Sant Cugat enfortirà les mesures contra l'ocupació il·legal

El Ple municipal va aprovar el passat 21 de maig una moció de Ciutadans que volia reforçar les mesures de seguretat a Sant Cugat per fer front a "l'ocupació il·legal d'habitatges". El text va ser aprovat amb les esmenes formulades pel PDeCAT, que certificaven que moltes de les demandes de C's ja s'estaven duent a terme. La proposta es va aprovar amb els vots a favor de PDeCAT, Ciutadans i PP, i la posició en contra de PSC, ERC-MES, ICV-EUiA i la CUP-PC.

La moció original destacava que el fenomen de la ocupació il·legal "ha experimentat un elevat creixement durant els últims anys a Sant Cugat" i demanava donar suport als "veïns afectats". També demanava augmentar la presència policial en lez zones amb habitatges ocupats. "Volem protegir els veïns i lluitar contra els okupes", proclamava el grup polític, que denunciava "l'escassa protecció de la propietat privada i la lentitud dels processos judicials".

Ciutadans també demanava seguir actualitzant el cens de les cases ocupades a Sant Cugat i posar en marxa les mesures necessàries per donar suport als veïns i garantir la seguretat. Alhora, segons argumentava Aldo Ciprián en la reunió municipal, l'enfortiment de mesures implicarà "una formació específica a la nostra policia local, que serveixi de suport a la policía autonòmica i de garant de protecció de la propietat privada pels nostres conciutadans".

La tinenta d'alcalde de Seguretat Ciutadana, Cristina Paraira, va voler explicar que la mesura "no blindarà contra les ocupacions els grans tenidors ni els fons voltor", alhora que "incrementa la protecció a les persones que no poden pagar la quota de lloguer o la hipoteca, i que per aquesta raó han de ser desallotjades", seguint la línia de la llei promulgada pel PDeCAT al Congrés dels Diputats. Paraira va afegir que "a les esmenes hem intentat demostrar que nosaltres estem en contra de l'ocupació i hem anat en la línia de posar una mica en valor el que ja s'està fent a nivell municipal".

Dimitri Defranc, regidor no-adscrit, va indicar que "això ja s'està fent: la moció és innecessària", referint-se que ja s'està treballant en contra de l'okupació a Sant Cugat, i que "ja hi ha un precedent i un acord de Ple que aquesta moció es durà a terme". Va votar en contra de la moció.

No així el regidor del PP, Álvaro Benejam, que va aplaudir la moció per seguir "encerclant a aquells que no només vulneren els drets dels propietaris sinó que, en molts casos, posen en risc la seguretat i la salut dels veïns". De fet, Benejam va incidir en la condemna a "grups criminals que s'organitzen per dur a terme una activitat il·lícita vulnerant l'ordenança jurídica a l'usurpar il·legalment un immoble". Tot i això, va criticar que "ha sigut una irresponsabilitat per part de l'Administració Pública permetre que el Centre Aula hagi sigut ocupat".

Per la seva banda, Pere Soler, del PSC, va mostrar-se en contra de la mesura perquè "en aquesta llei no es discrimina qui és el tipus d'ocupant i, per tant, nosaltres no hi podem estar d'acord". Una posició també adoptada, si bé des d'un punt de vista més crític, per part d'ICV-EUiA. El seu regidor, Ramon Gutiérrez, va lamentar "que la primera cosa que proposa Ciutadans per una qüestió d'habitatge sigui en contra dels okupes", i va incidir en la idea que no es vol arribar a l'arrel del problema: "tothom sap que la gran part de les ocupacions són en pisos de grans tenidors, que els tenen buits esperant una gran oportunitat de negoci".

Mireia Ingla, d'ERC-MES, va incidir en la dificultat d'accedir a l'habitatge a Sant Cugat, i que aprofitaran "qualsevol moment i moció que estigui relacionada amb habitatge per demanar i exigir la responsabilitat de totes les administracions per garantir l'accés de tothom a un habitatge". També va lamentar que "quan va esclatar la Bombolla Immobiliària i es va produir un dels drames més grans de les darreres dècades semblava que inexorablement canviaria el paradigma".

Finalment, Lourdes Llorente, de la CUP-PC, va mostrar-se a favor de l'ocupació "tant des del punt de vista reivindicatiu com des del punt de vista de solució a un problema d'habitatge. No a l'ocupació de vivendes o locals que tenen un tenidor particular, que fa ús de la seva vivenda o local, sinó a l'ocupació de vivendes i locals sense propietari o de grans tenidors de vivenda". I va donar dades de la problemàtica sobre la vivenda al dir que "si no fos per les ocupacions existents, es calcula que unes 87.000 famílies, 270.000 persones, serien al carrer".