Joan Gómez (pacient de Parkinson): “Hi ha 50.000 Parkinsons i cap és igual”

El Dia Mundial del Parkinson se celebra aquest dissabte 11 d’abril i Sant Cugat s’hi suma amb una trobada organitzada per l’Associació Parkinson Sant Cugat (APASC) a la plaça de l’Om durant el matí. L’objectiu és visibilitzar la realitat de les persones que conviuen amb aquesta malaltia neurodegenerativa i donar suport als pacients i famílies. En aquest context, Joan Gómez, veí de Sant Cugat, diagnosticat recentment de Parkinson, explica com ha estat viure un procés mèdic complex que ell mateix descriu com “un món completament nou”.

Quan li van diagnosticar Parkinson i com es va sentir en aquell moment?

El Parkinson me’l van diagnosticar a partir d’unes proves que em van fer després d’un procés mèdic llarg. Jo venia d’un trasplantament de ronyó al maig del 2024 i tenia tremolors i altres símptomes. Al principi, els metges pensaven que era la medicació del trasplant. Per assegurar-ho em van fer un escàner cerebral, i va ser llavors quan van veure que era Parkinson. El diagnòstic final va arribar entre el desembre del 2025 i el gener del 2026. Quan m’ho van dir, vaig quedar desconcertat. Tens la imatge típica del Parkinson, però després t’expliquen que hi ha 50.000 casos de Parkinsons i cap és igual, i això et descol·loca molt.

Com ha canviat la seva vida quotidiana des del diagnòstic?

De moment encara puc fer coses per mi mateix, però amb molta precaució. Quan tinc tremolors a les cames, per exemple, he d’anar amb compte per no caure. De fet, al principi vaig caure moltes vegades. També ets més lent. Hi ha problemes de memòria i de vegades et venen lapsus: estàs parlant i et falta una paraula, i has de buscar la manera de sortir-te’n.

"El que impacta és saber que és una malaltia degenerativa i que acabaràs amb més limitacions"

Quins són els moments més difícils que ha hagut d’afrontar amb la malaltia?

Venint d’un any molt complicat mèdicament, amb cinc operacions, problemes de cor, una pròtesi, el trasplantament de ronyó, el Parkinson arriba en un context ja molt dur. Però, comparat amb tot això, fins i tot et diria que el Parkinson és més suau d’assimilar. El que impacta és saber que és una malaltia degenerativa i que acabaràs amb més limitacions.

Ha trobat activitats, teràpies o grups de suport a Sant Cugat que l’hagin ajudat?

Sí, i això és molt important. A través del sistema sanitari em van derivar a l’Associació de Parkinson de Sant Cugat. Aquesta entitat està a la Casa de Cultura i fan teràpies que no curen, però retarden la malaltia. Treballes mobilitat, parla, memòria i fins i tot com empassar o menjar. També hi ha exercicis per parlar més fort, perquè tendim a parlar fluix. I el fet d’estar amb altres persones amb Parkinson ajuda molt.

"Una part important és treballar la deglució i la mobilitat general"

Hi ha alguna rutina diària que li ajudi a gestionar millor els símptomes?

Sobretot caminar molt i fer exercicis de mobilitat. També continuo a casa els exercicis que ens ensenyen a les sessions. Una part important és treballar la deglució i la mobilitat general. Són rutines que ajuden a mantenir-se actiu.

Com afecta el Parkinson a la seva mobilitat i a la seva independència?

A nivell de mobilitat, el que més noto són els tremolors i la lentitud. També el risc de caigudes. L’única independència que he perdut de moment és conduir. No és que m’hagin retirat el carnet, però per responsabilitat i per les condicions de les assegurances, vaig deixar de fer-ho.

"Crec que és una malaltia de la qual encara es parla poc i hi ha molta desinformació"

Com ha influït la seva família i amistats?

Crec que és una malaltia de la qual encara es parla poc i hi ha molta desinformació. Fins i tot en l’àmbit mèdic costa de vegades diagnosticar-la. En el meu cas, tot ha estat un procés llarg i també això ho ha viscut la família. Però sí, hi ha falta d’informació i això afecta com ho viuen els de l’entorn.

Què li agradaria que la ciutadania sabés sobre viure amb Parkinson?

Que no és només tremolor. Hi ha dificultats de parla, de memòria, de força… però no és una pèrdua total de memòria com altres malalties. Hi ha moltes petites limitacions que van apareixent, i això canvia molt el dia a dia.

Quina és la idea equivocada més comuna sobre el Parkinson?

Que tenir Parkinson és que la mà tremoli. Però no és només això. De fet, a vegades la mà falla d’una manera que no controles: pots agafar un got i de cop perdre força i caure’t. I això passa sense que tu hagis fet res.

Quina importància tenen les activitats de conscienciació?

Són importants per explicar la malaltia i també perquè les autoritats s’hi impliquin més. Porto poc temps en aquest món i, el que escolto, és que falten recursos i instal·lacions adequades. Hi ha voluntaris que fan una feina molt bona, però cal més suport institucional.

Com creu que la societat podria ajudar millor?

Amb més recursos, tant a nivell sanitari com municipal. Hi ha moltes malalties, no només el Parkinson, i caldria més inversió i suport per a recerca i atenció. També caldria treballar per trobar solucions a llarg termini.

"Cal de lluitar i no pensar que ja està tot perdut"

Té algun missatge per a persones recent diagnosticades?

S'ha d'entendre que és un cop molt fred. Però el més important és ser receptiu a la informació i no quedar-se de braços plegats. Cal de lluitar i no pensar que ja està tot perdut. “Tu ets tossut, doncs sigues més tossut que la malaltia”, diria.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.