Arpali, 45 anys al centre de Sant Cugat

La història d’Arpali a Sant Cugat té el seu origen l'any 1974, quan els primers propietaris la van obrir a la mateixa ubicació actual (Valldoreix, 45). S’hi podien trobar llenços per pintar, pintures a l’oli, llibres, premsa i molts joguets. D’aquell origen encara se’n conserva el nom, la fusió de “arte, papel i libros”. L’any 1981 es va traspassar el negoci a Manel Lladós i Maria Dolors Valverde.

Una inauguració  el 23-F

La botiga va obrir amb els nous propietaris el 23 de febrer de 1981 anys, justament el dia del cop d’estat. La inauguració havia de ser a la tarda, amb amics i familiars convidats, però molts no hi van poder assistir a causa de les circumstàncies, recorda Dolors Lladós, filla del matrimoni fundador.  La primera venda va ser un sobre de cromos que va comprar un nen que passava pel carrer i va entrar en veure la botiga mig oberta. Amb el temps aquest fet ha quedat només en una anècdota. 

De papereria a copisteria

El projecte va evolucionar en pocs anys fins a convertir-se en la copisteria actual. Amb el temps, van anar eliminant serveis, com la venda de premsa, que suposava molta feina i un marge baix. També van reduir el negoci dels llibres de text per la gran càrrega de gestió que comportava, i es van quedar principalment amb novel·la i assaig, competint primer amb L’alternativa i després amb L’Alexandria.

El gran canvi va arribar amb la incorporació de la primera copiadora, quatre o cinc anys després d’obrir. I el 1990 van presentar la primera copiadora de color, una Canon CLC1, al primer Sant Cugat Actiu, a l’antic camp de futbol, a la rambla del Celler, justament on actualment hi ha l'edifici de l'Ajuntament.

Testimonis de la transformació de Sant Cugat

Des dels anys vuitanta fins avui han vist la transformació de Sant Cugat de poble a ciutat. D’un poble on “ens coneixíem tots” a una ciutat global amb clients d’arreu del món, recorden.  La vianantització del carrer Valldoreix també els va generar dubtes inicials per les dificultats logístiques, però reconeixen que avui és una artèria amb molta afluència de gent, especialment pel pas constant de gent que baixa del tren i passen pel carrer.