, és molt important que tant com puguem dediquem estona i temps a la família. També som conscients que estem en un moment molt important i volem ser útils, som gent que estem a la presó per voler fer coses, i el que sí que farem serà participar tant com puguem en totes aquelles iniciatives que ens permetin avançar, en aquest cas, per guanyar les eleccions. Hem de guanyar les eleccions, estic convençut que el país necessita que Esquerra guanyi les eleccions, perquè no és el mateix estar en un govern que liderar-lo. És un moment transcendental i estic segur que el projecte d’Esquerra és el millor, no només per a afrontar el camí complicat cap a la república, si no per a la cohesió social i la construcció d’un país que ha de recuperar-se d’una pandèmia tràgica. El camí cap a la república i la recuperació de la pandèmia per mi són una prioritat.

I després?

El després és un interrogant enorme. Seguirem igual, jo vaig entrar amb vocació de treballar i en sortiré amb tanta o més ganes de les que tenia quan vaig entrar. Si algú creia que la presó ens debilitaria o ens desanimaria, ha aconseguit exactament al contrari. Si en algun moment tinc incentius per treballar és ara, perquè sé què ens hi jugue, si no ens en sortim. No per nosaltres, si no pel conjunt de la societat.

Els presos polítics van apostar per una estratègia conjunta, però els dos partits majoritaris de l’independentisme sembla que no s’entenen.

Estic en desacord amb aquesta percepció malèvola que tanta gent té ganes de fer. És mentida. No he escoltat a ningú que estigui a favor de la independència que ho deixi d’estar, per tant expulsar gent d’aquí em sembla un error. Hi ha una consciència amb l’objectiu i és evident que hi ha un consens enorme en allò que volíem fer el 2017, que no es va concretar, i en què la via repressiva no és assumible. Aquest consens arriba al 80%, hi ha una coincidència absoluta en què la repressió és inacceptable. A partir d’aquí, en tots els moviments polítics, hi ha matisos. ERC ha fet una feina molt honesta de proposar un camí transitable des d’ara endavant. Fa massa temps que mirem enrere, discrepo de la percepció que no hi ha coincidències, en tot cas, el que hi ha són estratègies que estan sobre la taula i que hem de valorar col·lectivament. Per això són les urnes: és important veure qui té més suport. ERC ha explicat que aquest és un projecte que ha de transcendir l’espai independentista, que hem de fer grans consensos per acostar-nos al màxim possible a les majories social d’aquest país i aquest és la proposta que tenim.

Què vol dir de transcendir l’espai independentista. Si vota ERC gent que no és independentista, aquests vots no es poden comptar com independentistes, o sí?

Això és una fal·làcia. De la mateixa manera que hi ha gent que no vota independentista i està a favor d’un referèndum, i se la compta en el bàndol no independentista, però si hi hagués un referèndum acordat, potser votarien que sí; fer l’argument contrari també és fals. L’única manera de saber si hi ha una majoria absoluta per una proposta concreta, en aquest cas és un referèndum acordat. ERC ha dit claríssimament que la proposta que posarem sobre la taula és superar el 50% com a condició necessària, encara que no sigui suficient. Tots els vots que vagin a Esquerra són vots a favor de la independència, de la república, a favor de la cohesió social i a favor del reequilibri territorial. A partir d’aquí, és evident que hi pot haver més gent que vulgui la independència que vulgui votar altres opcions polítiques. El que nosaltres oferim no només és el què, sinó també el com i ho volem fer amb tothom. Hi ha gent que està d’acord en fer un referèndum acordat, però en canvi l’incomoden determinades coses que hem fet, això és legítim. He parlat sovint de la importància d’escoltar a tota aquesta gent de tenir-la present perquè formen part de la nostra societat. Hem de construir un projecte amb aquesta gent, no en contra seva, i ERC la vol tenir en compte.

I la gent del no?
La gent del no forma part d'aquesta societat amb els mateixos drets. Fins i tot al costat del no, sabem que hi ha gent que votaria un referèndum, fins i tot per votar que no. Aquesta gent l'hem de tenir en compte. El projecte d'ERC no és un projecte només pels independentistes, vol donar resposta a una societat que es vol cohesionada, no volem un país per la meitat. Volem un país per tothom de la mateixa manera que jo demano als que no són independentistes que respectin a la meitat que sí que ho som. Quin és el punt d'acord? El referèndum. Quina és l'eina perquè tothom es pugui expressar lliurement? El referèndum. Quina és la manera de saber quanta gent vol una cosa i quanta gent una altra? El referèndum. Unes eleccions no t'ho permetran mai. Superar el 50% de manera successiva ens permetrà fer allò que vam voler fer, i òbviament, per la violència de l'estat no va poder ser efectiu, però això no vol dir que l'eina sigui dolenta, l'eina continua sent bona. És perjudicial per la societat dividir el país en dos blocs; no ens ajuda en res.

L'1 d'octubre va fer això? Dividir la societat entre els del sí i els del no?
En tot cas si està dividida és per aquells que han perseguit i reprimit les llibertats. Aquesta és la fractura greu, entre unes persones que indiferentment del que pensen, defensen drets i llibertats; i unes persones que davant d'aquestes demandes de drets i llibertats, apliquen la força i la violència. El meu adversari no és aquell que pensa diferent, sinó aquell que no permet que algú pensi diferent. Això se'n diu feixisme al món, i el feixisme l'hem de combatre a tot arreu, aquesta és una línia vermella que no estic disposat a passar. La fractura a Catalunya la marquen aquells que reprimeixen, aquells que empresonen cantants i poetes, aquells que empresonen líders socials, simplement perquè fan coses que no els hi agraden.

El referèndum acordat és el que està sobre la taula i la unilateralitat?

El referèndum acordat és l’eina que volem, la millor que en aquests moments pot dirimir la situació en la qual estem. Si no ho hem aconseguit fins ara, és perquè a l’altra banda tenim un actor que no s’ho creu i que fins ara no s’ho ha cregut, això no vol dir que nosaltres hàgim de deixar d’insistir. La unilateralitat l’aplica l’estat quan impedeix a la meitat de la societat catalana expressar-se.

Han passat tres anys de l’octubre del 2017 i no s’ha avançat. És realista parlar d’independència?

És imprescindible. Més ara, amb la gestió de la pandèmia hem vist una situació inqüestionable: si tu no tens unes eines com té un estat, no pos gestionar una situació com la que hem viscut.

Hem sentit dir a Pere Aragonès que no pactaran amb el PSC. Però a Sant Cugat sí hi governen. Quina opinió en té i quina diferència hi ha?

Una diferència molt important: L’alcaldia de Sant Cugat és d’Esquerra. Ningú d’Esquerra ha donat la presidència de la diputació als socialistes. El que diu el Pere és molt clar, i ho ha dit l’Oriol: És impossible que el PSC tingui la presidència amb els vots o l’abstenció d’esquerra republicana. I punt número 2, el PSC també ha dit que no vol estar al govern amb esquerra, per tant no hi ha debat. Una cosa és un govern municipal i l’altre és el govern de la Generalitat. Tenint en compte el paper que juga el PSC en moltes qüestions ara mateix ,fa impossible veure un acord entre ERC i el PSC pel govern de la Generalitat. No hi ha marge de discussió qui digui el contrari menteix conscientment.

Com veu la tasca el govern de Sant Cugat amb els seus companys de partit?
Estan fent coses coratjoses i valentes. Després de tants anys de governs convergents el que estan fent és aportar una manera de fer i unes línies de treball fonamentals; una d'elles la implantació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible a àmbit municipal que em semblen determinants i això es nota. També des del punt de vista de la gestió hi ha una aposta clara pel bon govern. Esquerra està fent una aposta molt valenta per explicar a la ciutadania que el republicanisme és útil amb la mesura que posa les institucions al servei de la gent. Aquesta és la voluntat de la gent d'Esquerra posar les institucions al servei de la societat. Això no només ho fem a Sant Cugat, sinó allà on governem. Ho volem fer també a la Generalitat de Catalunya.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.