Com eren les catifes dels Corpus Christi d’abans

Avui la diada de Corpus no se celebra gaire. Però a Sant Cugat als anys quaranta i cinquanta del segle passat la població es dedicava de ple a organitzar i engalanar els carrers i places per on passava la processó. Un mes abans, els organitzadors de cada carrer o plaça ja començaven a idear els projectes. Els que sabien més de dibuix ja feien els plànols, i després se seleccionaven els més adients i bonics.

A continuació es feien els motlles i plantilles per als dibuixos escollits. Se seleccionaven els colors més adients per a cada part de la catifa. En fi, que hi havia feina per a tothom. Eren uns dies en què tot el carrer era una pinya. Tothom ajudava i, quan feia falta alguna cosa, qualsevol corria a casa seva per buscar-la-hi.

Recordo que al carrer de Sant Antoni n’hi havia que en sabien molt de dibuix, els de Cal Cisteller per exemple feien les maquetes per delimitar les catifes amb llistons de fusta. Amb sort, hi havia un artista o dibuixant al carrer, com per exemple, el meu germà Josep, que en pau descansi, que va fer durant tres o quatre anys un dibuix al principi o al mig del carrer de Valldoreix.

També un fill de Cal Pila, un dissenyador de vestits de senyora, va ajudar a dissenyar alguna peça artística a la catifa. Dos o tres dies abans, quan ja estava tot organitzat, arribava el moment d’anar a buscar les flors. Uns anaven a la costa a buscar-hi clavells i roses, d’altres anaven a buscar ginesta a la muntanya, i hi anàvem amb un carro per no haver-ho de portar a coll. Els que tenien rosers procuraven portar totes les flors que tenien. Els que anaven més lluny marxaven en alguna furgoneta; els de més a prop hi anaven amb carros i carrets. 

Però hi havia colors que no es podien obtenir de flors i aleshores es tenyien serradures. Aquesta era feina de Cal Cisteller. Quan arribava el dia de Corpus, els veïns netejaven el carrer, a mig matí es tallava el trànsit, es començava a marcar els dibuixos i s’anaven omplint de flors o serradures del tema projectat. Recordo que dues o tres persones que tenien màquines d’ensulfatar, amb aigua fresca anaven mullant amb polvoritzador perquè no s’aixequessin les flors amb l’aire. Després de dues hores de feina, ens canviàvem de roba per contemplar la processó d’altres barris.

Mireu les imatges de la celebració de Corpus als anys 50 i 60.