Cal Temerari

Nascut l’any 1924, en Pere Grau i Pla fou un dels últims pagesos de Sant Cugat, especialment conegut per ser l’últim pagès que es desplaçava de casa a la vinya amb el carro i el matxo. Era conegut amb el sobrenom de Temerari, mot que es desconeix d’on procedeix, tot i que el seu avi ja era conegut amb aquest nom.

Cada dia s’enfilava al carro i sortia de casa seva al carrer Plana Hospital per dirigirse al tros, que estava situat a Can Rabella, a Mirasol. Sovint, aprofitava el trajecte per fer una becaina i els matxos arribaven igualment a la vinya, ja que se sabien el trajecte de memòria.

Com comentava ell mateix en una entrevista feta per la Montse Sant l’any 1993 al diari santcugatenc “Els 4 Cantons”, quan tenia 25 anys un amic li va proposar treure’s el carnet de conduir (aleshores a Sant Cugat només hi havia al voltant d’uns set cotxes), però ell decidí no fer-
ho. Més tard però se’n penedí, tot i que ja no s’atreví a ferho. Així doncs, el seu mitjà de transport fou sempre el carro i els matxos. De fet, quan tenia vint anys volgué comprarse un cavall, però en comptes d’això el seu pare li va comprar un burro català, ja que segons ell, els cavalls eren per senyors i no pas per pagesos. És per aquest motiu que des d’aleshores sempre comprà matxos, animals que segons ell són més forts, dòcils i reconeixen l’amo. Cal Temerari, la casa on visqué tota la vida, és el típic exemple de casa de pagès.

Elements arquitectònics tradicionals de la construcció catalana de finals del segle XIX i principis del XX com el cup de raïm i el pou han estat protegits i restaurats gràcies a la iniciativa de l’espai autogestionat Cal Temerari, un projecte que pretén recuperar l’espai històric d’aquesta casa per obrirlo a la participació popular i treballar per a la transformació social i política.

En Pere morí el 31 de juliol del 2004 a l’edat de 80 anys sense descendència. Tot i això, el seu record ha quedat entre tots i totes aquelles que han posat la seva voluntat i esforç en preservar i conservar elements històrics que ell i molts altres pagesos de Sant Cugat feren servir durant tants i tants anys en la dura feina del camp. A tothom qui vagi a fer un àpat a la Taverna de Cal Temerari podreu observar el pou i el cup de raïm, dos elements molt comuns a qualsevol casa de pagès de l’època.