Vila: “El català es troba en una situació complexa, delicada i diversa, però reversible"

El santcugatenc Francesc Xavier Vila és el conseller de Política Lingüística, en el govern de Salvador Illa, una conselleria de nova creació fruit del pacte d’investidura d’Illa entre PSC i ERC. Vila va ser secretari de Política Lingüística del Departament de Cultura del 2021 al 2024, amb el president Aragonès. El conseller defensa la necessitat d’una conselleria específica “per expressar simbòlicament que la llengua és important per al país i per facilitar molt més les tasques de política lingüística”

Per què era necessària una Conselleria pròpia de Política Lingüística?

La situació de la llengua ha canviat molt les últimes dècades. Hi ha molts factors que la pressionen, i la llengua és un element fonamental tant des d’un punt de vista simbòlic com des d’un punt de vista social per al país. Des de diferents àmbits es va considerar que calia donar-li la visibilitat que mereixia. D’una banda, per expressar simbòlicament que la llengua és important per al país. I, de l’altra, per facilitar molt més les tasques de política lingüística. Per dir-ho ras i curt, un conseller parla amb la resta de consellers amb molta més rapidesa, i això permet tractar temes de llengua amb salut, economia, exteriors o educació amb més agilitat i flexibilitat. Per això calia crear una conselleria específica.

Diu que la situació del català és “alarmant però reversible”. Per què és alarmant i com s’ha de revertir aquesta situació?

El que diem, de fet, és que la situació és diversa, complexa, delicada… però reversible. Quan diem que és diversa, volem dir que no és igual a tot el territori ni per a tots els grups socials. Sovint es fan simplificacions que no són certes. Per exemple, la situació del català a la Garrotxa o al Vallespir (Catalunya Nord) no té res a veure, tot i ser comarques properes. I dins de la mateixa regió metropolitana de Barcelona també hi ha molta diversitat: per municipis, i fins i tot per barris dins d’un mateix municipi, hi ha realitats lingüístiques molt diferents. Aquest és el primer element que no podem oblidar. 

"La situació del català a la Garrotxa o al Vallespir (Catalunya Nord) no té res a veure, tot i ser comarques properes"

Per què és complexa? 

Hi ha quatre factors que  pressionen sobre el català: polítics i jurídics; socioeconòmics i demogràfics; tecnològics i audiovisuals i ideològics. A més, hi ha tendències delicades, com el fet que el ritme d’incorporació de nous parlants és inferior al ritme d’arribada de nous conciutadans. Aquesta tendència s’ha de revertir, perquè si no, els percentatges de coneixement de la llengua acabaran baixant.

O sigui que els catalanoparlants s’han de posar a tenir fills, no?

[Riu] Una de les raons pot ser que tenim una altra llengua oficial —el castellà— que permet als nouvinguts desenvolupar-se perfectament sense necessitat d’aprendre català .El fet que el castellà sigui una llengua molt estesa a nivell mundial fa més fàcil no aprendre la llengua pròpia del país. I, com que en el nostre cas és també llengua oficial, això encara facilita més deixar per més endavant —o fins i tot evitar— l’aprenentatge del català.

"Tenim una altra llengua oficial  que permet als nouvinguts desenvolupar-se perfectament sense necessitat d’aprendre català"

 

El bilingüisme (català/castellà) seria un problema per a la bona salut del català?

Plantejar-ho així no ens ajuda a resoldre els problemes. La humanitat, ara mateix, valora molt el coneixement de llengües. Si contraposem aquesta realitat amb el futur del català, fem un mal negoci. El que necessitem no és menys llengües, sinó més gent que passi d’un monolingüisme —per exemple, castellà— a aprendre també català. Per això no té sentit dir que el bilingüisme és dolent. El que cal és fer-ne una gestió adequada que afavoreixi el català. A vegades a això se’n diu plurilingüisme autocentrat: és a dir, fomentar que la gent aprengui més llengües però reforçant, al centre, la llengua pròpia. Si ara sortíssim al carrer i diguéssim a la gent “deixem d’aprendre anglès per salvar el català”, la resposta seria evidentment negativa. No es tracta de renunciar a altres llengües, sinó de garantir que el català també tingui la força i el prestigi que li correspon.

"[Sant Cugat] té un nivell de coneixement i ús del català més elevat que la mitjana"

M’ha parlat d’aquesta diversitat lingüística, del fet que el català no és igual a tot arreu . Com percep la situació del català a Sant Cugat?

Sant Cugat, com la resta del país, està acusant els moviments de població. Ara bé, té un nivell de coneixement i ús del català més elevat que la mitjana. Aquests municipis amb un alt nivell de coneixement social de la llengua són, precisament, els més propicis per convèncer la població que arriba de la necessitat d’integrar-se lingüísticament a la ciutat. I crec que aquest concepte —el de la integració lingüística— és molt important i val la pena recuperar-lo.Aquesta integració s’ha de treballar des de diversos àmbits: des de l’administració de la Generalitat, des dels ajuntaments i també des del sector privat.

L’altre dia vam publicar un reportatge sobre l'estat del català als comerços Sembla que més del 50% atenen directament en castellà, tot i que només un percentatge petit de persones no entén el català. Com ho interpreta?

De fet, el primer interessat a no tenir problemes lingüístics ni donar un mal servei és l’empresari que contracta. Per això, a l’hora de contractar algú, és evident que cal incentivar el coneixement del català. El català, en el món de l’empresa, té un paper clau per normalitzar-ne l’ús, garantint que si els treballadors no en saben, puguin aprendre’l. I això es pot dir clarament i incentivar tant des de les institucions públiques com des del sector privat.

Potser a vegades també els empresaris es queixen que no tenen recursos per destinar a l’ensenyament del català als seus treballadors, sobretot en sectors com l’hostaleria i els serveis de cara al públic. Què hi pot fer l’administració?
D’una banda, és cert que cal donar més suport, i per això l’administració està posant més recursos. Ara mateix tenim en marxa una línia de subvencions perquè municipis petits i entitats puguin demanar ajuts per fer cursos de català. També hi ha una línia específica perquè les empreses puguin sol·licitar plans lingüístics, i estem treballant per incentivar i ampliar els recursos disponibles per a la formació. Cal recordar que tots els treballadors d’aquest país —a través dels impostos que paguen les empreses— ja tenen accés a una part destinada a formació obligatòria, que també es pot aplicar a l’aprenentatge del català. Seria molt positiu que les empreses recordessin i aprofitessin aquesta possibilitat. Des del Govern de la Generalitat volem impulsar aquesta línia i, de cara a l’any que ve, l’objectiu és treballar-hi més a fons i destinar-hi més recursos. Les administracions hi hem de tenir un paper actiu.

Sant Cugat és una de les poques ciutats que té una regidoria de política lingüística. Com valora aquesta aposta del municipi i també l’organització de la Setmana del Català?

Fa cinc anys parlàvem poc de la llengua: semblava que tot anava bé. Però en els últims anys hem assumit que el català es troba en una situació complexa, delicada i diversa, però reversible. I socialment s’està estenent la constatació que cal fer coses —i això ho notem cada dia. Aquesta percepció pública és la que impulsa moltes de les accions actuals. Una de les coses que estem fent és incentivar la política lingüística municipal. Durant molt de temps semblava que només s’havia de fer des de la Generalitat, però cada vegada més incentivem la participació dels municipis. Els ajuntaments tenen moltes competències que afecten la vida quotidiana de la ciutadania. Cada vegada més municipis estan creant regidories específiques, i aquesta és la línia que hem de reforçar. La Generalitat treballa conjuntament amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, que és l’espai on ajuntaments i Generalitat col·laboren per fer polítiques lingüístiques més potents. Per això, valoro molt positivament la Setmana del Català a Sant Cugat: és la primera vegada que es fa i segur que, a partir d’ara, cada edició anirà creixent i millorant.

"El pacte inclou un apartat específic dedicat a la política lingüística municipal, amb propostes clares, com ara desenvolupar un pla de política lingüística local"

Potser caldria impulsar iniciatives similars en altres ciutats on la situació és més delicada?

Els municipis són autònoms i s’organitzen com creuen que s’han d’organitzar. Tot i això, després de l’estiu ens vam adreçar a tots els ajuntaments de Catalunya per demanar-los, en primer lloc, que s’incorporessin al Pacte Nacional per la Llengua. Aquest pacte és una feina que hem estat impulsant des de la Generalitat durant els últims quatre anys, amb la participació d’un ventall molt ampli de partits, entitats socials, culturals i del món de l’activisme lingüístic. Ara ja tenim un text acordat, i ens hem adreçat als municipis perquè s’hi sumin. El pacte inclou un apartat específic dedicat a la política lingüística municipal, amb propostes clares, com ara desenvolupar un pla de política lingüística local. També volem ajudar els municipis més petits, amb menys capacitat i recursos, a saber com poden aplicar aquesta mirada lingüística en el seu dia a dia.

A què ens referim amb “mirada lingüística”?
Vol dir incorporar l’hàbit —tant des de les administracions com des de les empreses— de preguntar-se: “Aquesta mesura que prenc, com afecta la llengua? I com puc fer que tingui un impacte positiu?”. Per exemple, l'altre dia mateix parlava amb el propietari d’un restaurant. Li vaig fer notar que la seva pàgina web en català havia caigut, i ell em va agrair que l’hi digués, perquè sempre vetlla perquè el català hi sigui en primer lloc. No se n’havien adonat. És un exemple d’una iniciativa privada que visibilitza i normalitza la llengua, fent-la valuosa tant per a qui ja la parla com per a qui encara l’ha d’aprendre.

""Els drets lingüístics s’han de respectar"

Hi ha queixes de catalanoparlants perquè molts restaurants no tenen la carta en català, o no s'atén als ciutadasn en català, i s’han impulsat campanyes per no canviar de llengua. Hi va haver el cas de la gelateria de Gràcia. Els catalans han passat a l'ofenisva?

A mi no m’agrada plantejar aquestes qüestions en termes bèl·lics. El respecte pels drets lingüístics és un tema molt important. De fet, estem treballant en la creació de l’Oficina de Drets Lingüístics, i certament hi ha un increment de reclamacions en aquest àmbit, així com una major atenció per part de l’administració. Quan hi ha casos concrets, com el que ha esmentat, l’administració actua de seguida i obre el procediment corresponent. Però també voldria transmetre una idea de cordialitat: moltes vegades es tracta de malentesos que es poden resoldre amb una conversa en bon to .La gran majoria d’empreses, quan se’ls planteja la qüestió, acaben resolent-ho per iniciativa pròpia. No és en interès de cap empresa generar conflictes, sinó oferir un bon servei.També és important parlar d’assertivitat lingüística: els drets lingüístics s’han de respectar, i per fer-ho cal entendre les situacions i actuar de manera proactiva. Les empreses poden i han de ser proactives en aquest sentit, i l’administració hi és per ajudar-les.Al capdavall, el que s’ha de garantir és que els catalanoparlants puguin exercir el seu dret a ser atesos en català.

"Hi ha una consciència clara que aquí no s’està perseguint cap llengua. El que s’està fent és treballar perquè el català —com a llengua pròpia del país— tingui la presència que li correspon"

Hi ha qui diu que és el castellà la llengua perseguida. Com es pot revertir aquesta percepció?

A Catalunya, aquesta percepció és molt minoritària i es pot quantificar en termes electorals: al Parlament de Catalunya és marginal. Hi ha una consciència clara que aquí no s’està perseguint cap llengua.El que s’està fent és treballar perquè el català —com a llengua pròpia del país— tingui la presència que li correspon. I això es fa des de les institucions, però també des de la societat civil i el món empresarial. De fet, els contactes amb empreses, gremis i sindicats són molt positius: quan es treballa per reforçar el català, s’aconsegueix reduir reticències i generar consens. Fora de Catalunya o dels territoris de parla catalana, la situació és més complexa perquè hi ha grups polítics que polititzen i distorsionen constantment la realitat. Un exemple clar: la legislació catalana —aprovada àmpliament al Parlament— estableix que la informació ha d’estar “almenys en català”. Si això no agrada més enllà de l’Ebre, cal transmetre que el que estem fent és preservar la diversitat lingüística, un objectiu que interessa a tota la humanitat.

"Hem de posar eines i recursos que facin fàcil aprendre i utilitzar el català"

Què es vol dir quan es diu que hem de fer el català atractiu simpàtic?
Els que diuen que “es fa el català antipàtic” solen ser els mateixos que, quan governen —com hem vist al País Valencià, a les Illes o a la Catalunya Nord— acaben aplicant polítiques d’esborrament de la llengua. I el resultat és que els índexs d’ús del català en aquests territoris són molt més baixos que a Catalunya. Quan es parla d’“antipatia” cap al català, en realitat el que es diu és: fem-lo desaparèixer i així ja no molestarà ningú. Però aquest marc d’interpretació és completament erroni. El que cal fer amb qualsevol llengua és: Primer, regular. Totes les societats es regeixen per normes. La regulació protegeix els més febles, i en el context mundial el català és molt més feble que llengües com el castellà o l’anglès. Després, interlocutar. Cal parlar i escoltar tots els sectors per veure com es pot fomentar l’ús, l’aprenentatge i l’estima per la llengua. Per últim, facilitar. Hem de posar eines i recursos que facin fàcil aprendre i utilitzar el català. Totes les llengües que funcionen estan regulades, i el català no pot ser una excepció.

Parlem dels mitjans de comunicació. Abans ha comentat que el català té un problema de presència a les pantalles i a internet. Quin és l’estat actual?

És cert que hi ha un repte, però també cal destacar que hi ha molts continguts en català. Tant a les plataformes com a internet, ara mateix hi ha més de 2.000 creadors de continguts en català, una xifra que fa quatre o cinc anys era inimaginable. Això vol dir que s’està fent camí, tot i que encara cal continuar creixent i reforçar aquesta presència per competir en igualtat de condicions amb altres llengües.

Hi ha debat sobre el fet que, en programes de Televisió de Catalunya (ara 3cat)  alguns convidats parlen en castellà. Hi ha qui diu que aquests espais haurien de ser íntegrament en català. Quina és la seva posició?

Els motius fundacionals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals són el foment de la llengua catalana. Per tant, el català és absolutament central, i així ho estableix també el seu llibre d’estil. Això no impedeix que, per interès informatiu o per necessitats periodístiques, en alguns moments hi pugui haver persones que intervinguin en altres llengües. Això s’ha fet sempre. Recordo, per exemple, el programa Àngel Casas Show, on s’utilitzaven diverses llengües i, si calia, es feien servir interpretes. En aquest marc, pot haver-hi intervencions en altres llengües, però el català ha de continuar sent el nucli i el motiu pel qual tenim uns mitjans de comunicació públics propis. I s’ha de tendir sempre a fer que el màxim de continguts siguin en català.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.