En els darrers anys, s’han dut a terme diverses polítiques per a millorar la situació dels animals i protegir els seus drets a l’Estat. N’és un exemple la Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals, que regula el reconeixement i la protecció de la dignitat dels animals per part de la societat.
A Catalunya, ja fa temps que el benestar dels animals és un tema que està sobre la taula. Així ho demostra el Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, que es compromet a assolir el màxim nivell de protecció i benestar dels animals i afavorir una responsabilitat més elevada i una conducta més cívica de la ciutadania en la defensa i la preservació dels animals.
A nivell local, Sant Cugat compta amb l’Ordenança municipal sobre la protecció i la tinença responsable d’animals, aprovada l’any 2017 per garantir el benestar dels animals i promoure la tinença responsable.
Els motius exposats demostren la necessitat de vetllar per la integritat i el benestar dels animals que viuen en el nostre entorn, iper tant, els animals domèstics. Per aquest motiu, és important prendre consciència en adquirir un animal, i fer-ho a través de l’adopció responsable.

El Lenon, del Cau Amic. FOTO: Lluna Fabregat
Angela Balcells, vicepresidenta del refugi Cau Amic ho ha exposat així: “És important tenir en compte molts aspectes per adoptar un animal. S’ha de fer en el moment idoni i sent conscient que comporta unes responsabilitats. Per aquest motiu, les persones que adopten un animal han de deixar-se aconsellar pels responsables del refugi o la protectora”. “Sovint, les famílies volen adoptar un cadell perquè tenen un nen petit i els hi fa il·lusió, però després l’abandonen” apunta Gerard Gràcia, president de la protectora Caldes Animal. Per això, Gràcia insisteix en la importància de l’assessorament dels experts i de tenir en compte les necessitats dels animals: “Si ets una persona molt gran, no et podem donar un gos jove. En primer lloc, segurament no li podria dedicar l’atenció i oferir-li el moviment que necessita. En segon, existeix una alta probabilitat que la persona que adopta mori abans que l’animal i això podria ser perjudicial i traumàtic per a ell”.
Per tant, abans d’adquirir un animal, és important ser conscient de les possibilitats que té cadascun i de la responsabilitat que implica. En aquest sentit, Balcells considera que s’haurien de dur a terme programes de conscienciació per part de l’Ajuntament de Sant Cugat: “S’han de dur a terme campanyes de conscienciació sobre l’adopció responsable. Una clau és fer-ho a les escoles i els instituts, fomentant entre el jovent la tinença responsable”.

Un dels 200 gossos de la Protectora Caldes Animal. FOTO: Lluna Fabregat
Adoptar a Sant Cugat
A Sant Cugat, hi ha diversos espais i associacions que col·laboren perquè els animals de Sant Cugat es trobin en millors condicions. N’hi ha, com la Plataforma Animalista de Sant Cugat (PAS), que vetllen per crear i aplicar protocols per la fauna de la ciutat més enllà dels animals domèstics clàssics (gats i gossos).
D’altres, com la Montse de Perros y gatos perdidos/encontrados en Sant Cugat (Facebook), col·laboren en la identificació dels animals al carrer i esdevenen un punt de suport per a les famílies indicant-los la manera correcta de fer la cerca dels seus animals i difonent la pèrdua a través dels seus canals de difusió.
Finalment, hi ha dos espais que s’encarreguen d’acollir animals per a la seva posterior adopció: la Protectora Caldes Animal i el refugi Cau Amic. Tot i que ambdues fan una tasca important, existeixen algunes diferències entre elles.
La Protectora Caldes Animal està situada a Caldes de Montbuí, però està contractada per l’Ajuntament per a encarregar-se de la recollida d’animals al terme municipal de Sant Cugat. Caldes Animal és un espai ampli amb molta capacitat i professionals qualificats com a educadors i veterinaris. A més, tenen gateres i, per tant, poden recollir gossos i gats. “Aquesta és la protectora oficial de Sant Cugat i tenim moltíssima capacitat. Ara mateix, tenim al voltant de 200 gossos i uns 300 gats” explica Gerard Gràcia, president i fundador de Caldes Animal.

Una de les gateres de la protectora Caldes Animal. FOTO: Lluna Fabregat
En canvi, el Cau Amic és un refugi de gossos creat per acollir els gossos que ho necessiten i que també s’encarrega de l’adopció a Sant Cugat. El Cau Amic pot acollir els gossos que la protectora oficial no acull perquè considera abandonaments. Així doncs, mentre que la protectora Caldes Animal s’encarrega dels gossos abandonats i perduts al carrer, el Cau Amic gestiona casos particulars de persones que no poden fer-se càrrec dels gossos per diferents motius.
Així ho exposa Angela Balcells: “Nosaltres no tenim tanta capacitat com ells, no disposem d’unes instal·lacions suficients per acollir a tants animals. Per això, la protectora fa la recollida de gossos i gats del carrer i nosaltres ens encarreguem de la resta de casos municipals que requereixen retirar un gos”. “Un exemple en són les persones que moren i no tenen família, famílies que no volen l’animal, persones a qui se’ls ha de retirar l’animal per casos de violència de gènere, maltractament o desnonaments i altres casos particulars” explica Balcells.
Per la seva banda, Gerard Gràcia justifica per què Caldes Animal no pot acollir els animals de particulars: “Quan un gos entra aquí, ho paga l’Ajuntament. Si un particular abandona un gos, l’Ajuntament li obrirà un expedient i el sancionarà per abandonament i maltractament animal. Per tant, aquí no s’accepten gats ni gossos de particulars”. “Els gossos i els gats no es poden abandonar. Si tens un gos i no te’n pots fer càrrec, no l’hauries d’haver agafat. Per a mi, un gos és com un fill: no es pot deixar mai mentre estàs viu. Però la gent passa olímpicament dels animals” reclama Gràcia. I és que, des del seu punt de vista, “els abandonaments haurien d’anar pel penal. Així no s’abandonarien animals”.

Dos gossets al Cau Amic. FOTO: Lluna Fabregat
Un dia de voluntariat de passejos al Cau Amic
“Un dia al Cau Amic és un dia de diversió, de donar-ho tot pels gossos i és poder estar amb ells i gaudir junts el passeig que fem” assegura la responsable de passejos i voluntària al Cau Amic Helena Fernandez.
La jornada de voluntariat al Cau Amic comença uns minuts abans de les 9.00 hores. A aquesta hora, els voluntaris arriben, netegen i preparen el material i les instal·lacions per a la passejada de gossos. Així doncs, en primer lloc, els gossos surten per torns al pati perquè no es barallin entre ells i disposin d’una estona d’esbarjo abans del passeig.
Mentrestant, les voluntàries aprofiten per netejar les gàbies i comprovar que tot sigui correcte en l’entorn dels gossos. Segons el nombre de voluntaris, s’organitzen per fer les diferents tasques. Preparen els arnesos, organitzen les corretges i ho deixen tot enllestit per a sortir. Els gossos surten a passejar per torns. Els que són més sociables poden sortir en grups i, als que els costa més socialitzar amb altres gossos o són nous al Cau, els treuen d’un en un.
Helena Fernández explica de quina manera organitzen els passejos: “Hi ha diferents tipus de passejos. Uns més llargs i d’altres més curts que passen per espais diferents. Per a organitzar-nos, quan les passejadores ja fa una estona que han sortit amb els gossos, al cap d’uns 40 minuts, ens truquem per saber quin gos tornarà primer”.
A mig matí, els voluntaris es reuneixen per a posar-se al dia sobre l’estat dels animals, com avancen les adopcions i els gossos que entraran al Cau Amic. Conversen sobre el caràcter dels gossos, les possibles incidències i les maneres que poden tenir de fomentar la seva adopció i arribar a més gent.
A mesura que van sortint tots els gossos, els voluntaris que ja han fet tots els seus passejos donen atenció, juguen, acaricien i cuiden els animals que ja han sortit abans de plegar. Després de caminar, córrer i jugar, els passejadors recullen i els gossos tornen a la seva gàbia per esperar fins al seu proper passeig.
El Cau Amic només compta amb un cuidador remunerat que s’encarrega del benestar dels animals dia a dia. La resta, són voluntaris que es comprometen a treure els gossos a passejar un dia a la setmana. Les passejades es duen a terme dimarts, dijous, dissabtes i diumenges, de manera que els gossos poden sortir quatre vegades a la setmana. Però Fernández reconeix que això és insuficient: “Els gossos són animals de companyia i haurien d’estar sempre acompanyats amb persones i famílies que els acullin”.

Voluntàries del Cau Amic. FOTO: Lluna Fabregat
La criança, la venda, els regals i els abandonaments
L’adopció no és l’única manera d’adquirir un gos, sinó que també es poden comprar. En aquests casos, existeixen criadors de gossos i gats que es dediquen a ajuntar a animals de la mateixa raça per poder vendre’ls.
La raça “pura” és una característica que la majoria dels gossos i gats no tenen de manera natural. De la mateixa manera que les persones, els animals tendeixen a mesclar-se i, de fet, aquesta característica els proporciona avantatges pel que fa a la seva salut. Com explica Helena Fernandez, responsable de passejos del refugi Cau Amic, “els animals mestissos solen viure més anys i tenen menys problemes de salut perquè la mescla fa que els problemes genètics associats als animals de raça minvin o desapareguin. A més, solen ser més intel·ligents. Podríem dir que tenen una genètica més forta, és una selecció natural”.
En aquest sentit, Fernandez remarca que s’ha de prioritzar l’adopció perquè hi ha molts animals abandonats que necessiten una llar: “És molt important adoptar i no comprar perquè hi ha molts animals que necessiten família i no volem que passin tant temps aquí, a les gàbies”. També Balcells ha volgut apuntar la necessitat d’adoptar i donar una segona oportunitat als animals: “Els refugis d’animals estan saturadíssims i és necessari que la gent no compri animals perquè s’han de buidar els refugis i les protectores. Són animals molt agraïts i les persones que els treguin d’aquestes gàbies podran tenir la satisfacció d’haver-li donat una oportunitat a un animal carinyós i boníssim”. “A més, també podran trobar gossos de raça, com algunes persones volen” ha afegit.

El Lenon rebent carícies durant un passeig. FOTO: Lluna Fabregat
Hi ha gent que, intencionadament o no, cria animals. En aquests casos, se solen regalar. En principi, aquest fet no hauria de ser problemàtic, però sovint aquests animals no són xipats i, per tant, no s’identifiquen i no consten en el registre.
Per això, Gràcia recorda la importància de poder identificar els canins i els felins: “El microxip és el més important. És la manera de tenir identificat un animal. Gràcies al microxip sabem qui és el propietari, on viu i el seu telèfon. Per llei, tots els animals han d’estar xipats. Per sort, els que recollim de Sant Cugat, estan pràcticament tots xipats, però hi ha municipis que no tenen cura amb això”.
En aquests casos, en el cas de perdre l’animal, molts propietaris no van a buscar-lo per no rebre la multa pertinent. Per aquest motiu, “quan entra un gos que no té xip, a vegades el reclamen i a vegades no” assegura el president de Caldes Animal.
Montse, de @perrosygatossantcugat, també destaca la necessitat de xipar els animals: “Quan Caldes Animal recull els animals, si no tenen xip i no surt el propietari, es queden allà”. De fet, Montse considera que “no n’hi ha prou amb posar-li a l’animal un collar amb una placa”: “De vegades, la placa es perd. Hi ha la possibilitat de gravar el telèfon al collar i és una bona opció per prevenir que es perdin els animals, però no n’hi ha prou. El més important és posar-los xip”.
I és que, a causa d’aquesta falta de prevenció, es perden gossos i gats diàriament. Per això, Montse considera que la seva labor de difusió és molt necessària: “Ningú fa propaganda ni difusió de la gran quantitat d’animals que es perden o es troben, i tampoc dels que estan allà i són de Sant Cugat. La meva companya, jo i tots els col·laboradors que tenim a través dels diferents canals de difusió ho fem voluntàriament”.

Un dels 300 gats de la protectora Caldes Animal. FOTO: Lluna Fabregat
Les colònies de gats, una altra conseqüència de la no esterilització
De la mateixa manera que el xip identificatiu és imprescindible per controlar i evitar els abandonaments, l’esterilització també ho és. A través d’aquest mètode, es pot evitar que els animals es reprodueixin i, per tant, que acabin sent abandonats. Però l’esterilització no és només una solució per als animals que viuen a les cases, sinó també per a les colònies de gats que habiten al carrer i que es reprodueixen ràpidament.
La membre de la Plataforma Animalista de Sant Cugat Alba Roig resumeix la problemàtica situació: “El més important de tot és tenir les colònies localitzades, registrades, controlades i, per tant, esterilitzades. La gestió d’això és brutal, perquè no es tracta només de la gran quantitat de diners que s’hi ha d’invertir sinó també de la logística que representa capturar aquests animals, portar-los al veterinari, esterilitzar-los, tenir un punt d’alimentació a la colònia, persones que se n’encarreguin, etcètera”.
Tot i això, Roig considera que és imprescindible que es faci i que es tracta d’una responsabilitat de l’Ajuntament de Sant Cugat: “És responsabilitat de l’Ajuntament i se n’ha de fer càrrec. En aquests moments, les partides d’esterilització no són suficients”. La representant de la PAS reconeix que la tasca a la ciutat és complicada degut al caràcter natural de barris com La Floresta: “Sembla que sigui el Far West, perquè, com que és una zona molt més naturalitzada, la reproducció dels animals, la captura i la concentració d’aquests és molt més complexa que al centre”.
Segons Alba Roig, l’única solució possible és augmentar les partides d’esterilització per evitar la superpoblació i invertir en la cura dels animals, que, segons ella, sí que han d’estar al carrer, ja que és la seva naturalesa: “Els gats que viuen al carrer i que han nascut al carrer, no són sociables. Mentre aquests gats estiguin en entorns en els quals no representin un perill i no estiguin en perill, és on millor poden estar. Són lliures. Tot i això, s’han d’estabilitzar, ja que si es descontrolen poden arribar a suposar un problema de superpoblació”.
Finalment, Roig ha recordat que hi ha fauna més enllà dels gossos i els gats i que també se n’ha de tenir cura: “Com a ciutadania, hem de sobrepassar la barrera dels gats i els gossos. Aquests són els que han sigut animals domèstics durant molts anys, però en els últims anys la gent té altres tipus d’animals de companyia, com conills, hàmsters, ocells o tortugues”. Segons la membre de la PAS, el cas dels conills també representa un gran problema: “La gent no és conscient de la quantitat de conills que s’abandonen. Es coneix el cas dels gats, però en el cas dels conills, com que acaben morint, no se’n fa tant ressò”.

Un gat de la protectora Caldes Animal. FOTO: Lluna Fabregat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.