L'Autònom, el gran desconegut (XVIII)

Quan un es fa autònom per muntar un negoci, pensa que podrà estalviar-se moltes angoixes (anar lluny amb cotxe cada dia amb cues, o agafar dos autobusos, aguantar al cap si està de mal humor o als companys quan no tenim ganes de fer-ho, rebre un sou que ens sembla poc, matinar molt, etc.) i ens pensem que per fer-nos autònoms serem més feliços per no haver de patir el mencionat a dalt. Però l'única cosa que estem fent és canviar unes angoixes per altres. 

És possible que en comptes de treballar vuit hores siguin dotze. No et llevaràs d'hora, sinó a l'alba, perquè no deixaràs de pensar que has de posar-te en marxa o no trauràs el negoci endavant, recordant un client que no has contestat o bé alguna idea nova que et farà saltar del llit.

Pot ser tens insomni perquè no deixes de pensar que si aquell mes no factures, no menges. Podràs portar als nens al col·legi, però continuaràs treballant a la nit. No hauràs d'aguantar al teu cap, però el teu "cap" no podrà deixar de pensar i no podrà descansar un minut, perquè la feina deixarà de ser una cosa que pots deixar quan tanques la porta, per convertir-se en un tema que portaràs a sobre com una motxilla dia i nit. Amb molt més esforç rebràs el mateix econòmicament. I en aquestes condicions, veure clarament el que comparteixes amb hisenda és molt més dur.