Amorós (Afes): "La possibilitat de triar centre educatiu no està a l’abast de tothom"

Xènia Amorós és la presidenta de la Coordinadora d'Associacions de Famílies d'Alumnes de Sant Cugat. El TOT conversa amb ella sobre la tornada a l'escola, que tornarà a estar marcada per la pandèmia del coronavirus. També aborda el debat sobre la zonificació escolar o el pagament de quotes a l'escola pública.

Més info: Curs escolar 2021-22: tot el que has de saber sobre les noves mesures

Com encareu el curs escolar?

Pel que fa a la gestió Covid i les mesures anunciades, ens queda el dubte de què passa amb els grups bombolla en el menjador escolar. Si s’han de mantenir, que no s’ha dit de manera clara, qui els paga? Qui paga aquest personal addicional? És un tema que preocupa, les famílies no poden pagar més. Estem en una situació de crisi i pujar el preu del menjador, no em sembla bona estratègia. D’altra banda, no es va dir res de com s’aborden les necessitats educatives específiques. Hi haurà més dotació pels grups bombolla? Aquest buit hi és sempre, però ara es fa encara més palès.

Quin ambient hi ha entre les famílies en aquest inici de curs? L’any passat hi havia certa preocupació i incertesa.

Per les famílies el que és prioritari és la presencialitat, i celebrem que sigui així. Preocupa el tema del menjador escolar i que el cost recaigui en les famílies. Però tots hem fet un entrenament. Potser hi ha més dubtes sobre alguns aspectes, com l’ús de les mascaretes en espais exteriors. Però no som les famílies les que hem de decidir o jutjar, perquè cadascuna tindrà la seva opinió. Penso que aquest any no hi ha la sensació d’incertesa total, sembla que ja la tinguem incorporada.

Xènia Amorós: "És important aprofitar espais exteriors"

Sobre les mesures com la mascareta o grup bombolla, com ho valoreu?

Des de les famílies se’ns fa molt difícil posicionar-nos i dir si està bé o malament. No som experts. Sí que pensem que és important aprofitar espais exteriors i que els centres tinguin el material necessari per fer les activitats lectives a l’exterior. A Sant Cugat, per sort, els centres en general tenen bastant espai exterior per fer-ho i és una oportunitat per treure’n el màxim profit possible. En la interacció, es fa un petit pas endavant i els grups bombolla ja no hauran de portar mascareta a l’exterior i podran interaccionar diferents grups, encara que sigui amb mascareta.

Quina valoració feu de com es va gestionar tot el curs passat?

Els problemes que tenia l’educació es mantenen, però sembla que han quedat amagats rere la Covid. Tenim un decret d’educació inclusiva que no s’ha desplegat i un alumnat amb necessitats específiques que no és atès com cal. Tenim les quotes que paguen les famílies de material a l’escola pública, que s’estan fent càrrec de la despesa de funcionament dels centres. Això sembla que hagi quedat amagat rere les mascaretes i no se’n parli. Els problemes que tenia la nostra educació abans, que ja eren molts, persisteixen i alguns han augmentat.

Quin impacte pot tenir tota aquesta situació als infants?

Conseqüències n’hi haurà pels infants, com per tota la societat. Com a ciutadana, crec que tota la societat patirà les conseqüències de la pandèmia i els infants en formen part, cosa que a vegades es perd de vista. No viuen en una bombolla a part. A nivell acadèmic, l’alumnat més vulnerable, sigui per les necessitats específiques o situació socioeconòmica, és el que patirà més.

Una qüestió pendent és el de la zonificació escolar a Sant Cugat.

És molt important i s’haurà de dirimir en els propers dos mesos. Aquest debat s’haurà d’encarar en el Consell Escolar Municipal i s’ha de veure si canviem el model actual de dues zones a un de menys segregador. Ara Sant Cugat té una segregació escolar a Primària i Secundària alta i molta alta. I ha de ser més sostenible a nivell ambiental, que promogui que la gent esculli les escoles de proximitat i no hagin de desplaçar-se amb vehicle privat per tot el municipi.

Amorós: "La possibilitat de triar centre educatiu no està a l’abast de tothom"

Quines conseqüències negatives creieu que tenen les actuals dues zones escolars?

Les dues grans zones, on tens molts centres per triar, s’ha vist que han empitjorat les dades de segregació escolar. Han fet que els centres educatius cada vegada hagin estat concentrant alumnat amb les mateixes característiques socioeconòmiques. La possibilitat de triar centre educatiu no està a l’abast de tothom. Ni totes les famílies tenen la mateixa capacitat cultural de triar entre diferents projectes educatius ni la capacitat logística per desplaçar-se per tot el municipi. Això fa que s’acabin concentrant per perfils socioeconòmics i provoca que tinguem centres amb una complexitat més gran que altres. L’alumnat vulnerable que està en un centre amb més complexitat o més segregació, pot acabar els seus estudis amb 2,5 anys menys de formació que l’alumnat d’un centre amb alumnat privilegiat. Aquest és l’efecte de la segregació en general. Qui més pateix la segregació és l’alumnat vulnerable. I se’n ressent la cohesió social del municipi. Si en lloc de barrejar-nos, ens separem, la convivència és més complexe.

Quina és la vostra proposta?

Cal limitar el número de centres que pugui triar cada família. Som favorables a una zonificació més dinàmica. Hi ha dos models. Una zonificació per zones fixes, delimitades geogràficament per línies, com el que tenim ara. I les zones dinàmiques, on tens com a punt de referència el teu domicili i tens accés a un número determinat de centres. Més enllà de si es fixe o dinàmic, és important limitar el número de centres. Tenir molts centres a escollir provoca desplaçaments, per exemple gent que fa 8km en cotxe cada dia per anar a l’escola. És més normal escolaritzar-se a l’escola del barri, la més propera, on pots anar caminant.

Tenint en compte que els barris estan integrats per gent de perfils socioeconòmics més o menys similars, aquesta zonificació no podria fer augmentar la segregació?

Hi ha gent que li pot preocupar que hi hagi escoles de barris privilegiats i escoles de barris més humils amb alumnes diferents. Però la segregació residencial és superior a la segregació escolar. La composició dels centres educatius no reflecteix la composició dels seus barris, hi ha més segregació escolar que residencial. D’altra banda, les polítiques educatives i la zonificació no poden corregir problemes que no són propis de l’educació. La segregació residencial s’ha de corregir amb polítiques d’habitatge.

Amorós: "Les famílies s’estan fent càrrec d’una part molt important de les despeses de funcionament del centre"

Una denúncia d’associacions de famílies és el pagament de quotes a l’escola pública. Què paguen les famílies?

Les famílies s’estan fent càrrec d’una part molt important de les despeses de funcionament del centre, com el material didàctic. El Departament d’Educació ha anat retallant aquestes despeses des de la crisi del 2008 i no s’han recuperat. S’ha vist com pràcticament s’ha privatitzat. Les famílies han sostingut el sistema públic en un moment de desinversió per part de l’administració. Això acaba generant desigualtat perquè no totes les famílies tenen la mateixa capacitat econòmica i ens trobem centres on les famílies o les AFES poden fer aportacions superiors que en altres. Dins d’un sistema públic sembla clarament anòmal, no hauríem de tenir aquestes diferències segons les capacitats econòmiques de les famílies de cada centre. No pot ser que hi hagi material didàctic que hagin de finançar famílies o que hagin de fer inversions en equipament informàtic com tauletes, ordinadors o pissarres digitals. Ens posen una espasa de Dàmocles. Les famílies volen el millor pels seus fills i, si el Departament no ho posa, ho han de pagar. Al final, depèn de les famílies si poden tenir més o menys recursos didàctics.

Un dels temes que aixeca debat a Sant Cugat és la Mirada per l’impacte ambiental que pot tenir la seva construcció. Quina és la vostra visió?

És un tema delicat. Tenim la urgència que aquesta escola sigui construïda. Fa anys que hauria d’haver estat feta i sembla mentida que encara estiguem així. Però cal tenir clar que és important respectar les recomanacions de totes les autoritats responsables de la gestió mediambiental. Hem arribat aquí per la mala gestió del govern anterior, que claríssimament ha provocat aquesta situació. Ara s’està generant una bomba de rellotgeria i un conflicte que no hauria d’existir si les coses s’haguessin fet bé. La pròpia idea que La Mirada sigui una escola de tres línies es podria revisar.

Amorós: "Volem que l’Ajuntament deixi d’oferir activitats que facin persones armades a les aules"

Una de les crítiques que heu fet des de les Afes són les activitats de la policia a l’escola. Què demaneu?

Que s’acabin les activitats amb persones armades a les aules. Volem que l’Ajuntament deixi d’oferir activitats que facin persones armades a les aules en el pla de dinamització educativa. No és coherent amb una educació que fomenta els valors de la pau. Fer fill predilecte a l’Arcadi Oliveres i, després, posar persones armades a les aules, no ens sembla coherent. Cal canviar aquestes activitats.

Està pendent el concurs de l’Oficina Municipal d’Esport. Com ho veieu?

Ens preocupa i volem estar-hi atents durant aquest any. Fins ara no hem rebut cap informació, per més que l’hem demanat. És important que es mantinguin uns valors no competitius, sinó col·laboratius. Que la inclusió vagi per davant dels resultats. No sabem en quina situació estem.  

Heu impulsat enguany els casals d’estiu. Quina valoració en feu?

Estem contents amb aquesta aposta, malgrat les dificultats, d’oferir casals públics. Es van fer durant el pic de la Covid-19 a Sant Cugat i, al principi, ens va faltar suport institucional. Però estem contents.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.