Cernadas: “Putin mai es retirarà amb percepció de derrota"

La santcugatenca Cèlia Cernadas és periodista d’Internacional de Catalunya Ràdio des de fa 20 anys. Entre altres, va ser directora dels Quatre Cantons (Diari de Sant Cugat) i prèviament va ser periodista a Ràdio Sant Cugat. Quan va explotar la guerra a Ucraïna estava treballant molt a la zona dels Donbass, on va començar el conflicte amb Russia. L’entrevista sencera al web del TOT.

Quin és el conflicte?

És un conflicte que hereta molts problemes mal resolts des de la caiguda del mur de Berlín. La desintegració de l’URSS va ser un tema cabdal de la història contemporània, que va generar molts greuges entre qui considerava que l’URSS havia quedat humiliada. Aquest és un tema mal digerit pels actuals dirigents de Rússia que s’ha anat  aguditzat amb el llarg del temps. L’ampliació de l’OTAN cap a l’est d’Europa ha sigut una dinàmica que, des de Rússia, sempre s’ha vist amb preocupació. Sense voler justificar ningú, no hem d’oblidar que l’OTAN ha arribat a les portes de Bielorússia que és un aliat molt estret del Kremlin, aleshores, l’amenaça que Ucraïna arribés a formar part de l’OTAN és el detonant oficial. El que ningú sap respondre del tot és per què ara Putin ha decidit ordenar aquesta ofensiva a Ucraïna i no fa un any o dos. És una suma de percepció d’humiliacions per part de Putin, en un context internacional que també propicia que potser Putin hagi vist que les circumstàncies l’ajudaven; un món postpandèmia debilitat, amb una crisi important, uns Estats Units després de Trump. A Europa també ha plegat Merkel. Aquests factors Putin els pot haver vist com que l'afavorien, sumat a la seva aliança amb la Xina.

"L’amenaça que Ucraïna arribés a formar part de l’OTAN és el detonant oficial"

Diu que l’explicació oficial és que l’OTAN s’està acostant, però la no oficial? Rússia què vol dominar?

Rússia diu oficialment que no té intenció d’envair Ucraïna, però el que diu oficialment s’ha de posar entre cometes. S’ha especulat amb què Rússia vulgui consolidar la zona del Donbass, i així, crear una continuïtat territorial entre el Donbass i Crimea, que és la península que va ocupar el 2014. Ucraïna no ha estat en pau des del 2014; hi ha hagut una guerra de baixa intensitat a l’est d’Ucraïna contra aquesta regió. Així s’explicaria, la batalla que hi ha actualment a Mariúpol, ara és una ciutat assetjada. Avui Mariúpol és el símbol d’aquesta guerra, hi ha milers de civils atrapats a dins. El control d’aquesta ciutat permetria aquesta continuïtat territorial. L’altra opció és que Rússia vulgui controlar Ucraïna, però és una especulació, no se sap si ho vol fer, i també, seria molt difícil fer-ho. És molt difícil ocupar un país que no vol que se l’ocupi.

"S’ha especulat amb què Rússia vulgui consolidar la zona del Donbass, i així, crear una continuïtat territorial entre el Donbass i Crimea"

Aquesta zona és simpatitzant russa?
Ucraïna és interessant com a país perquè resumeix el procés que han viscut les repúbliques soviètiques d'ençà que va caure l'URSS. Hi ha repúbliques que han quedat molt clarament sota la influència de Rússia, com seria Bielorússia, on el seu president és un aliat rus. Ucraïna va tenir en el seu moment governs molt propers a Moscou, però ara hi ha governs més prooccidentals amb un problema greu de corrupció, s'ha de dir. Dins d'Ucraïna hi ha moltes sensibilitats. Si agafes l'oest, que és la part més propera a Europa, la gent, generalment, és molt pro europea, fins a Kíev. A mesura que vas cap a l'est la gent és prorussa. Què vol dir prorussa? No vol dir que estigui d'acord amb la invasió de Rússia, però és gent que per la proximitat amb Rússia, la seva llengua habitual és el rus, tot i que allà el parla tothom. Hi ha molt intercanvi comercial i personal entre les dues bandes de la frontera. Així, el que ha fet Rússia és un cop molt dur cap a aquelles persones que han viscut molt contacte amb Rússia durant tota la seva vida. També hi ha ciutadans pro Putín; en aquesta zona hi ha de tot, gent prorussa, però que no està d'acord amb la invasió... El Donbass mateix, que és la regió amb disputa, hi ha gent propera a Rússia, no obstant això, no vol veure's colonitzada per Rússia. Hi ha moltes sensibilitats.

En principi no anava a cobrir cap guerra.

Ja feia setmanes que hi havia molta tensió. Els EUA feia setmanes que advertien que l’ofensiva era imminent, i Rússia ho desmentia. Hi havia anat un company meu per una setmana per explicar aquesta tensió, jo també hi vaig anar per una setmana. La possibilitat de la guerra era una possibilitat, però tothom la considerava remota. Aleshores, jo feia vuit dies que estava allà quan va començar la guerra. Va ser un abans i un després. Va canviar la cobertura, els objectius i les circumstàncies amb què es treballa, Portàvem les armilles antibales, portàvem el casc... però en la nostra ment la guerra era una cosa distant, no pensava que passaria.

"Els EUA feia setmanes que advertien que l’ofensiva era imminent"

De cop hi volta, es troba amb un bombardeig. On estaven?

Havíem estat al Donbass i vam recular fins a Khàrkiv, que és la segona ciutat d’Ucraïna, i està tocant a Rússia. Ens vam despertar amb les explosions i amb una reacció d’incredulitat. Així, vam agafar el cotxe i vam començar l’èxode amb milers d’ucraïnesos cap a Kíiv per allunyar-nos de la frontera amb Rússia.

Quin era el seu pla?

Vam decidir allunyar-nos de la frontera i sumar-nos, des d’un punt de vista professional i periodístic a  aquest èxode massiu que es va produir en qüestió de molt poques hores. Van fugir de la frontera amb Rússia i van anar cap al centre del país. Va ser una experiència impactant; com la gent amb tan poca estona reacciona davant d’aquesta situació, com  es llança a la carretera amb els animals, els avis, els nens, les maletes... Nosaltres ja teníem previst anar a la capital, però ens va agafar la guerra abans.

Ha patit per la seva vida?

Por no la vaig sentir, tot i que ja havia estat en alguna situació de preconflicte, no saps mai com la teva ment i el teu cos reaccionaran. Et coneixes a tu mateix. La gent reacciona d’una manera diferent davant una situació de perill. És com que el cervell es blinda davant d’una circumstància així. El teu cap se centra en la feina que has de fer i en mantenir el cap fred. El dia que vam decidir agafar el tren cap a la frontera, que va ser el dia que vam veure les imatges via satèl·lit de la columna de l’exèrcit rus acostant-se cap a Kíiv va fer una mica d’impressió. Perquè semblava que Rússia estava a punt d’encerclar Kíiv. Aquell dia sí que vam començar a tenir inquietud entre els periodistes que érem allà. De fet, la ciutat encara aguanta, però la situació cada cop es deteriora més.

La majoria de periodistes informen des de la frontera, rs pot informar igual? Ara. Catalunya Ràdio com ho fa?
Catalunya Ràdio té dues persones a dins i en té diverses a la frontera. Amb aquest tipus de cobertures s'acostumen a fer relleus. Són cobertures molt intenses que esgoten molt físicament i mentalment. D'ençà que vam sortir el meu company i jo, va entrar un altre equip, i s'ha d'enviar un altre relleu. No se sap quan pot durar aquesta guerra. A la frontera també hi ha una cobertura important- Per explicar com sortien els refugiats i què passava amb ells. Hi ha hagut una solidaritat enorme per part de Polònia, Romania, Eslovàquia i Moldàvia que això també s'havia d'explicar.

Tornarà?
De moment no ho tinc previst. Ara ja he digerit l'experiència i no vull tornar en un escenari de guerra tan obert. Tot i que hi ha periodistes catalans que hi són. El problema és sostenir aquesta cobertura al llarg del temps. Cada vegada la logística per entrar es complica. I fer la cobertura a dins cada vegada es complica més.

Des de l'Ajuntament de Sant Cugat i des del Fons Català de Cooperació van fer una crida a la gent del fet que la gent no anés el seu propi peu a buscar refugiats i a portar material, sinó que ho vehiculés a través d'ONG. Però també, alguns periodistes deien que no hi havia molta organització a través de les ONG i que també era important la solidaritat de la gent.

És complicat. Vam sortir per la frontera a peu, per on arribaven tots els refugiats, quan vam arribar hi havia moltíssima gent; d'ONG, particulars, hi havia molt moviment. Sempre és millor que hi hagi un cert ordre i organització a l'hora de gestionar aquest tema, no per emportar-te la gent de la frontera, si no un cop arriben aquí. Què passa amb aquestes persones? Com se'ls escolaritza? Com treballen? En un primer moment era impossible i la solidaritat individual va salvar a molta gent. Això potser ha anat derivant que hi ha hagut intent de tracte de blanques.

"Hi ha hagut una onada solidària sense precedents a Europa per aquests refugiats que ha suavitzat molt la situació"

Hi pot haver casos?
És possible. No és la primera crisi de refugiats que vivim. Els refugiats són les persones més vulnerables del món. Són gent que ha deixat enrere casa seva, molts cops la seva família, la seva seguretat, la seva feina... Davant d'aquesta vulnerabilitat, hi ha gent que se'n pot aprofitar. Tot i això, hi ha hagut una onada solidària sense precedents a Europa per aquests refugiats que ha suavitzat molt la situació. És normal que molta gent senti aquesta crisi més propera, perquè és un país Europeu i perquè la gent culturalment, racialment s'assemblen a nosaltres i la gent sembla que ho sent més a prop. Recordem que Europa va viure una crisi de refugiats el 2015 (se li va dir crisi, crec que no s'ha de parlar de crisi, s'ha de parlar de refugiats que venen, perquè si no ho relacionem amb un terme negatiu). Ningú és refugiat perquè vol, hi ha unes circumstàncies que l'han empès a deixar casa seva i la seva vida, La gent no deixa la seva vida perquè sí. El 2015 van venir un milió i mig de refugiats i la rebuda va ser molt diferents, fins i tot hi va haver molts països Europeus que no ho volien. També hem de reflexionar una mica si ens mobilitzem pel que veiem més pròxim o més semblant a nosaltres. Aquesta solidaritat està fantàstica i és bo que s'estengui a tothom.

Diu que no sabem com s'acabarà aquesta guerra...
No ho sap ningú. Crec que hi ha un cert consens en dir que Rússia continua dient que no ha envaït Ucraïna, i ha posat en marxa una maquinària molt important perquè molta gent a dins de Rússia no sàpiga què està passant. Sigui quina sigui la raó real que ha portat a Putin a portar a terme aquesta ofensiva, Putin no declararà que la guerra s'ha acabat si no pot vendre cap mena de victòria. És obvi que el que està fent Rússia a Ucraïna és brutal, i els russos de la missa no en saben la meitat. Per tant, tot dependrà del que Putin pugui vendre com a victòria, Putin mai es retirarà amb percepció de derrota. Això ho crec jo i crec que experts que coneixen l'entorn del Kremlin.

"En el moment que l'OTAN hagués hagut de disparar contra un avió rus, ja s'hauria involucrat oficialment"

El que sí que s'ha esvaït és la sensació que aquest conflicte podia provocar la tercera guerra mundial.
Hi havia un horitzó possible que era que l'OTAN acabés involucrada amb aquesta guerra de diverses maneres: o enviant tropes a Ucraïna directament, o el que ha demanat Ucraïna, insistentment, que era declarar una zona d'exclusió aèria sobre el territori d'Ucraïna, és a dir, que no es pugui sobrevolar el cel ucraïnès. Si entraven avions russos, l'OTAN els hauria d'abatre. En el moment que l'OTAN hagués hagut de disparar contra un avió rus, ja s'hauria involucrat oficialment. L'OTAN ha estat molt taxativa i ha dit que s'havia de protegir Ucraïna, però que s'havia de salvaguardar l'ordre mundial, i evitar que l'OTAN s'involucri amb aquesta guerra. Finalment, l'OTAN no s'ha involucrat d'aquesta manera i la participació d'occident ha estat enviant armes a Ucraïna. Zelenski demana ajuda internacional i l'espai d'exclusió aèria, perquè els mitjans aeris d'Ucraïna estan molt per sota dels russos.

"Sobretot serà una crisi energètica pel tema del gas"

Com pot afectar aquesta crisi?
Sobretot serà una crisi energètica pel tema del gas. Hi ha un debat ara a la UE de com rebaixar la dependència energètica de Rússia. Era un debat que feia anys i panys que estava sobre la taula, però ningú l'havia abordat seriosament. La independència energètica de la Unió Europea és un tema que fa molt de temps que està en debat. Hi ha una crisi alimentària, perquè Ucraïna era considerat el graner del món i ens afecta a nosaltres i a alguns països africans que també eren consumidors. Hi ha una tercera pota que són les sancions de la Unió Europea conta l'anomenada oligarquia russa i l'impacte que aquestes sancions puguin tenir cap a la població civil de Rússia, això pot ser un factor que influeixi en com acaba aquesta guerra. Veurem el preu que ha de pagar Putin per aquest impacte.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.