Enderroquen l'edifici 'aluminòsic' que va fer famós el moviment juvenil La Xesca

L'edifici del número 66 de l'avinguda Cerdanyola de Sant Cugat, que entre el 2016 i el 2020 va estar ocupat pel moviment juvenil La Xesca, ja és història. El 13 d'octubre d'aquest any van començar els treballs d'enderrocament de l'edifici per part de Derribos y Demoliciones Delta Punt i molt aviat serà un solar.

Enrere queden totes les històries humanes que es van viure al seu interior. Com les d'una veïna del barri del Monestir que va viure en aquest edifici durant 18 anys des del 1986 i que ha volgut mantenir l'anonimat en aquest reportatge. Un dia mentre els operaris feien tasques per preparar l'enderrocament, aquesta persona va explicar que en un dels pisos propers hi vivia una dona d'edat avançada que cuidava dels seus tres fills. Va marxar de l'edifici el Dia del Pilar i, curiosament, aquest any les tasques d'enderrocament de l'edifici van començar un dia després d'aquesta data. Com aquest testimoni, moltes famílies van arribar a aquesta construcció animades pel desenvolupament urbanístic de la ciutat.

Un edifici fill del desenvolupament urbanístic dels anys 60

Aquesta construcció es va aixecar a finals dels anys 60 per donar cabuda a desenes de famílies que van arribar a la ciutat per l'expansió industrial del municipi. Un creixement que a la zona de l'avinguda Cerdanyola va estar impulsat, principalment, per la fàbrica d'automoció Condiesel, tal com ha explicat l'historiador local Domènec Miquel.

L'edificació es va contemplar en el planejament urbanístic del Ministeri espanyol franquista i es va aixecar durant el mandat de l'alcalde Josep Barnils. Un edifici que, segons un planejament alternatiu que va impulsar l'Ajuntament d'aquest mateix alcalde, havia de ser el darrer de l'avinguda Cerdanyola. Però no es va arribar a aplicar mai i el barri es va quedar amb una zona verda menys i el centre de Sant Cugat amb menys zones verdes que les actuals, segons Miquel.

Una construcció víctima de l'aluminosi

D'altra banda, l'edifici del número 66, que es va aixecar davant de Cal moro, un habitatge protegit per l'Ajuntament de Sant Cugat, va ser víctima del que aleshores semblava que seria una revolució en el món de la construcció: el ciment aluminòsic. Amb tot, a la ciutat, aquest problema no ha sigut tan greu com en altres poblacions, segons ha assegurat l'historiador Miquel.

Durant bona part de la seva història, als baixos de l'edifici hi ha hagut diferents comerços. El darrer a instal·lar-s'hi va ser una botiga de cuines (Hàbitat Cuines). L'any 2006 el propietari que va comprar la finca va indemnitzar als llogaters que hi vivien per enderrocar-lo i aixecar una nova edificació perquè estava afectat per aluminosi. Però aquest no es va construir mai i el mes d'agost del 2016, el moviment juvenil La Xesca va ocupar l'edifici per instal·lar-hi un casal autogestionat per a joves del barri.

Més info: La Xesca obre les seves portes com a espai "juvenil, autogestionat i feminista"

La Xesca ocupa l'edifici per arrelar-se al barri

Per la seva banda, Alba Guerrero, membre del col·lectiu La Xesca, ha recordat amb motiu de l'enderrocament de l'edifici que l'actuació del moviment va donar resposta a moltes necessitats del barri i, en particular, va cobrir el buit d'espais socials per a joves. I ha argumentat que l'alternativa a això era fer activitats a la via pública i haver de consumir temps i recursos en demanar permisos a l'Ajuntament per poder celebrar cada activitat. Després de visibilitzar aquesta manca d'espais per als joves, és quan el moviment va decidir ocupar l'edifici.

D'aquells anys Guerrero n'ha destacat també la bona relació amb la Xarxa del barri de Sant Francesc, amb qui organitzen la Nit Jove per la Festa Major del barri."La Xesca en general tenia molt bona rebuda al barri. Evidentment, no li podem agradar a tothom i tampoc aspiràvem a això, però la sensació que teníem és que la gent del barri se l'estimava molt."

Un desallotjament per motius de seguretat, els precedents de l'enderrocament

D'altra banda, Guerrero també ha rememorat el motiu que va al·legar l'Ajuntament de Sant Cugat l'any 2019 per ordenar el desallotjament de la Xesca. En aquest punt cal recordar que aleshores alcaldia va emetre un decret en què ordenava el desallotjament de l'edifici perquè un informe tècnic va declarar "risc imminent per la salut de les persones i la seguretat de les persones o les coses". El desallotjament es va fer efectiu l'any 2020 en ple confinament per la pandèmia de la COVID-19, tot i les lamentacions de la Cup Sant Cugat per perdre "un espai autogestionat".

Més info: La Xesca assumeix el desallotjament del local, però recorda: "Som més que 4 parets"

Des del primer dia en què els joves de la Xesca van ocupar l'edifici ja sabien que patia aluminosi, tal com ha explicat Alba Guerrero, que ha recordat també que comptaven amb valoracions tècniques que havien assegurat que s'hi podia fer activitat. Després de dir això, ha criticat les campanyes dels anteriors governs del PDeCAT a l'Ajuntament de Sant Cugat per fer-los fora de l'edifici al·legant també problemes de seguretat a l'edifici.

Però, tot i disposar de valoracions que n'avalaven l'activitat a l'edifici, els membres del col·lectiu van dur a terme accions per apuntar-lo i reforçar la seguretat, segons ha recordat Guerrero. I ha defensat la seva tasca afirmant que si no hi haguessin entrat l'edifici estaria en "pitjors condicions", ja que feia vuit anys que estava buit.

"Si ha aguantat dos anys aquest edifici sense la nostra activitat i no ha caigut, si haguéssim estat nosaltres a dins mantenint-lo hauria durat molt més", ha conclòs Guerrero.

Ara, amb l'edifici a terra, la immobiliària Culmia planeja aixecar una promoció de 24 habitatges d’1 i 2 dormitoris. Una construcció que tornarà a portar vida i històries al número 66 de l'avinguda Cerdanyola de Sant Cugat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.