Índex
- Un hospital de dia i un quart CAP, reptes de Sant Cugat
- La IA al sistema sanitari, una tecnologia amb potencial
- Com protegir-se de les infeccions de transmissió sexual avui
- Revisions bàsiques importants per fer-se cada any
- Riures que curen, el poder de la risoteràpia als centres sanitaris
- Recuperar-se després d’una malaltia greu és possible
- Magnesi i creatina a partir dels 40. Els principals avantatges
- Malalties minoritàries: les més habituals
- Longevitat. El secret per viure més anys amb un bon estat de salut
- Consells per a una dieta amb menys ultraprocessats i més fruita fresca
- Gerard Martínez Vilavella: “A les mares els voldria dir que no es preocupin si pareixen a Barcelona”
Agraïm la col·laboració als anunciants que han confiat en l'Especial Salut del 2026: +Que Fisio, Policlínic Torreblanca, ESTIA, Caser Residencial Sant Cugat, Ortodoncia Sant Cugat, Núria Caballé Fisioteràpia, Joan Pera, Hospital Universitari General de Catalunya (HUGC), Moonz, Saldaña & Fetscher, DIR, Mútua Terrassa, ML Correduria, MCK Group i Junts.
Un hospital de dia i un quart CAP, reptes de Sant Cugat
Amb una ciutat de prop de 100.000 habitants, l’atenció sanitària és una de les preocupacions de Sant Cugat que des de fa anys reclamen un hospital públic, així com un quart CAP.
Terrenys on està previst construir l’hospital de dia a Rubí. FOTO: Estela Luengo
L’atenció sanitària és un dels pilars de la societat i Sant Cugat, amb 100.000 habitants i una població dispersa, té al davant reptes importants. En aquest moment, la xarxa sanitària pública per als santcugatencs compta amb tres Centre d’Atenció Primària (La Mina, Can Mates i Valldoreix), dos consultoris a La Floresta i Les Planes, el Centre d’Urgències Atenció Primària (CUAP) del CAP de la Mina i l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa. L’atenció pediàtrica està centralitzada al CAP de Can Mates. Tot plegat gestionat per la fundació privada Mútua Terrassa i la Generalitat de Catalunya és qui té la competència.
Futur hospital de dia
Una de les reivindicacions històriques de Sant Cugat i que comparteix amb els municipis de Rubí i Castellbisbal és la construcció d’un hospital públic per donar servei a Sant Cugat. A principis de 2024 es va anunciar la construcció d’un centre d’alta resolució entre Sant Cugat i Rubí i que hauria de donar resposta als dèficits hospitalaris d’aquesta àrea. Seria un hospital de dia, sense ingressos i per a proves complementàries i cirurgies ambulatòries. Després d’estar pràcticament un any sense notícies d’aquest projecte, la consellera de Salut de la Generalitat, Olga Pané va anunciar que aquest futur hospital de dia va anunciar que el futur hospital no serà una realitat fins a com a mínim el 2032.
Com serà el nou hospital?
El futur hospital de dia de Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal, anomenat Centre d’Alta Resolució Sanitària, estarà ubicat al carrer de Sòcrates de Rubí (a tocar de la frontera amb Sant Cugat a Sant Joan) i no disposarà tots els serveis d’un hospital convencional. Concretament, oferirà cirurgia major ambulatòria (4 quiròfans), cirurgia menor, hospitalització de dia, atenció urgent, proves complementàries, hemodiàlisi i altres proves com radiografies, endoscòpies o colonoscòpies.
Cronologia
Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal fa anys que reclamen un hospital públic propi per evitar desplaçaments a Terrassa. El projecte es va anunciar el 2005 amb el nom d’Hospital Vicente Ferrer, però la crisi del 2008 el va aturar. El 2016 també va fracassar l’intent de comprar l’Hospital General de Catalunya per fer-lo públic. Mentrestant, Sant Cugat i Rubí han passat de 138.000 a 177.000 habitants. El 2023 Salut va proposar un hospital lleuger o centre d’alta resolució. Finalment, el 2024 es va oferir un terreny a Rubí i, de moment, la Generalitat treballa en el pla funcional, posant com a data mínima perquè entri en funcionament l’any 2032.
Hospital privat
Per altra banda, HM Hospitales invertirà 50 milions d’euros per la construcció d’un nou hospital privat que se situarà en una parcel·la de 7.000 metres quadrats a l’avinguda d’Europa, entre l’Augusta Pàdel i l’estany de la Guinardera.
Necessitat d’un quart CAP?
Sant Cugat fa anys que debat sobre si és necessari un quart Centre d’Atenció Primària (CAP) davant l’augment de població. Actualment, la ciutat compta amb tres CAP’s (La Mina, Can Mates i Valldoreix). El darrer CAP que es va posar en funcionament va ser el de Can Mates quan Sant Cugat comptava amb una població de prop de 85.000 habitants, aproximadament 15.000 menys que ara. I és que, segons els criteris de planificació de l’atenció primària a Catalunya, cada CAP sol cobrir aproximadament entre 5.000 i 30.000 habitants. En el cas de Sant Cugat això suposa una mitjana d’uns 31.600 habitants per centre, una xifra lleugerament per sobre del rang habitual.
Possible ubicació
Aquesta preocupació santcugatenca ha arribat fins a la Generalitat. De fet, Candela Calle, gerent de la regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord, va assegurar que estan estudiant si cal ampliar els serveis d’atenció primària a Sant Cugat per l’augment de la població i, en aquest sentit, no va descartar la construcció d’un quart CAP com a possibilitat. Originalment, es proposava el barri de Sant Francesc com a ubicació, encara que recentment, l’alcalde, Josep Maria Vallès, va situar aquest equipament en el futur barri que s’està planejat a Ca n’Ametller.
La IA al sistema sanitari, una tecnologia amb potencial
La IA ja ajuda els sanitaris en la gestió de les dades dels pacients. FOTO: Cedida
La intel·ligència artificial comença a obrir-se camí dins del sistema sanitari amb l’objectiu de millorar processos, reduir càrregues administratives i facilitar l’anàlisi de grans volums de dades mèdiques. Tot i això, la seva implantació encara és incipient i es troba en una fase inicial d’exploració.
Segons explica l’enginyer biomèdic i expert en intel·ligència artificial d’ASHO, Gonzalo Hernández, el sector sanitari encara està començant a integrar aquestes tecnologies. “Estem en una fase preliminar en què existeixen poques solucions realment implementades d’intel·ligència artificial en el sistema sanitari”, assenyala.
Així i tot, cada vegada hi ha més iniciatives que busquen incorporar aquestes eines en el dia a dia dels hospitals. Una de les principals oportunitats de la intel·ligència artificial és ajudar a gestionar la gran quantitat d’informació que genera el sistema sanitari. Això pot facilitar la feina dels professionals i permetre una millor organització de les dades dels pacients.
En aquest sentit, Hernández subratlla que la tecnologia ha d’actuar com una eina de suport i no com un substitut dels professionals. “Sempre és necessari un component humà que supervisi aquests sistemes i garanteixi que funcionin correctament”, afirma. Un dels grans reptes de l’aplicació de la intel·ligència artificial en sanitat és la protecció de les dades dels pacients. La informació mèdica és especialment sensible i requereix sistemes de seguretat molt estrictes.
Per aquest motiu, moltes solucions treballen amb dades anonimitzades i amb sistemes que impedeixen identificar els pacients.
Com protegir-se de les infeccions de transmissió sexual avui
L’augment de casos podria estar relacionat amb un major control. FOTO: Cedida
Els casos d’infeccions de transmissió sexual han augmentat a Sant Cugat, especialment els de clamídia i gonorrea. Davant aquesta tendència, els experts insisteixen en la prevenció.
Els casos d’infeccions de transmissió sexual han augmentat en els darrers anys a Sant Cugat. Segons dades del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (CEEISCAT), la clamídia gairebé s’ha duplicat en cinc anys, passant de 49 casos el 2019 a 88 el 2023. També la gonorrea ha experimentat un increment, amb 59 casos registrats el 2023 davant dels 31 del 2019. Aquestes xifres evidencien una tendència a l’alça d’aquest tipus d’infeccions, especialment entre la població jove.
Davant aquest augment de casos, els professionals recorden la importància de la prevenció i del control periòdic de la salut sexual. La psicòloga, sexòloga i divulgadora especialitzada en teràpia sexual i de parella Rut Canals assenyala que l’increment de diagnòstics no sempre significa necessàriament que hi hagi més infeccions, sinó que també pot respondre a un major control i conscienciació.
“Jo penso que no és que no es prengui tanta precaució. Cada vegada hi ha més educació sexual i la gent sap que és important posar-se el preservatiu. El que sí que hi ha cada vegada més és control”, explica. Segons la sexòloga, cada cop més persones entenen la salut sexual com una part de la salut general i opten per fer-se revisions periòdiques.
En el cas de la clamídia, aquest control és especialment rellevant perquè sovint no presenta símptomes. “És una ITS que en principi no té per què donar símptomes i només es pot detectar amb una prova senzilla”, apunta.
Principals consells de prevenció
Pel que fa a la prevenció, Canals recorda que l’ús del preservatiu continua sent la principal eina per reduir el risc de transmissió en les relacions sexuals, siguin vaginals, anals o orals. A més, recomana fer-se proves de manera regular, especialment quan es tenen noves parelles o relacions esporàdiques.
“Sempre que estrenes parella nova, aquesta hauria de venir amb un diagnòstic net d’ITS, perquè és molt fàcil contagiar-se”, afirma.
La sexòloga també destaca la importància de parlar obertament de salut sexual amb les persones amb qui es tenen relacions íntimes. “És important que hi hagi comunicació amb les persones amb qui tens relacions. Poder dir si t’has fet proves o quan te les has fet és important perquè és salut”, sentencia.
Revisions bàsiques importants per fer-se cada any
revisions periòdiques
Les revisions periòdiques permeten detectar problemes de salut de manera precoç i prevenir malalties abans que apareguin símptomes
- Analítica de sang. Permet controlar indicadors clau (colesterol, sucre en sang, funció renal o hepàtica) i detectar alteracions metabòliques o hormonals
- Revisió oftalmològica. Ajuda a detectar problemes visuals, glaucoma o degeneració ocular. També útil per ajustar la graduació i prevenir la fatiga visual.
- Revisió odontològica. Una visita anual al dentista ajuda a prevenir càries, malalties de les genives i altres problemes bucodentals.
- Otorinolaringologia. La revisió de l’oïda, el nas i la gola permet detectar problemes d’audició, infeccions recurrents o alteracions respiratòries.
- Ginecologia (dones). Inclouen exploració, citologia o control mamari. Permeten detectar alteracions hormonals, infeccions o càncers ginecològics.
- Urologia (homes). Ajuden a detectar de manera precoç problemes de pròstata o altres alteracions.
Riures que curen, el poder de la risoteràpia als centres sanitaris
Pallapupas fan servir l’humor com a mètode terapèutic. FOTO: Yaiza Nieto
La risoteràpia s’ha anat incorporant progressivament com a eina de benestar en diferents iniciatives vinculades al sistema sanitari català. El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha impulsat en els darrers anys programes de promoció de la salut emocional i comunitària on activitats com el riure, el joc o la dinàmica corporal tenen un paper rellevant per reduir l’estrès i millorar l’estat d’ànim.
La risoteràpia als centres sanitaris catalans
Alguns hospitals i centres de salut han incorporat tallers de risoteràpia dins de programes de benestar emocional, especialment en àmbits com la salut mental comunitària, la gent gran o el suport a pacients amb malalties cròniques. També hi contribueixen iniciatives com la de l’organització Pallapupas, que treballa dins dels hospitals amb un mètode propi basat en tècniques d’arts escèniques, clown i escolta activa. Aquests professionals col·laboren amb el personal sanitari i intervenen en espais com quiròfans, sales de tractaments, UCI o plantes d’hospitalització per reduir la por i l’angoixa dels pacients.
Els principals avantatges
Diversos estudis citats en iniciatives de salut pública assenyalen que el riure ajuda a reduir els nivells de cortisol, l’hormona associada a l’estrès, millora l’oxigenació del cos i estimula la producció d’endorfines.
Recuperar-se després d’una malaltia greu és possible
L’acompanyament de les entitats és clau. FOTO: Cedida
Després del tractament, moltes persones han d’afrontar seqüeles físiques, emocionals i socials que requereixen temps, suport i recursos. La societat té el repte d’acompanyar millor en aquesta etapa.
A Catalunya cada cop hi ha més diagnòstics de càncer, però també més supervivència i qualitat de vida dels pacients.
Segons les últimes dades fetes públiques per la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC), l’any 2025 es van diagnosticar 43.633 nous casos a Catalunya, una xifra lleugerament superior a la de l’any anterior. L’augment s’explica en part per l’envelliment de la població i per la millora dels sistemes de detecció precoç, que permeten identificar tumors en fases més inicials.
“Cal potenciar les entitats de pacients en l’acompanyament”
Malgrat aquest increment, les dades també mostren que la supervivència continua millorant. La taxa de supervivència relativa als cinc anys és del 66,2% en dones i del 54,2% en homes, una evolució que reflecteix els progressos en diagnòstic, tractaments i seguiment dels pacients. Yolanda Rueda, CEO de Nephila, va assenyalar en una jornada de la federació que molts pacients necessitaven gestionar les seqüeles després d’un càncer i va reclamar més acompanyament en l’alta hospitalària i en el pas cap a l’atenció primària. També va proposar disposar d’un professional de referència un cop finalitzat el tractament i continuar impulsant la recerca sobre les seqüeles de la malaltia. A més, va defensar sensibilitzar la societat i les empreses per facilitar la tornada a la feina i reforçar l’acompanyament emocional amb psicooncòlegs. I va reivindicar “potenciar el paper de les entitats de pacients en tot l’acompanyament de les persones afectades”.
Consells per fer esport de nou
- Escolta el teu cos. Si apareix dolor, cansament excessiu o mareig, atura’t
- Sigues regular. És millor fer sessions curtes i freqüents que exercici intens de manera puntual.
- Tria activitats suaus. Caminar, estiraments o exercicis de mobilitat
Magnesi i creatina a partir dels 40. Els principals avantatges
A partir dels 40 anys, el cos experimenta canvis naturals que es poden pal·liar amb magnesi i creatina. FOTO: Cedida
A partir dels 40 anys, el cos experimenta canvis naturals com la pèrdua progressiva de massa muscular, més fatiga o una recuperació física més lenta. Però alguns suplements com el magnesi o la creatina poden revertir aquesta situació.
- Menys fatiga. Uns nivells adequats poden ajudar a reduir la sensació de cansament. A més, la creatina pot contribuir a mantenir la lucidesa mental.
- Manteniment de la massa muscular. La creatina és un compost natural que proporciona energia als músculs durant esforços intensos.
- Millor descans. El magnesi afavoreix el relaxament muscular i pot contribuir a millorar la qualitat del son.
- Més energia durant l’activitat física. La creatina augmenta la disponibilitat d’energia als músculs durant exercicis curts i intensos.
- Suport per a un envelliment actiu. Com a suport de l’exercici regular i l’alimentació equilibrada, el magnesi i la creatina poden ajudar a mantenir la força, la vitalitat i la capacitat funcional.
- Recuperació muscular. La creatina ajuda a millorar la recuperació postexercici, ja que contribueix a restaurar les reserves d’energia dels músculs.
Malalties minoritàries: les més habituals
Moltes de les malalties minoritàries es detecten a la infància. FOTO: Cedida
A Europa es considera malaltia minoritària aquella que afecta menys de 5 persones per cada 10.000 habitants. Tot i ser poc freqüents, afecten entre el 6% i el 8% de la població mundial.
Segons diferents organismes internacionals, s’han identificat milers de malalties minoritàries. L’organització europea EURORDIS en calcula unes 6.000, mentre que l’Organització Mundial de la Salut n’identifica prop de 5.500. Per la seva banda, la Federació Espanyola de Malalties Rares (FEDER) situa la xifra en més de 7.000 patologies diferents, moltes d’elles d’origen genètic. La majoria es manifesten durant la infància i sovint comporten dificultats de diagnòstic, ja que els símptomes poden ser poc específics o similars als d’altres patologies.
A Catalunya, com a la resta d’Europa, aquestes malalties afecten milers de persones. Tot i la baixa prevalença individual, el seu impacte global és elevat perquè moltes són cròniques, degeneratives o requereixen seguiment mèdic especialitzat durant tota la vida.
Entre les malalties minoritàries més conegudes hi ha la fibrosi quística, l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), la malaltia de Huntington o diverses malalties metabòliques hereditàries.
La recerca i la cooperació internacional són clau per avançar en el diagnòstic precoç i el desenvolupament de nous tractaments. Tot i que cada malaltia és poc freqüent, el conjunt de malalties minoritàries afecta milions de persones arreu del món.
Longevitat. El secret per viure més anys amb un bon estat de salut
Ball de Màscares de la Gent Gran a La Unió Santcugatenca. FOTO: Bernat Millet
L’esperança de vida no ha deixat de créixer en les darreres dècades gràcies als avenços mèdics i a la millora de les condicions de vida. Però, més enllà de viure més anys, és important fer-ho amb qualitat
Sant Cugat és la ciutat catalana de més de 50.000 habitants amb l’esperança de vida més elevada. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística corresponents a l’any 2022, els santcugatencs tenen una esperança de vida mitjana de 85,18 anys, una xifra que situa el municipi al capdavant del rànquing català i en la vuitena posició de tot l’Estat, només superat per set ciutats de la Comunitat de Madrid. Per darrere hi trobem Cerdanyola del Vallès (84,59 anys), Granollers (84,01) i Cornellà de Llobregat (84,00). En canvi, municipis com Reus, Santa Coloma de Gramenet o Lleida presenten les xifres més baixes del país. La mitjana catalana se situa en 83,49 anys.
Diversos estudis apunten que aquesta longevitat no és fruit d’un sol factor, sinó de la combinació de benestar econòmic, accés a serveis sanitaris, entorn verd, educació i hàbits de vida saludables. Sant Cugat, amb una elevada qualitat ambiental, una xarxa d’equipaments consolidada i una població amb alt nivell educatiu, exemplifica com el context social i urbà pot influir en la salut i la longevitat de la població. Però, quin és realment el secret per viure més anys i fer-ho amb bona salut? Informes de l’Organització Mundial de la Salut apunten que l’augment de l’esperança de vida respon principalment a dos factors: la millora de la supervivència al llarg de la vida i el desenvolupament socioeconòmic de les societats.
En els darrers cinquanta anys, els avenços en salut pública, la millora de les condicions de vida i l’accés a serveis sanitaris han fet que cada vegada més persones superin les etapes inicials de la vida i arribin a edats avançades. En els països amb més recursos, a més, també ha augmentat la supervivència en la vellesa gràcies a una millor atenció mèdica i a polítiques de salut pública. Tot plegat ha fet que avui la major part de les morts es produeixin en edats més avançades i que l’esperança de vida continuï augmentant. Així doncs, les revisions mèdiques periòdiques, l’exercici físic regular, una alimentació equilibrada i mantenir una vida social activa són alguns dels factors que contribueixen a arribar a edats avançades amb una bona qualitat de vida i mantenint l’autonomia personal.
L’entorn favorable de Sant Cugat, amb molts centres mèdics, zones verdes i equipaments esportius, contribueix a fomentar hàbits saludables i una vida activa entre la població. Això explicaria perquè el municipi destaca en esperança de vida i esdevé un exemple de com les ciutats poden influir positivament en la salut i la qualitat de vida dels seus habitants.
Consells per a una dieta amb menys ultraprocessats i més fruita fresca
Mercat de pages de Valldoreix. FOTO: Bernat Millet
Cada vegada més veus alerten de l’impacte dels aliments ultraprocessats en la salut i recomanen tornar a una alimentació basada en productes frescos. A Sant Cugat, els productors locals i els petits comerços ofereixen productes frescos que faciliten seguir una dieta més saludable.
A Sant Cugat hi ha molts productors locals i comerços petits que aposten per la qualitat i la frescor dels aliments, amb productes de proximitat i de temporada. En aquest context, reduir el consum d’aliments ultraprocessats és una de les recomanacions que cada vegada repeteixen més nutricionistes i organismes de salut. Aquests productes acostumen a contenir grans quantitats de sucres afegits, greixos refinats, sal i additius, mentre que una alimentació basada en productes frescos i mínimament processats contribueix a una dieta més equilibrada i saludable.
Els principals consells
Entre els consells més habituals per reduir els ultraprocessats hi ha:
- Prioritzar aliments frescos
- Cuinar més sovint a casa
- Llegir les etiquetes dels productes
- Evitar aquells amb llistes llargues d’ingredients o additius.
- Substituir productes industrials, com plats preparats o snacks, per alternatives més naturals com fruita, fruits secs o verdures.
En aquest sentit, cada vegada més comerços especialitzats aposten per productes frescos i de proximitat per facilitar una alimentació més saludable en el dia a dia. A Sant Cugat la botiga d’alimentació TOT BO té un assortiment de productes frescos. “Com que no treballem amb les maneres de distribució de les grans superfícies, podem oferir el producte més fresc i això li dona al client una durabilitat millor”, assegura Marc Almiñana. A més, en aquest establiment es cuida l’alimentació saludable dels clients. Des de TOT BO treballen amb productes de IV gamma saludable, elaborats amb verdures fresques i sense gasos ni conservants artificials. “En la IV gamma que oferim a la botiga no elaborem amb gasos. Tot el que elaborem és totalment natural i no fem termosegellats. És la manera de diferenciar-nos“.
Reduir el consum d’ultraprocessats i apostar per productes frescos és un pas senzill per millorar la qualitat de l’alimentació. Prioritzar aliments naturals, de proximitat i mínimament manipulats permet seguir una dieta més equilibrada sense renunciar a la comoditat del dia a dia. En aquest sentit, comprar en comerços de proximitat també pot contribuir a una alimentació més saludable, ja que els circuits de distribució més curts permeten que els productes arribin a la botiga amb més frescor i en millors condicions per al consum. Com recordava el pare de la medicina, Hipòcrates, segons la història li ha atribuït: “Que el teu aliment sigui la teva medicina i que la teva medicina sigui el teu aliment.”
Gerard martínez vilavella: “A les mares els voldria dir que no es preocupin si pareixen a Barcelona”
Equip d’investigació en ressonància magnètica de l’Hospital del Mar. Investigador a l’estudi publicat a la revista Environment International que relaciona la mala qualitat de l’aire i l’alentiment del desenvolupament cerebral dels nadons.
Gerard martínez vilavella, Equip d’investigació en ressonància magnètica de l’Hospital del Mar. FOTO: Cedida
Quin és l’origen de la investigació que relaciona el desenvolupament neuronal dels nadons i la cointaminació de l’aire?
Aquest estudi l’hem fet en col·laboració amb els companys de l’ISGlobal, que fa anys que investiguen el tema de la qualitat de l’aire i com poden afectar els factors ambientals, sobretot, en el desenvolupament dels nadons. L’hem situat dins d’un projecte europeu que intentava fer un pas més enllà en l’estudi de la contaminació.
El que es va fer va ser monitorar mares voluntàries durant l’embaràs per veure quin tipus de contaminants ambientals, o factors biològics i personals, podien afectar el desenvolupament dels nens. Al final sorgeix d’un dubte molt clar: cada vegada, científicament, s’ha demostrat que ja a la panxa de la mare, abans del naixement, les coses que li passen a la mare poden afectar el desenvolupament cerebral dels nens un cop han nascut.
Quines són les principals conclusions que heu extret de la investigació?
En termes generals, la idea principal que tenim és que la contaminació ambiental endarrereix la maduració cerebral dels nens. Ara bé, això té matisos i aspectes més concrets. Quan parlem de contaminació ambiental, nosaltres ens hem fixat en unes partícules molt concretes, les PM2.5, que són partícules molt petites, de 2,5 micres. Aquestes partícules poden contenir diferents components potencialment nocius, com el carboni negre o metalls pesants, però també oligoelements essencials com el coure, el zinc o el ferro. El que trobem és que les mares que han estat exposades a més contaminants d’aquest tipus tenen nens que, quan tenen un mes de vida, presenten un nivell de mielinització més baix.
Mielinització?
És un procés pel qual les connexions neuronals es cobreixen d’una substància que es diu mielina. I què és el que fa aquesta mielina? Fa que la comunicació entre les diferents parts del cervell sigui més ràpida i més eficient. Per dir-ho d’una manera entenedora, és com si tinguessis unes connexions elèctriques i el cable que les envolta fes que funcionessin millor. Quan les fibres estan mielinitzades, el cervell funciona de manera més ràpida i més eficient. Hi ha millor comunicació entre les diferents parts. Per tant, és clarament un indicador de maduració cerebral.
Ens hem de preocupar?
El missatge més important que volem transmetre és que el fet que hi hagi aquestes partícules produeix un canvi en el desenvolupament normal del cervell. Ara bé, el que no volem és alarmar. No podem dir que això segur que significarà que cognitivament estaran pitjor, perquè això no ho sabem.
El que això ens porta a dir és que hem de seguir controlant la qualitat de l’aire i continuar fent cas a les recomanacions de l’OMS i dels organismes europeus, que indiquen que cal reduir aquesta contaminació, perquè veiem que hi ha una afectació. Però, per poder dir que això segur que és negatiu, hauríem de fer un seguiment més longitudinal amb aquests nens i veure si aquesta menor mielinització s’acaba traduint en problemes cognitius, comportamentals o emocionals.
Així doncs, un consell pràctic per a les mares de Barcelona seria dir: no us preocupeu. Tot indica que hi ha canvis, però no voldria que el missatge fos sortir de casa el menys possible o marxar a la muntanya perquè els vostres fills sortiran malament si pariu a Barcelona.
Quins són els pròxims passos en aquesta línia de recerca?
El període fetal i els primers mesos de vida dels nadons són una etapa crítica per al desenvolupament cerebral. Sabent la complexitat de tot el que hi succeeix en aquest moment, ara estem en un procés d’intentar entendre cada vegada millor què és el que està passant.
Si en el futur s’han de definir polítiques per millorar la qualitat de l’aire, es faran. Però ara no volem alarmar.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok