Amorós (AFES): “Estem a favor de retirar el concert a les escoles concertades”

Xènia Amorós és la presidenta de la Coordinadora d’AFES de Sant Cugat des de fa aproximadament un any i mig. Aquest any, les escoles han estat protagonistes de l’actualitat arran de la situació del coronavirus, per això i per la bona atenció que té Amorós de cara als periodistes, la redacció del TOT l’ha escollit personatge de l’any. La coordinadora està formada per gairebé totes les escoles de primària i secundària de la ciutat. Parlem amb ella de la situació de l’educació a Sant Cugat.

És personatge de l’any pel  TOT Sant Cugat. Com ho va rebre?

Amb sorpresa i em va fer il·lusió. Quan em vau trucar vaig pensar que ho fèieu per preguntar-me sobre el moment crític en què es trobaven les escoles pels contagis. Ja estava pensant què havia de dir. I em va venir aquesta sorpresa.

La coordinadora acull pràcticament totes les escoles de secundària i primària de Sant Cugat. Però tenen relació amb les associacions de les escoles concertades o privades?

Considero que tenim interessos contraposats. Pensem que un dels problemes de Sant Cugat és la segregació escolar i l’existència d’una doble xarxa de pública i concertada és un dels motius d’aquesta situació. És molt difícil establir eines de treball conjuntes quan part dels recursos que s’haurien d’estar destinant a una educació pública, de qualitat i inclusiva es dediquen a empreses privades o fundacions. Entenem que no tenim espais de treball conjunt.

Amorós: "S’hauria de caminar cap a un model de xarxa única d’escoles públiques."

Dedueixo que està d’acord amb la reirada del concert a les escoles que segreguen per sexe?

Estem a favor de retirar el concert a les escoles concertades de Sant Cugat, a totes elles, a les que segreguen per raó de sexe, evidentment, però no hi ha només aquesta segregació, les segregacions són múltiples: per raons econòmiques, per capacitat... per molts motius amb aquesta doble xarxa s’està segregant. S’hauria de caminar cap a un model de xarxa única d’escoles públiques. A Sant Cugat l'any passat després de la preinscripció de P-3 sobraven 4 línies d'escoles concertades. Dues es van tancar i, evidentment, no se'ls ha pagat, però les altres dues si que es mantenen perquè estan repartides. Aquest any tornaran a oferir totes les línies. I això és un problema del municipi. S'hauria d'adaptar les places a les necessitats d'escolarització, és a dir, no oferir més places de concert educatiu que aquelles que efectivament necessita el municipi, i, ara, n'estem oferint més. A més a més, la voluntat de les famílies des de fa 10 anys cap és clarament una tendència de preferència cap a les escoles públiques. Necessitem adaptar les escoles públiques de tots els recursos i a poc a poc anar desconcertant.

Com han viscut les famílies des del confinament del març del 2020, fins a aquesta última tornada a l’escola al gener amb plena onada?

Ara com ara, amb aquesta situació de tancament, de confinament, de contagi extrem... Nosaltres no creiem que les escoles s’hagin de tancar, però sí que les famílies tinguin permisos de cura, perquè és molt complicat poder fer-te càrrec de la cura si has de continuar treballant.

Vol dir que els pares es puguin agafar la baixa si tenen nens confinats?

Exactament, perquè sinó què fas amb aquestes criatures? Si tu has d’anar a la feina i els nens no poden anar a l’escola, caldria que hi hagués aquests permisos per a les cures de manera que si hi ha un tancament et puguis quedar a casa amb els teus fills i acompanyar-los educativament en el temps que no puguin anar a l’escola.

Aquests confinaments, i sobretot el primer confinament, afectaran en l'educació dels infants?
Segons estudis de l'autònoma afectarà especialment als més vulnerables, els que ja tenien una situació de d'avantatge educatiu.

La zonificació escolar ha passat de 2 a 5 zones. Era una petició de la coordiandora.

Des de fa temps pensaven que feia falta una zonificació que potenciés la idea d’escola de barri que conformés unes escoles amb una comunitat educativa que reflectís la realitat del seu barri i no es produïssin gamificacions, ni efectes crida d’escoles de moda, ni efectes fuga d’escoles que, per algun motiu, cauen amb antipatia. Això potencia una idea mercantilitzada dels que és l’educació pública. L’educació pública és un dret dels infants, els infants tenen dret a una educació de qualitat independentment de la capacitat de les seves famílies de triar.

No té cap ‘però’ aquest repartiment?

Som favorables que s’hagin fet zones més petites, perquè lluita contra la segregació escolar. Segons les dades de la fundació Bofill, estem al top 10 dels municipis amb més segregació escolar. També, perquè afavoreix un tipus de mobilitat més sostenible. Però ens preocupa que hi ha alguna zona en què no s’ofereixen prou places públiques per la necessitat d’escolarització que hi ha. És a dir, hi ha més infants que s’han escolaritzat a la pública a l’any anterior que places públiques que s’ofereixen aquest any. S’ha de garantir que totes les zones educatives tenen prou ofertes de places públiques.

Hi ha pares que veuen amb aquesta zonificació un ataca a la llibertat de les famílies a escollir centre educatiu.
No comparteixo aquesta mirada, perquè entenc que el dret de l'educació és un dret de l'infant. En cap cas les famílies tenen limitat la capacitat de triar, poden triar el que vulguin com si volen anar a Sant Cugat o a la Cerdanya. Poden triar l'escola que vulguin de qualsevol escola de Catalunya, però la prioritat la tindran aquells infants que viuen a prop i que els hi toca per zona.

 Amorós: "Hi ha escoles que tenen més infants vulnerables dels que en realitat hi ha en la seva zona d'influència"

Suposo que en sou conscients que existeix la picaresca de pares que s'empadronen a altres cases per tenir més punts a l'hora d'anar a una escola determinada.
Sí, però la incidència d'aquest problema tampoc és tan gran. És trist que no es pugui entendre que l'educació és un bé comú i no un dret individual. Com a societat hem de vetllar per la millor educació per a tothom. Al final una bona educació per la meva filla o fill és aquella que garanteixi la igualtat d'oportunitats per a tothom. Aquesta idea de les famílies del fet que jo vull el millor per al meu i m'és igual com els hi vagi ala altres... doncs estan amb el teu dret, però no és una visió compartida. Les AFES, en aquest sentit, ens vam posar d'acord molt fàcilment, ho teníem totes clar que calia lluitar per unes escoles de barri que reflecteixin la realitat del seu entorn. Un dels problemes que teníem a Sant Cugat és que teníem més segregació escolar que segregació residencial, això vol dir que, les escoles no reflecteixen la realitat del seu entorn. Per exemple hi ha escoles que tenen més infants vulnerables dels que en realitat hi ha en la seva zona d'influència. Hi ha concentració d'alumnat vulnerable i d'alumnat privilegiat. Això cal canviar-ho i el canvi de zonificació va cap aquesta direcció.

Un dels principals temes de citat és l'escola La Mirada. S'ha parat de moment la construcció? Quina és la posició de la coordinadora?
La necessitat de la construcció de l'escola és evident. Amb això està d'acord tothom. La prioritat ha de ser la construcció de l'escola, cada vegada s'està fent més difícil perquè l'escola va creixent. Cada vegada es troben amb menys espai i això ja comença a generar problemes en la gestió quotidiana del centre. Ha de ser una prioritat absoluta.

Hi ha la necessitat d'una 13a escola pública tal com s'havia parlat temps enrere?
Sembla que les dades de naixement indiquen un cert decreixement, no hi ha un creixement de les natalitats, per tant, no sembla que ara mateix sigui una necessitat aquesta nova escola. Però també és cert que cada vegada hi ha més desig de les famílies d'escollir centres públics. Amb les dades anuals de les matriculacions veiem com l'elecció de centres concertats religiosos va decreixent, i això s'haurà de tenir en compte. No es pot obligar cap família a portar els seus fills a un centre religiós, i menys, de pagament, doncs d'alguna manera s'haurà d'atendre la demanda d'escola pública. Quan aquesta pressió sigui massa gran, esperem que ja hi hagi una altra escola.

Quines mancances hi ha més en educació a Sant Cugat?
Una de les coses que podrien millorar és que les escoles bressols tinguessin un preu més assequible. Això sí que depèn del municipi. Hi ha poques coses que un ajuntament pugui fer en educació, però sí que en les escoles bressol municipals hi tenen a dir. El preu d'una escola bressol a Sant Cugat és un preu molt alt. Hi podria haver una aposta política clara per a destinar recursos a les escoles bressols. Aquesta seria una bona política de conciliació. Una de les altres coses és el manteniment dels centres, si bé la titularitat és d'educació el manteniment depèn de cada municipi. Aquí l'ajuntament té la responsabilitat.

Què en pensa de la decisió judicial d’obligar a fer el 25% de les classes en castellà? Va en contra de la igualtat d’oportunitats i de la inclusió?

Si estem d’acord que les llengües són un patrimoni cultural de les comunitats, i que el català és una llengua minoritzada, que, segons alerten lingüistes com la Carme Junyent, corre el risc de desaparèixer, també hauríem d’estar d’acord què cal que l’estat i el govern català facin mans i mànigues per preservar-lo. La immersió lingüística, a més de ser una eina per a aquesta preservació de la llengua com a patrimoni immaterial, també ha estat una eina per afavorir la cohesió social i la no discriminació. Ha permès que el català fos una llengua per a tothom. És evident que la cohesió social ha de tenir moltes més vessants que la lingüística, però ens preocupa molt que es qüestioni el model d’immersió, ja que les conseqüències poden ser nefastes a mitjà i llarg termini.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.