L'Aula d'Extensió Universitària inaugura el curs parlant del "nou desordre global"

La periodista santcugatenca Carme Colomina, investigadora del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs), inaugurat el nou curs de l'Aula d'Extensió Universitària de Sant Cugat amb la conferència El nou desordre global aquest dijous, 2 d'octubre, al SC Trade Centre. La periodista ha resumit la situació geopolítica internacional i l'ha definit com "un moment de canvi" i "de transformació del poder que no sabem cap a on va". 

Pel que fa a aquesta transformació del poder, Colomina ha assegurat que "la geopolítica es fa des de la competició, des de l'ús de la força i des del poder dur". "Hi ha la sensació que tornen els exèrcits i que torna una inseguretat armada", ha afegit la investigadora. 

Així mateix, Carme Colomina ha explicat que canvia la governança, que "està en crisi i qüestionada". Segons la conferenciant, "estem en un moment en què la idea de poder és cada vegada més difusa". Segons Colomina, tots aquests canvis "passen alhora", un fet que provoca una sensació de "vulnerabilitat i incertesa" tant a la ciutadania com en l'àmbit polític internacional. 

 

La Unió Europea i la necessitat de noves aliances

A banda dels canvis generals en les dinàmiques internacionals, com la pèrdua de poder del G7, la conferència s'ha centrat en el rol i les necessitats europees. "Respecte al mapa del primer soci comercial dels països, es parla d'un món a dos o món a tres". És a dir, hi ha tres potències mundials que són el principal soci comercial de la gran majoria de països a escala mundial: Estats Units, la Xina i la Unió Europea, sent aquesta última la principal sòcia de les dues anteriors.

En aquest sentit, segons Colomina, "la Unió Europea ha de fer servir el poder comercial que té per a buscar la seva capacitat d'influència arreu". Així mateix, Carme Colomina detalla que en els documents oficials de la UE, "diuen que la Xina és un rival econòmic" i "promou models de govern que no tenen res a veure amb els de la UE", però, tot i això, són socis. Colomina atribueix aquest fet als "interessos i les necessitats": "Estem en un món transaccional, perquè manen els interessos i les necessitats". 

 

Així mateix, Colomina opina que, tot i que la Unió Europea és un "soci comercial de primer ordre", està "atrapada entre dos vendavals: Xina i Estats Units". Per aquest motiu, segons la periodista, "la Unió Europea està fent canvis d'ADN". "Aquests canvis són fruit de la por i la consciència de vulnerabilitat. La UE es mostra com un poder dur quan sempre havia estat un poder tou. Hem de veure on va portant aquest canvi a llarg termini", ha assegurat Colomina.

Així mateix, durant la conferència també s'han parlat d'altres factors, com la transició demogràfica i l'envelliment de la població europea. "Europa se sent perduda i vulnerable i està intentant redefinir-se a ella mateixa", ha sentenciat l'experta. 

La tecnologia com a element estructural

Durant la conferència, Carme Colomina ha exposat que la tecnologia "vol l'accés a les dades i el control de les dades". En aquest sentit, "la UE intenta centrar-se en la protecció del consumidor, però és molt complicat", ha advertit Colomina. "Com vols liderar en regulació si no lideres en innovació?", ha afegit. 

"Com vols liderar en regulació si no lideres en innovació?"

 

La llibertat d'expressió i l'estratègia de la desinformació

Colomina també ha fet èmfasi en què és la llibertat d'expressió i quines implicacions té la seva redefinició per a la Unió Europea. "A Europa, els límits de la llibertat d'expressió estan en els discursos d'odi, i això està entrant en crisi", ha assegurat la periodista. 

Arran d'aquest fet, Carme Colomina ha obert un debat: "Com ens relacionem amb la veritat avui en dia". Segons la investigadora, es duen a terme campanyes en les quals s'utilitza la tecnologia i la intel·ligència artificial (IA) per a fomentar discursos d'odi sota el paraigua de la "llibertat d'expressió": "La Casa Blanca de Trump juga amb la IA per a crear imatges de Trump com el Papa, com el Rei o com en el famós 'Trump Gaza'". Segons Colomina, aquest ús de la tecnologia fa que hi hagi un "augment de la conflictivitat global" i que es qüestionin idees i valors que abans es consideraven comuns i compartits en diversos països del món. 

Continuant amb l'exemple dels Estats Units, Colomina ha assegurat: "Hi ha estudis que demostren que els governs utilitzen la IA per a crear confusió en els períodes electorals i per a reprimir a la mateixa ciutadania". Així mateix, "aquests governs usen l'estratègia de la desinformació per a crear caos" i, per aquest motiu "veuen els mitjans de comunicació com l'enemic". Això, al costat de l'evolució de la tecnologia, fa que hi hagi un "allau d'informació que no saps si és veritat o no" i que gairebé la meitat de la població "eviti mirar notícies i desconnecti dels mitjans de comunicació". 

 

 

La democràcia, a la baixa

La investigadora Carme Colomina ha advertit que "el nombre de democràcies al món va a la baixa, i la qualitat de la democràcia, també". De fet, Colomina assegura que els cinc països més poblats del món "estan en mans de governs autocràtics" i que hi ha una clara "involució en la democràcia nord-americana". 

"Les democràcies moren per erosió", ha conclòs Colomina. 

"El nombre de democràcies al món va a la baixa, i la qualitat de la democràcia, també"

El discurs de la por és sostenible?

Tot i això, Carme Colomina ha volgut finalitzar la conferència "en positiu". Encara que "estem en un moment de canvis globals, de crisi financera, desigualtat i institucions més febles", Colomina es qüestiona: "El discurs de la por és sostenible?". 

"En els últims mesos, comencem a intuir que hi ha moviments que reclamen que comencen a estar farts d'aquesta situació" amb mobilitzacions arreu del món, "com al Nepal amb protestes dels joves, i al Marroc sobre la inversió de capital en estadis de futbol i no en educació i sanitat", ha explicat la periodista. 

"Estem en un moment en què el discurs de la inseguretat comença a xocar amb unes poblacions que necessiten respostes i resultats. Les generacions més joves creuen que l'estat de la democràcia no només és anar a votar una vegada cada quatre anys, sinó també reclamar justícia social", ha conclòs Colomina. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.