Aquells setembres de verema

Els de la meva generació, la darrera que visqué o malvisqué de la terra en aquesta vila, cada vegada que s’arriba en aquest temps no podem deixar de pensar en l’enrenou que teníem aquests dies amb la preparació de la collita principal. Era un garbuix, primer repassar totes les eines que es feien servir perquè no en faltés cap, ni haver-les de reparar.

Si això passava, ja ens refiàvem de la fira que es feia el 8 de setembre, dia de les marededéus trobades, on podíem trobar tot el que fes falta per a aquest tipus de feina. Per això era anomenada “fira de les portadores”. Un cop teníem tots els estris a punt, era el moment de reunir-nos la colla que fèiem cada any de vinyataires per fer canvi d’impressions i comentar si la verema es presentava bona, si tenia algun problema d’alguna pesta o podridura.

Durant les tres o quatre setmanes que durava la collita del raïm, quan entraves a la vila senties aquell perfum tan accentuat de la fermentació del most, i veies carros carregats amb portadores de raïm i carros carregats de caixes de fusta per anar a escollir raïm a les vinyes per portar-lo a vendre a Barcelona, en els diferents mercats, alguns fins i tot anaven al mercat de Sabadell. S’escollien les varietats més escaients com a fruita de taula, tant de blancs com de negres.