Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Fa dos anys de la constitució del nou plenari municipal en el qual es va escollir Josep Maria Vallès (Junts) com a nou alcalde de Sant Cugat. Després de la constitució de l’Ajuntament amb 25 regidors, es va formar un govern de coalició amb els 9 regidors de Junts i els 4 d’Esquerra Republicana, que sumen just la majoria absoluta.
Quin balanç fa d'aquests dos anys de mandat?
El balanç és molt positiu. S’ha aconseguit reflotar l’Ajuntament i sanejar-lo abans del previst, amb una ciutat que ja mostra millores visibles en els serveis públics. Tot i això, encara queden dos anys per continuar executant canvis perquè la ciutadania continuï notant aquestes millores. L'objectiu era acabar el 2027 deixant un Ajuntament sanejat i avui ja ho està, sanejat, i tenim una ciutat molt millor del que estava.
"S’ha aconseguit reflotar l’Ajuntament i sanejar-lo abans del previst"
Quines millores han percebut en els serveis públics els ciutadans?
D’entrada, s’han fet millores administratives per fer l’administració més propera i àgil. Per exemple, abans hi havia un tap amb les llicències d’obres, amb esperes de més de dos anys, i ara es dona una primera resposta en uns 80-90 dies. També s’està treballant amb el Departament de Contractació per millorar els serveis necessaris per a la ciutat. A més, entre finals d’agost i principis de setembre es desplegaran 3.000 nous contenidors de residus, substituint els que estan espatllats. També es posaran en marxa nous vehicles de neteja per millorar la imatge i higiene de la ciutat.
Així ja tenim data?
Sí, ja tenim data. A finals d’agost o principis de setembre s’instal·laran 3.000 contenidors nous, que són més dels que hi ha actualment. A més, els contenidors soterrats en llocs emblemàtics com la plaça d’Octavià o carrers de vianants desapareixeran. Tot i que en el seu moment van ser una bona iniciativa, s’ha demostrat —sobretot amb la sequera— que generen problemes d’olors i dificultats de neteja. En aquests punts, s’hi col·locaran contenidors de superfície, però només estaran visibles durant unes hores determinades al dia. És una millora també en el tema de la recollida i neteja de la nostra ciutat.
Alguns veïns, els del centre, poden percebre la limitació horària per llençar les escombraries com un empitjorament no com una millora.
Hi haurà veïns que hauran d’adaptar-se a uns horaris determinats per llençar les escombraries, especialment en zones emblemàtiques o de pas de vianants. L’objectiu és evitar contenidors visibles tot el dia en aquests espais, per això es limitarà el temps que estaran a la superfície. Els contenidors soterrats, que inicialment semblaven una bona solució, han demostrat problemes —sobretot d’olors— i s’estan retirant arreu, no només a Sant Cugat. Els nous contenidors, en una segona fase, funcionaran amb targetes per controlar l’ús i els horaris, però en aquesta primera fase no. Primer s’explicarà a tots els barris com utilitzar-los correctament.
"Hi haurà veïns que hauran d’adaptar-se a uns horaris determinats per llençar les escombraries"
Van començar el mandat amb l’objectiu de reflotar l’Ajuntament a causa del dèficit heretat. Com es va fer front a aquest dèficit i quines inversions teniu previstes ara que heu sortit de la tutela financera?
Sí, vam trobar l’Ajuntament amb un dèficit acumulat de 32 milions d’euros corresponents als exercicis 2022 i 2023, provinents del mandat anterior, i concretament de l’àrea que gestionava el Partit Socialista. Per fer-hi front, es van haver de fer ajustaments importants, perquè no es pot estirar més el braç que la màniga. L’objectiu era revertir la situació com més aviat millor i no passar quatre anys patint. El març del 2025 vam rebre la confirmació que probablement sortíem de la tutela financera, i això ens ha permès començar a planificar i executar inversions. Un exemple és el Pla de Voreres 2025-2030, amb una inversió prevista de 20 milions d’euros i amb una mirada a llarg termini, més enllà del mandat actual. També hem començat a intervenir en el manteniment d’equipaments esportius, que estaven força deteriorats, per millorar les condicions per als clubs i entitats esportives de la ciutat.
Ha remarcat que el dèficit provenia d’una àrea gestionada pel PSC, però l’última responsable era l'alcaldessa Mireia Ingla d’Esquerra Republicana, del partit amb qui ara governen. Com es gestiona aquesta contradicció?
No estem governant amb un tripartit. El tripartit anterior —format per PSC, Esquerra i CUP— va ser un experiment que, afortunadament, només va durar quatre anys i no va prosperar. Ara, Junts governa amb un únic soci, Esquerra Republicana, i fins i tot hauríem pogut governar en minoria sense problemes, ja que un govern a 4, amb els comuns, no va sumar tampoc. Entenc que un tripartit pot ser molt difícil de gestionar perquè implica posar d’acord tres partits diferents. En canvi, ara tenim un govern més àgil amb només un soci, però jo insisteixo que aquest no és un govern de Junts i Esquerra, sinó el govern de la ciutat. Cada setmana ens reunim en el reglament del govern i tractem tots els temes de totes les àrees, amb participació i aportacions de tothom. De fet, a finals de juny farem una reunió de tot el govern i he demanat als 12 regidors que elaborin un llistat de totes les feines que tenen en marxa i de tot allò que tinguin previst acabar abans del 2027. Amb això vull dir que realment parlem de govern, no només em preocupo dels regidors de Junts, sinó de tots.
El PSC va posar en dubte, en un ple, la veracitat de les xifres sobre el dèficit presentades pel govern. Què en pensa?
A mi em fa molta gràcia això. No entenc com un càrrec electe pot posar en dubte el criteri d’un càrrec habilitat per l’Estat, com és l’interventor general de l’Ajuntament de Sant Cugat. No estem parlant d’un polític, sinó d’una figura tècnica que actua com a notari, garanteix i dona fe de les xifres oficials. No és el tinent d’alcalde Carles Brugarolas qui afirma aquestes dades, sinó l’interventor general. Si el Partit Socialista dubta d’aquesta figura, que és totalment independent i tècnica, potser s’ho hauria de fer mirar.
"Si el Partit Socialista dubta d’aquesta figura, que és totalment independent i tècnica, potser s’ho hauria de fer mirar"
Ha dit que aquest és un govern de ciutat, tot i que gestionar amb un altre partit no deu ser fàcil. De fet, s’han fet públics diversos desacords entre Junts i Esquerra, com en els casos de la Mirada o el conflicte de Gaza. Com s’han gestionat aquestes diferències?
No som a Gaza, prefereixo parlar-te del cas de la Mirada, perquè el nostre objectiu és governar Sant Cugat, sincerament. En aquest tema, es va aprovar una moció amb el suport de 22 dels 25 regidors per tirar endavant l’alternativa de la Guinardera. Només els regidors del PSC es van abstenir. És cert que poden haver-hi diferències entre socis, però parlant i buscant solucions ens acabem posant d’acord. Amb la Mirada, tot i que el cas encara està judicialitzat, no ens vam quedar de braços plegats: vam buscar alternatives, vam parlar amb l’AFA, amb la direcció del centre, amb els veïns i amb tots els grups polítics, i es va consensuar que la millor opció era el terreny de la Guinardera. El problema real aquí no és el consens local, sinó que la Generalitat de Catalunya —actualment governada pel PSC— considera que aquesta escola no és una prioritat, tot i que la competència per construir-la és seva.
L’Ajuntament es farà càrrec del cost de la construcció de l’escola La Mirada?
Tenim un as a la màniga: un conveni signat en el seu dia per l’exalcaldessa Mercè Conesa amb la Generalitat, que encara és vigent. Aquest conveni estableix un compromís de la Generalitat per aportar uns 5 milions d’euros. És cert que avui dia amb això no es paga una escola, però en el seu moment, sí. Les escoles sempre les ha construït i pagat la Generalitat, i nosaltres volem que això continuï sent així. En tot cas, la voluntat de l’Ajuntament de Sant Cugat és tirar endavant l’escola La Mirada.
Però en un context en què s’estan tancant línies educatives per la baixa natalitat, com en el Pins del Vallès, té sentit construir una nova escola?
És evident que La Mirada no es pot començar a construir avui mateix. Ara estem treballant en tots els passos urbanístics i de planejament per habilitar el terreny de la Guinardera. Aquest temps també ens ha de servir per reflexionar i valorar si realment l’escola continua sent necessària. La Generalitat ens diu que, si abans calia una escola de tres línies, ara potser només en caldria una de dues. Tot i la davallada de la natalitat —també a Sant Cugat—, hi haurà nous barris i zones de creixement, i tard o d’hora segurament caldrà una nova escola. Per tant, mantenim el compromís i continuem treballant per fer-la realitat, tot i que és clar que no es podrà construir durant aquest mandat. Ara bé, si en el moment de tenir-ho tot a punt (terreny, projecte arquitectònic, finançament) la Generalitat ens diu clarament que no cal fer aquesta escola, no la farem. La responsabilitat última és del Departament d’Educació.
[sobre la Miarada] "La responsabilitat última és del Departament d’Educació"
L’habitatge és un dels principals problemes de Sant Cugat. Com està el projecte de l’ecobarri de Can Sant Joan?
Efectivament, l’habitatge és un dels grans reptes de Sant Cugat. El projecte de Can Sant Joan preveu la creació d’un ecobarri amb 3.000 habitatges públics, dels quals 2.000 serien de lloguer i 1.000 en règim de cessió d’ús. Estem parlant de terrenys públics de la Generalitat, dins de terreny municipal de Sant Cugat, però molt a prop de Rubí. L’alcaldessa de Rubí, tot i que coincidim en altres temes, en aquest cas no ha mostrat suport. En el seu moment, Rubí, Sant Cugat i l’Incasòl van acordar ampliar la zona d’activitat econòmica, però nosaltres creiem que millor equipament que fer habitatge per a joves i famílies de Sant Cugat no n’hi ha. No volem atraure gent de fora, sinó donar resposta a la gent d’aquí. És una zona urbanitzable, destinada a equipaments. El dia 26 de juny, al matí, vaig a veure el president Illa, per parlar d'això i molts altres temes. Sant Cugat ha fet la feina. No ho hem fet a quinze dies de les eleccions, sinó el primer any de mandat. Hem elaborat un projecte amb tota la viabilitat econòmica i els estudis mediambientals i paisatgístics. Parlem d’utilitzar només el 10% de l’antic camp de golf de Can Sant Joan, no pas tot. El projecte és seriós i està pensat per solucionar un problema real.
Que el PSC de Sant Cugat hi hagi donat suport, pot ajudar?
Segurament ajuda, sí.
Quines accions concretes s’han fet en habitatge fins ara?
Recentment hem col·locat la primera pedra de 35 nous habitatges públics. Això s’afegeix al parc històric de 1.800 habitatges públics que ja té Sant Cugat. Però és cert que aquestes petites promocions no resolen el gran problema. Necessitem actuacions més valentes com aquest projecte de 3.000 pisos.
Diu que no es vol créixer per créixer, sinó que els habitatges són per a gent de Sant Cugat. Com es decideix qui és o no és de Sant Cugat?
La proposta de Junts és que, per accedir a un habitatge públic, calgui acreditar almenys 10 anys de padró, però de manera intermitent. És a dir, que els joves que van haver de marxar de Sant Cugat i ara volen tornar, puguin recuperar aquest temps viscut a la ciutat, encara que hagin estat empadronats fora durant un temps. Avui dia, la llei estableix que cal un mínim de 3 anys de padró per accedir a un habitatge públic. Per això estem treballant al Parlament de Catalunya per trobar consens i modificar aquesta llei, perquè pugui tenir-se en compte aquest padró intermitent i premiar l’arrelament real a la ciutat.
Esquerra Republicana, el vostre soci de govern, ha expressat dubtes sobre aquesta proposta. Si no s’aconsegueix aplicar aquest criteri de 10 anys, té sentit fer l’ecobarri?
Per nosaltres sí, però amb matisos. La proposta no és només per a qui hi ha nascut, sinó per a qui ha fet vida a Sant Cugat. L’objectiu és garantir que aquests habitatges públics arribin a la gent arrelada a la ciutat. Creiem que té sentit fer el barri si s’aconsegueix prioritzar les persones que volen continuar vivint a Sant Cugat o hi volen tornar. Això, a més, respon a la crítica habitual que Sant Cugat expulsa la seva pròpia gent.
Ha dit que cal posar ordre al padró municipal i que ara s’està revisant. Quina és la situació actual, especialment amb casos com el de la Casa Mònaco, seu dels serveis socials?
A la Casa Mònaco hi ha unes 500 persones empadronades. El que estem fent des de l’Ajuntament és aplicar la llei, que és el que hauria de fer tothom, i revisar cada cas, perquè pot haver-hi gent empadronada allà que, en realitat, no viu a Sant Cugat. Si estan empadronades, però no resideixen realment al municipi, es poden estar beneficiant de serveis públics com la sanitat o l’escolarització, en detriment de persones que sí que hi viuen i estan arrelades a Sant Cugat. Si es comprova que una persona no viu realment a Sant Cugat, se l’haurà de donar de baixa del padró. Per estar empadronat legalment, cal acreditar-ho amb documentació com un contracte de lloguer, una escriptura de compra d’un habitatge o similars.
Si tens un contracte de lloguer ja no fa falta que t'empadronis a la Casa Mónaco.
Hi ha gent que ho fa també per tenir més possibilitats d'anar a una escola de la zona, per exemple.
Algunes veus l'han titllat de racista per la revisió del padró municipal.
Penso en la gent de Sant Cugat i treballo per ells. El meu compromís és amb la ciutadania d’aquesta ciutat, i si a algú no li agrada, té dret de no votar-me. Aquesta revisió del padró no és una qüestió ideològica, sinó una mesura necessària per millorar els serveis públics i garantir una ciutat millor. Si per aconseguir-ho cal revisar el padró, ho fem, perquè és el que toca fer.
"Aquesta revisió del padró no és una qüestió ideològica, sinó una mesura necessària per millorar els serveis públics i garantir una ciutat millor"
El tripartit anterior va presentar el projecte de Ca n'Ametller com un gran pla de ciutat. Continua sobre la taula aquest projecte?
Sí. Fa poc vam tenir una reunió de dues hores centrada exclusivament en aquest tema. El que estem fent ara és revisar tot el projecte: parlant amb els propietaris, arquitectes i urbanistes per replantejar-lo. A diferència de Can Sant Joan, que és sòl públic, a Ca n'Ametller es tracta de terrenys privats i, per tant, hi ha promotors que volen construir habitatges i vendre’ls, allà podrà venir gent d'arreu. Però nosaltres, no volem créixer per créixer, volem posar en pausa el creixement de Sant Cugat.
Han parlat amb els promotors immobiliaris?
Estem parlant amb ells per dir-los quin serà el màxim sostre edificable que volem fer allà. Entenem que els promotors vulguin fer el màxim de pisos per obtenir benefici, però la nostra voluntat política no és aquesta.
S'han de soterrar les vies i fer els intercanviadors.
Això és indispensable. Estem treballant a Madrid, tant ERC com Junts, amb els nostres diputats a Madrid. I és evident que, si aquestes obres les haguessin de pagar els promotors, voldrien compensar-ho construint més pisos i encarint els preus. Creiem que hauria de ser l’Estat qui les financi. De fet, fa anys ja hi havia un compromís i una partida pressupostària reservada —entre 20 i 25 milions d’euros— per començar a treballar-hi. Estem pressionant, tant des del govern local com a través dels nostres diputats a Madrid, perquè aquest finançament torni a ser una realitat. Així el projecte no s’ha aparcat, però tampoc es tirarà endavant tal com el va plantejar el tripartit. El nostre objectiu és reduir el sostre edificable i no convertir Sant Cugat en una ciutat de 130.000 o 140.000 habitants. Ja som gairebé 99.000, i el creixement ha de ser equilibrat. La prioritat és millorar els equipaments i servies abans d’augmentar la població.
"Un dels temes que tracta és implementar la zona dels Quatre Cantons com a espai de vianants"
La mobilitat és una de les principals preocupacions dels santcugatencs. Estan treballant en un pla de mobilitat?
Sí, estem treballant-hi activament. Hem encarregat dos plans de mobilitat: un a la Diputació de Barcelona i un altre al RACC. Tots dos compten amb la complicitat dels serveis tècnics municipals, que són qui millor coneixen la realitat de Sant Cugat. El pla del RACC és molt complet, encara l’estem estudiant a fons; el de la diputació encara no el tenim. Un dels temes que tracta és implementar la zona dels Quatre Cantons com a espai de vianants. Però abans de fer-ho cal fer moltes modificacions prèvies, com revisar els accessos i recorreguts del trànsit. Això no ho veurem en aquest mandat.
A part dels Quatre Cantons, quins altres problemes s’han detectat?
El pla també aborda el trànsit general, especialment a les hores punta, i els accessos d’entrada i sortida de Sant Cugat, que tenen problemes greus. També inclou aspectes com les voreres, l’aparcament, les zones verdes i blaves, etc.
Junts va ser molt crític amb l'Anella Verda, però no es van atrevir a treure el carril bici de Francesc Moragas i Rius i Taulet. El govern actual s'ha plantejat treure'l i tornar als dos carrils de circulació?
El que vam fer, i crec que és el més responsable, és encarregar aquest estudi de mobilitat a experts. Crec que tothom porta dins seu un tècnic de mobilitat, igual que tothom creu que pot entrenar el Barça, però les decisions s’han de basar en criteris tècnics. Si els estudis diuen que cal treure’l, es traurà. Però no ho vull dir jo. Ens guiarem pel que diguin els experts en mobilitat. El que vam tenir clar des del principi va ser garantir la mobilitat dels vehicles d’emergència.
I el transport públic?
És fonamental. Encara hi ha molta gent que baixa a Barcelona en cotxe quan tenim una xarxa de ferrocarrils que funciona molt bé. Tot i això, a les hores punta, especialment al matí, és difícil pujar als trens perquè venen plens de Sabadell o Terrassa. Estem reclamant una segona línia directa de tren entre Sant Cugat centre i Barcelona. És un dels temes que reclamarem al president Illa el dia 26.
I com van les negociacions amb l'AMB per canviar la flota d'autobusos?
Bé, sembla que tenim una proposta correcta i hi haurà acord, que potser passa per comprar els busos nosaltres.
En una entrevista anterior, va dir que no pujaria la pressió fiscal als santcugatencs. Però amb les últimes ordenances fiscals, s’ha apujat l’IBI?
No, no s’ha apujat l’IBI. El que s’ha fet és una actualització segons l’IPC, que no és un augment com a tal. L’Ajuntament de Sant Cugat no ha augmentat la pressió fiscal i no ho farà mentre jo sigui alcalde en aquest mandat. El que pugui passar després del 2027 ja no ho puc garantir.
I el nou tribut d’escombraries?
No és una decisió municipal. Es tracta d’una normativa europea que l’Estat ha assumit i que s’aplicarà a tots els Ajuntaments. No és un impost decidit per Sant Cugat, sinó una obligació legal que ve d’Europa.
Quins equipaments hi ha ara mateix sobre la taula?
Tenim set equipaments en marxa. Un dels que pràcticament veurem acabat és el nou pavelló d'entrenament a la Guinardera. Aquest equipament complementarà l’activitat esportiva de la ciutat, que ha crescut molt des del 2017, amb l'alcaldessa Mercè Conesa que no es fa un nou pavelló. Beneficiarà inicialment els clubs de gimnàstica rítmica, però també descarregarà la resta de pavellons.
Quines més?
Un dels més prioritaris és la segona residència pública per a la gent gran. Com que la Generalitat ens va dir que no era una prioritat per a ells, hem tirat endavant el projecte pel nostre compte, amb una fundació privada sense ànim de lucre. Les obres podrien començar abans d'acabar el mandat i després esperem concertar places públiques amb la Generalitat.
Ja ho tenen lligat amb la Generalitat, que concertarà places públiques allà?
Actualment només hi ha una residència pública, la construïda el 1992. Tenim unes 600 places públiques en total, però són insuficients. Per això era una prioritat del Pla de Govern impulsar aquesta segona residència, amb un model de gestió privada però amb places públiques concertades.
I els jutjats?
És una reivindicació de fa 35 anys. El 2024 es va aprovar la creació del partit judicial propi de Sant Cugat. Hem encarregat un estudi a la UAB per determinar quants jutjats caldrien. Amb l’informe, anirem a la Generalitat per començar a treballar en l’equipament. A més, volem ubicar-hi també serveis com la comissaria de policia local, Protecció Civil, ADF i el servei de DNI.
Parlant de l'oficina del DNI...
És una competència estatal, però com que no tenim un local municipal de més de 400 m² per allotjar-lo, mentrestant s’instal·larà una furgoneta mòbil. Es preveu ubicar-la al passatge de la Marxa Infantil, al costat de l’Ajuntament, perquè és un lloc accessible i amb serveis. Esperem que entri en funcionament aviat, especialment ara que la gent viatja més i necessita renovar el DNI o el passaport.
Els veïns de Coll Favà estan preocupats per la ubicació dels jutjats
Entenc les preocupacions, però aquella zona està descrita com a sòl per equipaments. Sant Cugat té moltes zones verdes i hem valorat molt bé aquesta ubicació. És a prop de la Ronda Nord, amb bona connexió amb barris i districtes. A més, és millor que la ubicació actual dels jutjats de Rubí. Tot i així, prendrem totes les mesures possibles per minimitzar l’impacte en la mobilitat.
Com està la nova comissaria de Valldoreix?
No et puc dir res sobre això.
Com avança la compra del CPA, ja que es va fer una reserva de pressupost en el ple passat?
Les negociacions estan molt avançades. El CPA, que és al centre de Sant Cugat, esdevindrà un equipament públic per donar resposta a serveis i necessitats d’entitats, especialment del teixit cultural local.
L'edifici on hi ha ara el CPA acollirà entitats culturals?
Encara no ho podem concretar públicament, però sí que hi ha la voluntat que sigui un espai multifuncional, també pensat per a entitats.
Va anunciar que es vol tornar a presentar a les eleccions municipals del 2027. Amb quin objectiu?
Crec sincerament que quatre anys són pocs per dur a terme les transformacions que necessita Sant Cugat. Tinc la mateixa il·lusió que el primer dia, o fins i tot més, perquè ara conec molt millor tant l’Ajuntament com la ciutat. Hi ha molts projectes en marxa i vull aportar quatre anys més per consolidar les millores actuals i afrontar els reptes de futur.
L'objectiu és poder governar en solitari?
L’objectiu és guanyar millor. I sí que vam guanyar les eleccions, però més que guanyar-les nosaltres, les va perdre el tripartit, perquè tots els tres partits del tripartit van perdre regidors. Volem tenir el màxim suport possible, i això només s’aconsegueix si la ciutadania percep que hem treballat, que ens hi hem dedicat. Jo, personalment, m’hi dedico de dilluns a diumenge, i l’equip de govern també hi està plenament compromès. Crec que acabarem el mandat amb un balanç extraordinari.
I si es donessin les circumstàncies, es repetiria un govern amb Esquerra Republicana?
Estem contents amb el treball conjunt amb Esquerra. Hi ha complicitat i compartim la gestió de tots els temes com un únic govern. Ara bé, encara falten dos anys per a les eleccions i caldrà veure quins resultats hi ha, quines formacions entren i amb quines majories es pot treballar. És prematur dir-ho ara.
Esquerra Republicana ha dit que tornaria a donar suport a Juanjo Cortés per presentar-se a Valldoreix amb una coalició d’esquerres. Com s’entén això, si governen amb Junts a Sant Cugat?
Aquesta pregunta no me l’has de fer a mi, sinó a Esquerra. Ells sabran el perquè. Però potser això vol dir que ja estan treballant per tornar a impulsar un govern d’esquerres —un nou tripartit aquí— que tornaria a paralitzar Sant Cugat durant quatre anys més.
Què està passant actualment a Valldoreix? Hi ha bloqueig polític?
No és només a Valldoreix —a Madrid, a Catalunya, a Barcelona— també hi ha governs incapaços d’aprovar pressupostos i, per tant, d’executar accions. Si no aproves pressupost, no pots fer res. I això és exactament el que passa a Valldoreix.
Qui està bloquejant la situació?
No ho sé. Si vols aprovar un pressupost, has de parlar amb tothom: amb la senyora Elena Vila, amb el senyor Álvaro Benejam, amb Ramon Gutiérrez... Jo no sé qui bloqueja, però el que està clar és que la responsabilitat de governar és del govern de l’EMD de Valldoreix. I no ho estan fent. Hi ha tres vocals de Junts a l’oposició, que és el grup majoritari, i no s’aconsegueix tirar endavant cap proposta. Això no és només bloqueig, és no saber governar.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.