25 anys de l'okupació de la Masia de Torreblanca

La festivitat local de Sant Medir va tenir un protagonista ben diferent l’any 1999. Com mana la tradició, es va celebrar l’aplec al bell mig de Collserola, però un grup de joves va protagonitzar un aplec alternatiu: l’okupació de la Masia de Torreblanca. L’acció la va reivindicar un grup que es feia dir Les masoveres i Misifú i seria el tret de sortida a un conflicte entre societat civil i administració pública que duraria més de dos anys. I és que la Masia, de propietat municipal, serviria com a epicentre de les reivindicacions del jovent organitzat de Sant Cugat del tombant de segle.

Quina era la situació? A finals del segle XX Sant Cugat tenia poc més de 50.000 habitants i tot just havia començat el boom urbanístic en barris com el Parc Central o Coll Favà. En aquell moment la mitjana d’edat de la ciutat és de 36 anys i el 22% de la població té entre 15 i 29 anys. L’origen del conflicte és la manca d’espais i polítiques per a aquesta franja d’edat i una gairebé inexistent oferta d’oci (només hi havia la discoteca Chic). A aquesta mancança se li ha de sumar la dificultat de l’accés a l’habitatge que ja llavors expulsava molts joves de la ciutat per no poder-se independitzar al seu municipi.

En contrast amb aquestes dades, Sant Cugat és ric en vida associativa i hi ha diverses entitats molt actives i amb alta consciència social i política. Noms com Maulets, les JERC, Sarau, el Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat o el Grup de Natura són algunes de les associacions més actives. És en aquell moment que diversos joves d’aquestes associacions plantegen que cal fer un pas endavant en les reivindicacions. Aniol Pros, un dels membres de Maulets en aquell moment recorda com es va gestar la idea: “No ens sentíem representats ni atrets cap a una ciutat que tenia clares mancances respecte dels joves. Faltaven espais socials i de participació i vam abordar-ho en una reunió d’entitats celebrada a l’Ateneu. En un moment d’auge del moviment okupa va sorgir la idea de fer seu un espai abandonat i convertir-lo en el centre neuràlgic de totes aquestes reivindicacions”.

Més info: Torreblanca, una masia que amaga segles d'història

El moviment, en un inici, no tenia una organització com a tal. Els joves que van decidir okupar Torreblanca ho van fer a títol individual, però un cop dins ja van batejar el col·lectiu com Les masoveres i Misifú i aviat van rebatejar la masia com el Casal Social Okupat. Uns cinquanta joves van protagonitzar l’acció coincidint amb Sant Medir (que queia en dissabte) perquè era clau passar les primeres 48 hores sense ser desallotjats. A partir de llavors seria molt més difícil, des del punt de vista legal i administratiu, fer-los fora del nou espai okupat perquè seria necessària una ordre judicial. Malgrat els intents de diàleg del llavors alcalde Joan Aymerich (CiU), els activistes no van afluixar i es van quedar a la masia. Començava una okupació que duraria dos anys i mig. Per cert, el nom de Misifú fa referència a un gat que corria per la zona ara fa 25 anys...

 

La vida al Casal Okupat

Gran part del teixit associatiu de Sant Cugat va estar actiu a Torreblanca durant aquells mesos. En el moment més àlgid de l’okupació hi havia uns vint col·lectius i entitats implicats en el dia a dia del casal i en les activitats del centre social. El Col·lectiu de Surrealisme Actiu, el Taller d’Artistes, el Col·lectiu de Sindicats de Músics són només alguns dels grups que periòdicament estan actius a la masia. El moviment va aconseguir que fins i tot la Federació d’Associacions de Veïns de Sant Cugat presentés un recurs al jutjat donant suport al projecte dels okupes davant una ordre de desallotjament. 

L’historiador i membre del Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat José Mota assegura que el símbol que es va crear a Torreblanca va ser quelcom únic. “A la casa hi havia molt bona convivència entre associacions. Molta gent va descobrir altres entitats i van començar dobles i triples militàncies. A més, molt jovent es va polititzar arran de l’okupació. Es va crear molta consciència social i es va generar molt de pensament crític i reivindicatiu”. 

Tot i que Les masoveres i Misifú va esdevenir una associació legal durant l’okupació, és l’Assemblea de Torreblanca la que gestiona què passa a l’espai okupat. Formada per una trentena de joves santcugatencs, organitzen activitats de tota mena de manera regular. Àpats populars oberts a tothom, classes de taitxí i capoeira o tallers de salsa són algunes de les iniciatives que s’hi duen a terme amb un ampli suport social. També era habitual veure-hi exposicions, participar en cicles de cinema, escoltar xerrades o debats i, òbviament, viure alguna festa nocturna que s’allargava fins a la matinada i que s’organitzava al voltant de la nova Kafeta del casal. 

 

Però no tot van ser flors i violes. El casal va rebre atacs de col·lectius feixistes d’estètica skinhead i les autoritats no van quedar-se de braços plegats. A l’estiu del 2000 es va fer un primer intent de desallotjament que no va reeixir. La Policia Nacional, seguint una demanda presentada per l’ajuntament de Sant Cugat, va intentar fer fora els okupes, però no ho van aconseguir. La imatge de diversos membres del col·lectiu despullats davant els cossos policials i enfilats dalt de la teulada de l’edifici van omplir les redaccions dels mitjans de tot el país. Sant Cugat s’havia convertit en una icona okupa.  

El declivi i la fi del conflicte

Ja amb Lluís Recoder com a alcalde l’estiu del 2001 es va posar punt final conflicte. A poc a poc l'efervescència del moviment va anar minvant. Alguns col·lectius es desvinculen de l’okupació i el Casal Okupat acaba convertit en poc més que un habitatge clandestí per a unes quantes persones. El diàleg entre l’Ajuntament i el col·lectiu va prosperar. Es va tancar un acord entre el govern municipal i els okupants, que, finalment, van prendre la decisió de marxar a canvi que Torreblanca fos gestionada per un Consell Local de Joves. Aquest òrgan va reunir diverses entitats locals d’ideologia independentista, ecologista i antimilitarista. També s’hi van sumar les joventuts dels partits polítics amb presència en el municipi. 

L’acord es va rubricar el 12 de setembre del 2001. Lluís Recoder i Guim Pros (que més tard seria regidor de la CUP) es donaven la mà simbolitzant l’entesa. El conveni incloïa un compromís per la rehabilitació de l’espai i que el Consell Local de Joves seria l’encarregat d’elaborar el Pla d’Ús i Gestió de la Masia de Torreblanca, que passarà a ser un equipament municipal per a joves gestionat per ells mateixos. Amb el pacte l’Ajuntament va recuperar la possessió de l’espai i canviava la idea inicial de fer-hi un museu. En altres paraules, el moviment va veure complert un dels seus objectius: crear un espai destinat als joves de la ciutat. Avui en dia la Masia de Torreblanca és la seu de l’Oficina Jove.  

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.